Can Winston

Avui sense gairebé temps de passar per casa després de baixar Girona, he comprat un entrepà i cap a l’estadi Lluís Companys.

Allà ens havíem de trobar amb els Castellers del Riberal, ja que anàvem a donar un cop de mà a les seves pinyes, ja que havien de fer una actuació entre el partit de la selecció catalana de Rugbi 13, i el partit dels Dragons Catalans.

El primer partit, que només hem vist la segona part, entre que no sabíem quines eren les regles i no enteníem que passava hem rigut molt, ja que cada cop que ens muntàvem una teoria de com anava el joc, a la següent jugada ens la desmuntaven.

Quan ha acabat el partit (primera victoria de la selecció catalana) hem baixat a la pista d’atletisme i hem fet els castells (p4, 4d6net, 3d6 i 2p4).

El partit dels Dragons, ha estat més animat que l’amistós, i sort que teníem el Rafael (el nou cap de colla dels Castellers del Riberal, que substitueix l’Hervé després de 12 anys sent cap de colla) que ens ha anat explicant quines eren les regles.

En aquest partit si que hem vibrat i hem al·lucinat amb les osties que reparteixen i sobretot amb el massatgista que pot atendre els jugadors al mig del camp mentre el partit està en joc.

Una nova experiència, llàstima que al final els Dragons hagin perdut.

Dissabte passat vaig assistir a les Jornades de Documentació Castellera que organitzaven els Castellers de Barcelona i concretament l’Óscar Montserrat.

Realment van ser molt interessant, prova d’això que malgrat haver dormit menys de quatre hores en cap moment se’n van fer pesades les xerrades.

Un gran encert de les jornades, segons la meva opinió, és que hi havia forces xerrades i que eren curtes i amenes, fent que mai perdessis l’interès.

Però tot té un punt negatiu. Mica en mica que avançava les jornades, m’anava adonant que tenim molta feina a fer:

• Els arxius administratius estan força ben classificats, però hauríem d’unificar el sistema d’arxius, ja que no tots els anys s’ha fet igual.

• Els arxius de tècnica depèn de cada temporada, alguns molt complerts, alguns inexistents.

• Amb les fotos queda molta feina a fer, dels primers anys no estan classificades i han falten algunes i les digitals estan classificades per carpetes. Però no hi ha cap base de dades.

• Cartells, estan tots guardats, però no tots classificats.

• L’Hemeroteca, en l’apartat de premsa escrita és força complerta

O sigui que hem de començar a arremangar-nos i treballar.

Avui he pogut tornar a veure un edifici, que quan era petit veia cada dia: l’antiga fabrica de la Damm.

Fins els 5 o 6 anys vaig viure just davant de la fabrica, quan anava a l’escola o al parvulari podia veure pels grans finestrals que hi havia com feien la cervesa, sobretot recordo una maquina que agafava moltes ampolles alhora i les posava dins de les capses.

I un altre record és l’estrella gegant que hi ha al capdamunt de la fàbrica i que durant la nit s’il·luminava i donava voltes, així els meus pares es van estalviar diners comprant mòbils, i m’adormia mirant l’estrella.

Avui hi he tornat, però en aquest cas des de dins de la fàbrica, ara convertida en oficines de la Damm, per assistir a una roda de premsa de la CCCC , TVC i la Damm. Però el que m’ha fet més il·lusió ha estat poder veure l’estrella, aquest cop des de dins.

Diuen que l’estiu que ve es faran els europeus (o eren els mundials) d’atlestime a Barcelona.

També corren rumors que les curses de pilars entraran dins de la comptetició.

De moment els Ganàpies ja ens estem entrenant, tot i que hem de millor en l’organització (començar tots alhora i sobretot girar en el mateix sentit).

Els Ganàpies tenim un Déu, i aquest és Jaume Barri.

Aquest dijous vam celebrar la Diada Ganàpia, on com acostuma a ser tradició últimament cada any ens anem superant.

Aquest dijous a la Plaça Cívica de la UAB es van poder veure dos castells de 7 ganàpies. El segon 4d7 de la història ganàpia, just un any després del que el descarreguéssim per primer cop, i el primer 3d7, en aquest cas carregat, de la colla.

Aquesta Diada, ara que sóc Ganapiot, no vaig poder assistir a l’actuació, però si a la festa de després. Però he descobert que el més dur és estar lluny de la teva colla durant l’actuació, sense poder estar amb ells, sense poder fer els teus castells.

Però tot això queda recompensat per la rebuda que vaig tenir quan vaig arribar a la Plaça Cívica, les abraçades de la gent, les sorpreses de gent que pensava que estaria ben lluny i per descomptat la festa de després.

I com deia al principi, els Ganàpies no som ateus, tenim un Déu que és Jaume Barri. I Jaume Barri es pot definir amb una cançó: Pessigolles

Gran video, i gran viatge!!!  Qui ho pogués fer…

Primera celebració d’un titol de la temporada.

I abans d’anar a canaletes un petit pilar a la Plaça de la Vila

Com es podia esperar el rei el van rebre com calia, amb una gran xiulada (video de TV3)

Ahir va ser un dia mortal…. després de treballar 11 hores i quart seguides, dinant un entrepà mentre amb l’altre mà feia anar la camàra arribo al bar quan ja portem 30 minuts de partit. No queden cadires lliure, el Barça perd i estic mort.

A mesura que avancen els minuts, el pensament de vaia merda de dia va augmentant… però arriba el minut 92…

Sort que sóc jove i tinc el cor força bé, sinó em moro allà mateix d’un atac de cor…

Pot semblar una tonteria, però un putu gol t’alegre un dia de merda

Que passa quan es fa un assaig coincidint amb la semifinals de la Champions?

- Que som quatre gats

Malgrat dormir poc més de 4 hores, val la pena anar a les 8 del matí a la Plaça de la Vila per ajudar als Trabucaires de Gràcia a muntar la representació de la Revolta de les Quintes. Sobretot si saps que t’espera el ja tradicional esmorzar de la Revolta de les Quintes.

Tot allò que un cardioleg prohibiria: ous ferrats, patates fregides, butifarra, beicon, xoriço, etc… Tot amanit amb vi de taula.

La conseqüencia és que després et quedes sord quan intentes coordinar un grup de trabucaires. Intentes coordinar, perquè entre els taps i el soroll dels trabucs no hi ha manera de sentir el que diuen pel Walki-talki