Proposes com Plató en la seva obra La República el govern dels millors, una aristocràcia de filòsofs, els únics plenament capacitats per governar la societat. La idea d’un grup de savis formats i preparats per a la presa de decisions sobre el paper és molt bona, però em planteja una sèrie de preguntes prèvies:

Qui formarà aquests savis? Qui els prepararà? Qui els elegirà? Qui els controlarà? Davant de qui respondran? I tot, com?

@cani i francesc,
el vot en blanc no serveix per res ja que no es té en compte a l’hora de repartir els escons. Tan sols fent “trampa” com fa Escons Insubmisos té un cert sentit, però a la pràctica votar en blanc ni penalitza ni canvia res. Trist, però cert

@francesc,
el sufragi universal ens fa a tots iguals devant una urna, com la mort ens fa iguals devant la vida. Però jo em pregunto: val la pena deixar decidir a qui no està capacitat per fer-ho? Deixariem que La Caixa (per exemple) fos governada per tothom, hi treballi o hi tingui interès o no?

Una meritocràcia podria ser molt més justa si els mèrits són lògics. Sens dubte és impossible assegurar l’encert en les decisions per molta cultura que en tinguis, però em sembla que si els destinats a guiar la societat coneixessin totes les opcions abans de decidir-se per una, i justifiquessin aquesta decisió, la cosa aniria molt millor. És a dir, un Consell format per un grup de savis, formats i preparats per a la presa de decisions podria segurament guiar millor una societat que no pas un sufragi univresal que s’està demostrant bonic sobre el paper però allunyat de la realitat amb xifres d’abstenció del 60%.

a) un vot de càstig, cap opció política em convenç, voto en blanc.

b) un vot de confiança, totes les opcions polítiques em convencen, és igual qui guanyi, voto en blanc.

c) un vot indecís, hi ha moltes opcions polítiques, no sé a qui votar, voto en blanc.

d) un vot protesta, crec en la democràcia però no en la partitocràcia actual, voto en blanc.

Seria molt millor votar a Escons insubmisos-Alternativa dels Democràtes Descontents (Ei-ADD), si algun dia es vol visualitzar els escons buits com a mostra de protesta democràtica.

És més intel.ligent el sufragi censatari o restringit? Un exemple, solament podrien votar els homes casats, amb estudis superiors i amb una renda anual superior a 60.000 euros. Les dones i els solters no podrien votar perquè, com ja se sap, són uns irresponsables i no seria convenient permetre el vot a persones amb estudis bàsics i amb uns ingressos baixos. Un home casat, llicenciat en dret o economia, amb un alt nivell de renda, sap a qui vota i perquè.

És millor la meritocràcia? Potser, però en quins mèrits personals ens basaríem per determinar l’exercici del vot? El grau d’intel.ligència? Els títols acadèmics? L’edat? El nivell de renda? L’estat civil? Les opinions personals? Les creences religioses? Tenir un treball qualificat? En altres mèrits afegits?. No ho veig clar.

A mi el sistema de votación me parece bién, al menos iguala a la sociedad, mi voto vale tanto como el tuyo, aunque seas más inteligente, más rico o más guapo.

Es un reflejo de la sociedad, de hecho a lo mejor es verdad que tenemos los póliticos que nos merecemos, no sabemos elegir mejor.

Tengo esperanza que si la sociedad ,mejora la educación en su conjunto,llegará un dia en que seguramente nadie votará solo porque este es más o menos guapo que el otro.
De todos modos una buena imagen es muy importante,y lo de “que la cara es el espejo del alma”, yo si creo.

Otra cosa distinta es que mantengan en sus lugares de trabajo a gente que se sabe que son corruptos, en ningún sitio te dejarian que fueses robando cada día dinero de la caja.

Lo del voto en blanco creo que se deberia de reformar, han de tener más peso pólitico, porque sinó, iguala a los que no van a votar.

LO de la meritócracia me recuerda a cuando iba al colegio, que las monjitas ,les ponian unas bandas,como si fueran princesas, a las niñas más aplicadas, con mejor comportamiento, o por lo acaudalados que fuesen sus padres.

No sé me dá la impresión que se prestaria a mucha manipulación.

Un saludo