També és lògic que els serbis, responsables o no del genocidi albanokosovar, fugissin per evitar represàlies.

L’administració de l’ONU i la intervenció dels cascos blaus, amb limitacions, va garantir la pau i la seguretat de Kosovo.

Ser comunista i un genocida nacionalista no és en la pràctica incompatible. Slobodan Milosevic és un clar exemple.

Slobodan Milosevic es va afiliar el 1959 a la Lliga dels Comunistes d’Iugoslàvia. El 1983 era membre del Presídium del Comitè Central de la Lliga dels Comunistes de Sèrbia. El 1986 va ocupar la presidència del Comitè Central. El 1989 va ser elegit President de la República Socialista de Sèrbia i va rebatejar la Lliga com a Partit Socialista de Sèrbia. L’any 1997 va ser elegit president de la República Federal d’ Iugoslàvia, hereva de la República Federal Socialista d’Iugoslavia, i integrada pel territori de les Repúbliques de Sèrbia i Montenegro.

L’any 2001, deposat i empresonat, acusat de malversació de fons públics i abús de poder, va ser entregat al Tribunal Penal Internacional de l’Haia acusat, aquest cop, de crims de guerra i de genocidi. L’any 2006 morí a la preso abans d’haver-se dictat sentència.

La República de Kosovo és un estat recent creat, que encara no s’ha recuperat dels estralls de la guerra, amb un 50% de població aturada. És normal que actuïn les màfies i l’actual crisi econòmica mundial no ajuda gens.

Sense la intervenció militar dels Estats Units i de l’OTAN de l’any 1999 la situació als Balcans seria millor que ara? Permeteu-me que ho dubti.

podría haberse logrado lo mismo sin castigar ala población civil Serbia

es va aturar la neteja ètnica dels albanokosovars;

sí,se cambió por la limpieza étnica inversa

es van desplegar els cascos blaus de la KFOR;

una gran fuerza de interposición, sí señor

el règim comunista de Slobodan Milosevic va caure;

Milosevic comunista? No es un nacionalista serbio? De él cuentan esto al menos:

Su rápido ascenso político coincidió con una radicalización del nacionalismo que se operaba en la sociedad serbia, en los momentos en que el comunismo perdía fuerza: en ese mismo año de 1989 decide transformar el Partido Comunista en Partido Socialista de Yugoslavia. Bajo su dirección, se inició una afirmación institucional de la identidad serbia, en detrimento de las minorías. Así, desde su nueva posición de poder, decide anular todas las concesiones autonómicas a Kosovo, y modificar la Constitución para conceder al Presidente más poder. En la oposición, algunas voces empiezan a elevarse contra la amenaza nacionalista (Círculo de Belgrado), pero el 20 de diciembre de 1992 Milošević es de nuevo reelegido como presidente – esta vez en elecciones con sufragio universal directo.

ell va ser entregat al Tribunal Penal Internacional;

Nunca llegó a ser condenado

i, finalment, Kosovo ha esdevingut un estat independent.

sí, y se ha convertido en el primer estado mafioso de Europa:

http://cienciasyarte.blogspot.com/2008/02/al-fin-un-estado-mafioso.html

Lo dijo Gregorio Morán en La Vanguardia.

El balance es bueno, sí señor.

Si s’ha encimbellat tant a Obama, com abans es va fer amb Clinton, és perquè els europeus esperem que l’Oncle Sam ens resolgui els nostres problemes, com sempre.

Eso mismo lo decía Felipe González hace 28 años y en las últimas autónomicas andaluzas el simpar Javier Arenas repetía “Cambiar a mejor es posible”

“Cambio” es la palabra que más se ha repetido como lema político en los últimos 50 años.

Por una vez, estoy de acuerdo con greips. A Obama se le ha encumbrado y nadie sabe explicar por qué. Con Clinton pasó lo mismo, y bombardeó Belgrado

Si ara els europeus gaudim de llibertats democràtiques i dels avantatges de l’estat del benestar, malgrat les cícliques crisis econòmiques, és gràcies als ianquis fatxes, encara que no ens agradi reconèixer aquest fet.

El missatge de Barack Obama és que entre tots el canvi és possible, que un futur millor per a tothom és possible. Fem-ho possible, encara que necessitarem Déu i ajut per fer-ho.