Periodisme – Assajos sobre la realitat

La invenció del periodisme ciutadà

assajos — Sun, 02 Oct 2011 20:16:24 +0000

@YairMartinez es preguntava si “Tan devaluat està el periodisme a Mèxic que han hagut d’inventar el periodisme ciutadà per no pagar a periodistes d’ofici i tener notes de forma gratuïta”. Com si es tractés d’un concurs a l’estil d’Operación Triunfo o X-Factor, la CNN a Mèxic ha obert un concurs sobre ‘Periodisme Ciutadà’ amb diverses categories i premis. Per participar caldrà pujar arxius de so, de vídeo o fotografies a Proyecta México. Un dels premis és un viatge als Estats Units, concretament a Atlanta, seu de la cadena de notícies més famosa del món.

En el món del fast-food, hi ha llibres per ser ‘community manager’ en una setmana, es pot ser emprenedor sense arriscar ni un sol euro i com és obvi que tothom que ho desitgi pot ser periodista pujant una foto o un vídeo o inscribint-se en un curs. El dret a la informació és un dret fonamental de tota democràcia però al contrari que en l’àmbit de la justícia o la medicina, aquest dret no és exclusiu dels professionals de la comunicació.

Cada cop són més les eines de comunicació i les capçaleres dels mitjans de comunicació perden pes no només perquè el periodista s’està convertint en un èsser cada cop més autònom sinó perquè (i a raó de la primera causa) cada cop hi ha més periodistes que opten (molts cops de forma forçosa) treballar pel seu compte. No fa gaire estmentàvem que a l’State of News Media 09 ja s’esmentava la idea que “el poder està passant al periodista individual, allunyant-se de les organitzacions periodístiques”.

Com bé diu Josep Lluís Mico, “les eines digitals i els mecanismes de participació massius” han fet que els lectors, espectadors o oients clàssics s’hagin convertit en actors participants no només de la política sinó de les narratives dels nostres temps. Temps per cert, on la professió periodística està més en entredit que mai. Els excessius posicionaments polítics o els viatges a les clavegueres dels imperis (veure el #phonehacking de Murdoch, per exemple) han fet augmentar el descrèdit a la professió que malgrat tot es mou i entent el període de canvis. Periodismo Ciudadano és un exemple.

Diu Manuel Castells que als periodistes només ens queda la ‘veracitat’, el darrer reducte de la nostra existència. El darrer i el més important, sense dubte. Crec que la veracitat ha d’anar acompanyada d’una major incidència de les històries humanes i de la veu dels ciutadans.

Podem donar eines als ciutadans per explicar la proximitat, la vida diària o el seu entorn. No obstant, en el punt que donem i elevem aquesta pràctica com a fals periodisme ciutadà estem normalitzant la barreja de gèneres informatius i opinatius, estem fent norma la manca de contrastació i assumint la dictadura del ‘una imatge val més que mil paraules’.

Assumint que aquest debat sobre el periodisme ciutadà hauria d’estar més que mort, que ha omplert milers de conferències i pàgines, però com una ampolla vella llançada al mar segueix tornant com si servís de justificació per resumir les nostres misèries i els nostres punts febles com a periodistes. En el fons, només és un problema d’etiquetes, de l’obsessió contemporània d’etiquetar tot allò que tenim al davant i de voler ser en poc temps i sense cap mena de preparació allò que ens permeti realitzar-nos sense topar amb les frustracions professionals.

Com a professionals, cal baixar al carrer, escoltar la gent, conèixer què són capaços d’aportar-nos. L’experiència d’ OhMyNews, Bluffton Today, Muncie Free Press ens indiquen que és important el paper del ciutadà en la comunicació actual. No obstant, cal tenir clar que els límits periodístics estan delimitats pel codi deontològic i, sobretot, per uns criteris de qualitat que cal recuperar per no haver d’inventar-nos móns paral·lels on és fàcil jugar a fer de pare, mare, infermera, polícia, doctor o periodista.

God save The Guardian!

assajos — Sun, 24 Jul 2011 22:12:03 +0000

En poc més de dues setmanes hem vist el tancament d’un diari, el News of the World, amb una història de 168 anys; la dimissió dels dos principals càrrecs d’Scotland Yard; la caiguda de la mà dreta i els ulls a Estats Units del magnat de la premsa Rupert Murdoch. Són els temps de la comunicació en temps real, dels escàndols provocats pels mòbils, per la difussió més enllà de les pàgines dels diaris i dels fenòmens globals en què les ales d’una papallona provoquen un autèntic tsunami.

No obstant, com bé explica el director de The Guardian, el mitjà que ha destapat l’escàndol del #phonehacking, les perturbacions al voltant de l’Imperi de News Corporation van començar el 2006 –2003 si fem cas de les declaracions de la mà dreta de Murdoch, Rebekah Brooks assegurant que la policia britànica rebia ‘subvencions’ per part dels periodistes de The Sun– . Alan Rusbridger explica a ‘Com vam destapar l’escàndol de Murdoch’. De la mateixa manera que Nixon no va caure fins dos anys després de les investigacions del Watergate, l’afer Murdoch ha estat una història que s’arrossegava des de feia temps.

Les cloaques de l’Imperi són profundes i potser podríem citar a Hamlet per dir que quelcom fa pudor a la Gran Bretanya, per atrapar a periodistes, polítics i policies. Fa pudor i feia pudor. No recordeu el mateix Rusbridger en una entrevista el passat setembre de 2010 quan explicava la importància de les xarxes socials en la difussió d’aquesta història que va investigar també The New York Times? Recupero un paràgraf d’aquell interessant document que explicava la importància de Twitter en l’afer i la connexió amb Wikileaks:

Rusbridger echa mano de un ejemplo reciente para explicar la fuerza de la revolución digital. Hace dos semanas, The New York Times publicó una oscura historia sobre Rupert Murdoch y escuchas ilegales. Desvelaba que un periodista del tabloide News of the World, propiedad de Murdoch, había realizado pinchazos para conseguir información y que el entonces director del diario, Andy Coulson, hoy director de comunicación del flamante primer ministro, David Cameron, estaba al corriente. “Durante 48 horas, nadie en este país se hizo eco de la historia”, relata Rusbridger. “Ni la BBC ni Sky News dijeron nada. Sin embargo, en Twitter, miles de usuarios clamaban: ‘¿Qué pasa, que eso no es una historia’? Llegó un momento en que el poder de la gente hizo que la historia fuera imposible de ignorar por parte de los medios. Y este es solo un ejemplo”.

Calia ser més radical en el fenomen digital. Cal ser més radical en el fenomen periodístic, millor dit. News Corporation no només ha sobrepassat la il·legalitat en les escoltes telefòniques sinó ha potenciat el perillós fenomen del Tea Party a l’altra banda de l’Atlàntic amb la Fox News. Qui es creu les disculpes de Murdoch al Parlament britànics, a les pàgines dels seus diaris o a les televisions de mig món? Amb els Estats Units mig bloquejats pel deute públic, l’estridència en les formes i el fons de Murdock i Brooks està connectada amb el hooliganisme de la dreta de la dreta nord-americana.

I entre el caos, entre aquell periodisme que punxa els telèfons, d’aquella política conxorxada amb la corrupció policial i els baixos fons, encara hi ha l’oasi d’aquell despatx de @ARusbridger, amb la vista posada al Tamesis i a les petites històries que fan creure que encara existeix periodisme de qualitat. Déu salvi el Guardian!

La comunicació a Espanya en dos frames

assajos — Thu, 30 Dec 2010 06:44:09 +0000

Emprenedors en el periodisme, una visió entre Castells i Assange

assajos — Wed, 08 Dec 2010 12:16:49 +0000

ARTICLE PUBLICAT A BCN MEDIALAB + VERSIÓN CASTELLANA

Fa uns quants dies, el sociòleg Manuel Castells explicava que l’expansió de les xarxes socials i altres eines de blogging posaven en entredit cada cop més la feina informativa dels periodistes.

Rapidesa, immediatesa, globalitat i horitzontalitat. El model nodal de les xarxes socials ens porta un nou panorama on els ciutadans construeixen missatges, competeixen de tu a tu amb els periodistes i els mitjans de comunicació. Només cal veure la sacsejada que està provocant Wikileaks a través de su ‘alma matter’ Julian Assange, i la interpretació equivocada de molts periodistes sobre si és convenient la publicació dels ‘cables’ sota l’únic criteri de considerar si aquelles informacions són o no periodístiques.

Algunes dades

En el marc de la presentació del seu nou llibre ‘Comunicació i Poder’, Castells explicava per tant que la darrera frontera que ens quedava als periodistes era la veracitat. I en aquesta frontera no sempre ens trobarem confortables sota les lletres d’una capçalera.

A l’State of News Media 09 ja s’esmentava la idea que “el poder està passant al periodista individual, allunyant-se de les organitzacions periodístiques”. A més a més, no podem oblidar una premisa obligatòria en aquests dies de dubtes: els mitjans de comunicació estan en crisi, el periodisme, no. Els diaris, per exemple, perden milions però guanyen lectors. I en aquest context, els periodistes estem patint molt, sent les redaccions les que pateixen en un reducció de plantilles sense precedents.

Però per veracitat, honestedat, solucions davant la crisi i factors tecnològics, el nou periodista, com déiem, ha de sorgir amb un esperit nou i sobretot, amb el valor del prestigi i la reputació per la seva feina.

Reinventar-nos

“El periodisme s’ha de reinventar”, diu un dels axiomes del BCN MediaLab, perquè en un amb un ‘overbooking’ d’informació estàndard, calen continguts de qualitat per interpretar d’una forma més acurada el nous segle que tenim per endavant. Cal reiventar el periodisme, la professió, els formats i sobretot, recuperar la funció social dels professionals. En aquest darrer punt, és paradoxal tenir en compte que haurà de ser l’individu-periodista el punt basculant per incrementar i potenciar les xarxes comunicatives de les nostres comunitats.

El més important és participar

assajos — Wed, 11 Aug 2010 09:26:24 +0000

Trolls, participació, educació, formes de comunicar-se en el món del periodisme 2.0. Aquest article pel Congrés BCN140 intenta explicar la importància de promoure una major participació dels lectors i resumeix en una sèrie de mesures que cal fer per transformar la violència digital en educació sobre noves tecnologies.

[+] Lo más importante es participar (castellano)

[+] El més important és participar (català)

Adjunto, a més a més, un vídeo musical de College Humor amb clares referències sobre la participació en blogs i fòrums. WE DIDNT’ STAR THE FLAME WAR.

#Vistinovist, la ràdio de les bones idees

assajos — Fri, 30 Jul 2010 10:22:00 +0000

Els llibres d’estils dels diaris prohibirien sense cap mena de dubte els emoticons -tot i que en alguna gran capçalera ja han aparegut més d’un- i tindria dubtes sobre les etiquetes o hashtags que es fan servir a Twitter. No obstant, de forma menys normativa i apel·lant a les noves tendències és de compliment obligat parlar de tot allò que succeix a les xarxes socials. Per tant, ara mateix seria difícil no parlar de #vistinovist, un programa que aquest estiu en @valentisanjuan ha dirigit a Catalunya Ràdio.

Siguem clars, la ràdio del país no va sobrada de bones idees. La tertulia i l’escridassada a les nou del matí és un clàssic, ja sigui per parlar de #torosno o de #estatut. No seré jo qui digui qui són cacatues i qui no. No obstant, s’agraeix que a l’estiu a la graella apareguin espais nous i on es pugui parlar de tot i per a tothom, amb bon ritme i des de molts punts de vista.

Polítics, experts en noves tecnologies, viatgers, emprenedors, nouvinguts, estudiants, cuiners, sommeliers, spindoctors, antropòlegs, tastadors de croissants, gurús, periodistes esportius, poetes versadors, gestors culturals, músics, etc. van visitar la peixera de l’avinguda Diagonal. Aquesta és la vida d’un país, diversa i tecnològica, que demana pas. #Vistinovist és un programa que demana pas, que fuig de les idees enllaunades i prefabricades, dels programes que no fan vacances amb la canícula però que no aporten grans idees.

És difícil que el camarot dels germans Marx funcioni però en Valentí ho aconsegueix i dedicar un espai cada setmana a l’estranya barreja de l’esport i les noves tecnologies ha estat un plaer personal. La ràdio enganxa però al costat de l’equip del #Vistinovist encara més.

Ara, aquest cap de setmana toca una bogeria encara millor, El #Vistinovist24: 24 hores de transmissió des de l’Hotel B. ¿Us hi apunteu?

Sant Cugat: tot parlant de periodisme, Barça i noves tecnologies

assajos — Tue, 08 Jun 2010 20:54:21 +0000

Són els temps de la velocitat, del ‘real time’, de les converses en 140 caràcters i tot i així també són els temps dels sopars, de les desvirtualitzacions i de les trobades entre professionals o, simplement, entre persones amb un alt índex de curiositat. Aquesta és la premisa bàsica per crèixer i és la característica que em trobo en els darrers temps en aquelles persones amb qui comparteixo escenari o taula.

El passat divendres 28 de maig vaig ser el convidat de les tertúlies que Miquel Quintana organitza mensualment a Sant Cugat i que aquest cop va reunir més d’una dotzena de persones relacionades amb el món de la comunicació, política, l’empresa, les noves tecnologies i la societat civil en general.

És tot un repte parlar en públic, resultar convincent i dir coses interessants. No sé si vaig complir les tres condicions però vaig tenir la suficient confiança a Can Ametller com per dir les coses clares sobre els nodes que darrerament em persegueixen en processó: periodisme, xarxes socials i futbol. En veritat són eixos complementaris d’una professió, la periodística que canvia a passos de gegant, entre la necessitat d’entendre el món en què vivim i les noves formes de relació social. Quin és el paper dels periodistes i s’ha d’entendre la nova professió.

Massa preguntes entre plat i plat però un bon motiu per reunir-nos a una ciutat com Sant Cugat que té com a denominadors catalanisme, innovació i noves tecnologies. Del periodisme, cal destacar la importància de les xarxes socials, de tot allò que tingui que veure amb la mobilitat i les bones pràctiques. Cal dir, que per molt que parlem d’innovació i futur, el periodisme ha de tenir de base els mateixos condiments que sempre: honestedat, treball, contrastació i qualitat, en línies generals.

Del Barça, cal destacar la importància de les eleccions per escollir el nou president i tot allò que representa la campanya electoral a les portes de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. És el laboratori blaugrana, segons vam poder constatar els assistents, més simpatitzants que socis, tot s’ha de dir. Els partits polítics, també ho vam constatar, estan prenent moltes notes aquests dies sobre les estratègies a seguir.

Gràcies a tots: @miquelquintana @mariaredondo @davidllonch @quadricula @piolindo @martuchi @quimloras @Jaume_Gironella @CristinaTrias @jordipapiol @davidguillen

Recordeu que aquest divendres 11 de juny, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, serà el pròxim convidat. Toca apuntar-se!

Geolocalització i cloud computing, tendències per instaurar al periodisme

assajos — Fri, 04 Jun 2010 08:50:37 +0000

Potser per a la majoria dels internautes d’aquest món cada cop més interconnectat sigui divertit convertir-se en un mayor d’una botiga o aconseguir badges per ser client d’un bar. Cada cop hi ha més articles als mitjans de comunicació que parlen de les xarxes socials i de com canvien les nostres vides i la de personatges famosos que comparteixen les seves vivències -com ho fan la resta dels mortals- en ‘temps real’. No obstant això, reflexionem prou sobre què signifiquen les xarxes socials en les rutines professionals dels periodistes?

[+] SEGUEIX LLEGINT L’ARTICLE AL BLOG MEDIA140

Aprendre del #neucat

assajos — Mon, 12 Apr 2010 08:30:09 +0000

El conseller d’Interior, Joan Saura, considera que la nevada del passat 8 de març va evidenciar que “la confiança en la responsabilitat de les companyies elèctriques i telefòniques no és suficient”. La manca de previsió de les companyies com Fecsa-Endesa, però, s’hauria de fer extensible al pla especial d’emergències per a nevades, el Neucat.

“Catalunya està preparada per a emergències pròpies del seu clima, no de països nòrdics“, diu Saura. Catalunya, però, ha d’estar preparada per això i molt més. Hi ha una frase de Jean Cocteau que diu: “Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible”. Caldrà fer cas a Cocteau. Caldrà aprendre dels errors i de l’experiència que va sorgir d’aquest 8 de març que va anul·lar la meva participació al Cava&Twitts (aprofito la falca publicitària per dir que el dia per parlar de Marketing esportiu i xarxes socials serà el pròxim 19 d’abril a les 19 hores al BHotel de Barcelona al costat de Sandro Rosell).

Caldrà aprendre de les iniciatives ciutadanes que van sorgir a la xarxa social per millorar la comunicació, l’única cosa que admet Saura que va fallar. El matí de la nevada vaig proposar una cosa molt senzilla i de sentit comú: l’ús d’un hashtag comú a Twitter, el ja famós #neucat. És de sentit comú aprendre de la transparència, la multidireccionalitat i la rapidesa dels microbloggins per evitar el silenci administratiu.

El #neucat va obrir el debat sobre els requisits d’una veritable administració 2.0, qüestió molt allunyada de la realitat en aquests moments en el nostre país. Apunto alguns punts que apareixen en el ‘Política 2.0’ d’Ernest Benach, en aquest sentit:

1. Cal oferir una interacció en xarxa de manera àgil, ràpida i en temps real.

2. Millorar la qualitat de l’eficàcia i l’eficiència.

3. Realitzar escolta activa.

4. Liderar la posada en marxa de noves solucions.

El dia de la nevada va servir per alguns per (re)descobrir que els mitjans de comunicació tenen una funció social, condició que, d’altra banda, se li hauria de presuposar.

Se li haurà de presuposar al Govern de Catalunya l’aprendre dels errors? Les reformes que proposa Benach amb tanta insistència en el món de la política i l’administració pública no són manies ni vanitats de qui queda meravellat per les TIC sinó la constatació d’un canvi de paradigme social. Els qui proposem des de fa temps noves formes de relació entre l’administració i el ciutadà volem optimitzar els recursos que destinem als nostres governs.

Catalunya ha d’estar preparada per nevades però també per deixar de banda escletxes digitals i, sobretot, escletxes mentals.

PD: De l’article de Rafel Lujan ‘Quan Twitter esdevé un servei públic’ extreiem una llista d’articles sobre la nevada i les xarxes socials.

Periodismo twitteado: El caso de BTV Noticies y la nieve. Blog deJesús Gordillo.

Btvnoticies: un Twitter ejemplar. Blog de Mònica Ramoneda

Nevada 2.0. Informació al segon a través de Twitter per Aina Rodríguez

Ciutadans fent de ciutadans. Blog de Gemma Urgell

Nevada del 8 de marzo: Twitter suprime el GAP. Blog de Montse Carrasco

Nevada 2.0: Bloc de Saül Gordillo

Geomapa del Tiempo: Blog de Javier Casal

Punxar amb la informació. Blog de Roger Melcior

I seguim amb la mala gestió. Blog de Miquel Quintana

Nevada histórica en Barcelona. Blog Thinking Freak