bloc de xavier florensa

Avui, 1 de desembre , és el Dia Mundial de la lluita contra la Sida.  Com cada any, a primera hora s’ha desplegat el tradicional tapís commemoratiu des del balcó de l’Ajuntament i després he pogut participar a l’acte institucional que ha organitzat la Generalitat.

Sovint hi ha commemoracions que un desitjaria que no calgués fer, i aquesta és una d’elles.

I és que malgrat els avenços mèdics i la millora de la qualitat de vida dels que la pateixen, la SIDA continua sent una de les principlas pandèmies que mata milers de persones arreu del món, especialment els països menys desenvolupats.

En països com el nostre, encara queda molta feina per fer en l’erradiació de la SIDA. Sobretot després de l’augment d’infeccions detectades, a causa d’un cert relaxament vers la malaltia i l’augment de les relacions sexuals de risc. Cal per tant augmentar les mesures d’informació i prevenció, sobretot en l’àmbit dels joves, ja que l’augment de les infeccions s’estan detectant en persones menors de 25 anys.

I sobretot el treball coordinat de les institucions, ONG’s i entitats per tal d’avançar en aquesta lluita.

Aquest dimecres, l’Ajuntament va concedir les medalles d’or de la ciutat. Com cada any, un Saló de Cent ple a vessar i uns guardonats que representen l’ànima de Barcelona: persones i entitats que des de fa anys treballen per la construcció d’una ciutat i un país més just, vertebrat i cohesionat.

Però en aquest article m’agradaria fer una menció a un dels guardonats d’enguanycom és l’Armand de Fluvià, per l’amistat que m’hi uneix i pel respecte a una trajectòria admirable en dos àmbits com són l’heràldica i la lluita pels drets del col·lectiu GLTB.

Quan la Generalitat de Catalunya li va concedir ja fa 8 anys la Creu de Sant Jordi, el president Pujol va lloar la seva tasca en el camp de l’heràldica obviant la trajectòria de l’Armand en la lluita pels drets civils com a fundador del moviment gai al nostre país i a la resta de l’Estat.

És evident la vinculació de d’Armand de Fluvià en el camp de l’heràldica, també a nivell de la ciutat de Barcelona ja que ell és l’artífex de la recuperació de l’escut original de la ciutat el 2003. Però em va sobtar que l’altre dia l’alcalde Hereu tornés a obviar en la seva intervenció aquesta altra vessant que des de sempre l’ha caractertizat.

La de l’Armand que a finals dels 50 viatja a Holanda per conèixer els drets civils d’aquell país i que segueix els esdeveniments de Nova York. El que s’oposa a la llei de perillositat social franquista (col.loquialment com a ley de vagos y maleantes) que condemanva als homosexuals pel simple fet de ser-ho. El que funda el Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual (MELH), convertint-se així en el pare del moviment gai i lesbià a Catalunya i a l’Estat espanyol. El que impulsaria després el FAGC i el Casal Lambda, i presidiria durant dos anys la FELGT.

Gràcies a persones com l’Armand el nostre país és avui més just i respectuós amb la diversitat, i gaudim d’uns drets desgraciadament encara no molt estesos a la resta del món.

Per tot això també, felicitats Armand.

   Aquest divendres vaig presentar a la seu de la Federació de Barcelona les signatures necessàries per tal d’esdevenir oficialment candidat a la presidència d’Esquerra Barcelona.

Vull fer un agraïment especial als gairebé 250 companys i companyes que al llarg d’aquestes setmanes ens heu donat el vostre aval per tal de poder presentar aquesta candidatura al congrés regional.
Som la segona candidatura amb més avals de les quatre que s’han presentat. Un recolzament , que ens anima a continuar treballant al llarg d’aquesta setmana per fer possible el projecte de canvi a Barcelona.

Un canvi amb voluntat de sumar persones i crear equips amplis. Un canvi per fer d’Esquerra Barcelona un partit més obert, participatiu i eficaç. Un canvi per fer una Barcelona millor, més justa i més capital dels Països Catalans.

La setmana passada va ser força intensa en aquesta cursa cap al congrés de la Federació de Barcelona. Els quatre candidats que ens hi presentem vam visitar els casals de Les Corts, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i el Poblenou.

Ha estat interessant començar a explicar les idees i propostes de la nostra candidatura a la militància i escoltar les seves preguntes i comentaris. Així com també rebre mostres d’adhesió i complicitat de molts militants que s’han acostat aquests dies als seus casals.

Crec que el més important és que siguem capaços de realitzar un debat constructiu, centrat en els reptes de futur que el partit té a la ciutat, per tal de construïr entre tots un projecte més sòlid i arrelat a Barcelona.

Per tal de poder dinamitzar aquest debat, hem posat en funcionament l’espai web www.tuetselcanvibcn.cat, on hi trobareu les nostres propostes.

Dissabte passat, vaig formalitzar la meva precandidatura a la presidència de la Federació de Barcelona d'Esquerra. Em presento al capdavant d'un projecte de renovació format per persones joves però amb una àmplia experiència de treball en diferents àmbits del partit a Barcelona. Ens presentem per que creiem que Esquerra té l’oportunitat de plantejar un nou projecte de ciutat, de generar il·lusió i de tornar a connectar amb barcelonins i barcelonines. I per fer-ho, és bàsic que definim el model que volem per Barcelona i la manera de reforçar el partit que ens ha de permetre fer-ho possible.  Volem que la Federació recuperi el lideratge polític que li correspon, que esdevingui un laboratori d’idees, que es doti d’espais participatius per a la militància i descentralitzi la seva acció política als diferents barris de la ciutat.   

Animo a tota la militància a participar d'aquest procés congressual. Espero trobar-vos a les presentacions que aquests dies realitzarem als diferents casals per tal de fer-vos arribar el nostre projecte i escoltar les vostres idees. I espero que aquest bloc i la web que ben aviat posarem en marxa serveixin com a eines per acostar-vos aquest projecte i per que ens feu arribar les vostres aportacions.

Ja fa uns dies que ha començat la campanya electoral. Pels que vivim la política de prop, les campanyes han esdevingut ja una cosa quotidiana, i no és d’estranyar tenint present que aquesta és la novena campanya electoral que realitzem en poc més de 5 anys, des que el 2003 es va iniciar un cicle electoral que ha esdevingut interminable i no ens ha deixat descansar ni un moment. També el ritme frenètic que ha tingut la política en general aquests darrers anys ha contribuït a promoure un cansament generaltizat entre la gent, fet que pot suposar que en aquestes eleccions la participació electoral torni a ser molt baixa.

Esquerra va començar la campanya el dijous passat a la nit amb un acte a Tarragona. A Barcelona es va donar el toc de sortida amb un acte al Pati Manning.

Comença la campanya a Gràcia

També a Gracia ja fa dies que estem desplegant un seguit d’actes. El divendres 15 de febrer, vam realitzar als Lluïsos de Gràcia la presentació del llibre "El més calent.. al front de Madrid", escrit pels diputats i diputades d’Esquerra al Congrés i on es recullen un seguit d’anècdotes d’aquests 4 anys, però on també s’explica la tasca que el grup parlamentari al parlament espanyol ha realitzat all llarg d’aquesta legislatura. Una tasca que a vegades és poc coneguda o que alguns han intentat frivolitzar reduint-la només als actes més reivindicatius, que en certes ocasions també han estat necessaris.

Dissabte també vaig realitzar, juntament amb companys de la secció local, una passajeda per dos mercats del districte, el de la Llibertat i el de l’Abaceria. Cal agraïr, al Tino Móra, president del Mercat de la Llibertat que ens acompanyés i ens fes de guia durant la visita.

El proper acte serà aquest diumenge 2 de març a la Plaça de la Virreina. Us hi esperem a tots i totes!

Us adjunto l’spot electoral d’Esquerra en aquestes eleccions.