Bastonarium.cat

Ja tenim 15 fotografies participants al concurs de fotografia digital de ball de bastons! No dubteu en enviar les vostres fotografies.

Recordeu que teniu el temps fins el dia 1 de Març de 2006 per presentar les vostres imatges!

> Bases del Concurs
> Formulari per enviar les imatges
> Imatges Participants

El passat 6 de Febrer del 2006 vam tenir la sort de parlar al programa de Ràdio Batakada RadioActiva amb la Txell, la cap de colla més jove de Catalunya.

Ella és cap de colla dels Bastoners de Montornès, anomenats Bastoners de la Penya Pere Anton. Coneixeu-la i no us deixarà indiferent!

> Entrevista Batakada-Montornès
(7,3 Mb – 10m38s)

Aragó sempre ha estat una terra molt propera en tradicions degut a un passat comú i el Ball de Bastons, allí conegut com a Paloteado, n’és un exemple.

L’actual Paloteado de Novillas es molt probable que comences cap al 1678, quan es va formar la “Cofradía del Santísimo Rosario” i que te una total relació amb el Paloteado. Tot i ser suposicions no documentades, el primer document que parli explícitament del Paloteado de Novillas el trobem al 26 de Gener de 1806, en el llibre d’actes de la “Confradia”.

Degut a les dificultats econòmiques i la guerra el 1928 es van deixar de realitzar els balls. Sembla que cap al 1950 es va tornar a recuperar de la ma d’un personatge emblemàtic a la localitat “El tío Calorín” per tornar-se a perdre l’any següent. La recuperació definitiva va ser al 1980 on es van fixar els dies per veure el Paloteado, el 23 d’Abril per Sant Jordi i el 7 d’Octubre per la festivitat de la Verge del Rosari patrona de Novillas.

Tenen 10 balls anomenats “mudanzas”, el ball el realitzen 8 balladors i dos personatges anomenats “Mayoral” i “Rabadán” que intercalant entre els balls i carregats d’ironia expliquen els fets ocorreguts a la població i a la seva gent durant l’any. Van acompanyats de gaiters i sempre s’ha realitzat el Paloteado per homes.

El vestuari consta d’espardenyes amb vetes negres, camisa blanca i pantalons blancs o negres, faixa negre o vermella, mocador creuat i mocador al cap. Els bastons estan pintats amb tres bandes vermelles i dues grogues i amb un cordo per assegurar el bastó al canell.

Dels 10 balls m’agradaria destacar-ne dos:

– “La Espada”:

Es el quart ball, sembla una representació bèl·lica però ens explica les vivències del “Mayoral” i el “Rabadán”. Els balls tenen unes cantarelles i lletres associades, que en aquest cas fa així:

“Me mando mi Mayoral que hiciera unas migas canas y yo como no sabia las hice un poco saladas.
Me tiro con el garrote y me rompió la zamarra me dejo titiritando como una rana pelada.”

> Escoltar el Paloteado – La Espada [wav – 49s – 384K]

– Morena Morenita:

S’utilitza pel el sisè i setè ball, intenta ser un ball per atreure l’atenció de les noies on la música es acompanyada pels cops dels bastons i els diferents ritmes i moviments realitzats. La lletra diu així:

“Morena, Morenita tiéndeme la red Morena,
Morenita vuélveme la red vuélveme la red Morena
Morenita vuélvela a tender Morenita Morena”

> Escoltar el Paloteado – Morena [wav – 1m 20s – 581K]

Pels apasionats del ball de bastons i lessopes de lletres aquí teniu la convinació perfecte! Cal trobar les 10 paraules bastoneres enmig d’un mar de lletres.

Quant temps necessiteu per resoldre’l?

Apreteu Start i Seleccioneu amb el ratolí les paraules que aneu trobant… i no us encanteu! que el temps no para!

Si us dona problemes el flash i no veïeu res proveu aquesta segona direcció: Sopa de Lletres

El flabiol, amb tamborí o sense, és un instrument molt utilitzat en el ball de bastons. Moltes colles l’han adoptat com a propi. La seva zona d’implantació es concentra a la zona est de Catalunya, Maresme, La Selva, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Osona, Bages, Solsonès, Barcelonès, Baix Llobregat i Alt Penedès, amb una excepció, Montbrió del Camp, que tot i trobar-se al Baix Camp, també l’ha adoptat com a propi pel ball de bastons. Hi ha altres comarques que també l’han utilitzat pel ball de bastons com pot ser Garraf, Baix Penedès, Tarragonès, Conca de Barberà o Segrià però no se’l considera com a propi.

El flabiol és un instrument de fusta i de vent de la família de les flautes, destacant per ser de mida més curta fins al punt que s’acostuma manegar amb una sola mà. L’altre mà s’utilitza molts cops per fer sonar la percussió que acostuma a ser un timbal, bombo o tamborí.

Es distingeixen el flabiol sec que està desproveït de claus i tot i ser el menys conegut és el més tradicional. Després hi ha el flabiol de claus o flabiol de cobla que es fa servir en les sardanes i altres grups de música Tradicional/Folk.

Per més informació sobre el flabiol: El Flabiol a la Viquipèdia.

L’endemà de la primera lluna plena dels mesos d’Agost-Setembre se celebra a tot el vall de Katmandú la Festa (Jatra) de les vaques (Gai), la Gai Jatra.

Allí hi podem trobar una forma de bastoners molt pròxima al nostre ball de bastons, amb camals, picarols i bastons fets de bambú. Sembla increïble com la humanitat ha anat desenvolupant paral·lelament manifestacions semblants al nostre ball de bastons en molts indrets de la terra. No només som la dansa més antiga que encara es balla sinó que un tipus de representació cultural força universal.

La celebració comença al matí on es fan pregaries i s’ofereixen fruits i dolços a les ànimes dels difunts. Llavors totes les famílies que han perdut un familiar durant l’any desfilen en processó acompanyats de sacerdots, músics, balladors (alguns d’ells “bastoners”) i una vaca o element que la representi. A la cultura hinduista, la vaca es un animal sagrat perquè es el guia que ajuda a les ànimes a creuar el riu sagrat Vaitarani en el camí de l’ànima dels morts.

Al matí construeixen unes figures de canya de bambú amb cap de vaca que representen el difunt i es passeja pels carrers durant tot el dia. Al final del dia cada família desfila en una cercavila acompanyada de nens disfressats, músics, sacerdots i grups de bastoners de totes les edats que criden i fan xocar els seus bastons fets de canyes de bambú.

La Llegenda

La festa es basa en una llegenda on s’explica que la reina estava desconsolada per la mort del seu fill, llavors el rei va ordenar que totes les famílies que havien perdut algun membre estimat durant l’últim any traguessin les vaques al carrer per demostrar que no estava sola, però sembla que això no va ser suficient per consolar la reina. Llavors el rei va oferir una recompensa a qui aconseguís fer riure la reina i la gent va sortir al carrer amb disfresses fantàstiques amb les que es feien escenificacions satíriques o ballaven balls de bastons i d’altres representacions fins que la reina va somriure. Diu la llegenda, que des de aquell moment el rei va instaurà aquesta festa de manera anual i que ha arribat fins als nostres dies.

Fonts:
– http://www.festes.org (Contingut i imatges)
– http://servinitup.net (imatges)
– http://www.nepalembassyrus.org (imatges)
– Altres (imatges)

Si hi ha una dansa que identifiqui el poble de Bellreguard, aquesta és la del Ball de la Forca. Aquest ball és l’únic de bastons del qual es té noticia a la comarca de la Safor. És una dansa tradicionalment interpretada per homes, vestits amb camisa, saragüells amples, mitjons blancs i lligacames de color, espardenyes de veta negra, jupetí de fantasia i mocador de seda al cap. En la mà dreta duien una forca de tres o cinc puntes i la del Cap del ball era de set puntes. El Cap dels dansants començava a cantar i el final de cada vers era repetit a cor per tots els altres.

El Ball de la Forca és un ball ancestral que es va perdre després de la guerra civil i als anys vuitanta es va recuperar per tornar-se a perdre al cap d’uns anys. Després, tot just començar el s.XXI va venir una nova recuperació amb la proposta d’unir-se a la muixeranga en un mateix acte com en un vell ball de Valencians.

El ball de la Forca de Bellreguard es creu que originàriament seria un ball guerrer que va substituir les armes per unes eines de treball, les forques. El ballaven uns camperols que en arribar del camp es posaven el seus millors saragüells i anaven al carrer. Es ballava en honor a sant Miquel, patró de la població. Expliquen les persones grans que anaven a la porta dels magatzems de taronja que hi havia a la població i pels carrers de Bellreguard cantant i demanant la voluntat per fer-se amb els diners unes paelles on estava tothom convidat.

Els balladors formaven dues files enfrontades i ballaven en múltiples de quatre. Executaven un total de set coreografies o cobles i una darrera anomenada Rondó Final. Un d’ells feia de cantor i abans de ballar-se cadascuna de les cobles, entonava una cançó amb esperit recaptador que era contestada pels balladors al temps que picaven a terra amb les forques.

Cantador / Resposta
Amb forca i en saragüells / I _en _ sa _ ra_ güells
hem arribat a estos dies / A_es_tos_di_es
que es moga la voluntat / Vo_lun_tat
fent-los quatre “tonteries”
que es moga la voluntat
fent-los quatre “tonteries” / Ton_te_ri_es

Les cobles, ballades totes amb la mateixa peça musical, originàriament s’havien executat al so del tabal i la dolçaina. De les set cobles originaries actualment només en ballem tres. La Primera Cobla es possiblement la més ancestral ja que les forques xoquen i recorda un ball de bastons. Finalment executen el Rondó Final que serveix per tancar les altres coreografies. Amb un ritme musical més ràpid es formen unes arcades amb les forques i passem per dins de manera alterna convertint-se les dues files en un cordó que acaba rodant per formar un cercle. Finalment s’eleven les forques i s’ajunten en senyal d’unió.

El ball de la forca és pot veure a Bellreguard el dia de la processó del patró i el ballem abans de la eixida del sant, durant el recorregut, obrint la processó i ballant de tant en tant una de les cobles amb el Rondó Final, així successivament fins que s’arriba a la plaça i tornem a ballar de nou les tres cobles i el Rondó Final. Després de cada rondó es forma una torre per part dels membres de la moxiganga que van alternant figures diverses.

Aquest mes de Gener Bastonàrium ha servit 1509 pàgines, això signifiquen moltes més visites de les que esperava. El pic de máxima afluència va ser el 13 de gener amb 99 pàgines servides, el mínim el dia de reis. En la seva curta existència s’està fent un racó, poc a poc a la xarxa i per això no puc fer res mes que donar-vos les gràcies a tots i totes per seguir les evolucions del Bastonàrium. Pels vostres consells i comentaris, gràcies, a OnAnar.net per fer-nos publicitat, gràcies, als Bastoners de Sant Feliu per posar un enllaç a la seva web, gràcies, al mateix GràciaNet pel seu suport, gràcies, a la Coordinadora de Ball de Bastons per la seva feina, gràcies, i a tota la resta mil gràcies per seguir aquest projecte.

Visca el Ball de Bastons!

Per casualitat ha arribat a les meves mans una fotografia genial de Luis Leandro, un sotacama espectacular captat en el moment precís.

Desenterreu les vostres fotografies de ball de bastons, fruit d’innumerables actuacions i envieu-nos els vostres "instants genials" al Concurs de Fotografia Digital de Ball de Bastons. Així tots podrem gaudir d’aquests instant d’extrema bellesa i pur ball de bastons.