Diari d’un aborigen gracienc

Un dels nous conceptes que més em diverteixen de la xarxa son els HOYGAN. Fins fa un temps desconeixia que aquest fenomen té un nom, i la paraula que el defineix és HOYGAN, així, en majúscula.

A la meva feina rebo moltes coses que podrien considerar-se HOYGAN, però vaig haver d'esperar fins ahir per rebre el veritable missatge HOYGAN, clar i concís:

Però no només els HOYGAN escriuen amb el cul i sovint amb majúscules, sinó que també son aquells que sempre es pensen que les seves peticions seran ateses obligatòriament.

Us deixo uns quants enllaços d'obligatori visita per als estudiosos del fenomen:

• El menéame de coses HOYGAN (d'obligada visita periòdica): hoygan.info
• Gran vinyeta de Mauro Entrialgo sobre el tema.
• Article a la Enciclopedia Libre Universal en Español.
• Traductor online a l'idioma HOYGAN.

Que gran que és la llengua espanyola!, per quan tindrem HESCOLTYN?

Magnífica vinyeta de'n Mauro Entrialgo, que hauria d'haver penjat fa temps, durant qualsevol dels darrers conflictes (per a alguns) on es demanava o es parlava de censura en aquesta casa.

Avui he assolit, per fi, la xifra de 10000 cançons escoltades al meu perfil de last.fm

És curiós, però tot i portar-hi inscrit des de l'abril de 2005, veia com gent amb molt menys antiguitat que jo ja havien escoltat milers i milers de cançons, i jo, que em considero molt "escoltador", amb prou feines en tenia uns milers. Doncs ha arribat el moment i fa una estoneta he escoltat la cançó que ha fet els deu milers… ha estat escollida, tot estava calculat: La Fosca "Amic e amat", mític fragment musicat del "Llibre d'amic e amat" de Ramon Llull.

La Fosca son (eren, probablement) un grup amb un so bastant vuitantero-popero, de Mallorca, que vaig descobrir en una de les matinades de Ràdio Gràcia, quan deixaven el jukebox posat i de tant en tant també s'encallava algun disc i es quedava tota la nit enganxat

Un d'aquests discs, que enviaven les discogràfiques per a promocionar-los, va ser el segon de La Fosca (Eeèxode), editat per Picap el 1993. Va sonar molt de temps, el vaig sentit sencer diversos cops i al final vaig esbrinar qui eren (doncs no hi havia locutor que ho digués, a les matinades). A partir d'aleshores vaig començar a seguir-los i els vaig arribar a veure tocar en directe (a les illes), i fins i tot vaig conèixer personalment alguns dels músics per diverses circumstàncies.

El grup, com haureu escoltat, té dues veus, una masculina (Pere Janer) i una femenina (Loles Coll), cap dels dos, que jo conegui, han continuat cantant enlloc, malgrat en Pere va estar planejant l'edició d'un disc en solitari. Al grup també hi havia un altre dels germans Janer (si, els mateixos de la Maria de la pau), en Tomeu, que tocava també i continua als Fora des Sembrat. Van arribar a editar un tercer disc (Domini Fosc, amb Swingmedia el 1997), on musicaven un bon grapat de poetes catalans i hi afegien dos temes propis. Com a curiositat, amb aquest segon disc es van produir alguns canvis a la formació i va entrar un nou guitarrista, que va musicar també un dels poemes del disc: Joan Miquel Oliver, ara conegut per ser el líder dels Antònia Font i també per la seva feina en solitari.

Pel que fa al primer disc que encara no havia mencionat, no tinc la sort de tenir-lo i va ser editat, sembla ser, per l'Ajuntament de Palma amb el títol de "La carn humida", si el trobeu aviseu-me!

Avui llegint aquest post, que sembla que sigui una cosa revolucionària, m'ha entrat el sentimentalisme

Quan la banda ample era ciència ficció al nostre país (jo navegava a 28.8k, crec), i l'streming d'àudio per internet era una cosa que només feien els ianquis, vaig descobrir live365.com, m'hi vaig subscriure (i vaig aconseguir ser una mena de betatester que em va permetre fruir dels serveis sense pagar un duro durant força temps) i vaig decidir fer el primer "broadcast de música catalana per internet". Res de dir-li ràdio perquè no ho era. Vaig enregistrar el domini catacast.com i vaig fer un bloc, dels de Blogger del principi, també

El tema era guai al principi, va sortir a VilaWeb i a l'Avui i tot i hi havia gent que m'enviava correus de felicitació, però és allò que vas veient que et fots el curro, i que no, que ets un freak i que t'estàs deixant la pasta, perquè et dona la gana, i el temps, fent una cosa que escoltaven 4 matats (jo, segur, n'era el primer oient, sinó l'únic ) i va passant el temps, i tu vas renovant la llista de cançons que sonen, però al final toca renovar el domini un altre cop, i ja ho deixes córrer. Siguem realistes, un stream d'àudio en català, pensat per a gent que navegava, com jo, a 28.8k, en aquell moment (ja hi havien modems de 56k, però) era una cosa bastant de malalts.

El darrer snapshot de CataCast a la Wayback Machine, descansi en pau (1999-2004).

Per si algú es pregunta com es que no escrit res al voltant de la Festa Major (que ja se que no ), estic escrivint les meves vivències al bloc comunitari "Pensaments de Festa Major"!

Sovint els occidentals quan veiem un oriental, dels que tenen els ulls "esquinçats", ens costa esbrinar de on son… fa força temps vaig trobar aquesta web, no recordo a partir de on, i ahir, parlant del tema, vaig pensar en cercar-la i… http://www.alllooksame.com

La web ens proposa un test, primer ens demana una informació sobre nosaltres, rotllo per veure on i qui son els més garrulos, i després ens mostra 18 fotos de gent. Hem de decidir si son xinesos, japonesos o coreans. Tot i que les fotos que surten sempre son les mateixes, i al llarg del temps he fet el test moltes vegades, no passo mai de 5 o 6 encerts I vosaltres?

El Cansancio es un col·lectiu, o potser caldria dir companyia, que vaig conèixer durant la temporada 2003-2004 escoltant Ràdio 4. Feien un programa d'humor molt original anomenat "Ultimàtum a la terra", on entre tres persones feien una gran quantitat de personatges (sovint utilitzant moduladors). A l'inici del programa s'aclaria que aquella retransmissió era "decodificada" d'una emissió extraterrestre, que els alienigenes estaven preparant-se per la destrucció de la humanitat i que aquell programa era el que ells feien per motivar al personal. Realment era un gran programa!!

El "millor de tot" va ser descobrir que ells eren els autors del mític anunci que corre per internet i que tothom ha sentit alguna vegada, el del Seat Makinero i… que vivien a Gracia!

Després de destruir la terra, la següent temporada van tornar a Ràdio 4 amb "Una mala tarda la té qualsevol", que ja era un magazine més "tradicional", com a mínim ells ja eren qui eren en realitat, tot i que el programa tenia un regust molt "ultimàtum", ple de gags, veus i riures. Aquesta temporada han trigar una mica en tornar i ara per partida doble, tot i que en un format més reduït del que tenien, cada dia a Ràdio 4, entre les 12:30 i 13h: "L'Incident Kàplan". També estan fent un micro-espai a RNE, en castellà.

Presencialment també podeu disfrutar del seu humor i des de fa ja unes quantes setmanes, aprop de casa, al Teatreneu, tots els divendres a les 22h i els dissabtes a les 20:30h, us els recomano molt! Podeu aconseguir un 2×1 a http://www.elcansancio.com/2×1_apoteosis.jpg (si, si, tal qual, impressora i avall!).

A la seva web trobareu un munt d'informació i programes per escoltar!

D'un temps cap aquí m'he convertit en un usuari habitual d'un plug-in per a reproductors d'àudio, anomenat Audioscrobbler (primer l'utilitzava amb WinAmp i ara amb XMMS). Aquest complement és ben senzill, pren nota dels noms dels artistes i cançons (es clar, cal que la nostra col·lecció musical estigui ben "taggejada") que escoltem i els envia a una gran base de dades.

Audioscrobbler va començar, com acostuma a passar, com un projecte acadèmic i en poc temps va iniciar un procés "col·laboratiu" amb Last.fm, una mena de ràdio online que permetia als usuaris dir quines cançons els agradaven i quines no, així construïen un perfil de les teves preferències i et deien quins altres usuaris tenien gustos similars, aconsellaven altres grups, etc. Ara Audiscrobbler ja es part de Last.fm, del tot, i gràcies a un error de hardware d'aquesta gent (cosa que els passa massa sovint, em dona la impressió), es veu que han perdut algunes dades meves i per compensar m'han fet usuari "de pago" fins a final d'any…

Això m'ha permès provar totes les opcions "pijas" del sistema i m'hi estic enganxant La part més important, i que sent usuari normal estava molt limitada, es la possibilitat d'escoltar seleccions musicals (mitjançant streaming, i sempre limitat al que aquesta bona gent tenen disponible) creades, per exemple, a partir del que jo escolto habitualment, de les cançons que he dit explícitament que m'agraden (mentre les escolto amb el seu reproductor), o basades en "tags" (etiquetes que poso als artistes, per definir l'estil de música, agrupar-les d'alguna manera, o el que sigui). Alguns d'aquests tags que promociono (escoltant la música oportuna i després afegint aquestes etiquetes) son "catala" o "catalan". La sorpresa ha estat quan he provat d'escoltar amb el reproductor una selecció de temes "catala", i, tot i que només ha sonat un tema, ha sonat alguna cosa! I, tatxan! No podien ser altres que la Companyia Elèctrica Dharma, si senyors! FORÇA DHARMA!

Si voleu veure el meu perfil a Last.fm: t0n3t

Ahir, finalment, vaig decidir-me a entrar a www.vidajoc.net (sempre em pensava que seria una adreça d'aquelles com les de les pelis, que si l'obres et xucla cap a dintre). Potser us heu fixat alguna vegada: adhesius amb aquesta adreça enganxats pels puestus, cartells amb icones diverses que fan referència a Vidajoc… o potser t'has preguntat com ha aparegut la xarranca que hi ha pintada al terra de la Pça. Sant Joan ("de la Virreina" pels camacus), o els "enredos" del Diamant… Doncs això darrer jo tampoc ho sé, però em fa pinta que tot té relació. Va, vinga, entreu-hi, que això s'ho ha currat una gent que viu a Verdi (segons sembla pel registre del domini) i l'acció es situa als carrers de "De'sgràcia" de "Barcelònia"