Vic s’ha situat al mapa polític aquests dies no pel seu fuet o per la Fira del Ram. Les qüestions, polèmiques i informacions sobre la nova posició del consistori vigatà davant de l’empadronament i la immigració estan causant un debat necessari que es pot abordar des de molts punts de vista. Més enllà de quines coordenades se situa la decisió de l’Ajuntament governat per Vila d’Abadal hi ha dues paraules que em deixen realment preocupat per la significació que haurien de tenir a l’administració local: PARTICIPACIÓ i COMUNICACIÓ.

Si Vila d’Abadal espera un dictamen estatal favorable crec que ja pot posar-s’hi fulles. Tot ajuntament compta amb un departament jurídic que li hauria d’haver plantejat molts dubtes. Si existien dubtes, per què s’ha tirat endavant? Molt soroll per no res?

PARTICIPACIÓ

La línia ha esclarir no és tant la jurídica com la participativa. En teoria, l’Ajuntament de Vic promou un Consell de Participació. Gran part de les entitats que hi participen s’han mostrat sorpreses per la línia tangencial que ha pres l’Ajuntament pel que fa al padró municipal. Tenim un problema, Houston. Seguim sense entendre, i aquí la majoria de les administracions públiques hi estan implicades, que significa realment la participació ciutadana. Vic no és una excepció. La seva participació no ha servit per resoldre o acostar posicions. Per què? Doncs perquè en el fons queda molt bé parlar de processos de participació però com la majoria aquests són paper mullat.

Repassàvem algunes característiques fa uns mesos amb en Ricard Espelt, expert en la matèria: “Prou de participació ciutadana”, deia n’Espelt. Vic és un exemple d’allò que ell comenta: existeix la sensació que les figues ja estan venudes abans que parli la ciutadania i que un procés participatiu és com un casting (“bé, ens ha agradat molt… però ja el trucarem”…). A Vic tot estava venut des de feia setmanes. Ni les entitats coneixien els plans de l’Ajuntament ni s’han establert els ponts de diàleg.

Vic, a més a més, va tenir un paper destacat en el recent Pacte Nacional per a la Immigració. Dels resultats, de les conclusions i de les seves possibles aplicacions no se’n parla. És tot massa recent per pensar que allò que va aportar Vic no serveix. On queden els acords i la feina conjunta dels actors socials i econòmics del país? Potser aquest pacte ha estat un exemple més d’aquells que esmenta Espelt?

COMUNICACIÓ

Si la participació no funciona, quin és el resultat? Doncs una imatge distorsionada d’un equip de govern maniatat per les exigències dels xenòfobs de Plataforma per Catalunya.

Avui algú que coneix la realitat d’Osona de ben a prop em deia dues consideracions al respecte d’aquest moviment parafeixista i el seu líder, Josep Anglada:

1. “No es pot posar al mateix sac la política de l’Ajuntament i la de Plataforma”. Certament, esperem que el pacte de govern no caigui en la demagògia d’Anglada… A hores d’ara, però, els partits democràtics estan perdent el pols davant Plataforma per Catalunya.

2. “Albert Rivera, de Ciutadans, és un aprenent al costat d’Anglada”. Aquest és un magnífic manipulador de la realitat i intel·ligent en l’ús dels mitjans de comunicació”. És trist comprovar com algú que defensa la figura de Francisco Franco es passeja pels platós de televisió de mitjans que usen la pluralitat ideològica com a teló de fons del seu populisme a base de ‘share’.

TREBALL DES DE FA MOLTS ANYS

En aquest punt, la comunicació és on resideix el segon error de l’Ajuntament vigatà. A Vic fa anys que es treballa la qüestió de la immigració. No és un àmbit nou ni deixat de la mà de Déu. Àmbits pioners com l’Espai de Benvinguda Educativa o l’Oficina Municipal d’Acollida no surten aquests dies en els articles de premsa. Ens falta memòria d’hemeroteca però al departament de comunicació del consistori vigatà potser li falta mà per entendre que cal saber vendre les propostes que es fan en barris com el Remei gràcies al Pla de Barris.

La realitat no es construeix a base de rodes de premsa. Els missatges polítics al dia a dia s’han de construir sobre una base comunicativa clara, ajustant el pas entre funcionaris, tècnics, càrrecs de confiança i polítics.

Si participació i comunicació no funcionen, en quina cruïlla ens quedem? A l’Ajuntament de Vic li queda reformular aquests dos àmbits i posar en solfa les seves estratègies. En el recent Talking About sobre Antropologia que vaig tenir el plaer de realitzar amb la Trina Milan vam esmentar la necessitat que els antropòlegs es posicionin com a eixos de diàleg. Cal que l’Antropologia sàpiga reinventar-se com a mediadors entre comunitats. On són en aquests moments? Sortiu de les aules, antropòlegs!

D’altra banda, crec com vaig dir i em reafirmo més que mai que les “xarxes socials no salvaran el món però podran fer que siguin una mica millor”. La potenciació de les estratègies comunicatives de l’administració així com els processos de participació passen per entendre què poden aportar les xarxes socials. L’Ajuntament diu que ha d’escoltar als seus ciutadans perquè si no, com diu Vila d’Abadal, “la desafecció creixerà i ningú ens votarà”. Té més autoritat moral el veí que més crida, el que es fa sentir més o el que se sent més recolzat pels interessos de Josep Anglada? Plantegem com s’ha d’estructurar una autèntica xarxa de participació i després parlem sobre què volen els vigatans.

VIC, INDRET ACOLLIDOR

Malgrat tot, m’agrada vincular Vic com a terra d’acollida -m’hi sento molt a gust quan passejo pel carrer Verdaguer o la plaça de l’Estudiant, em perdo per la Biblioteca Joan Triadú o a la Llibreria La Tralla-, de treball per la convivència (integració és una paraula molt lletja), de qualitat de vida.

M’agrada que es parli de Vic per Maria Àngels Anglada, una de les poques dones que té retrat a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic on hi figuren els personatges més destacats de la ciutat. Aquests dies una productora nord-americana ha comprat els drets d’El violí d’Auschwitz’. M’agrada quan el Club Patí Vic s’atreveix a donar emoció a l’OK Lliga o les campiones del Voltregà, amb la Carla Giudici al capdavant, conquesten Europa. M’hi sento a gust i no m’agrada que el Telediario obri la seva edició amb aquesta ciutat criminalitzant-la. Es mereix una nova oportunitat parlant-ne obertament, analitzant la comunicació i definint la participació.

PD: Fonamental per seguir la notícia els següents enllaços

[+] Escenas de una ciudad con un 25,7% de inmigrantes

[+] Padró de Vic, parlem-ne

[+] Quatre ratlles sobre el padró de Vic

[+] El Padró de Vic

[+] Alcaldes d’Osona temen que el nou padró de Vic falsegi els de la comarca

[+] L’Exemplaritat de Vic

[+] Demagògia a distància

Es fa estrany veure el teu nom en un placa, Albert. En Guillem Espriu diu que ha estat un “acte molt emotiu” i me’l crec. Emotiu per tots aquells que et vam conèixer i vam compartir grans moments. Se’m fa estrany trobar al meu correu electrònic missatges teus, textos del Cantonada Memòria i llibres dedicats però els tinc i els conservo com un tresor. Se’m fa estrany però ara somric i penso en tot allò que em vas ensenyar.

Se’m fa estrany que la plaça del rellotge sigui la plaça de la Vila de Gràcia. Ja fa uns quants anys que en parlàvem, que ens vas embarcar en el Grup 1850 i que allò que semblava un somni ara és una realitat. Una placa o un nom d’una plaça no ho són tot, però. No són res comparat amb les lliçons que ens vas deixar, gracienc il·lustre, amic il·lustre.

//www.youtube.com/watch?v=yhdxixSArPU