Lincoln, Roosevelt, Kennedy,… són moltes les comparacions que aquests dies es fan amb Barakc Hussein Obama, el president número 44 dels Estats Units. El propi Obama s’ha encarregat d’alimentar aquests paral·lelismes homenatjant el president que va abolir l’esclavitud emulant el viatge en tren de Pensilvania fins a Washington, uns dies abans de la seva presa de posessió.

L’escriptor John Ford deia aquests dies que els nord-americans han estat responsables de col·locar a la Casa Blanca el primer president negre de la seva història igual que van ser responsables de dur a George W. Bush en un lloc de responsabilitat que no ha sabut exercir. Després de la redempció dels pecats i després dels gestos, els simbolismes i els paral·lelismes toca pragmatisme i fets.

Són temps d’esperança però també de crisi i de política real. Fa un temps em preguntava per què la gent continua buscant Messies. Fa un temps em preguntava si Obama, metafòricament, seria una bona tecnologia. De moment ha demostrat ser un intel·ligent candidat a la presidència, posant al dia les tecnologies de la comunicació per relacionar-se de tu a tu amb els votants . Ara cal que sigui president, un far contra la crisis mundial, una nova oportunitat per recuperar el prestigi de la primera potència del món? El temps ho dirà.

+ “Lliçons d’Obama”

//www.youtube.com/watch?v=ew1gtKAbd3g

//www.youtube.com/watch?v=jjXyqcx-mYY

Com deia aquesta setmana al Congrés de Cáceres, Fernando Bastenier, d’El País, “la nefasta presidència de Bush” ha condicionat l’elecció dels candidats dels dos principals partits d’Estats Units. El Partit republicà ha intentat buscar en McCain un ‘antibush’ mentre que el Partit Demòcrata ha buscat en Obama quelcom (molt) diferent.

Obama té molts reptes a la seves mans. La principal, rescatar els Estats Units de la crisi mundial. Però aquesta no és l’única. La nova esperança negra haurà de combinar les comparacions amb Martin Luther King i la seva faceta de Comandant en Cap de l’exèrcit més poderós del món; el seu caràcter dialogant amb les polítiques de ‘tirar la porta i després preguntar’ amb què ens tenen acostumats els nord-americans; la defensa dels Drets Humans amb els forats negres de Guantanamo i les presons flotants de l’Índic.

Fa uns mesos em feia una pregunta:

L’audàcia esperançadora d’Obama serà capaç de donar la llibertat a les més de 26.000 persones que estan recloses en presons secretes dels Estats Units per tot el món?

Continuo fent-me aquesta pregunta i preguntant-me perquè continuem buscant Messíes. M’agrada l’Iphone però vull saber quin model és, quina resolució té a la càmera, si és 3G i, sobretot, què m’aportarà a la meva vida quotidiana.

Fotografia de Delta Niner