Dites populars de la dansa
La nostre cultura és molt rica en dites populars, així que no m’he pogut estar de repassar algunes dites referents a la dansa:
– Al joc, a la taula i a la dansa es coneix la bona criança.
– De la panxa en surt la dansa
– A la terra que vagis, dansa que ballis.
– Be va la dansa, senyora Esperança.
– A l’agost, qui té pansa balla la dansa.
– La serena de la nit i minyona que molt dansa, són de poca confiança.
– A bones ganes de ballar, poc so és menester.
Si coneixeu més dites sobre la dansa no us esteu de comentar-les!
La Dansa dels Porrots
Sempre m’han sorprès alguns balls de bastons amb bastons de gran contundencia però per bastons grans, la dansa dels porrots de silla de valencia els supera a tots. No és un ball de bastons pròpiament dit però l’embergadura dels porrots la fa molt espectacular.
La Dansa dels Porrots és actualment interpretada per 8 dansaires i és ballada el dia 6 d’agost pels carrers de Silla, amb motiu de la festivitat del Santíssim Crist, festa major del poble.
Els dansaires van vestits amb una falda roja, un mant de color roig amb forma de triangle invertit que cobreix el cos del dansador a l’altura del pit i l’esquena. Corretja ampla de cuir que creua des de la cintura el pit i l’esquena del dansador. Una mena de cinturó ample de cuir que des de 1968 ha substituït la faixa dels dansadors i espardenyes de careta típiques del llaurador valencià. Els balaldors, amb corones de llorer al cap duen descobertes les cames i el cos des del pit a la cintura i van armats amb bastons verds d’una mida considerable, clavetejats als seus extrems superiors.
L’execució de la dansa al so de la dolçaina i el tabalet, està conformada per diferents escenes on els balladors formen figures estàtiques, tensionant els músculs, i mostrant uns rictus seriós.
Els moviments i escenes de la dansa dels porrots estan molt marcats i tots tenen nom, sent tots una demostració de força, provocació i enfrontament. Un esperit guerrer i una representació teatral espectacular que ja m’agradaria veure en molts balls de bastons.
Els pasos de la Dansa dels Porrots:
"Passot": desplaçaments que els dos bàndols de Porrots, disposats en dues files, fan entre escena i escena, primer movent els peus sense moure’s de lloc i després desplaçant-se.
"Costat": consisteix en desafiar-se els dos bàndols de Porrots, disposats de costat en dues files, mirant-se de gaidó o de fugida, descansant amb una mà el porrot per davall i recolzant l’altra mà a la cintura amb el colze flexionat. Per a executar aquesta escena, els Porrots formen primer una sola fila portant el porrot al muscle, i després es despleguen formant dues files que s’intercanvien sengles vegades, anomenant-se aquesta modalitat "costat i costat".
"Genoll": els dansadors d’una fila recolzen el peu dret sobre el genoll esquerre dels dansadors de l’altra fila, mentre aquests alcen el bastó amb els dos braços i els altres els hi responen assenyalant-los al rostre.
"Barba": els dansadors d’una fila, un tant acatxats, amenacen els altres amb el porrot adreçat cap al mentó d’aquests, mentre flexionen la cama esquerra i deixen l’altra totalment estesa. Els altres dansadors els reben defensant-se, alçant el porrot sobre el cap dels agressors, amb la mateixa flexió de cames, però totalment drets.
"Braç": les dues files de dansadors es disposen a mesurar les forces i col•locant-se de costat, s’agafen els braços, obrint les cames amb total tensió muscular, mentre alcen el porrot al braç lliure, desafiant-se mútuament amb la mirada.
"Navaixa": els dansadors es repleguen adoptant una actitut defensiva, després d’haver comprovat la igualtat de forces, i flexionats es desafien, mirant-se de gaidó i recolzant el porrot a la cintura; mentre els dansadors d’una fila, estenen totalment la cama esquerra i flexionen la dreta doblant el genoll; i els de l’altra fila adopten la mateixa fleixó, però a la inversa. Sens dubte, un presumpte xoc de sengles filades enemigues amb la posició del porrot constitueix una bona amenaça per a dissoldre les intencions dels contrincants.
"Senyals": una de les filades de dansadors es disposa donant l’esquena a l’altra, i, ajupits i deixant el porrot a terra, dobleguen el genoll esquerre cap avant i deixen l’altra cama totalment estesa cap a darrere, mentre mantenen doblat el braç dret darrere de l’esquena i assenyales amb el braç esquerra a l’espectador. Mentre, els dansadors de l’altra filada alcen els porrots amb els dos braços flexionats lleugerament, doblegant el genoll esquerre cap avant i deixant la cama dreta estesa cap al darrere.
"Pegar i pegar": totes les amenaces condueixen a una lluita entre dos parelles de dansadors que, en un espai lliure, simulen barallar-se deixant els porrots a terra. Els dansadors de les dues parelles estenen els braços cap al darrere, i manejant les mans en continu moviment, corren fins al lloc on es troben per a simular una lluita cos a cos. Flexionats uns sobre els altres, els que reben l’agressió van movent tremolosament les mans mentre els altres, tancant el puny dret i tremolant-lo, simulen agredir al contrincant sobre el rostre. Posteriorment els agredits passen a ser els atacants, adoptant totes dues parelles la mateixa posició. Mentre, la resta de Porrots contemplen la lluita i romanen estàtics alçant les claves amb els dos braços sobre els seus caps, preparats per a qualsevol eventualitat.
"Bot a la cintura": les dues parelles de dansadors que duen el pes de la lluita entre el dos bàndols, es disposen a fer una exhibició de força i habilitat. Ací són dos dansadors els qui, mantenint el moviment tremolós de les mans cap endarrere, es llancen cap als altres dos que, sense manejar-se, els reben de peu, acabant aquells asseguts sobre la cintura d’aquests. Mentrestant, els dansadors que romanen de peu acusen els altres assenyalant-los el seu rostre, i els asseguts a la cintura dels acusadors estenen els braços horitzontalment sense respondre a l’acusació del seus enemics.
"Bot a l’esquena": amb el mateix desplegament i disposició, els atacants tornen al seu lloc i s’abalancen novament contra els que romanien de peu, però ara aquests es disposen a rebre els atacants flexionats i mostrant l’esquena perquè els agressors se’n pugen, recolzant una cama sobre la del contrincant i l’altra, en posició flexionada, sobre l’esquena dels agredits. Els dansadors que se’n pugen a l’esquena, alcen el porrot amb el braç dret totalment estès, mentre que els que reben la suposada agressió, aconsegueixen assenyalar-los amb el dit cap amunt. Aquesta escena és un altre quadre de difícil execució i una altra demostració de l’habilitat i la força dels dansadors.
"Bot a dalt": finalment, seguint la disposició dels dansadors en l’escena anterior, els atacants tornen altra vegada al seu lloc, i després de tremolar les mans els dos dansadors que executen aquest bot s’abalancen contra els altres dos, mentre aquests, sense desplaçar-se del lloc, els reben de peu i els agafen de les cames per alçar-los. Els atacants es mantenen sobre els muscles dels altres, agafant-se amb les mans, i estenen completament les cames. Potser sigui aquesta escena la més difícil de la dansa ja que, d’una banda, els que reben el pes dels altres dansadors han de mantenir-se estàtics i suportar durant uns segons tota la descàrrega del cos de l’atacant, mentre aquests han de mantenir totalment estesos i en tensió les seves cames i braços.
Concursos de ball de bastons
En el passat el Ball de Bastons va viure una època daurada pel que fa als concursos, es van viure moments de gran emoció, es va crear una gran rivalitat gairebé insana entre el ball de bastons de Gelida i el de Sitges, molts folkloristes com Joan Amades van fer de jurat… però el temps dels grans concursos ja ha passat, fa més d’una cinquantena d’anys que no hi ha constància de cap concurs de ball de bastons. Es per això que he volgut rescatar sis concursos a la espera que l’època dels concursos de ball de bastons torni.
Exposició Internacional de Barcelona – 1929
Un dels actes de l’exposició Internacional va ser un concurs de ball de bastons, que recollir el gran folklorista Aureli Capmany i Farrés en el seu llibre del ball de bastons de Gelida (1944)" (…) dels bastoners de Gelida els valgué el primer premi en el concurs celebrat en la darrera Exposició Internacional de Barcelona, en competició amb les colles de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Masquefa." i on també es pot llegir en el programa de Festa Major de Gelida de 1983 un article de Joan Comajuncosa que explicava: "L’any 1929 quan vuit homes (…) assolien el primer premi del concurs de balls de bastons celebrat amb motiu de la inauguració de l’exposició de Barcelona. (…) el mèrit era doble, ja que no provenien tots d’una mateixa colla, es tractava d’una mena de selecció de dues colles, l’agrupació i la Nova. Fins i tot es ballava amb una bandera de cada colla."
Campionat del Penedès a Barcelona – 1935
El 16 de juny de 1935, la Casa del Penedès de Barcelona va organitzar al recinte del Poble Espanyol de Montjuïc, sota el patronatge artístic de la Junta de Museus de Catalunya, la Primera Festa Major del Penedès. Segons el programa de ma a les sis de la tarda davant de l’ajuntament, a la plaça major del poble es va celebrar un "gran concurs de balls de bastons (…) per disputar-se valuosos premis i el títol del campió del Penedès". Les colles participants eren, Gelida, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Sant Pere de Riudebitlles, Masquefa i Montblanc.
La classificació d’aquesta competició, segons detalla la premsa barcelonina (El Día Gráfico, 18-06-1935), fou la següent: el primer premi per a la colla de Gelida, el segon per a la de Sitges i el tercer per a la colla de Montblanc. Segons es redacta al Butlletí "Ball de Bastons de Llorenç, Cent anys picant", en aquest concurs de colles bastoneres del Penedès, la colla de Ball de Bastons de Llorenç del Penedès va quedar en últim lloc perquè portaven l’escut fejocista (Federació de Joves Cristians) a la bandera, i al jurat no li va agradar.
Concurs de la Generalitat de Catalunya – 1936
El 14 de juny de 1936 la Casa del Penedès de Barcelona organitzava , la Segona Festa Major del Penedès, i novament dins dels actes trobem un concurs de balls de bastons, convocat per la Generalitat de Catalunya a les sis de la tarda, en el qual cada colla havia de fer "dues danses a lliure elecció, en l’ordre d’actuació era prèviament sortejat", segons recull el programa d’actes.
El jurat l’integraven: Enric Morera, Anton Català, Robert Gerhard, Eduard Toldrà, Joan Amades, Joan Ferret, Francesc Pujol, Mariano Roig i Josep M. Puig Roig. I hi varen concórrer nou colles: Gelida, Colla Vella de Sitges, Colla Nova de Sitges, Sant Pere de Riudebitlles, Masquefa, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i l’Arboç. El jurat va atorgar quatre premis: el primer, als Bastoners Nous de Sitges, el segon als Bastoners de Gelida, el tercer, a la colla de Sant Pere de Riudebitlles, i el quart premi, a la Colla Vella de Sitges (El Día Gráfico, 16-06-1936).
Concurs Comarcal de Ball de Bastons de Vilafranca – 1946
Amb motiu de l’organització de la Jornada Comarcal de les Parròquies del Penedès, a Vilafranca del Penedès es va convocar a la tarda de la diada un Concurs Comarcal de Balls de Bastons. La premsa vilafranquina anuncia el Concurs com a "Concurso Comarcal de Balls de Bastons, en el que tomarán parte distintos grupos del Panadés", però no concreta quines colles s’hi havien inscrit o es preveia que assistirien als actes. Passades les festes, sols es concreta la colla guanyadora i el seu gest solidari: "Por la tarde hubo un concurso de cuyo grupo ganador, el de Llorenç, cedió parte del premio para el Hospital." (Penedès, 30-03-1946) Una altra colla que va prendre part en aquest concurs fou la dels Bastoners de Vilanova, segons el testimoni del darrer cap de colla vilanoví, en Josep Sánchez Sáez "Cap allà l’any quaranta-i-tants, vam anar a un concurs que feien a Vilafranca".
Concurs d’Albinya – 1950
El 16 de juliol de 1950, diada de la Mare de Déu del Carme i Festa Major petita d’Albinyana, es va convocar un nou concurs de balls de bastons.
En el concurs es van aplegar colles bastoneres de les tres comarques que conformen el Gran Penedès. A partir de les fotografies i del testimoni de Josep Sánchez bastoner i cap de colla Vilanoví es poden identificar les colles participants: la Colla Nova dels Bastoners de Gelida, els Bastoners de Sitges, el Ball de Bastons de Llorenç del Penedès, els Bastoners de Vilanova, el Ball de Bastons del Vendrell i els Bastoners del Centre Parroquial d’Albinyana. La colla local va actuar però sense puntuar en el concurs. Aquestes sis colles es van concentrar a Albinyana el matí i després d’una cercavila pels carrers del poble, s’aplegaren al local de la societat Unió Albinyanenca, on es va celebrar la competició.
Enric Carafí recull els resultats on: " (…) la Colla Nova de Gelida assolí el primer premi del concurs de ball de bastons celebrat a Albinyana (…) els segons d’aquest concurs, els Bastoners de Sitges, protestaven perquè Gelida havia ballat al so de l’acordió".
El jurat estava format per l’alcalde del poble, Salvador Cañellas Ribas, de cal Faló; el rector mossèn Llorenç Boloix Badosa; el jutge municipal, Josep Rossell; en Ramon Robert de ca l’Americano, padrí i mecenes del ball local; el secretari municipal, Frederic Porta Pino, que actuà de secretari del jurat, i en Ramon N. Pareta i Rovira, excap de colla dels bastoners de d’Acció Catòlica de Vilafranca, que va actuar d’assessor i col•laborador en l’organització del concurs.
Concurs de Balsareny – 1952
En aquest concurs, celebrat el 27 d’abril de 1952, es varen presentar quatre colles: la Colla de Bastoners de Masquefa, la Colla Nova de Gelida, la Colla de l’Agrupació de Bastoners de Gelida i una quarta formació local de Balsareny.
Dels testimonis d’Enric Carafí i Àngel Matas s’extreu que la classificació va ser: la Colla Nova de Gelida primers, Bastoners de Masquefa segons, Balsareny tercers i en últim lloc l’Agrupació de Bastoners de Gelida.
Entre els membres del jurat, es constata la presència de l’eminent folklorista Aureli Capmany i Farrés que digué "el ball de bastons de Gelida, estant en forma, són els millors de l’Estat (…)”, motivat segurament per la brillantíssima actuació de la Colla Nova que interpretà el Xotis de punts amb voltes i l’Esmunyegada amb voltes, “ (…) proeses del ball mai aconseguides a Gelida i fruit de molts assaigs."
Una altra informació l’aporta Blai Fontanals en el seu treball sobre el ball de bastons de Sitges recull que els Bastoners de Sitges "en el concurs de bastons de Balsareny, no s’hi van voler presentar perquè Gelida hi participava amb dues colles". Cal que recordem que en el concurs d’Albinyana els sitgetans havien quedat segons i que ja varen protestar pel fet que no trobaven gaire ortodox que la colla guanyadora ballés els seus balls de competició al so de dos acordions.
Alta Gracia
Hi ha moltes Viles de Gràcia, algunes poc importants, d’altres han estat annexionades a organismes més grans i d’altres han restat perdudes enmig de la muntanya, aquest és el cas de la “Alta Gracia”… i no estic parlant de Vallcarca, ni tan sols de Catalunya, m’estic referint a Alta Gracia, un poble d’Argentina, situat a 39 km de Córdoba, en un altiplà rodejat per una serra en forma de ferradura.
Alta Gracia va néixer a partir d’una estància Jesuïta creada en l’època colonial al 1643, més endavant van començar a ubicar els estudiants del “Colegio Mayor de Córdoba” durant l’estiu i va viure la seva plenitud al 1810 quan va residir a la casa de Alta Gracia durant 5 mesos Don Santiago de Liniers, heroi de la reconquesta de Buenos Aires i el penúltim Virrei del riu de Plata.
Tot i així, actualment Alta Gracia no deixa de ser un poble petit, evocat al turisme i a la preservació del seu patrimoni que no es poc, amb un campanar amb rellotge públic del 1938 per conmemorar els 350 anys de la Vila i algunes edificacions dels segles XVI, XVII i XVII. I sobretot evocats a la conservació de la memòria històrica i cultural.
I es en el seu folklore on he trobat moltes sorpreses, un folklore increïblement proper a la dansa folklòrica catalana i molt proper als balls Valencians de panderetes. És en el seu “Encuentro de las Colectividades”, la festa folklòrica de Alta Gracia per excel·lència, on es poden beure balls que recorden a la “entrellisada” i el “ball de panderetes”, ballats per molts esbarts de Catalunya, l’emblemàtic “galop de panderetes” de valència o molts d’altres balls de panderetes d’arrel catalana. La similitud es enorme no només en els balls, els moviments i la coreografia sinó en el vestuari: camisa blanca, faixa vermella, pantalons negres per sota del genoll, mitges blanques pels noi, les noies faldilles amb "pololos" a mitja cama, sabates planes negres… El seu folklore no te res a beure amb el nostre però misteriosament s’assembla, des de camins diferens han arribat a coses semblants.
Son pobles que tot i trobar-se l’altre punta del món ens uneix un nexe misteriós, no solament amb el nom sinó en el folklore, una similitud extraordinària que sembla deixar poques possibilitats a l’atzar, veient les fotos del “Encuentro de las Colectividades” de Alta Gràcia em semblava impossible distingir-les de les actuacions dels esbarts de la nostre vila per Festa Major. Gairebé el mateix nom, gairebé els mateixos vestits, gairebé els mateixos balls… però un altre món.
Sexe sense esforç
En la nostre societat, l’esforç que es realitza en l’acte sexual esta sobredimensionat. Anem acumulant panxa i cada dia estem en més mala forma, i clar, l’única activitat física que ens bé de gust ens sembla que es un gran esforç quan realment no ho és.
Només cal fer una mica de càlculs per adonar-nos d’això!! Per una home d’uns 70 kg podem calcular el gast de calories per hora i comparar-lo amb altres activitats:
Ball de bastons: 560 cal. / h
Tennis: 490 cal. / h
Sexe, esforç moderat: 280 cal. / h
Si vas a mirar els números, fent ball de bastons cremes el doble de calories que realitzant sexe. Hi ha gent que potser fa sexe salvatge i descontrolat i crema mes calories però no es pas l’ampli de la societat. Realment estic sobreestimant la realitat perquè en molts casos el sexe es limita a un simple moviment pèlvic deixant encara mes per terra la crema de calories. I tenint en conta la duracció mitjana de l’acte que cremarem? 90 o 100 calories!?
Els estudis sobre el tema apunten que un bon estat de forma millora la capacitat sexual però que el sexe no es un bon exercici per posar-se en forma. És habitual recomanar fer exercici físic per millorar l’activitat sexual i l’apetit sexual, cal estimular la circulació i mantenir el cos en un bon estat.
Feu ball de bastons i la vostre parella ho agrairà!
L’Origen del ball de bastons: el nudisme!
El ball de bastons te un origen incert, però el precedent més clar el trobem en les danses pírriques de l’antiga Grècia. Era el ball militar per excel·lència i es practicava a tota Grècia però principalment a Esparta i menys a Atenes.
A Esparta aquesta dansa era considerada com un element essencial per a l’educació general i la preparació militar. L’ensenyament començava als 5 anys d’edat i consistia en exercicis d’agilitat i simulacres de gestos de combat. Tots els moviments estaven encadenats al so d’una flauta doble i en les grans festes de la ciutat eren ballades per homes nus!
A Atenes a les festes que anualment es celebraven en honor de la deessa Atenea, patrona de la ciutat, tenia lloc un concurs de dansa pírrica on competien diverses colles. Guanyar-lo era un gran honor i la que ho aconseguia perpetuava el fet amb un monument Un monument on sortien els vuit balladors sempre nus i el patrocinador de la colla.
Reculem dos mil·lennis en el temps i recuperem l’essència del ball de bastons! Ballem nus! El public ho agraïrà!