Dona’m un mòbil intel·ligent i mouré el món. Poc s’ho podia pensar Antonio Meucci (no Alexander G. Bell, com bé expliquem a ‘Les Edats de la Genialitat’) que el seu invent marcaria tant el desenvolupament del món més d’un segle després. Els diferents congressos que es fan a diverses ciutats del món -i Barcelona n’és un exemple- focalitzen les tendències de la mobilitat en els pròxims anys. Som ciutadans del nostre territori per DNI però ciutadans del món per la nostra connectivitat i aquesta no s’instrumentalitza d’altra forma que amb el nostre telèfon mòbil.

El BDigital Apps (amb molt bona acollida i problemes d’overbooking en algunes sessions) que es va celebrar la setmana passada al Cosmocaixa de Barcelona demostra la importància creixent d’un sector on les aplicacions tenen igual o més importància que els propis terminals.

La conferència de Kei Shimada (Infinita) ens redescobreix l’experiència japonesa un país on cada any es consulten 275 bilions de pàgines vistes amb dispositius mòbils, deixant enrere el 220 bilions de pàgines amb ordinadors personals. Arpu, Kazzasu, Fujitsu, Sekai o Sankei formen part dels tags habituals de la quotidianitat nipona.

Mentrestant, al Cosmocaixa, keywords a tenir en compte: multicanals, multiplataformes, segmentació, personalitat, disseny, feedbacks,… exemples en banca 2.0, experiències com el Mobile Shopping Sitges 2010, tecnologies com el NFC i les targetes SIM 2.0, o aplicacions com Tourist Eye, Goo Taxi, Mòbil Bus o Malcom de Mobivery.

Es parla sovint de la immediatesa, la sociabilitat, la usabilitat, la trasfarència de dades quan parlem de la mobilitat però no podem obviar que aquesta ‘revolució mòbil’ és més que geolocalitzar-nos en el món per convertir el nostre entorn en un àmbit d’intel·ligència col·lectiva. Els nostres telèfons intel·ligents sobreposen realitats intel·ligents (en el cas de la Realitat Augmentada) i afegeixen valor a tot allò que ens envolta.

Atos Origin, per exemple, ens mostra en aquest vídeo, les possibilitats als nostres palmells.

Daniel Armengol (Usolab), expert en usabilitat d’aplicacions mòbils, va comentar al BDigital, que “si voleu que els usuaris estimin les vostres aplicacions, estimeu als usuaris amb les vostres aplicacions”. En el mateix sentit, Jorge Márquez (Everis) explicava que “calia apuntar a dissenyar experiències, no tecnologia pura”.

És aquest sentit, que cal afegir valor al nostre entorn i la tecnologia ens permet envoltar-nos d’informació, no només bytes, sinó de les emocions construir ciutats intel·ligents (smart cities). Només així farem entorns més amables i adaptables a les nostres necessitats. La tecnologia i les idees que ens poden arribar als nostres mòbils no són un valor quanitatiu, sinó qualitatiu. De la mateixa forma que les xarxes socials ens permeten seguir un esdeveniment com el BDigital Apps, des de Twitter les recents experiències d’aparcaments intel·ligents llançat per l’empresa catalana Urbiòtica (prova pilot a Figueres i pròximament a Barcelona) o la construcció d’edificis intel·ligents com el MediaTIC (realitzat per l’estudi d’arquitectura de Ruiz-Geli) ens configuren un (present) futur amb valors educatius que són bons arguments per lluitar contra les idees d’entorns hostils i inseguretat ciutadana.

# LA REVOLUCIÓ MÒBIL, EN VÍDEOS

1.The Revolution is here

2. The future of mobile media and communication

3. The Growth of mobile

4. Mobile Media Stats

5. Sesame Street: Song: There’s An App For That

“Si no hi ha resposta ciutadana, en tots els àmbits, no hi ha arquitectura”

Es defineix com a arquitecte performatiu. Nascut a Figueres l’any 1968, Ruiz-Geli desde finals dels anys noranta dirigeix l’estudi barceloní Cloud 9. És autor de l’edifici MediaTIC, del districte 22@ i després de diverses escenografies ara ha arribat el torn a diversos projectes arquitectònics com la reforma del Zoològic de Coney Island o la Fundació El Bulli. Ruiz-Geli considera que Barcelona s’ha de convertir en una referència mundial de ciutat verda i intel·ligent, on la preocupació pel medi ambient i les noves tecnologies siguin un veritable eix vertebrador i identitari.

-Quin és el punt de trobada entre l’escenografia i l’arquitectura?

-En Peter Brook diu que “no hi ha teatre si no hi ha respiració, públic i escena”. De la mateixa forma, no hi ha arquitectura si no hi ha respiració, edificis i societat.  Si no hi ha resposta ciutadana, en tots els àmbits, no hi ha arquitectura. M’interessa l’arquitectura social, la que debat, la que es controvertida, la que provoca sinèrgies i respostes.

-Com arriba al món de l’arquitectura?

-Quan els meus pares es decideixen fer una casa al camp. Jo tinc una escena guardada en la meva memòria, caminant sobre la terra en un dia molt fosc, veient les línies dibuixades… Veia els meus pares contents i jo només veia línies. L’obra va durant uns set anys i tot aquell procès va anar molt definint-me a mi. Hi ha experiències infantils, en aquest cas, veient com es construia una casa- que provoquen curiositat i, sobretot, coneixement.

-La curiositat és fonamental…

-Sí, creíem molt en el coneixement, en la recerca de talent i en l’experimentació i això es nota en el nostre despatx perquè tenim més patents que edificis. Si tens patents tens certificacions i fons i relació amb gent que genera coneixement.

-Com sorgeix aquest bagatge?

-Si sumes una arquitectura digital i l’estudi que fas per projectes de zoològics, sumes una complexitat natural que només és possible si realitzes un estudi acurat de tot allò que t’envolta. Gaudí observava la natura per la seva geometria i les seves formes i nosaltres mirem la física, la química,… tot allò que hi ha dins els organismes. Som els arquitectes que observem més les partícules. Si gestiones bé les partícules pots arribar a entendre el món que t’envolta.

-Quin és el món que ens envolta?

-La causa número 1 del canvi climàtic són els edificis. Els edificis consumeixen el 35% de la nostra energia. Són els primers emissors de CO2. És evident que hem de ser responsables amb els nostres edificis i, per tant, hem de fer edificis sostenibles i més important que això és que fem projectes reals de retrofeeding, diagnosticant les malalties energètiques dels edificis de les ciutats. Hem d’analitzar les fugues energètiques, les eficiències, els aires acondicionats, etc per reduir els costos energètics.

-Podem i volem?

-Espanya i Alemanya som potències mundials de fabricació de energia eòlica. Produïm tanta energia que no sabem canalitzar-la perquè estem models encara analògics. La filosofia de la ciutat intel·ligent és que la pròpia ciutat produeix l’energia que consumeix i no necessitem grans infraestructures.

-D’on prové el nom de Cloud 9?

-Per un costat, hi ha la part numèrica i científica, però també un núvol, un caos, la indeterminació, entre la ciència i la ficció. El 98% de la naturalesa és caos! Com pot ser que el pol·len arribi on ha d’arribar amb tots els perills que hi ha? Hi ha una bellesa molt interessant en tot aquest caos però  hem de tenir en compte la ciència, la gestió, la determinació, les coses exactes.

-Com s’imagina Barcelona?

-Nosaltres som els estudiants d’arquitectura dels arquitectes olímpics. Som hereus d’una arquitectura amb detall, amb estructura i façana, recolzada amb una tradició amb molta arrel. Ens van donar l’herència de seguir construint la ciutat. Això era una injecció d’optimisme. La generació olímpica ens va deixar una ciutat molt important. D’aquí passem a una ciutat en què Barcelona es posiciona amb les idees de pau, sostenibilitat, etc. gràcies al Fòrum-2004. La ciutat es construeix amb temps, no és una estrena cinematogràfica on tot està fet.

-I després del Fòrum?

-Ara busquem valor afegit, amb l’economia del coneixement, amb dos models de ciutat, la tecnològica-intel·ligent i verda, que conflueixen, a poc a poc. Som locals però hem de ser globals, igual que fa El Bulli, de Ferran Adrià. Quan hi ha alineació, hi ha creixement econòmic.

-El MediaTIC seria l’exemple de aquesta dualitat?

-Nosaltres pensem que el MediaTIC és una gran ocasió per donar un cop a la taula sobre la ciutat i estar aliniat amb la ciutat del coneixement i la ciutat verda.

-Quin paper té Barcelona en aquesta revolució?

-Barcelona ha de liderar l’ús dels cotxes elèctrics, ha de ser una autèntica ‘ciutat verda’, posicionar-se com una Estocolm del sud perquè hi ha un teixit social, uns arquitectes que la volem així.

-Quins són els seus pròxims projectes?

-Treballem en el zoo de Nova York, en un projecte d’Audi per plantejar quin serà l’escenari del 2030 pel que fa l’arquitectura i la mobilitat, treballem amb la Politècnica de Bahrein en els aqüifers d’aquell país i estem ajudant a Ferran Adrià amb la Fundació El Bulli.

-Tots els projectes tenen el medi ambient com a eix vertebrador?

-Tots mostren la nostra preocupació pel canvi climàtic.Treballem perquè els nostres fills vegin els canvis de l’herència cultural verda.

-Aconseguirem fer millor el nostre planeta?

-Sí, en altres moments de la història l’ésser humà ja ha fet canvis profunds i evolucionat per a millorar.