Assajos sobre la realitat

Una senzilla pregunta [Aquest any si els llibres són electrònics, les roses seran digitals? #santjordi] fa uns dies va provocar diverses respostes sobre els hàbits, les tradicions i els costums de la diada literària per excel·lència. Fa més dies enrera vaig escoltar a la ràdio com un escriptor defensava la idea més aviat peregrina que els ebooks més que per llegir novel·les servien per llegir manuals. Aquesta opinió em feia recordar la d’alguns polítics durant la transició que deien que el català no seria mai una llengua folklòrica que mai serviria per expressar opinions serioses o explicar ciències físiques.

Anys més tard, alliberats ja dels debats inútils sobre llibres mediàtics vs llibres cultes, comencem a centrar el debat sobre el llibre digitals i els dispositius ebook.

Personalment, des de fa un temps disfruto de la tinta digital gràcies a un touch de Sony. N’extrec diverses idees que han estat marejant les meves neurones fa moltes setmanes:

1.Nous hàbits de lectura. Els meus hàbits de lectura han canviat des de fa un temps, podem viatjar a sobre amb prop més d’un centenar d’obres en un instrument del tamany d’una quartilla holandesa. L’experiència d’acabar de llegir, per exemple, la trilogia de Millennium en format digital quan les dues primeres parts les vaig gaudir en lletra impressa.

2.Plataformes laberíntiques. Trobant positiu el canvi de lectura, trobant més que acceptables dispositius com el Reader Touch de Sony o el Kindle d’Amazon, les plataformes de les editorials per comprar ebooks són uns autèntics laberints no aptes per a usuaris poc instruïts. No entenc que comprar un llibre digital hagi de ser una gincana vinculat a documents que són links, autentificacions d’ID d’Adobe i instal·lació de programes. Simplificació, senyors, simplificació!!!

3.El preu, discussions eternes. Per Sant Jordi, descomptes i més descomptes. Quatre dies abans, l’edició digital d’un llibre cridat a ser top5 a la diada tenia el mòdic preu de 20 euros. No vull que els ebooks tinguin els preus de les llaminadures, però ni poc ni massa quan els costos de impressió i distribució desapareixen i els marges de benefici augmenten.

4.Ús de les xarxes socials molt limitat. No acabo d’entendre perquè les editorials es plantegen les xarxes socials com Twitter o Facebook com escupideres a l’estil dels newsletters de tota la vida. La interacció entre lectors i autors ha de ser mediatitzada amb més intel·ligència.

5.iPad, un pas intermig. Déu-nostro-senyor-Steve-Jobs ha il·luminat mitja humanitat amb l’iPad, que ha de ser el dispositiu que salvi a la humanitat de l’analfabetisme tecnològic i que fagi guanyar el cel als geeks de tot el món. No obstant, haurem de sortir de la caverna per obrir els ulls i deixar que la poma ens deixi d’encegar. Hi haurà vida després de l’iPad.

6.Deixar la música a una altra part. Els ebooks no poden seguir els passos de les discogràfiques i les productores de cinema. Hi ha una exploració interessant que no pot ser feta amb desconfiança. La millora de la suma dels factors anteriorment especificats hauria d’alterar el producte final.

7.El llibre encara és un fetitxe de molt valor. No serà blanc o negre, no serà paper vs digital. En tot cas, afegim valor a la relació entre uns i altres. Els ebooks no volen ser una moda sinó una aposta que s’anirà consolidant a poc a poc.

Esperant que aquest article on el títol és només una provocació per al seu ús crític, desitjo major imaginació i valentia en el món editorial, un sector que podria encapçalar una revolució tecnològica però que diria que no està per salts mortals sinó per massatges de llombrígols propis.

I un article literari no podria ser de Sant Jordi sense una petita selecció de llibres imprescindibles per a les vostres biblioteques:

–Històries de la història de Barcelona, de Dani Cortijo. Una interessant recopilació d’anècdotes sobre la ciutat que ens ha tocat viure.

–El viatge al poder de la ment, d’Eduard Punset. Un altre apassionant trajecte a càrrec d’un dels intel·lectuals més prolífics de casa nostra.

–Aurora boreal, d’Asa Larsson. Amb personalitat pròpia, la saga negra d’autors suecs continua. Pels qui pensin que no ha vida després del Millennium d’Stieg Larsson.

–Sí, Ministre, traducció a càrrec de Toni Aira. Recomanació ben especial d’un dels politòlegs més importants del nostre país.

–La pell de brau, de Salvador Espriu. Amb motiu del 50 aniversari d’aquesta obra, Grup 62 publica una nova edició amb pròleg de Josep M. Castellet i apèndixs d’autors contemporanis de renom.

–Deixa’m entrar, de Jon Lindqvist. De petits ben gaudir del ‘Petit Vampir’. Ara, retornem al mite del vampirisme amb una altra gran història que ens farà patir de valent.

–Egosurfing, de Llucia Ramis. Perquè sempre m’acabo preguntant què dimonis feia jo anant a classe mentre ella s’ho passava tant bé recorrent el món amb mil i una aventures. Tot i que s’ha vengut com una obra per geeks, el llibre de Ramis és una bona forma per entendre com els mitjans de comunicació i les noves tecnologies canvien les nostres vides, existencialitats que sovint canvien quan et cau a sobre una bossa d’escombraries.

–Esplendor i glòria de la Internacional Papanates, de Quim Monzó. El Mestre, tant a La Vanguardia com als diversos llibres. Monzó és un imperdible de la nostra literatura.

–Els convidats, d’Emili Teixidor. La dura postguerra a les comarques de l’interior. Una gran obra de l’autor de Pa Negre.

–Espiral, de Manuel Baixaulí. Aquest autor comparteix la Sueca natal amb en Joan Fuster. Baixaulí, però ja ha marcat una personalitat pròpia amb un gran llibre com va ser L’home manuscrit.

–Olor de Violetes, de Josep Campmajó. El Premi de novel·la curta Just M. Casero és una autèntica garantia de qualitat -anteriors guanyadors van ser Mònica Batet o Oriol Ràfols, per cert professor meu de filosofia a l’institut-. Campmajó no decep ni al premi ni als seus lectors.

–Tots els contes, de Pere Calders. Un clàssic, per treure’s el barret i per no deixar de recordar-lo a cada diada de Sant Jordi.

-Política 2.0, d’Ernest Benach. El propi autor ja ha tastat que la meva única crítica a aquesta obra és que es fa curta. En volem més, president!

–Alice in Sunderland, de Bryan Talbot. La novel·la gràfica ha de ser sempre present. Crec que de moment m’abstinc de la visió de Tim Burton per refugiar-me en el còmic.

Les recomanacions de:

-Maria Cardona: Sant Jordi 2010

-Barcelona Televisió proposa el hashtag #recomanoelllibre per poder recomanar les obres més importants segons els diversos usuaris.

-Maria Redondo: “Rodamots” de Jordi Palou, “Ulls verds” de Marc Pallarès, “Córrer per ser feliç” de l´Arcadi Alibés, i de ciència, “El sexe social” de l´Eudald Carbonell i “El andar borracho” de Mlodinow.

-Valentí Sanjuan: em quedo amb Trilogia de NY de Paul Auster, el poc valorat After Dark de Murakami i qualsevol de Easton Ellois, possiblement Lunar Park.

-Paula Camps: Ses meves suggerències són: 1. El cuento número trece de Diane Setterfield; 2. Mientras vivimos de Maruja Torres.

-Xevi Montoya: Incerta Glòria (J. Sales), “Els assassins de Franco” (M. Àlvaro) i “El Cafè de la granota”(Moncada).

-Antònia Folguera: Cosas que los nietos deberian saber de Mark Oliver Everett editat per Blackie Books. Las noches dificiles de Buzzetti i La cebolla asesina: Sexo mentiras y armas de destrucción masiva.

-Mònica Planas: 1.’Se sabrà tot’ de Xavier Bosch (Ed.Proa) 2.’No hi ha terceres persones’ d’Empar Moliner (Quaderns crema) 3. 3.’Las series que no me dejan dormir’ de Toni de la Torre (Ara Llibres).

~ by assajos on 22 abril 2010. Tagged: adobe, ipad, kindle, larsson, santjordi, sony