A los agricultores, a los mineros, los siderúrgicos, los pescadores y los de los astilleros no les subvenciona porque lo que produzcan sea mejor que lo que viene de fuera, sino, simplemente por la importancia social y económica que estas actividades -aunque n sean rentables- tienen en los territorios en que se practican. La Xarxa Natura 2000 -que entre otras cosas contempla al agricultor como un productos que, a la vez, conserva el paisaje- va de eso. si quereis podemos debatir sobre si las subvenciones anquilosan y frenan la modernización de esos sectores, pero la razón de su existencia es esta que enuncio.

Con el turismo en el Pirineo pasa igual, aunque no haya productos de por medio. Se trata, simplemente, de que siga habiendo una salida profesional para la gente que quiere quedarse a vivir en el Pirineo. Si al final cobran algo, no se subvencionará a una gente por que deje de ganar dinero, sino para que siga manteniendo empleo a pesar de que la actividad que desarrolla no sea viable.

De fet, la UE prohibeix que cap empresa rebi més de 100.000 euros en subvencions públiques en un periode de 3 anys (si bé hi ha algunes excepcions).

El sector de la pagesia, d’altra banda, ho té molt magre, perquè davant la competència mundial dels productes agraris, la pagesia catalana només pot competir mitjançant subvencions que abans o després quedaran abolides per algun acord internacional.

L’altre alternativa que tenen és la construcció, i d’aqui poc ja no sabran on construir.

El que no pot ser, és donar-los indemnitzacions perquè no ha nevat. Perquè llavors què fem? També donem subvencions als hotels de la costa si a l’estiu fa mal temps? Si hi ha meduses?

No pot ser que empreses PRIVADES vulguin compensacions econòmiques si el negoci no els va bé. Si entrem en aquesta dinàmica, anirem molt malament.

Donar diners a les pistes, crec que potser no és bo. Però ajudar a crear negocis al Pirineu si. Ara la gran economia del Pirineu és a contrucció i el Turisme. S’hi s’ajuda a fer un Turisme de Qualitat molta més gent podrà quedar-se i no haver de marxar.

És impresionat la quantitat de gent que viu de la neu (no dic només de les pistes). Queda molt maco des de la ciutat dier que al Pirineu només hi poden haver pastors, però qui faria de pastor?? En canvi si es creen negocis, que tinguin un respecte amb la natura, per tots serà molt millor.

1) Les pistes d’esquí no haurien de rebre ni un duro públic si la temporada va malament. Per alguna cosa és un negoci privat i, com dius, si la temporada va molt bé no tornen diners, oi?

2) El cas dels pagesos el trobo diferent, ja que de la seva activitat en depenen uns productes de consum que són necessaris (els aliments).

Vaja, que podem viure sense esquiar, però no sense fruites i verdures, per exemple.

Per cert, que en una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller Huguet ja va advertir que de compensacions a les pistes d’esquí, res de res. Que el que han de fer és diversificar l’oferta lúdica per si un any no hi ha neu. Espero que no es faci enrera.