“Hem de posar a disposició de la col·lectivitat el nostre talent, el nostre coneixement i la nostra creativitat”. No preguntarem que pot fer Catalunya pel 2.0 sinó que pot fer el 2.0 per Catalunya. I és que la idea del pròxim llibre de l’Ernest Benach, ‘Política 2.0’, és un projecte molt personal al límit entre la utopia -de voler una altra política- i el projecte de país, tan necessari en els nostre dies.

Benach -president del Parlament de Catalunya-, en una trobada dels Sopars-Tertúlia impulsats pel tàndem gironí Eduard Batlle i Germà Capdevila al Restaurant El Coure de Barcelona, ha explicat a un nodrit grup d’amics, coneguts i twittejats les línies mestres d’un llibre que es presenta el pròxim 9 de març.

Tecnologia però també política, de carrer i de passadissos de parlament, criticada, sentida, alienada, global, i moltes altres paraules… aquesta és la cosmologia ideològica d’un Benach que advoca perquè els partits polítics evolucionin i canviïn. Serà la tecnologia que els canviï? És important la tecnologia i en Benach és un bon exemple a l’impulsar una triada tecnològica important entre els escons: l’ús de les Black Berry, dels ordinadors portàtils i de les connexions per posar la vella cambra parlamentària al segle XXI gràcies al Parlament 2.0.

Però les eines no ho són tot. El missatge i, sobretot, la mentalitat són part essencial de l’autoritat més tecnològica del país que promet “no quedar-se quiet”, no només amb les TIC sinó, el més important, en fer i dur una política més pròxima al ciutadà. Hi ha molts reptes que no estan resolts i cal que la classe política ho entengui. Després del triomf d’Obama molts es van posar l’etiqueta de fans d’Obama però pocs van entendre el missatge i la voluntat de canvi de la ciutadania.

Fa uns dies en una conversa informal algú em van dir una frase amb la qual segueixo pensant de tant en tant: “La majoria dels polítics diuen que volen escoltar però si ho fan, no podran escoltar-se a si mateixos; per això la veu dels ciutadans no els hi interessa”. Touché…

Serà la Política 2.0 la forma de canviar la mentalitat dels nostres governants? Llei electoral, finançament de partits, blocs electorals a la televisió pública,… hi ha molts reptes que no estan resolts i que caldrà afrontar en els pròxims anys. Brindem, de moment, per la valentia. Brindem, de moment, per la valentia d’@ebenach.

[+] ‘Blocaires i política 2.0‘

PD: ‘Política 2.0’ es publicarà en versió paper en una coedició d’Angle, Bromera i Cossetània, i en versió digital, a la web d’Edi.cat, la plataforma de llibres digitals que reuneix aquests i altres segells editorials.

Sovint ens preguntem què li cal a un país per ser país. Les neurones exploten tot seguit responent que intel·lectuals, cultura, gent com cal que pensi i reflexioni… però també gent que ens faci riure. Tot just aquests dies hem perdut a un geni com en Rubianes. Com en Pepe, ara fa uns anys ens va deixar un home que convertia la paraula en acudit, sarcasme i qualsevol altre instrument per vèncer l’avorriment o el conformisme, en Jaume Perich. D’aquell dibuixant, però, no n’ha quedat només alguns records sinó també un premi que amb el temps ha reconegut la gran feina que realitzen els dibuixants i humoristes de casa nostra. Enguany, el dibuixant Jaume Capdevila ‘Kap’ i l’humorista Andreu Buenafuente han recollit els guardons del XIV del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, en reconeixement a la seva trajectòria professional. A l’Andreu no el conec personalment, tot i que s’ha colat a casa meva moltes nits. A en Jaume, el conec del diari i em fa molta il·lusió que l’hagin premiat.

En Jaume em fa riure cada dia a la seva secció ‘Pelotazos’ a Mundo Deportivo. Tot i que ell digui que el mèrit dels seus acudits els té en Vicente Boluda, l’actual president del Real Madrid, el cert és que fa molts anys que en KAP no perdona a ningú sota els seus llapis amb una fina ironia que cultiva paral·lelament a la seva amabilitat i també generositat. Moltes nits hem sortit del diari amb un somriure després de rebre la seva darrere creació, publicada a l’endemà.

Amable de tracte i generós quant a recuperador de la memòria històrica dels ninotaires del país. Lluís Bagaria, Tísner o Muntañola són alguns dels protagonistes que Capdevila ha retornat a escena mitjançant alguns llibres publicats en els darrers anys perquè coneguem els orígens del nostre humor gràfic.

Per tot això: felicitats, Jaume, el mèrit és teu.