Bloc de Miquel Pagès

I demà a aquesta hora el pregoner dirà alt i clar: Visca la Festa Major, Visca Gràcia i tot seguit començaran els dies que tot l'any hem esperat. Durant una setmana l'esforç dels carrers per guarnir-se serà visible als ulls dels passavolants i dels mateixos vilatans i tos plegats, graciencs de tota la vida i nous veïns, ens aplegarem per admirar el treball que hi ha al darrera i gaudir de la  festa més gran que a l'estiu es fa arreu dels Països Catalans.

I es farà el cercavila de les colles de cultura popular i els castellers aixecaran els seus cossos al cel de Gràcia i descendiran amb el pilar caminat cap a la plaça de la Vila, sota la mirada atenta de la Torre del Rellotge

I la música s'escamparà amb els ressons de sempre, de les ballades d'orquestra i els acords repetits una i mil vegades però sempre renovats. I els cantants ens faran somiar de nou i recordarem els anys que fa que ens acompanyen a la vegada que en descobrirem algun de nou que afegirem a la llista dels nostres preferits.

I soparem amb els veïns dels carrers, sopars de carmanyola i vianda, sopars de veinatge, amb l'arròs de la Maria, els cargols de la Pepeta, les amanides del Joan i les llepolies de la Carme.

I farem un cafè amb gel a la plaça de la Vila a mitja tarda descansant del frenètic ritme de les nits, anant d'un carrer a l'altre, d'aquesta plaça a l'altra, ara fent-la petar amb els de la Federació de festa major, ara amb uns coneguts que fa temps que no veies però que sempre baixen per les festes de Gràcia, i comentant el dia i la nit, arreglant el món amb els habituals de cada any, els festers de cada lloc, de cada activitat, aixoplugats sota l'ombra d'una terrassa.

I caurà un xàfec, com cada any ja l'esperem, és el convidat secret, i saltarem damunt les espurnes del correfoc, ensumarem la pòlvora i retrobarem els diables i els dracs graciencs.

Ens emocionarem amb els premis dels guarnits dels carrers i balcons. I el nervi de Gràcia ens posarà els pèls de punta un any més en veure la força d'aquesta gent que empeny i tira endavant per fer festa, amb dificultats, amb locals o sense, amb precarietat però també amb la sensibilitat d'estimar els altres. Sí, d'estimar. Què si no és l'acte d'embolicar-se d'aquesta manera tot l'any, any rera any, sinó expressió de màxima generositat envers els altres, els veïns, els visitants, la Vila i el país?

I mentrestant la festa no ens l'acabarem, entre ska alternatiu i sarsuela, entre cargols a la llauna i els calamarsets farcits de la Dolors, de l'espai de la música a  l'espai de la solidarittat, sense perdre'ns els  campionats de futbol i d'escacs, curses ciclistes i concursos de dibuix, els versots, les puntaires, els contes a la bibioteca, jazz i rumba gracienca, l'ofrena a Sant Roc, el ball de Déu…

No ens l'acabarem i en deixarem un tros per l'any vinent, un bocí per tornar-hi, per recordar-ne el gust tot l'any, per repetir altre cop, una llavor que florirà  amb un nou pregoner ben adobada per les mateixes ganes de festa.

Gràcies per fer-ho possible, festers.

Visca la Festa Major.

Visca Gràcia i Catalunya lliure!