Aquesta és una de les preguntes que més debat ha generat amb la visita del president francés Nicolás Sarkozy i la seva dona, Carla Bruni. La instantània, que recull el pas i les figures mimètiques de Bruni i la princesa d’Astúries, Letizia Ortiz, genera polèmica entre els qui la consideren una imatge sexista i els que no. En el món del políticament correcte, cada cert temps es produeixen debats sobre vídeos, imatges i iconografia.

Quan no són les caricatures de Mahoma, són suposades fotografies filopedòfiles d’una botiga de roba i quan no, un vídeo contra la violència domèstica protagonitzat per Keira Knightley

//www.youtube.com/watch?v=Umi5ieIcgIU

Tenim la pell fina, massa fina i acabem patint quan ens posem en jardins d’esbarzers. Què voleu que us digui? Aquest duet Letizia-Carla em crida l’atenció pel seu color blaugrana (ho sento, defecte professional)  i per la seva elecció a la portada de diaris de gran difusió no tant pel possible sexisme.

Com bé diu el Gran Wyoming, si l’Alfredo Urdaci ara s’encarrega de tenir cura de la imatge pública de Francisco Hernando, més conegut com ‘El Pocero’, qui s’encarregarà de la imatge del famós periodista? Vistes les imatges de l’ex company de feina de Letizia Ortiz, ens venen molts dubtes al respecte.

El Magazine d’El Mundo publica en portada unes fotos del periodista, amic de CCOO, per il·lustrar un artículo on critica la suposada homosexualitat de l’heroi d’Hergé.

I és que el periodista Mathew Parris va publicar un reportatge on parlava de la suposada tendència sexual del més famós periodista de la història del còmic. Urdaci es pregunta “Per què tenim que sexualitzar-ho tot?”. “Ara ho mirem tot a través dels genitals, i amb l’aparell reproductor es veu molt poc”. Això li haurien de preguntar a Silvio Berlusconi, que novament ha fet un comentari de l’alçada “la culpa es de los padres, que las visten como putas”, que va popularitzar un personatge tan caspós com Torrente.

El problema és que Torrente és un personatge de ficció mentre que Berlusconi, tot i que ja ens agradaria a alguns que fos de ficció, és el primer ministre italià. El propietari del Milan ha declarat que cal augmentar el contingent de soldats als carrers per evitar les violacions i garantir la seguretat. “Hauríem de tenir tants soldats com tantes dones boniques italianes, i no crec que ho aconseguissim mai”.

Començar per Urdaci, continuar pel Pocero i acabar per Berlusconi em fa agafar basarda. Ja em perdonareu.