efectivament el tema de la privacitat de les daeds i la indentitat a la xarxa dona per molts i molts posts.

a mi particularment fa temps que em preocupa, pero sovint no se com manegar tot plegat de manera coherent amb el que penso o voldria… l’any passat vaig escriure aquest post http://www.lliurealbir.com/arxius/perque-no-escric-gaire-sovint-primera-part amb algunes reflexions particulars sobre la manera com em presento a la xarxa i com em cohibeix per dir o fer segons que…

tot aixo sense entrar en quan les dades ja no son teves , o et costa molt de controlar, com el el recent cas del facebook d’aquesta setmana.

Espero que serveixi per alimentar el debat.

Salut!

Així, Internet per una banda és un lloc salvatge on tothom hi té veu i vot però ha arribat a un punt de maduresa en el qual la gent ha creat subxarxes (facebook, tuenti, hi5, orkut) en les que “protegir-se” del salvatge entorn… sense haver de renunciar a inventar-se la identitat.

I és que, finalment, Internet és tan sols un mitjà, un vehicle i no un fi en si mateix. Però aquest moment arribarà, més tard que d’hora, i aleshores tothom que vulgui podrà viure a la Matrix amb una identitat inventada 🙂