Bloc de Miquel Pagès

No és una ocurrència meva, són paraules de l’escriptor Bernardo Atxaga en una entrevista al suplement de cultura del diari AVUI que he llegit aquest matí.

Diu textualment: ” … es parla de canvi i resulta que el govern és amb el PP, al qual no associo amb la idea de canvi, precisament. Un PP amb gent de l’Opus Dei. És evident que la majoria social no està representada en aquest govern. No sé quan durarà, però no té gaire bona pinta. L’unica qüestió és aquesta: saber quant durarà. Però els munten demà una vaga general i no s’aixequen.”

Sembla que comença malament aquesta legislatura basca que a principis de maig portarà a la Lehendakaritza el socialista Patxi López.

No  es pot parlar de pluralitat com l’actual majoria espanyolista diu, quan es deixa fora de joc un 10% de l’electorat, tampoc quan la mesa del Parlament començant per la seva nova Presidenta i una majoria dels seus membres ignoren l’euskera o bé quan no hi és representada  en aquesta mesa la quarta força  del Parlament, Aralar.

A banda d’això el sistema electoral basc és com sabeu d’allò més surrealista. Per si no ho recordeu  s’atribueix el mateix nombre d’escons  als tres territoris històrics d’Euzkadi, tinguin la població que tinguin, essent Àlaba la menys poblada i a la vegada la més espanyolitzada repecte a Guispuscoa i Biscaia.  Tot plegat un joc de despropòsits que ara s’estan començant a pagar.  Us imagineu aquí a Catalunya una cosa semblant amb el mateix nombre d’escons  per demarcació?.  El crit al cel que posarien els socialistes se sentiria des de la Xina Popular.

Certament sovint des de Catalunya s’ha caigut en una basquitis  que no té massa sentit, cada terra fa sa guerra i a banda de conèixer quina és la realitat de cada món  són situacions molt poc comparables, afortunadament per a nosaltres pel que fa al tema desgraciat de la violència.

El mirall basc però ha estat en molts moments i al llarg dels anys un lloc on reflectir-s’hi i no sempre la imatge que n’hem  tret era prou atractiva. Ara sembla que aquest mirall s’hagi esquerdat del tot.

Com diu Atxaga, sembla que l’únic interessant serà veure quan dura l’experiment. Tinc la impressió que els socialistes bascos estan comentent un error de magnituds colossals. D’una banda perquè normalitzen el PP i li permeten l’accés a les institucions i d’altra perquè  han de saber que la majoria social i abertzale segueix existint i previsiblement s’enfortirà com sol passar en moments d’adversitat com els que ara comencen. Tant el PNB que haurà de decidir què vol ser quan es faci gran,  i no és broma, -ja sé que la criatura té més de 100 anys- entre la seva ànima independentista i la dels negocis,  i l’esquerra abertzale que esperem que finalment s’adoni dels canvis que el món contemporani ha comportat i de la necessitat de noves estratègies per seguir avançant. Camins que forces com Aralar i Eusko Alkartasuna han començat a recórrer.

Des d’aquí es va mirar amb certa enveja un Lehendakari que volia convocar un referèndum i al final res de res. Ni els seus li van fer costat. Però com es vol convocar i,  és clar, guanyar un referèndum si la massa abertzale  que existeix  més enllà del PNB és fora del joc?  És que no tenien ni un marc jurídic que garantís mínimament la legalitat – ja sé que això és relatiu-  de l’esmentada consulta.

És per això que cal celebrar que aquesta setmana precisament  el Govern de la Generalitat   a través de la Conselleria de Governació amb el Jordi Ausàs  i ERC al capdavant hagi aprovat  la Llei de Consultes Populars que ha de pemetre tenir un coixí legal per donar la veu al poble, tant a nivell municipal com nacional. És un pas de gran abast  i  – ja m’avanço als crítics de torn- encara que caldrà tenir l’aprovació de l’Estat espanyol, representa sens dubte un avenç de legitimitat democràtica incontestable.

Seguirem el tema basc , veurem com evoluciona amb interès , però  anant a la nostra que el camí és un altre.