Però no ens enganyem, si Sarkozy és president de França és perquè el seu pare, Pál Sarkozy de Nagybocsa, va emigrar d’Hongria a França, passant per Àustria o Alemanya. Els fluxos humans són universals, en temps i lloc. Ningú s’escapa, ni el propi president de la república francesa que intenta pujar els seus índexs de popularitat amb controvertides mesures. Amb Sarkozy, no hi ha cortines de fum sinó laberints complexos que serveixen per fer pedre la noció de la realitat. El seu divorci i posterior nuviatge amb Carla Bruni va ser una magnífica campanya publicitària.

Ara, la immigració no deixa de ser una fugida cap endavant per amagar els efectes del seu constant idil·li amb l’eròtica del poder. A principis de setembre, la biografia no autoritzada de Bruni, ‘Carla, una vida secreta’, ens dibuixa un panorama d’impopularitat per la primera dama francesa i el seu consort. Escàndol rera escàndol, el que es va anomenar ‘príncep d’Europa’ i el que havia de ser un dels líders de la Unió s’està convertint en un fix del paper ‘couché’ i de la polèmica populista. Mal camí per qui vol passar a la Història per un estadista.

Aquesta és una de les preguntes que més debat ha generat amb la visita del president francés Nicolás Sarkozy i la seva dona, Carla Bruni. La instantània, que recull el pas i les figures mimètiques de Bruni i la princesa d’Astúries, Letizia Ortiz, genera polèmica entre els qui la consideren una imatge sexista i els que no. En el món del políticament correcte, cada cert temps es produeixen debats sobre vídeos, imatges i iconografia.

Quan no són les caricatures de Mahoma, són suposades fotografies filopedòfiles d’una botiga de roba i quan no, un vídeo contra la violència domèstica protagonitzat per Keira Knightley

//www.youtube.com/watch?v=Umi5ieIcgIU

Tenim la pell fina, massa fina i acabem patint quan ens posem en jardins d’esbarzers. Què voleu que us digui? Aquest duet Letizia-Carla em crida l’atenció pel seu color blaugrana (ho sento, defecte professional)  i per la seva elecció a la portada de diaris de gran difusió no tant pel possible sexisme.