Avui he assolit, per fi, la xifra de 10000 cançons escoltades al meu perfil de last.fm 
És curiós, però tot i portar-hi inscrit des de l'abril de 2005, veia com gent amb molt menys antiguitat que jo ja havien escoltat milers i milers de cançons, i jo, que em considero molt "escoltador", amb prou feines en tenia uns milers. Doncs ha arribat el moment i fa una estoneta he escoltat la cançó que ha fet els deu milers… ha estat escollida, tot estava calculat: La Fosca "Amic e amat", mític fragment musicat del "Llibre d'amic e amat" de Ramon Llull.
La Fosca son (eren, probablement) un grup amb un so bastant vuitantero-popero, de Mallorca, que vaig descobrir en una de les matinades de Ràdio Gràcia, quan deixaven el jukebox posat i de tant en tant també s'encallava algun disc i es quedava tota la nit enganxat
Un d'aquests discs, que enviaven les discogràfiques per a promocionar-los, va ser el segon de La Fosca (Eeèxode), editat per Picap el 1993. Va sonar molt de temps, el vaig sentit sencer diversos cops i al final vaig esbrinar qui eren (doncs no hi havia locutor que ho digués, a les matinades). A partir d'aleshores vaig començar a seguir-los i els vaig arribar a veure tocar en directe (a les illes), i fins i tot vaig conèixer personalment alguns dels músics per diverses circumstàncies.
El grup, com haureu escoltat, té dues veus, una masculina (Pere Janer) i una femenina (Loles Coll), cap dels dos, que jo conegui, han continuat cantant enlloc, malgrat en Pere va estar planejant l'edició d'un disc en solitari. Al grup també hi havia un altre dels germans Janer (si, els mateixos de la Maria de la pau), en Tomeu, que tocava també i continua als Fora des Sembrat. Van arribar a editar un tercer disc (Domini Fosc, amb Swingmedia el 1997), on musicaven un bon grapat de poetes catalans i hi afegien dos temes propis. Com a curiositat, amb aquest segon disc es van produir alguns canvis a la formació i va entrar un nou guitarrista, que va musicar també un dels poemes del disc: Joan Miquel Oliver, ara conegut per ser el líder dels Antònia Font i també per la seva feina en solitari.
Pel que fa al primer disc que encara no havia mencionat, no tinc la sort de tenir-lo i va ser editat, sembla ser, per l'Ajuntament de Palma amb el títol de "La carn humida", si el trobeu aviseu-me!
D'aquesta manera el nostre exercici físic serà més agradable al poder casar els nostres moviments amb el ritme de la música. Un gran invent per als melòmans que fan exercici 
crazy