Balanç de tres anys de mandat al Districte de Gràcia.

Article del regidor Ricard Martínez sobre el soroll a Gràcia.

Portabella: “Esquerra només acata la voluntat del poble”.

Puigcercós: “Zapatero ha renunciat a un govern d’esquerres…”

Imatges de la gran manifestació del 10-J

 http://blocs.gracianet.cat/esquerragracia/files/2009/02/La_Campana_Digital_19.pdf

 Sempre, durant aquells anys d’estudi m’havien interessat els seus pensaments, les propostes de Saint-Simon, Owen o Fourier, per només esmentar-ne alguns, m’atreien perquè s’oposaven a la violència, una altra gran idea en aquells temps convulsos, i perquè dibuixaven amb una fantasia creativa digne d’admirar un món millor.

 Entre ahir i avui el president Montilla i el PSC me’ls han recordat, i no pas perquè defensin projectes de justícia social ideals, que no ho fan tampoc (això seria motiu d’un altre escrit)  sinó per la seva ingenuïtat en creure que és possible convèncer Espanya de canviar la seva pròpia manera de definir-se, d’organitzar-se, de viure. S’entesten els socialistes catalans a dir com han de ser els espanyols, con ha de ser l’estat que ells monopolitzen i persisteixen utòpicament en voler transformar-los cap al federalisme del qual  n’estan cada dia més allunyats.

 Insisteixen, avui mateix ho hem escoltat,  en canviar la Constitució quan, també avui els socialistes espanyols els hi han dit clarament que d’això res de res. Però ells persisteixen, il·lusos, bufanúvols, en una idea sense base, allunyada de la realitat, com un somiatruites qualsevol.

 El PSC aviat s’haurà de redefinir com el nou socialisme utòpic, i és clar, què voleu que us digui, a aquestes alçades de la vida prefereixo que el meu país estigui governat per gent que toca de peus a terra i que té un projecte de futur definit que no pas per qui  persisteix en impossibles.

 Aquesta serà la proposta del PSC per a les properes eleccions? Persistir en l’error de fer-nos creure que podran convèncer els seus companys socialistes i que aquests, encara més gran la fantasia, el més difícil encara, triple salt mortal, portaran Espanya sencera cap a nous postulats? Això és un full de ruta per a Catalunya? Sembla més aviat  una obra menor del gènere de la novel·la fantàstica.

 Personalment,  a partir d’aquí que cadascú faci el seu camí, jo estaré amb els qui tenen clar que Catalunya, terra de gent que toca de peus a terra, sap que només pot  progressar social i econòmicament amb qui la vol enfortir amb estructures d’estat integrades a la Unió Europea, amb qui treballi  cap a una realitat possible a partir del dret a decidir i amb pas ferm, sense pressa però sense pausa, ens porti cal a la independència nacional.

 El seny de la sobirania necessària enlloc de la rauxa de les utopies socialistes.

Responsabilitat: podria ser la paraula clau d’aquests dies. Hauria de presidir les converses entre els diferents partits per llegir correctament el missatge enviat per la ciutadania sense trair el sentit majoritari del que allà es va expressar i amb valentia saber fer els passos oportuns. El poble espera ara molt dels dirigents, la gent dissabte ja va fer el que estava al seu abast. Però responsabilitat no vol dir ara la rauxa de més autonomia sinó el seny d’un independentisme possible. Ser responsable ara no és abaratir el somni. Somiem!

Unitat: per a molts és la paraula repetida, com un mantra màgic que en invocar-lo tot ho arranja. Per a fer què? Per a rebaixar les aspiracions del poble que es va manifestar? Si és per anar-la repetint i repetint llançant-la uns contra els altres no cal començar ni a buscar-la. Em sona a rebaixes.

Encert: és la paraula que m’agradaria poder fer servir al final d’aquesta setmana, després d’escoltar el Ple del Parlament de divendres,  de veure quins acords es prenen i quines mesures ens proposen per avançar en el camí iniciat pel poble dissabte. Encertar-la demana parlar clar i de forma entenedora. Usar el mateix llenguatge que la gent sense escudar-se en incomprensibles tecnicismes jurídics que no fan altra cosa que embolicar la troca. Encertar-la no és l’enrenou de la IP i la ILP d’aquests dies, (com no ho va ser tampoc l’embolic sobre la capçalera de la manifestació), i en tot cas, si cal desfer falses dreceres, és imprescindible proposar altres vies però sempre sense confondre la gent.

Valentia: si la legislació vigent actual (IP/ILP abans esmentades) no permet avançar cal indicar a tothom clarament quins camins cal seguir. Seria la paraula clau de futur que hauria de definir l’actitud dels nostres dirigents per saltar la paret que és Espanya. “Jo no acato” deia l’adhesiu que em vaig posar al pit dissabte, i per tant, conscient que arribarà el moment de fer un gest  que ajudi a crear una nova legalitat, demano claredat a tots els líders per saber què estan disposats a fer.

Suport: el poble dissabte va definir clarament el que vol dir aquesta paraula. Ara els polítics han rebut una energia immensa de la gent expressada de forma clara i pacífica. Els nostres parlamentaris el tenen i descobririen que la famosa desafecció política té remei, només cal parlar clar. Estic convençut que si ho fan tornaran a tenir una gernació la propera vegada que ens convoquin, però si no ho fan la gent els girarà l’esquena, i farà igualment el seu camí, desbordant la petitesa política i canviant-ne els protagonistes.

Quan un poble està entossudit a assolir la llibertat no hi ha ningú que el pugui aturar.

Qui està en contra de la llibertat?

Demà una nova tanda de consultes en molts municipi de Catalunya serà un pas  més en aquest avenç persistent i treballat de forma transversal i unitària per tanta i tanta gent i organitzacions.

Seguim endavant. Salut i Independència.

Sumari:

PLANS ESTRATÈGIC, MOLT SOROLL PER NO RES?
Article d’Àlex López sobre els Plans Estratègics de barri

PARLEM DEL BARÇA, PARLEM DE GRÀCIA
Article de Ricard Martínez sobre el Pla del Barça

PORTABELLA: ‘EL GOVERN MUNICIPAL NO CREU EN LES CONSULTES CIUTADANES’

PUIGCERCÓS: “HEM INICIAT UN PROCÉS IRREVERSIBLE PER CELEBRAR UN REFERÈNDUM OFICIAL PER DECIDIR EL NOSTRE FUTUR”

ENTREVISTA A JOAN LAFARGA, PORTAVEU DE GRÀCIA DECIDEIX

La podeu llegir de manera fàcil en aquest enllaç:   http://issuu.com/ercgracia/docs/la_campana_digital_18

El video que us enllaço està ben fet, per això el recomano. Ajuda a veure més clar el camí fet.  No hi és tot, però el que surt també existeix, també ha passat.

http://www.youtube.com/watch?v=lJB8_swO1g

En aquest exemplar: 

1. Esquerra presenta propostes per a La Sedeta i el Parc Güell al Plenari de Gràcia

2.ERC es reuniex amb veïns i veïnes dels 3 turons per a explicar les millores introduïdes en el Pla .

3. Entrevista a Salvador Barrau.

http://issuu.com/ercgracia/docs/la_campana_digital_17

1. Esquerra aconsegueix modificar el projecte de la Plaça de la Sedeta

2. Gràcia cedirà espais municipals a les entitats que ho sol·licitin per realitzar consultes ciutadanes

3. Miquel Pagès, reelegit President d’ERC-Gràcia

4. La Campana Digital i l’Esquerra 2.0, article d’Àstrid Alemany

http://issuu.com/ercgracia/docs/la_campana_digital_16

L’exposició és un passeig per la història de la seva construcció i ubicació inèdites amb imatges de l’època, i també una Mostra de la dura tasca realitzada per la Xarxa d’Entitats per aconseguir el suport de la societat civil i finalment de l’Ajuntament de Barcelona. Enric Padrosa va fer-ne la inauguració en nom de la Xarxa d’Entitats.

El Grup Municipal d’ERC a Barcelona va posar el seu gra de sorra en aconseguir aprovar una moció després de temps i temps de reticències i tota mena d’impediements posats pel PSC.

Finalment les quatre columnes seran aixecades de nou en el seu emplaçament original durant l’any en curs. Amb aquest gest s’avança una mica més en la normalització nacional i  ciutadana de la simbologia que ens és pròpia.

Podeu visitar l’esposició al Casal Francesc Macià els dies feiners de 18 a 20h

http://www.graciamon.cat/casalfrancescmacia.html