M’ha cridat l’atenció el teu post, ja que tot i coneixent l’acte, crec que va tenir un ressò mins.

Hi ha algunes de les coses que exposes que no acabo d’entendre (com això de la doble presència de la dona (llar i empresa) i la decadència de l’educació). D’altres que sí comparteixo plenament, com el fet que calen accions concretes. Però sobretot cal apuntar bé: calen intencions i objectius que duguin a accions concretes que reportin resultats eficients.

Amb tot, i com membre d’una d’aquestes entitats que conformen el teixit educatiu català (que, per cert, no va ser reconeguda a l’acte), penso que prenent el títol mateix de la declaració “l’educació com a valor bàsic de Catalunya”, hi ha quelcom que manca, de manera redundant: l’educació entesa com a valor social.

I és que les visions, els objectius i les accions concretes que es puguin endegar en temes educatius, o en qualsevol tema d’afer polític, han de ocasionar una millora en la societat civil. I no una millora quantitativa, avaluable numèricament i comparable amb altres països. Sinó una societat més rica, d’individus una mica més plens i una mica menys arrossegats. Una societat amb els seus valors.