Ser representant del poble exigeix uns drets i un deures i, a vegades, sembla que els nostres polítics ho oblidem. Evidentment, hi ha coses que van més enllà dels càrrecs i els despatxos i que estan relacionades amb la moda educació i les maneres de comportar-se davant el públic. Llegeixo i veig l’esbatussada per una “guerra de banderes” entre els representants de l’Ajuntament de Gràcia en la inauguració de la plaça de les Dones del 36 i sento, no puc ser més sincer, molta vergonya aliena i em venen al cap algunes preguntes.

1. Si realment la qüestió de les banderes havia de ser tan polèmica, per què no es va pactar abans? On estaven els experts en protocol de l’Ajuntament?

2. Els protagonistes de l’enfrontament demanaran perdó públicament o l’orgull i les seves raons amargaran la festa del les heroïnes de la Guerra Civil?

Ni les banderes ni les tanques poden ser motiu suficient per aquest trist espectacle. Ara que s’ha aconseguit pacificar la Festa Major són els representants públics qui l’embruten. Necessitem polítics, no hooligans.

PD: Un amic gracienc m’ha dit aquests dies que veient aquest trist espectacle, s’entén perfectament el motiu pel qual les tropes republicanes van perdre la Guerra Civil. Lliçó històrica per treure’s el barret.

PD2: “Gràcies, Ricard Martínez”