I el teu argument té trampa, i no em faràs creure que el 66% de la població (segons els teus números) és potencial consumidora de cultura en català… els números de venta són els que són. Que hi ha gent “enganxada” als culebrots en català? Si. Igual que molta gent mira només TV3 pel futbol. També jo puc mirar, de forma esporàdica, els Simpson però A3 no forma part del meu consum habitual, ni el contemplo com a opció quan penso en mirar la tele.

El meu apunt anava en la direcció de “consum habitual”, i no “consum esporàdic”.

Així i tot, repeteixo, si acceptés les teves tesis em continuaria semblant extraordinari que TV3 fos capaç de mantenir-se a dalt en la lluita per l’audiència amb un “mercat” molt menor que els altres.

Ja sé que baixar del burro costa, però la consideració que pot fer cadascú de quina és la seva llengua no proporciona dades sobre l’ús social de la mateixa.

I si anem d’informes, anem-hi!
El que ens interessa és ún que parli de l’ús social de les llengües a Catalunya i el primer que he trobat és aquest:

http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/usos2003.pdf

“Pel que fa a les relacions personals fora de l’àmbit de la llar, baixen sensiblement les proporcions d’ús
exclusiu del català o del castellà i augmenten les situacions intermèdies, tant les de preferència amb
una o altra llengua com les d’utilització en igualtat del català i el castellà. “

La taula que ho il·lustra és aquesta (no sé com es veurà):

Població de 15 anys i més segons usos lingüístics i camps d’ús. Catalunya. 2003
Milers de persones
Només català Més català que castellà Ambdues Més castellà que català Només castellà Altres situacions Total

Camps d’ ús
Membres de la llar(1) 1 774,4 338,9 430,3 470,8 1 642,9 115,8 4 773,2
Amistats 1 342,0 974,1 1 004,7 648,7 1 398,7 103,1 5 471,2
Veïns 1 615,1 580,1 942,6 462,3 1 786,5 84,7 5 471,2
Companys d’estudi(2) 292,7 193,4 217,7 117,3 211,9 40,3 1 073,3
Companys de feina(3) 820,8 475,8 615,5 315,3 665,3 90,7 2 983,4
Petit comerç 1 946,6 829,5 847,6 444,3 1 383,7 19,5 5 471,2
Gran comerç 1 781,4 729,8 784,1 537,6 1 553,9 84,4 5 471,2
Entitats financeres 2 692,0 468,5 483,1 241,8 1 492,5 93,2 5 471,2
Personal mèdic 2 251,3 527,8 633,6 268,8 1 749,7 40,0 5 471,2
Adreçar-se a persones desconegudes 2 160,0 499,9 470,5 272,3 2 007,9 60,7 5 471,2
Escriure notes personals 1 716,1 211,1 350,9 236,3 2 809,6 147,2 5 471,2

I a la “tribu” que jo em refereixo és a la dels que ocupem els camps d’enmig, els que parlem les dues llengües amb major o menor prevalència d’una d’elles, situació que varia majoritàriament pel tipus d’interlocutor.

En fi, que demà obro a les 7 i aquí “dalequetepego” 🙂

Salut!

font: Idescat (http://www.idescat.net/dequavi/?TC=444&V0=15&V1=2)
Any 2003: Llengua pròpia (>15anys):
Catala: 48,80%
Castella: 44,32%
Ambdues (bilingues?): 5,18%

Any 2003: Primera llengua (>15anys):
Catala: 40,45%
Castella: 53,54%
Ambdues (bilingues?): 2,78%

Any 2003: Llengua habitual (>15anys):
Catala: 50.13%
Castella: 44.05%
Ambdues (bilingues?): 4.67%

————————————-

Font: Identitat i usos lingüístics a Catalunya, per Albert Fabà, Olga Gàlvez, Joan Manrúbia i Noemí Ubach (http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm02hivern/catalana/romani1_4.htm)

Pregunta: Quina considera que és la seva llengua?
Català: 51.5%
Castellà: 37.4%
Ambdues: 8.1%

(és curiós que la primera llengua difereixi tant -!!!!- en els dos estudis amb la poca diferència d’anys passats)

A veure, ja sé que el meu Univers es redueix a Gràcia, però jo diria que també és el teu Univers o una bona part d’ell, no?

I si a la teva “simplificació” no apareix una de les realitats que més coneixes em sembla que no és simplificació, més aviat reduccionisme “malintencionat” 🙂

Vaja, que veuria més honest que la teva “simplificació” com a mínim inclogués tres tipus de tribus: les majoritàriament catalanoparlants, les majoritàriament castellanoparlants i les majoritàriament bilingües. I fent la distribucio en plan bèstia com has fet tu 🙂 tocaria a un 33,3% per a cada grup.

Així, pels amants de les simplificacions, TV3 tindria vora un 66 % de públic potencial.

Continuu no estant-hi d’acord però potser aquests números s’aproximen més a la realitat.

Salut!

caldria veure si el que dius s’aplica a Bellvitge, Bellver i/o Fraga.

Ja he dit (la primera paraula ademés) que “simplifico” 🙂

Crec que, com sempre, oblides la tribu bilingüe i que és la majoritària. Gent que parla en català i castellà indistintament segons l’interlocutor. Jo mateix amb la mare i els germans en castellà, amb el pare i unes dues terceres parts dels amics en català, l’altrà quarta part d’amics en castellà… i pel que puc comprovar ara al quiosc d’aquesta mena en som molts més dels que jo creia: nens que parles amb els avis en castellà, amb els pares en català, també hi trobo bilingües francès-català o anglès-català; òbviament també trilingües sumant els castellà a aquestes combinacions…

En fi, que no, que als catalans -aquells que vivim i treballem a Catalunya- no s’ens pot dividir en només dues tribus i quedar-se tan ample 🙂 La varietat de relacions lingüístiques és tan àmplia com la de les relacions humanes. De la combinació de les segones en dependran les primeres.

I per tant, el que dius de TV3 doncs tampoc. Tinc senyores castellanoparlants ambsolutament enganxades al Cor de la ciutat; amigues castellanoparlants que no es perden un Polònia, família gal·lo-castellanoparlant que estan amb el Ventdelpla…

En definitiva, que això de les dues tribus és d’un reduccionista esfereïdor 🙂

[Per cert, ja tinc Internet al quiosc, a veure si puc passar una mica més per aquí]