//www.youtube.com/watch?v=hvL-QqLeWsE

No, el futur de la televisió no està al tanatori sinó en l’enorme adaptabilitat que han demostrat els mitjans de comunicació al llarg dels darrers segles. Aquesta és la primera lliçó que hauria de tenir clar algú que es dedica en aquest sector, tal i com demostren les diverses obres del sociòleg i expert en història dels mitjans, Patrice Flichy. Si no morirà, doncs què?

Doncs, tres conceptes, tal i com extreu en conclusions el professor Marc Cortés a Interactividad.org:

“Qualitat i Innovació: és l’única forma amb què els ‘petits’ podran competir a Internet en la generació de continguts”.

Qualsevol individu s’està convertint en generador d’informació. Els criteris de qualitat encara són difosos però algú amb un mòbil pot competir amb criteris d’innovació, novetat o instantanietat amb un fotoperiodista o ENG. Desenganyem-nos, els periodistes no som imprescindibles. Haurem de reconvertir la nostra utilitat per tornar-nos imprescindibles.

“Sexe: la versió provocadora de Jordi Pi per descriure la relació, la màgia de la Interactivitat que els continguts a Internet ofereixen i la TV encara no”.

D’acord, necessitem el feedback i la molta gent vol dir la seva però oblidem que la televisió també és un instrument de companyia? Quantes vegades hem fet l’exercici d’engegar el televisor per sentir-nos acompanyats d’una veu? La interactivitat és un gran superior, una necessitat que els mitjans de comunicació haurem d’escoltar i fer servir per construir els nostres mitjans però la participació té un límit, el límit és el propi interès de les persones per comunicar o fer-se públiques. És a dir, no tothom vol ni pretén participar. La cultura voyeur existeix i existirà per molt que forcem a la nostra audiència a participar.

“Marques: són les que van a generar experiències i a acumular al seu voltant els usuaris”.

El món de la publicitat en el nostre país ja fa tard per entendre el poder d’Internet i les possibilitat dels canals multimèdia per comunicar i vendre’ns la moto. Haurem d’esperar segurament que els ‘nadius digitals’ prenguin el poder de les agències i centrals de publicitat.

Per últim, cal apuntar i algún dia haurem de debatre seriosament la qüestió de l’apagada analògica per cercar la ‘qualitat’ del TDT. Em dóna la sensació que en qüestions audiovisuals seguim navegant sense rumb. L’oferta televisiva convencional cada cop m’interessa menys. Haurem de portar-nos el sofà davant l’ordinador, com va apuntar algún assistent al darrer Cava&Twitts.

PD: Tenint en compte que el tema era la Televisió i Internet, vaig fer un petit experiment d’streaming que m’ha permès guardar la presentació de l’acte en format vídeo. Disfruteu-lo.