Dona’m un mòbil intel·ligent i mouré el món. Poc s’ho podia pensar Antonio Meucci (no Alexander G. Bell, com bé expliquem a ‘Les Edats de la Genialitat’) que el seu invent marcaria tant el desenvolupament del món més d’un segle després. Els diferents congressos que es fan a diverses ciutats del món -i Barcelona n’és un exemple- focalitzen les tendències de la mobilitat en els pròxims anys. Som ciutadans del nostre territori per DNI però ciutadans del món per la nostra connectivitat i aquesta no s’instrumentalitza d’altra forma que amb el nostre telèfon mòbil.

El BDigital Apps (amb molt bona acollida i problemes d’overbooking en algunes sessions) que es va celebrar la setmana passada al Cosmocaixa de Barcelona demostra la importància creixent d’un sector on les aplicacions tenen igual o més importància que els propis terminals.

La conferència de Kei Shimada (Infinita) ens redescobreix l’experiència japonesa un país on cada any es consulten 275 bilions de pàgines vistes amb dispositius mòbils, deixant enrere el 220 bilions de pàgines amb ordinadors personals. Arpu, Kazzasu, Fujitsu, Sekai o Sankei formen part dels tags habituals de la quotidianitat nipona.

Mentrestant, al Cosmocaixa, keywords a tenir en compte: multicanals, multiplataformes, segmentació, personalitat, disseny, feedbacks,… exemples en banca 2.0, experiències com el Mobile Shopping Sitges 2010, tecnologies com el NFC i les targetes SIM 2.0, o aplicacions com Tourist Eye, Goo Taxi, Mòbil Bus o Malcom de Mobivery.

Es parla sovint de la immediatesa, la sociabilitat, la usabilitat, la trasfarència de dades quan parlem de la mobilitat però no podem obviar que aquesta ‘revolució mòbil’ és més que geolocalitzar-nos en el món per convertir el nostre entorn en un àmbit d’intel·ligència col·lectiva. Els nostres telèfons intel·ligents sobreposen realitats intel·ligents (en el cas de la Realitat Augmentada) i afegeixen valor a tot allò que ens envolta.

Atos Origin, per exemple, ens mostra en aquest vídeo, les possibilitats als nostres palmells.

Daniel Armengol (Usolab), expert en usabilitat d’aplicacions mòbils, va comentar al BDigital, que “si voleu que els usuaris estimin les vostres aplicacions, estimeu als usuaris amb les vostres aplicacions”. En el mateix sentit, Jorge Márquez (Everis) explicava que “calia apuntar a dissenyar experiències, no tecnologia pura”.

És aquest sentit, que cal afegir valor al nostre entorn i la tecnologia ens permet envoltar-nos d’informació, no només bytes, sinó de les emocions construir ciutats intel·ligents (smart cities). Només així farem entorns més amables i adaptables a les nostres necessitats. La tecnologia i les idees que ens poden arribar als nostres mòbils no són un valor quanitatiu, sinó qualitatiu. De la mateixa forma que les xarxes socials ens permeten seguir un esdeveniment com el BDigital Apps, des de Twitter les recents experiències d’aparcaments intel·ligents llançat per l’empresa catalana Urbiòtica (prova pilot a Figueres i pròximament a Barcelona) o la construcció d’edificis intel·ligents com el MediaTIC (realitzat per l’estudi d’arquitectura de Ruiz-Geli) ens configuren un (present) futur amb valors educatius que són bons arguments per lluitar contra les idees d’entorns hostils i inseguretat ciutadana.

# LA REVOLUCIÓ MÒBIL, EN VÍDEOS

1.The Revolution is here

2. The future of mobile media and communication

3. The Growth of mobile

4. Mobile Media Stats

5. Sesame Street: Song: There’s An App For That

[+] El futur és el mòbil, segons Google

[+] El 25% dels usuaris de les xarxes socials es connecta des del mòbil

[+] Google treu Orkut per telèfons mòbils amb Android

[+] Els telèfons mòbils del futur

[+] Una cinquena part dels petits negocis no sobreviuran sense internet mòbil

Graham Bell no va ser el primer que va inventar el telèfon però sí el primer en patentar-lo. Concretament en el 1876, 29 anys després del seu naixement. Vodafone, però, ens mostra un home gran en comptes d’un home que no arribaria als trenta anys.

//www.youtube.com/watch?v=ZpvQ67UMdV4

Filant prim potser no es tractaria d’un error però aquest spot m’ha fet reflexionar sobre  les imatges que ens queden dels inventors i, en general, dels artistes. Mentre de Bell ens queda aquesta imatge d’home octogenari, trobem desenes de referències en el mateix sentit.

Leonardo, un home bell del Renaixement
Tres cents anys enrere, un altre geni passava a la història com un dels artistes més importants de la història de la Humanitat: Leonardo da Vinci. Els seus contemporanis descriuen a Leonardo com un home de llarga cabellera fosca i rostre bell i harmoniós, segons ens explica Carlo Vecce en la seva biografia sobre l’artista. El cert però, és que la imatge de Leonardo és la d’aquell ancià venerable que el pas del temps havia deixat amb una barba i uns cabells tan blancs que ens recorden la saviesa a ‘l’Escola d’Atenes’ que Rafael va realitzar a les estances del Vaticà i que l’acosten a l’arquetip platònic.

L’evolucionisme té una edat
Com no hi ha dos sense tres, passant per Bell fins Leonardo, arribem a Charles Darwin, un altre geni del seu temps, la imatge del qual ens mostra un home gran i savi però immortalitzat amb la seva llarga barba en la caricatura de l’Anís del Mono.

No sé ben bé que fa que sovint recordem els genis antics amb les seves fisonomies més arrugades mentre els temps presents són una cursa constant de botox, estiraments facials i altres enginyeries plàstiques. Resulta curiós que la maquinària cultural postmoderna es dediqui a bombardejar el nostre imaginari amb icones com les de Bell, Leonardo o Darwin mentre el món occidental segueix sense acceptar l’arruga i la senectut en general.