El conseller de Relacions Institucionals i Participació i president d’ICV, Joan Saura, i el president del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Jaume Bosch, han mostrat avui la seva satisfacció per l’aprovació de la Llei de Fosses que dignificarà les víctimes de la guerra civil i el franquisme. “Avui aquest Parlament comença a reparar una de les ignomínies més doloroses i perdurables d’aquells temps de violència desfermada: l’assassinat i l’enterrament en fosses comunes sense cap identificació”, ha dit Saura en la seva intervenció.

En aquest sentit, el conseller de Relacions Institucionals ha remarcat que la llei és una “una valuosa contribució a la reconciliació i al reforçament de la convivència i de la democràcia”. “Els caps d’Estat dels EUA, Gran Bretanya, França i Canadà han pogut honorar els combatents de la segona guerra mundial als cementiris de Normandia, on cada tomba està perfectament cuidada i individualitzada, fins i tot les restes dels soldats desconeguts reposen en grans osseres”, ha recordat Saura, que ha subratllat que “l’únic que pretén aquest Govern és que això sigui possible amb els morts de la nostra guerra civil i de la postguerra. A Catalunya quasi 40 anys de franquisme ens van imposar un retard excessiu en aquesta empresa. És hora d’assumir per fi aquesta responsabilitat”.

Durant la seva intervenció, Saura ha volgut deixar clar que “aquesta llei no fa cap distinció entre les víctimes” i per això ha dit que “no puc entendre que certs grups d’aquesta cambra no li donin suport”. “Com es pot oposar algú a que les famílies puguin veure realitzada una voluntat tan natural i tan humana? Com els poden negar la dignitat, un desig tan essencial del que gaudim la resta de la població? Fins quan volen mantenir la injustícia provocada pel franquisme?”, s’ha preguntat Saura.

Finalment, el conseller de Relacions Institucionals ha posat de manifest “l’acció coherent i compromesa del Govern contrasta amb la situació que s’està produint en altres zones de l’Estat, on les administracions es van passant la responsabilitat d’unes a les altres i la decisió acaba en les mans dels jutges, fent encara més penosa la travessia de les famílies cap a la justa reparació que demanen”.

Per la seva banda, el president del grup parlamentari i relator de la Llei, Jaume Bosch, ha retret al PP, lúnic que ha votat en contra, que hagi plantejat incorporar el període de la II República, abans del cop d’Estat, a l’etapa de temps que es veu afectada per aquesta llei. “Això és un insult, una ofensa al sistema democràtic. La República va ser un règim democràtic  constitucional, sotmès a un Estat de Dret. No va ser la causa de la guerra civil, va ser un cop d’Estat feixista”, ha recordat Bosch.

Durant la seva intervenció, Bosch també ha remarcat que Catalunya passa a ser el primer territori de l’Estat que disposa d’una llei que estableix el dret de les famílies a recuperar les restes i la obligació dels poders públics de fer-ho, assumint-ne els costos de l’operació. “Aquesta és la diferència fonamental amb la Llei de Memòria Històrica estatal que permet als familiars procedir a la recerca amb la possible col·laboració de l’Estat però el buit legal porta a traspassar les decisions del poder judicial, cosa que provoca conflictes”.

Per tot això, Bosch ha mostrat la seva “enorme satisfacció per l’aprovació de la llei que permetrà la localitzaxió de persones desaparegudes i la recuperació, si és possible, de les seves restes, la senyalització i dignificació dels llocs i el reconeixement” alhora que ha agraït a totes aquelles persones que han comparegut al Parlament durant l’elaboració de la Llei”.

El segon tinent d’alcalde d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha presentat un informe de salut sobre els barcelonins i barcelonines que conviuen amb persones depenents que ha donat a conèixer que aquestes persones, unes 150.000 a Barcelona, tenen un pitjor estat de salut que la resta de ciutadans. El perfil majoritari dels ciudadors i cuidadores és el d’una dona d’entre 55 i 76 anys, que tenen una relació directa de parentiu amb la persona depenent i viuen el mateix domicili.

El regidor d’ICV-EUiA ha destacat que els indicadors de salut dels cuidadors i cuidadores són pitjors en tots els grups d’edat i en els dos sexes. Així, per exemple, el 43% d’homes més grans de 24 anys que conviuen amb persones depenents tenen molt sovint mal estat de salut, i en el cas de les dones aquest percentatge augmenta fins el 62,3%.

Ricard Gomà ha explicat que l’indicador de renda també està relacionat amb aquestes dades, ja que les persones que tenen una renda més alta no tenen a càrrec a persones depenents en un grau tan alt com les que tenen menys recursos econòmics.

Gomà ha donat a conèixer aquest informe juntament amb Lucía Artazcoz, de l’Institut de Serveis a la Comunitat (Agència de Salut Pública de Barcelona) i Paola Jubert, representant de la Xarxa de Suport a Famílies Cuidadores. El regidor d’ICV-EUiA ha destacat que amb aquest estudi s’ha donat a conèixer una realitat que fins ara estava amagada, ja que un terç de les persones depenents no havien estat atesos mai públicament.

600 persones s’han aplegat aquest vespre al Teatre Romea de Barcelona en l’acte d’homenatge d’Iniciativa per Catalunya Verds a l’històric lluitador antifranquista del PSUC Miguel Núñez, que va morir el 12 de novembre de l’any passat. És el primer homenatge a Catalunya a Miguel Núñez, que tot i néixer a Madrid va viure gran part de la seva vida a Barcelona. El març passat es va celebrar al Congrés dels Diputats el primer acte d’homenatge a la figura de Miguel Núñez.

Durant l’acte, que ha començat a les 20.00 hores, s’està repassant les diferents etapes en la vida de Miguel Núñez (guerriller, pres, clandestinitat, dirigent polític, diputat, solidari, memòria democràtica) amb intervencions i projecció d’audiovisuals. Miguel Núñez (vegeu perfil a sota) mai va abandonar la seva militància del PSUC i des de la fundació d’Iniciativa, el 1987, va col.laborar activament amb la formació ecosocialista.

Entre els assistents un àmplia representació de la formació ecosocialista, encapçalada pel seu president, Joan Saura, i del secretari general, Joan Herrera, amb diputades i diputades d’ICV-EUiA i tota la direcció de la formació ecosocialista.

Entre els molts assistents a l’homenatge l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, acompanyat de Diana Garrigosa; l’historiador Andreu Mayayo; l’escriptora Rosa Regàs; el rector de la Universidad Complutense de Madrid, Carlos Berzosa; l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo; el president de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, José Maria Mena; l’exsecretari de CCOO, Joan Coscubiela; l’historiador Josep Fontana; Carme Beneditto, de l’Assocació d’Expresos Polítics Antifeixistes de Catalunya; el magistrat del Suprem, José Antonio Martín Pallín; el president de l’Associació d’Expresos Polítics, Enric Pubill, i la professora d’Història, Anna Sallés.

Perfil

Miguel Núñez (Madrid, 1920 – Barcelona, 2008) va participar el 1936 en la creació de les Joventuts Socialistes Unificades que van defensar Madrid, la “quinta del biberón”. Al final de la guerra va se detingut i condemnat a mort, pena commutada per 12 anys de presó al penal d’Ocaña, on va coincidir amb el poeta Miguel Hernández. Després de sortir de la presó es va traslladar a França i posteriorment va tornar clandestinament a Espanya el 1953. Detingut a Barcelona el 1958 va ser torturat i condemnat a 55 anys de presó. Va sortir del penal de Burgos el 1967 i es va reincorporar a la direcció del PSUC. Ja en democràcia va ser diputat pel PSUC al Congrés (1978-1982). El 1986 va fundar l’ONG ACSUR-Las Segovias. Va militar a ICV des de la seva fundació el 1987 fins a la seva mort, el 12 de novembre del 2008.

El segon tinent d’alcalde i president del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha participat en la presentació de la segona fase del procés participatiu obert al voltant de la transformació de l’avinguda Diagonal.

Després d’una primera fase de sessions informatives que Gomà ha valorat molt positivament, entre el mesos de juny i setembre s’obre el període d’aportacions, en què tant les entitats de la ciutat com qualsevol persona a títol individual poden fer arribar a l’Ajuntament les seves opinions sobre els elements que han de caracteritzar la nova Diagonal.

A través de la web, de butlletes de participació o dels canals de participació habituals de què disposen les associacions i entitats, es podran plantejar reflexions sobre la mobilitat, l’estructura o els elements de mobiliari o vegetació de l’avinguda. Totes les aportacions rebran resposta.

En aquest sentit, Gomà ha destacat el precedent que va suposar la construcció participativa del Programa d’Actuació Municipal, i ha desitjat que el projecte de transformació de la Diagonal generi també “la màxima il·lusió tant de la ciutadania com del teixit associatiu de Barcelona”.

En l’acte de presentació dels documents, els i la ponent varen valorar positivament la tasca realitzada pel conjunt de l’organització, reflectida clarament en l’informe de gestió, així com la possibilitat de corregir les debilitats organitzatives també indicades en l’esmentat informe.

En Quim Mestre, en Jordi Farriol i la Marta Duñach, en les respectives exposicions, varen analitzar abastament el contingut de les ponències política i organitzativa, destacant els elements fonamentals de l’actual context polític així com l’impacte polític i social en el conjunt de la ciutadania, i de forma més concreta, en la nostra organització i electorat potencial.

Les exposicions i els posteriors debats se centraren en la crisi econòmica, el seu impacte a la ciutat de Barcelona i la capacitat de generar respostes pioneres per part del Govern municipal gràcies, en bona part, a la nostra ferma convicció de la necessitat de donar a la política municipal el gir social que la ciutat reclamava. Aspectes, aquests, que es reflecteixen clarament en matèries com la transformació de la diagonal, l’increment de la inversió en polítiques socials, la defensa del Centre per la pau al Castell de Montjuïc sense la presència del Ministerio de defensa, etc.

Vinculat amb l’anterior, les agrupacions varen realitzar una valoració molt positiva del treball realitzat per l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, el qual, malgrat trobar-se en minoria enfront l’oposició, ha dut a terme un seguit de mesures coherents amb dos eixos plenament coincidents amb les propostes d’ICV: la cohesió social i la convivència en la proximitat.

Aquestes reflexions, conjuntament amb altres aportacions, estan resultant essencials en l’assoliment d’un dels objectius marcats per a la 6a Assemblea: la definició dels objectius i l’estratègia política d’ICV de Barcelona en l’horitzó del 2011.

Per últim, les agrupacions varen centrar el debat en la necessitat de fomentar el debat sobre aspectes organitzatius i comunicatius que ens permetin assolir els objectius polítics fixats: potenciar les agrupacions territorials, feminitzar l’organització, millorar aspectes del pla d’acolliment, visualitzar millor les nostres propostes, etc.

La tinenta d’alcalde d’ICV-EUiA Imma Mayol ha donat a conèixer l’empresa guanyadora del concurs de licitació del projecte de la Central de Generació d’Energies Zona Franca – Gran Via L’Hospitalet, Dalkia. Es tracta d’una empresa europea amb gran experiència en la construcció i gestió de xarxes de calor i fred que ja s’encarrega actualment de més de 700 xarxes urbanes arreu del món. Mayol ha destacat que la nova central d’energies, que començarà a funcionar en part el 2001, farà possible la primera xarxa de climatització d’ús domèstic. Aquesta xarxa, prevista en un principi per donar servei al barri de la Marina i a grans usuaris com Mercabarna i la Fira, es podrà estendre també a potencials clients de la zona hospitalària de Bellvitge amb el projecte de Dalkia.Mayol ha explicat que el projecte de central d’energies presentat a concurs preveu l’aprofitament pioner del fred residual de la regasificadora d’El Port, que “actualment deixar anar al mar una important quantitat d’energia en forma de fred”. Per fer possible aquest aprofitament “s’ha hagut de dissenyar maquinària específica, perquè no existeix enlloc un projecte com aquest, i per tant es tracta d’un projecte d’I+D pioner”.

A més, la central d’energies preveu la construcció d’una central de biomassa, que aprofitarà el material de poda i restes de Parcs i Jardins de Barcelona, i una central de trigeneració. Aquestes dues instal·lacions, juntament amb l’energia procedent de l’aprofitament del fred de la regasificadora, donaran servei a la xarxa de climatització i produiran electricitat.

Mayol ha destacat que l’oferta presentada  per Dalkia suposarà evitar l’emissió de 13,400tCO2,  4,200 tCO2/any més que les previstes pel projecte inicial. Aquesta xifra és comparable a cobrir un 15% de la superfície de Barcelona amb bosc mediterrani.

A més, el projecte guanyador cobrirà la climatització del 85% del barri de La Marina, l’oferta més ambiciosa de demanda energètica presentada, maximitza l’aprofitament del fred residual de la regasificadora i proposa uns nivells molt baixos d’emissió de NOx i partícules. També integrarà els sistemes solars tèrmics dels edificis i oferirà una atenció a l’usuari de més qualitat.