Rol amb nens – Daus de deu

Rol amb nens: Tercera sessió

abraham — Mon, 18 Jul 2016 09:00:57 +0000

Han hagut de passar uns quants dies fins que ens hem pogut asseure de nou per jugar. La veritat es que el meu fill gran m’ho ha demanat un parell de cops i no he hagut de perseguir-lo, així que li deu agradar. Per aquesta partida tornem a estar sols però recuperarem un petit acompanyant i també introduirem un nou personatge creat per la meva dona.

L’àvia Griselda i el Pardalet.

La partida va començar de nou amb en Potito al Pi Gegant de la Princesa, llevant-se de bon matí i demanant al Pardalet que l’acompanyés a preguntar a tots els habitants de l’arbre si algú havia tingut algun problema. Vull destacar que el meu fill volia ser qui decidís què succeia i jo no ho vaig saber guiar-lo tant bé com en les anteriors sessions.

Finalment vam decidir que seria millor investigar un nou emplaçament i ens vam dirigir cap al Bosc Pintat. Aquest indret, introduit pel meu fill al mapa del nostre petit món, es una representació del Bosc d’Oma que vam visitar durant les vacances de l’any passat i que com podeu comprovar li va impactar força. Tant bon punt els personatges hi van arribar, es van trobar en mig d’una calma total. En Potito va començar a definir que hi havia pintat en cada arbre (una granota, un cor, un arc de Sant Martí,…) pero mentre li comentava al Pardalet què hi veia es va quedar sense veu. Alarmat, en Pardalet també va voler piular, però tampoc va poder articular cap so. A continuació tots dos van veure com una ombra s’allunyava entre els arbres del bosc però durant la persecució la van acabar perdent de vista.

En Potito no se li dóna tan bé el descobrir pistes i perseguir enemics.

El que sí que van trobar a la vora del bosc va ser una caseta, però de primeres en Potito la va obviar i va decidir que seria millor tornar pel camí per on havien vingut i fer-se ben gran per poder mirar des de ben amunt si hi havia algú transitant el camí. Per desgràcia no va poder veure res de nou i va tornar cap al bosc i la caseta. Quan van picar a la porta una velleta molt amable els hi va obrir.

Aquí vaig introduir un nou element per les partides de rol, la interpretació pròpiament, ja que com en Potito no podia parlar havia de comunicar-se contínuament fent gestos, de manera que el meu fill havia d’explicar la seva situació a la velleta fent mímica. Primer no tenia molt clar què havia de fer però de seguida va començar a gesticular per tal d’intentar fer-se entendre. Va ser un moment molt divertit de la partida.

Finalment, la velleta es va presentar com l’àvia Griselda, els hi va oferir entrar i donar-lis una mica de menjar (“pot ser puré de patates?”). Tots tres es van servir un plat adequat a la seva mida i a mesura que es van acabar el plat, tant en Potito com en Pardalet van recuperar la veu. Sorpresos, l’àvia Griselda els hi va explicar que l’ombra que havien perseguit pel bosc era sense dubte una bruixa que feia poc que hi vivia i que com que no li agradava gens el soroll, li prenia la veu a tot aquell que s’hi aventurés. Mentre s’acomiadaven a la porta de la caseta per anar a buscar-la, va fer de nou acte de presència i li va tornar a prendre la veu en Potito però l’àvia Griselda va demostrar tenir alguns poders amagats i la va fer fugir. Després li va preparar de nou a en Potito algunes dosis de la poció per recuperar la veu. Arribats a aquest punt, el meu fill ja mostrava signes de cansanci i vam decidir parar.

Ara el nostre aventurer durà una petita reserva de poció i potser podrà comptar amb la presència de la seva nova amiga durant la persecució de la bruixa pel bosc.

La part del Bosc Pintat ja apareix mes detallada i també força més gargotejada.

Rol amb nens: Segona sessió

abraham — Tue, 12 Jul 2016 09:11:44 +0000

Per la segona partida ja ens hem retrobat amb la princesa i li hem explicat les aventures viscudes. Els dos aventurers han agafat el camí cap a les muntanyes i en Potito s’ha servit de la seva habilitat per convertir-se en gegant i així dur sobre les espatlles a la princesa per arribar-hi abans.

Un cop a les muntanyes el pericó Potito ha decidit fer-se encara més gran (ha aconseguit obtenir el 6 que li demanava) i poder mirar per sobre les muntanyes. Entre els dos han localitzat la cova i s’han plantat davant l’entrada. La princesa ha desafiat al drac a que li tornés la corona i aquest, molest perquè no el deixaven dormir ha acabat exhalant una flamarada. La princesa Aina s’ha apartat a temps, però en Potito, gegant com era, ha rebut el foc a les seves cames. Adolorit s’ha retirat i ha hagut de reduir la seva mida. Entre els dos han anat a buscar neu del cim de les muntanyes (deuen ser prou altes perquè la neu sigui permanent) utilitzant tant la rosa per saltar com el vestit per flotar que els hi ha servit per refredar el metall del pericó. A partir d’aquí la princesa s’ha quedat fora la cova (necessitava tenir la seva mare a prop) i en Potito ha pres la decisió de recuperar la corona. Recuperat de les ferides sofertes, s’ha fet petit i ha esperat a sentir dormir de nou al drac. Ha localitzat un cofre rere el seu cos i s’hi ha acostat. Per no despertar en Gombley ha utilitzat la destral com a perxa per apartar el cofre i acostar-lo cap a ell. Se l’ha carregat sense problemes a l’espatlla i ha marxat corrents fins al Pi Gegant. Ha comprovat que el cofre estava tancat i ha tornat a les muntanyes a buscar la clau, que descansava al coll del drac. Amb molt sigil l’ha recuperat i ha tornat on era el cofre, però per desgracia les rates negres que habiten sota l’arbre li havien pres de nou. No ha dubtat en amenaçar-les i l’ha recuperat. Un cop obert, ha retornat la corona a la princesa Aina i ha decidit entregar la resta del tresor (or, joies) a les rates. Després ha comprovat que el drac dormia de nou i ha depositat de nou la clau i el cofre sense que es despertés (increïble les tirades que ha obtingut).

Ben content amb la partida

I sí, tal i com heu llegit, el tresor ha quedat al cau de les rates pels següents motius: per una banda es guanya l’amistat de les rates que així deixaran de molestar als esquirols del Pi Gegant i per una altra banda, si el drac acaba descobrint algun dia que el tresor ha estat robat, anirà a enfrontar-se amb les rates. Com a pare, aquesta última part no sé si m’ha de preocupar…

Després de l’expedició a les muntanyes i la troballa del tresor, ara tenim dos nous destins: el Bosc Pintat i la Granja.

Rol amb nens: Primera sessió

abraham — Mon, 11 Jul 2016 09:05:38 +0000

L’ocasió ha arribat estant només amb el meu fill (la princesa dormia plàcidament) i he decidit que li ensenyaria com aniria el sistema dels daus. Per situar-nos he col·locat el mapa al nostre costat i ell m’ha demanat posar on estava i ha dibuixat un gran arbre prop del castell que s’ha convertit en “el Pi Gegant de la Princesa”, ja que estava a la vora del seu castell. Resulta que és un arbre màgic on hi viuen un munt de bestioles entre les seves branques i fulles (en especial ocells i esquirols).

Aquí podem veure on ha aparegut el Pi Gegant al costat del Castell de la Princesa.

Seguint el que m’explicava he decidit anar introduint coses i de cop ens hem trobat submergits en l’aventura: al pi no hi quedava cap esquirol. Ha començat a passejar-se per les branques i tampoc ha trobat cap pinya, de manera que ha preguntat als ocells. Els primers han anat ignorant-lo o bé no sabien que els hi demanava fins que al final un pardal ha respòs a la seva crida (a partir d’ara serà conegut com a Pardalet, el gran amic del Potito). L’ha acompanyat a mirar on vivien els esquirols i han acabat trobant rastres de pèl negre a l’escorça del arbre. La pista els ha dut fins a les arrels del gran pi, on s’obrien diversos caus. Usant la seva capacitat de fer-se petit s’ha anat endinsant pels túnels fins que ha trobat unes rates negres força bel·licoses. Les ha fet fugir amb la seva destral i les ha perseguit. Llavors, immers en la foscor ha caigut rodejat pels seus enemics i dut al costat dels esquirols, que havien estat fet presos també. Com no podia veure ni enfrontar-se als seus enemics, la solució ha estat fer-se gran, molt gran, per sorgir sobre terra i obrir un pou, de manera que ara hi veia, els esquirols quedaven lliures i les rates corrien per totes bandes ja que les seves galeries s’havien esfondrat. Finalment ha retornat a la seva mida per buscar on eren enterrades les pinyes i les ha tornat als seus amics esquirols.

En un moment de la partida

Ha acabat demanant més, però ja li he dit que esperaríem a sa germana per la propera sessió de conte inventat i així li donava temps per relaxar-se amb altres activitats. Primera experiència positiva i destacar que hem jugat bàsicament sobre el dibuix del mapa, gargotejant com avançava per les galeries i els canvis d’alçada que patia el personatge.

Així ha acabat el mapa després de visitar les galeries de les rates negres.

Rol amb nens: Preparació

abraham — Sun, 10 Jul 2016 19:54:46 +0000

Ja fa uns anys que em vaig trobar amb un parell d’articles de pares que iniciaven els seus fills als jocs de rol (un d’ell el podeu llegir aquí i l’altre sóc incapaç de retrobar-lo: el pare relatava com la filla escollia jugar amb una bruixa i sortejava amb unes decisions força memorables les dificultats que es trobava).

Ara ja fa uns dies el meu fill va fer 5 anys i vaig començar a pensar de nou en el tema i em vaig trobar un quants articles de pares que també havien fet el mateix, sent el més destacable aquest, d’on vaig treure forces idees interessants i que em va portar a les regles que intentaré seguir: Caballeros y Princesas.

Per crear l’interès necessari per al joc vaig començar intentar implicar tant el meu fill com a la meva filla petita (que encara no ha complert els 3 anys) en la invenció d’uns personatges amb els que els hi explicaria un conte. Tots dos van estar encantats i van donar lloc als següents personatges:

Potito, un follet pericó, que havia sorgit de l’espasa d’un cavaller. Com a objectes va escollir dur una destral (que seria part del propi metall del pericó) i una rosa “de Sant Jordi”, que el mateix cavaller li havia entregat. Quan vaig preguntar-li per les propietat de la flor (la destral queda clar que serveix per tallar de tot) em va dir que li permetia saltar molt amunt. En quant a que faria millor també ho va tenir força clar, com a pericó seria de fer-se petit o gran de manera ràpida i com que era de metall seria molt fort. Aparentment va quedar un personatge interessant i força poderós, però ja intentaria complicar-lo en situacions d’investigar. Vull destacar que el més complicat pel meu fill va ser donar-li nom a la seva creació.

En Potito, el personatge del meu fill

La princesa Aina, una princesa de conte ben clàssica (i mira que la meva filla no destaca per ser precisament fina i delicada). Va voler que portés una corona ben brillant (vam decidir que pogués fer llum a la foscor) i un vestit que l’ajudés a volar, flotant per l’aire. Per les habilitats li ha costat força més, però ha acabat decidint que volia buscar menjar i cuinar-lo i muntar a cavall. Ja tenim una princesa una mica més autosuficient.

La Princesa Aina, el personatge de la meva filla

La historia que jugarem ha sorgit d’ells mateixos: el drac Gombley li ha robat la corona a la princesa mentre aquesta estava dalt la torre del castell. I amb això vam començar també un dels recursos que havien proposat en els blocs: crear el mapa del nostre món. Ara ja podíem posar-hi el castell de la princesa i el cau del drac, instal·lat en una cova dins les muntanyes.

Ja amb tot preparat només ens falta trobar un altre moment on poder jugar.