Leo Messi, a la manifestació Anti-Bolonya
Compareu. A les 10:09 algú veu 5 furgones mentre que al minut 88 Thierry Henry dispara i el seu xut surt massa alt. Mai una manifestació i un partit del Barça s’havien semblat tant.
[+] Si us atenseu més, encara ho veure-ho millor. Una vegada vist, seguim.
El plantejament dels Minut a Minut (retransmissió de partits amb fotografies i comentaris) que des de fa uns anys s’està imposant a la premsa esportiva sembla que revoluciona la resta dels mitjans digitals generalistes a marxes forçades. No és, per tant, una nova manera de seguir actes, com diu en Vicent Partal, sinó una adaptació del format per a qüestions no estrictament esportives.
La manifestació d’aquest dijous contra el Pla Bolonya a Barcelona n’ha estat una bona mostra com bé han demostrat mitjans de comunicació com Vilaweb, amb un seguiment a l’estil d’un partit de futbol gràcies el Coveritlive (molt interessant, tal i com comentava en Rafel Luján) o a l’estil d’un recorregut del París-Dakar com ha fet 3cat24.
Em pregunto, igual afirmo -si mireu el títol del post- que Leo Messi jugava avui a la plaça Universitat i potser veurem algun estudiant al pròxim partit del ‘Pep Team’. Els personatges són intercanviables però les rutines de producció són idèntics. L’actualització constant d’informació està matant les edicions impreses dels diaris i cada cop deixa més obsoletes a les ràdios i televisions.
Els mitjans digitals han golejat aquesta nit demostrant que s’adapten a l’actualització constant. L’únic que cal escollir és el tipus d’instrument què fan servir: plataformes universals com Twitter o software integrat dins els sistemes editorials (és el cas del partit en viu que fa servir MundoDeportivo.es).
Evidentment faig émfasi sobre mitjans de comunicació però com ja he comentat algun cop, a la xarxa les persones ens convertim en narradors de la realitat. Una pregunta interessant, potser retòrica: Quants d’aquests usuaris de Twitter són persones de carn i ossos? La resposta és evident si anem comptant. Molts. Com deia fa uns dies a ‘Som una marca’, cada cop hi ha mitjans de comunicació amb peus i cames. Híbrids dels nous temps, cultivadors de la marca personal, que paradoxalment ens retroalimentem de la comunitat i del seu present, que cada cop té més espai que queda a la posteritat.
PD1: El format de minut a minut té moltes possibilitats publicitàries. En el cas de la dreta, les cases d’apostes ja se n’han donat compte. Quan tardaran els anunciants a demanar espais per realitzar campanyes? El temps ho dirà.
PD2: El cas és que pensant en allò que he fet durant els darrers anys he vist clarament un seguiment informatiu en format en viu que no era estrictament esportiu: la jornada del vot de censura al president del FC Barcelona Joan Laporta, que vam estar seguint des de les vuit del matí fins ben entrada la matinada.
Leave a Reply