Lincoln, Roosevelt, Kennedy,… són moltes les comparacions que aquests dies es fan amb Barakc Hussein Obama, el president número 44 dels Estats Units. El propi Obama s’ha encarregat d’alimentar aquests paral·lelismes homenatjant el president que va abolir l’esclavitud emulant el viatge en tren de Pensilvania fins a Washington, uns dies abans de la seva presa de posessió.

L’escriptor John Ford deia aquests dies que els nord-americans han estat responsables de col·locar a la Casa Blanca el primer president negre de la seva història igual que van ser responsables de dur a George W. Bush en un lloc de responsabilitat que no ha sabut exercir. Després de la redempció dels pecats i després dels gestos, els simbolismes i els paral·lelismes toca pragmatisme i fets.

Són temps d’esperança però també de crisi i de política real. Fa un temps em preguntava per què la gent continua buscant Messies. Fa un temps em preguntava si Obama, metafòricament, seria una bona tecnologia. De moment ha demostrat ser un intel·ligent candidat a la presidència, posant al dia les tecnologies de la comunicació per relacionar-se de tu a tu amb els votants . Ara cal que sigui president, un far contra la crisis mundial, una nova oportunitat per recuperar el prestigi de la primera potència del món? El temps ho dirà.

+ “Lliçons d’Obama”

//www.youtube.com/watch?v=ew1gtKAbd3g

//www.youtube.com/watch?v=jjXyqcx-mYY