Amic il·lustre
Es fa estrany veure el teu nom en un placa, Albert. En Guillem Espriu diu que ha estat un “acte molt emotiu” i me’l crec. Emotiu per tots aquells que et vam conèixer i vam compartir grans moments. Se’m fa estrany trobar al meu correu electrònic missatges teus, textos del Cantonada Memòria i llibres dedicats però els tinc i els conservo com un tresor. Se’m fa estrany però ara somric i penso en tot allò que em vas ensenyar.
Se’m fa estrany que la plaça del rellotge sigui la plaça de la Vila de Gràcia. Ja fa uns quants anys que en parlàvem, que ens vas embarcar en el Grup 1850 i que allò que semblava un somni ara és una realitat. Una placa o un nom d’una plaça no ho són tot, però. No són res comparat amb les lliçons que ens vas deixar, gracienc il·lustre, amic il·lustre.
Leave a Reply