El Cava and Twitts #15 ha volat del B Hotel fins l’espai futurista del Roca Barcelona Gallery per parlar de Slow Life Design, un concepte que ens connecta amb formes de creació artesanals, reposades i molt acurades, en contraposició amb el ritme estressant de la vida. “L’Slow design és un estat mental”, va ser una de les primeres reflexions. En els diversos camps dels experts, l’Slow vol ser cotxes cómodes i allunyats del futurisme; roba per sentir-nos cómodes; arquitectura que convidi al benestar i a la reflexió.

“Slow no és Low”

En un món homogeni, l’slow vol ser una contraposició a la rapidesa, a l’homogenització i els processos industrials. “Slow no és Low”, ens diuen els ponents però, si la creació és Slow, on queden el marketing, la distribució i altres àmbits del producte resultant?

Estem segur que l’Slow més que un estat mental no és una moda? Quant a tendències, es parla del Healthcare, del Simple Life, del True i  de la Fusió Cultural, com diversos estats de consciència creativa però que acaben sent oferta d’oci i serveis.

Portem molts anys intentant fusionar el ritme de vida d’occident amb la forma de fer d’orient i crec que no ens en sortim perquè Barcelona, és cert, que triomfen els balnearis urbans com a petits oasis de benestar però també és cert que cada cop hi ha més restaurants xinesos reconvertits a japonesos i, és clar, l’arròs excessivament almidonat ens omple la panxa d’engany.

M’ha quedat la sensació que aquest Cava and Twitts ha creat molt debat i que algun ponent m’ha intentat vendre la moto -bé, el cotxe, un Nissan Cube– que la vida pot esdevenir lenta i pausada, malgrat que Marinetti i el seu manifest futurista triomfen en aquesta societat de velocitat i moderna connexió perpètua.