sibèria – Assajos sobre la realitat http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat Sun, 16 Oct 2011 18:45:31 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=4.6.1 Déus salvatges http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2010/04/04/deus-salvatges/ http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2010/04/04/deus-salvatges/#comments Sun, 04 Apr 2010 17:07:02 +0000 http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/?p=1045 El descobriment al sur de Sibèria de la falange d’un dit del que podria ser un nou espècimen humà, al qual els investigadors han anomenat provisionalment Dona X, rescriurà sense dubte la història de l’èsser humà. Més ben dit, escriurà un altre capítol de nodrida paleotologia moderna que ens aboca a un passat on convivien neardentals, sapiens-sapiens, floresiensis, principalment.

Gairebé igual d’impactant que la falange de la senyoreta X de Sibèria va ser el descobriment d’un equip de la Universitat de Duke: la mort d’un home neardental a mans d’una colla de sapiens, que van usar un projèctil en aquest ‘homicidi’, curiosament a la zona geogràfica de l’actual Iraq. Aquest podria ser un indici sobre la competència entre espècies humanes i el(s) veritable(s) motiu(s) de la desaparació dels neardentals. Pura especulació?

Lluita constant, violència i supervivència fins els nostres dies. Marció al segle II d.C va rebutjar l’Antic Testament com a text sagrat perquè el considerava com a expressió d’un Déu salvatge i bàrbar respecte al Déu revelat per Jesucrist. No va poder eliminar la paraula de Javhè. Aquí segueix.

“Jo crec en un déu salvatge -diu un dels personatges de l’obra homònima de Yasmina Reza que aquests dies podem descobrir al Teatre Goya de Barcelona-. És ell qui ens governa, sense solució de continuïtat, des de la nit dels temps”.

Supervivència, tribu, creences atàviques i lluites territorials formen part d’aquesta història de Reza que es desenvolupa en el saló de qualsevol de les nostres llars. Ni una tatin, ni els llibres d’art ni un bon conyac, símbols de la nostra evolució, poden amagar el nostre instint depredador. Les màscares del ‘políticament correcte’ no poden amagar els conflictes permanents entre cultura i natura i, sobretot, per la inapelable constatació que som propietaris del nostre destí/evolució.

PD: Un article mai és complet. Calen relectures i pensaments que apareixen quan mires per la finestra els estralls en forma de gotes d’una tempesta recent. En aquest cas, mentre reflexionava sobre les recents descobertes antropològiques m’ha vingut al cap un altre element sorprenent a Atapuerca. Arsuaga, Carbonell i companyia van descobrir el crani d’una nena que patia, segons els indicis, craneosinostosi. Aquesta discapacitat i l’edat de la noia apunta clarament que la família d’aquesta jove es va ocupar d’ella fins la seva mort. Una història solidària dels nostres primers avis.

]]>
http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2010/04/04/deus-salvatges/feed/ 2