Bloc de Miquel Pagès

Ja compto que amb aquest títol hi haurà qui s’escandalitzarà però malgrat això seguiré escrivint.

Doncs sí, l’altre dia veient la cerimònia de presa de possessió de Barack Obama vaig notar que em venien unes ganes insòlites de ser americà.

I mira que em sobrava el reverend metodista, el reverend presbiterià, la bíblia sobre la qual jurà i el God bless America, que em recordava aquella llastimosa unió d’església-estat tan fora de lloc.

Però malgrat això mantenia aquestes ganes de ser americà. I és que allà s’hi traspuava emoció, il.lusió, comunitat, compenetració, projecte de futur, reconstrucció nacional i orgull de pertineça.

I a la vegada hi havia també autocrítica, canvi de rumb, correcció històrica de la segregació racial, noves idees.

Aquella gernació immensa, desafiant el fred durant hores, aplaudint i plorant amb profundes llàgrimes negres, yes we can i el que calgui, ens mostrava un poble que sap refer-se de le derrotes (11-S), dels errors (Guantànamo o Irak) i seguir avançant.

Hi ha moltes amèriques a Amèrica, certament, contradictòries fins i tot, com arreu, però tenen una força interna que és envejable.

I és que es creuen el seu país, se’l creuen tant que encomanen aquest sentiment als nouvinguts que assumeixen com a propi l’american way of live.

I ja sabem el que passa en aquestes ocasions, que compares i no t’imagines un President de la Generalitat prometent el càrrec damunt de les Homilies d’Organyà a l’explanada del Parlament de Catalunya davant de multituds plenes de senyeres al vent, cantant l’himne a cor què vols i no pas amb la boca closa, enmig de tota mena de merchandising patriòtic. Uns ho titllarien de nacionalisme excloent, a altres es faria vergonya.

L’elecció del president Obama demosta la capacitat del poble nordamericà per a reinventar-se i la facultat de la humanitat per a il.lusionar-se.

L’altre dia veient allò per la tele des de casa volia ser americà, sí, què voleu que us digui, volia ser ciutadà d’un país normal amb els seus encerts i errors.

Demà segurament discreparem d’algunes decisions que prengui el nou inquilí de la Casa Blanca, segur, però avui no parlàvem d’això sinó  del somni que ells es poden permetre.

They can  ells poden, nosaltres podríem?

Dimarts vinent 27 de gener a les 20h. farem al Casal Francesc Macià d’ERC Gràcia una Conferència-debat sobre la Llei d’Educació de Catalunya amb els ponents: Josep M. Freixenet, diputat al Parlament de Catalunya, i Carles Martínez, President de la sectorial d’Educació d’Esquerra.

Hi esteu tots convidats.

Aquesta setmana ha nascut “La Campana Digital”, una nova publicació electrònica d’ERC Gràcia que vol ser una eina de comunicació entre Esquerra i les entitats i veïn/es del Districte de Gràcia.

Des d’ERC Gràcia hem optat per explicar, en la mesura de les nostres possibilittas, i aprofitant les noves tecnologies, tot allò que portem  a terme com a organització política implicada en el teixit  social gracienc.

La seva periodicitat serà quinzenal i desitgem que contribueixi a estrènyer més la relació entre ERC Gràcia  i els graciencs i gracienques.