1 de maig enmig de la crisi.
Avui és 1 de maig, però enguany el dia del Treball ens arriba enmig d’una profunda crisi econòmica que no deixa indiferent a ningú i que té encara un final llunyà i incert. La crisi que ens ocupa no és a causa dels treballadors/es, cosa òbvia, tot i que de vegades s’oblida, sinó de la bombolla immobiliària en el cas de l’estat espanyol i financera globalment. Davant d’una greu situació com aquesta cal estar molt amatents a preservar els drets dels treballadors i evitar que algú vulgui fer passar bou per bèstia grossa. Els treballadors són capaços de molts sacrificis, ja està més que demostrat això, per tal de preservar els seus llocs de treball, però altra cosa seria una retallada dels seus drets laborals i les condicions de treball, seguretat laboral, contractació, horaris, etc.
Després d’anys de vaques grasses per a alguns que no s’han notat a les butxaques dels treballadors amb salaris que segueixen sent dels més baixos d’Europa ara no podem permetre que en patim les conseqüències com si en fóssim els responsables.
A l’entorn d’això les diverses centrals sindicals del país esbossen les seves propostes en uns articles que es publiquen al diari Avui i que si teniu 10 minuts us recomano de llegir. Hi escriuen els secretaris/es generals de CCOO, UGT, Intersindical-CSC i USOC. No diuen tots exactament el mateix però entre tots configuren una visió encertada del que ha de ser un conjunt de polítiques adreçades a preservar la cohesió social del país i a posar les bases de la recuperació econòmica a partir de nous paràmetres.
miquelpages