Com deia aquesta setmana al Congrés de Cáceres, Fernando Bastenier, d’El País, “la nefasta presidència de Bush” ha condicionat l’elecció dels candidats dels dos principals partits d’Estats Units. El Partit republicà ha intentat buscar en McCain un ‘antibush’ mentre que el Partit Demòcrata ha buscat en Obama quelcom (molt) diferent.

Obama té molts reptes a la seves mans. La principal, rescatar els Estats Units de la crisi mundial. Però aquesta no és l’única. La nova esperança negra haurà de combinar les comparacions amb Martin Luther King i la seva faceta de Comandant en Cap de l’exèrcit més poderós del món; el seu caràcter dialogant amb les polítiques de ‘tirar la porta i després preguntar’ amb què ens tenen acostumats els nord-americans; la defensa dels Drets Humans amb els forats negres de Guantanamo i les presons flotants de l’Índic.

Fa uns mesos em feia una pregunta:

L’audàcia esperançadora d’Obama serà capaç de donar la llibertat a les més de 26.000 persones que estan recloses en presons secretes dels Estats Units per tot el món?

Continuo fent-me aquesta pregunta i preguntant-me perquè continuem buscant Messíes. M’agrada l’Iphone però vull saber quin model és, quina resolució té a la càmera, si és 3G i, sobretot, què m’aportarà a la meva vida quotidiana.

Fotografia de Delta Niner