Filed under: Oriol's World
Sempre m’han sorprès alguns balls de bastons amb bastons de gran contundencia però per bastons grans, la dansa dels porrots de silla de valencia els supera a tots. No és un ball de bastons pròpiament dit però l’embergadura dels porrots la fa molt espectacular.
La Dansa dels Porrots és actualment interpretada per 8 dansaires i és ballada el dia 6 d’agost pels carrers de Silla, amb motiu de la festivitat del Santíssim Crist, festa major del poble.
Els dansaires van vestits amb una falda roja, un mant de color roig amb forma de triangle invertit que cobreix el cos del dansador a l’altura del pit i l’esquena. Corretja ampla de cuir que creua des de la cintura el pit i l’esquena del dansador. Una mena de cinturó ample de cuir que des de 1968 ha substituït la faixa dels dansadors i espardenyes de careta típiques del llaurador valencià. Els balaldors, amb corones de llorer al cap duen descobertes les cames i el cos des del pit a la cintura i van armats amb bastons verds d’una mida considerable, clavetejats als seus extrems superiors.
L’execució de la dansa al so de la dolçaina i el tabalet, està conformada per diferents escenes on els balladors formen figures estàtiques, tensionant els músculs, i mostrant uns rictus seriós.
Els moviments i escenes de la dansa dels porrots estan molt marcats i tots tenen nom, sent tots una demostració de força, provocació i enfrontament. Un esperit guerrer i una representació teatral espectacular que ja m’agradaria veure en molts balls de bastons.
Els pasos de la Dansa dels Porrots:
"Passot": desplaçaments que els dos bàndols de Porrots, disposats en dues files, fan entre escena i escena, primer movent els peus sense moure’s de lloc i després desplaçant-se.
"Costat": consisteix en desafiar-se els dos bàndols de Porrots, disposats de costat en dues files, mirant-se de gaidó o de fugida, descansant amb una mà el porrot per davall i recolzant l’altra mà a la cintura amb el colze flexionat. Per a executar aquesta escena, els Porrots formen primer una sola fila portant el porrot al muscle, i després es despleguen formant dues files que s’intercanvien sengles vegades, anomenant-se aquesta modalitat "costat i costat".
"Genoll": els dansadors d’una fila recolzen el peu dret sobre el genoll esquerre dels dansadors de l’altra fila, mentre aquests alcen el bastó amb els dos braços i els altres els hi responen assenyalant-los al rostre.
"Barba": els dansadors d’una fila, un tant acatxats, amenacen els altres amb el porrot adreçat cap al mentó d’aquests, mentre flexionen la cama esquerra i deixen l’altra totalment estesa. Els altres dansadors els reben defensant-se, alçant el porrot sobre el cap dels agressors, amb la mateixa flexió de cames, però totalment drets.
"Braç": les dues files de dansadors es disposen a mesurar les forces i col•locant-se de costat, s’agafen els braços, obrint les cames amb total tensió muscular, mentre alcen el porrot al braç lliure, desafiant-se mútuament amb la mirada.
"Navaixa": els dansadors es repleguen adoptant una actitut defensiva, després d’haver comprovat la igualtat de forces, i flexionats es desafien, mirant-se de gaidó i recolzant el porrot a la cintura; mentre els dansadors d’una fila, estenen totalment la cama esquerra i flexionen la dreta doblant el genoll; i els de l’altra fila adopten la mateixa fleixó, però a la inversa. Sens dubte, un presumpte xoc de sengles filades enemigues amb la posició del porrot constitueix una bona amenaça per a dissoldre les intencions dels contrincants.
"Senyals": una de les filades de dansadors es disposa donant l’esquena a l’altra, i, ajupits i deixant el porrot a terra, dobleguen el genoll esquerre cap avant i deixen l’altra cama totalment estesa cap a darrere, mentre mantenen doblat el braç dret darrere de l’esquena i assenyales amb el braç esquerra a l’espectador. Mentre, els dansadors de l’altra filada alcen els porrots amb els dos braços flexionats lleugerament, doblegant el genoll esquerre cap avant i deixant la cama dreta estesa cap al darrere.
"Pegar i pegar": totes les amenaces condueixen a una lluita entre dos parelles de dansadors que, en un espai lliure, simulen barallar-se deixant els porrots a terra. Els dansadors de les dues parelles estenen els braços cap al darrere, i manejant les mans en continu moviment, corren fins al lloc on es troben per a simular una lluita cos a cos. Flexionats uns sobre els altres, els que reben l’agressió van movent tremolosament les mans mentre els altres, tancant el puny dret i tremolant-lo, simulen agredir al contrincant sobre el rostre. Posteriorment els agredits passen a ser els atacants, adoptant totes dues parelles la mateixa posició. Mentre, la resta de Porrots contemplen la lluita i romanen estàtics alçant les claves amb els dos braços sobre els seus caps, preparats per a qualsevol eventualitat.
"Bot a la cintura": les dues parelles de dansadors que duen el pes de la lluita entre el dos bàndols, es disposen a fer una exhibició de força i habilitat. Ací són dos dansadors els qui, mantenint el moviment tremolós de les mans cap endarrere, es llancen cap als altres dos que, sense manejar-se, els reben de peu, acabant aquells asseguts sobre la cintura d’aquests. Mentrestant, els dansadors que romanen de peu acusen els altres assenyalant-los el seu rostre, i els asseguts a la cintura dels acusadors estenen els braços horitzontalment sense respondre a l’acusació del seus enemics.
"Bot a l’esquena": amb el mateix desplegament i disposició, els atacants tornen al seu lloc i s’abalancen novament contra els que romanien de peu, però ara aquests es disposen a rebre els atacants flexionats i mostrant l’esquena perquè els agressors se’n pugen, recolzant una cama sobre la del contrincant i l’altra, en posició flexionada, sobre l’esquena dels agredits. Els dansadors que se’n pugen a l’esquena, alcen el porrot amb el braç dret totalment estès, mentre que els que reben la suposada agressió, aconsegueixen assenyalar-los amb el dit cap amunt. Aquesta escena és un altre quadre de difícil execució i una altra demostració de l’habilitat i la força dels dansadors.
"Bot a dalt": finalment, seguint la disposició dels dansadors en l’escena anterior, els atacants tornen altra vegada al seu lloc, i després de tremolar les mans els dos dansadors que executen aquest bot s’abalancen contra els altres dos, mentre aquests, sense desplaçar-se del lloc, els reben de peu i els agafen de les cames per alçar-los. Els atacants es mantenen sobre els muscles dels altres, agafant-se amb les mans, i estenen completament les cames. Potser sigui aquesta escena la més difícil de la dansa ja que, d’una banda, els que reben el pes dels altres dansadors han de mantenir-se estàtics i suportar durant uns segons tota la descàrrega del cos de l’atacant, mentre aquests han de mantenir totalment estesos i en tensió les seves cames i braços.