Per algú que no disfruti amb la gestió de servidors això hauria estat un suplici. De fet, jo puc dir que he disfrutat molt posant-ho en marxa però dilluns a la nit, més aviat de matinada, em vaig penedir del meu hobby. Perquè després de tantes hores dedicades i de no aconseguir que funcionés bé ja no estava disfrutant sinó patint. Aquella nit no vaig dormir gens bé, vaig tenir malsons i vaig passar el dia de dimarts emmurriat i mig histèric, preocupat perquè la gent no podia accedir fàcilment als seus blocs i jo no havia sigut capaç d’arreglar-ho. En part, era un petit fracàs personal.

I és que dedicar-hi tantes hores a vegades fa que un hobby es torni un suplici, i que una preocupació es converteix en una angoixa. Per això a vegades em pregunto si val la pena i si tot plegat més que una diversió no és un càstig.

Això si, avui dimecres que tot va fi com una seda (malgrat encara quedin cosetes pendents) em trobo recompensat i tranquil. I content.

Imagino que això significa que, fet i fotut, ha pagat la pena.

Curiosament, és en aquestes èpoques de "pique" quan GràciaNet es mostra més activa segurament degut a l'estímul de la competició. Ha estat una constant en els 10 anys que portem instal.lats al domini gracianet.org, i no crec que canvïi ara. De fet, en el fons ens agraden aquestes situacions perquè ens motiven i ajuden a fer més i més coses.

El primer pique fou tot just estrenada la Xarxa. Jo encara no hi era però me l'han explicat una mica. Ara no es tracta de fer la radiografia forense del que va passar però al igual que va passar amb GràciaWeb… ells ja no hi són i nosaltres si Avui per curiositat he picat l'adreça http://www.gracia.net al google i m'ha sortit això:

D'això en fa molt de temps, gairebé era la prehistòria si mirem com era la pàgina de GràciaNet aleshores:

Per viatjar en la màquina del temps de GNet ho podeu fer des d'aquí.

NOTA: El títol de l'apunt l'he manllevat d'un llibre que em vaig llegir fa molts anys i que no en recordo l'autor. Però és d'aquells titols poètics, que sempre he recordat.

Recordo que als meus inicis d'estar a GràciaNet hi havia cert malestar amb Vilaweb Vila de Gràcia. De fet, aquesta edició local de VW era gestionada per GràciaNet en els seus inicis però al no considerar-nos Mitjà de Comunicació es va traspassar. Al cap de poc van començar les mini-disputes amb acusacions de plagi, competència deslleial i demés bestieses que ens distreuen tant als catalans. La cosa va anar in crescendo fins que finalment va aparèixer GràciaWeb, el Portal de Gràcia a Internet. I amb ell la tranquilitat, ja que les disputes no tenien raó de ser doncs aquest portal el gestionaven els mateixos de VilaWeb Vila de Gràcia i ja podien posar-hi allí el contingut que GràciaNet no trobava adient tenir o que, senzillament, no teniem ni temps ni ganes de treballar-nos.

Recordo que GràciaWeb pretenia ser la competència de GràciaNet. Nosaltres, però, estàvem la mar de tranquils ja que no estem pas en cap cursa. Ni de influències ni de visitants ni de continguts.

Ara, uns quants anys després podriem dir allò de "Qui riu el darrer riu molt més bé" (com caram es pot traduïr al català i que soni bé?), però la veritat és que a mi em fa molta peneta que hagi acabat així. Aquesta és la captura de pantalla de l'actual GràciaWeb, el Portal de Gràcia a Internet.

La veritat és que resulta la part més feixuga de mantenir de GràciaNet. Per alguna raó que desconec no ha tingut mai l'èxit que es mereix, malgrat tenir una mitjana de 720 actes per any. Així que ens toca introduir manualment la majoria d'actes (vora el 90%). Què hi farem, tot sigui pel poble!

El dia que em vaig dedicar a mirar els logs de GràciaNet vaig veure com aquest domini també era objectiu dels spammers. De fet, fins i tot un parell de cops havien saturat la base de dades amb una inclusió massiva d'actes descontrolada. Aixi que vaig protegir l'entrada igual que havia fet amb el portal de blocs, i la calma va tornar.

Però amb l'Agenda passa una cosa curiosa. Per una banda tenim l'analisi de visites de GràciaNet i per l'altre l'anàlisi del Google. Resulta espectacular la diferència entre les medicions, ja que mentre el nostre Webalizer dóna una mitjana de 130 visites al dia, Google Analytics només en compta 20. El fet que Google llanci una cookie per identificar els usuaris repetidors i suposo que un control molt més gran dels bots fa que la diferència sigui tan espectacular.

Així doncs, es torna a demostrar que els anàlisi de visites són terriblement difícils i en general poc de fiar com a reflex de la realitat. Sempre en seràn una orientació, més o menys certa depenent de la configuració per part de l'"analista".

[ Relacionat: Els logs dels blocs ]

No fa gaire a GràciaNet vàrem posar en marxa de nou les estadístiques, que durant un temps van restar aturades.

Una de les primeres sorpreses va ser el gran nombre de visites que reben els blocs. Érem conscients que era la part més activa de la Xarxa, però… tant? :-O Així que em vaig concentrar a mirar els logs a veure si hi havia res extrany. I mirant mirant vaig quedar esparverat de la quantitat de bots (robots) que es dediquen a indexar i repassar webs! I la majoria d'ells estàn al servei dels spammers!

En el cas que ens ocupa (els blocs) aquests havien agafat una obsessió gairebé malaltissa amb el bloc del Mussol i la Lluna. En poc temps s'havia convertit en el més visitat (i de llarg!) degut (ho sento cani) al tracte de favor dels spammers. Així que em vaig decidir a posar ordre.

Remenant per internet vaig confeccionar un llistat de bots "malèvols" als que no se'ls hi va permetre l'entrada, configurant el .htaccess. Un cop actiu el primer control em vaig adonar que aproximadament 1.000 impactes al dia eren aturats.

El segon pas fou més complexe. Calia trobar una mena de patró que em permetés identificar els spammers que atacaven directament als comentaris. Després d'algunes hores examinant IP's, navegadors, referrers i creuant dades vaig poder aïllar el principal spammer. Vaig aplicar la instrucció per evitar-li l'entrada i ho vaig aparcar uns dies.

Quan vaig tornar a mirar les estadístiques vaig quedar garratibat: una mitjana de 15.000 impactes diaris eren rebutjats per ser considerats spam! 15.000!!!
Ara, el Mussol i la Lluna viuen més feliços tenint tan sols la visita de qui se'ls estimen, i no pas dels spammers-testimonis-de-Jehovà que els molestaven constantment.

De tot plegat es pot extreure una lliçó. I és que cal valorar amb molta cura les estadístiques de visites de les webs ja que en molts llocs hi apareixen comptabilitzats aquests robots com si fossin visitants, augmentant els nombre de visites. I no són visites reals, no hi ha ningú darrera llegint la web. Són, senzillament, programes que rastregen internet constantment buscant llocs on abocar-hi la seva publicitat.

La única font fiable, doncs, són els logs ja que en ells hi queda tot registrat. Però llegir-los i sobretot interpretar-los correctament ja és més complicat.

Free Krusher

Tal com diu la seva acta fundacional:

GràciaNet és un projecte associatiu sense ànim de lucre nascut a la Vila de Gràcia que té com a objectius principals estendre i difondre les noves tecnologies i la Internet en el territori de la Vila de Gràcia i d'altra banda intentar preservar la xarxa de possibles injerències del poder polític, empresarial o mediàtic per tal que continuï essent un gran fòrum lliure de censures i controls.

Per tant, considerem un èxit per la nostra Xarxa Ciutadana que Entitats gracienques comencin amb nosaltres i arribat el moment s'estableixin pel seu compte. Que facin els primers passos amb nosaltres, que ens deixin ajudar-los i protegir-los per tal d'aprendre com funciona el món del bits. Llançar-se a mar obert de bones a primeres no acostuma a ser el més indicat, i nosaltres proporcionem tota la nostra infraestructura a aquestes entitats per tal que els inicis siguin plàcids i gens traumàtics. Així ho han fet d'altres, com ara Lluïsos, la Festa Major de Gracia o fins i tot Vilaweb Vila de Gràcia (que va començar essent gestionada per GràciaNet). I ens fa sentir orgullosos veure com els projectes creixen i maduren fins al punt de necessitar nous espais on desenvolupar-se enterament.

Que tinguis sort, Tortuga! Aquí sempre hi tindràs un raconet si el necessites, ja ho saps!

L'endemà, però, tornava a estar igual. Una IP diferent havia aconseguit trobar una escletxa de nou i havia colat més d'1 milió de registres. Arreglat el (nou) desgavell em vaig posar a investigar què caram estava passant. Una vegada pot ser casualitat, dues és error.

Així que, com a bon humà que sóc, vaig partir de la base que la culpa era dels altres. És a dir, l'agenda estava ben programada, els controls estaven ben implementats i, per tant, algú havia trobat un forat al servidor per on colar-se i executar codi arbitràriament al mysql.

Em vaig submergir als logs buscant el rastre. Tenia només una IP, donat que l'agenda registra tot el que passa (a banda dels logs del servidor de web). Curiosament, la IP atacant només accedia una sola vegada, i vaig pensar que d'alguna forma aconseguia obtenir la clau de la base de dades. "Quin crack, amb un sol cop d'ull a la pàgina web en té prou per obtenir la clau", vaig pensar. Per molt que rebuscava als logs no trobava cap escletxa: ningú havia accedit al servidor via SSH, a través de la web de l'agenda tan sols apareixia un registre d'accés (quan per introduir un acte cal com a mínim passar per dues pàgines), el servidor de mysql estava configurat correctament per tal que ningú accedís desde fora de GràciaNet… En definitiva, tot semblava ben configurat i per enlloc hi estava trobant una forat.

Així que vaig recórrer al millor bibliotecari del món, el Sr. Google. Buscava bugs de mysql, forats de seguretat de PHP per on poguessin obtenir la clau… res.

Una pàgina em va fer obrir els ulls. Explicava que la majoria de vegades el codi injectat al mysql es produïa per una mala planificació dels controls. Així que vaig canviar l'orientació de la meva cerca, i considerant que el servidor era segur vaig anar a la base: potser l'agenda no era segura.

Així que vaig repassar la pàgina d'introducció d'actes i, sobretot, la de verificació de les dades introduïdes. I ho vaig trobar. I vaig entendre què estava fent el pressumpte hacker. Que, òbviament, no era tal sinó un vulgar spammer.

Resulta que la pàgina d'introducció d'actes incorpora una sèrie de controls per tal de verificar les dades abans de passar a la següent pàgina, on es tornen a verificar i si està tot bé s'introdueix a la base de dades i s'envia un correu cap als administradors de la web indicant la presència d'un acte nou. Aquest correu no arribava mai en el cas que ens ocupa, d'aquí que jo pensés que l'error no era degut a l'agenda. Doncs bé, en aquesta segona pàgina no estava ben implementat el control d'actes recurrents i els spammers s'havien descarregat la primera pàgina, l'havien modificat localment per eliminar-ne els controls i havien enviat un acte recurrent sense data de finalització. Això provocava que el sistema anés afegint actes de forma contínua, doncs al indicar que era un acte diari però no dir el dia que s'acabava entrava en un bucle infinit.

Vaig corregir l'error, en vaig afegir algún de nou per tal que no tornés a passar i s'han acabat els maldecaps.

Tot plegat em demostra que la supèrbia és mala consellera. Jo pensant que els hackers havien aconseguit entrar a GràciaNet i resultava que l'error era meu. Com al 99% dels "atacs" que es produeixen a la Xarxa.

Una cura d'humiltat, que m'ha anat molt bé. I m'ha fet recordar i tenir present que la majoria d'atacs no són tals, sinó efectes resultants de la prepotència de nosaltres els programadors/administradors que pràcticament sempre donem la culpa a la part del software que no coneixem/administrem per a justificar els errors en el nostre programari. Quan, de fet, la majoria d'errors són conseqüència d'una mala programació.

Mea culpa.

El fet curiós és que en principi també hi havia d'haver desfilada de roba interior femenina, però l'Ajuntament no ho va considerar oportú perquè hi hauria infants i, ja ho sabem tots, les dones mig nues són una inadmissible forma de masclisme al ser tractades com a objectes i als nens se'ls ha d'educar en un clima de respecte i tolerància per tal que quan siguin grans formin part d'una societat madura, equilibrada, respectuosa i on tothom serà "txatxupiruli de la muerte".

Ara bé, va resultar curiós veure com, de fet, les noies van ser vetades però van sortit quatre jovenets ben macos (i joves!) en calçotets. Fins i tot algún d'ells semblava menor d'edat. Val a dir que es van endut l'aplaudiment (i els xiulets d'admiració femenina) del vespre. Per valentia (feia una mica de fresca) i pels seus collons. En el bon sentit. Algún també en el sentit literal, remarco.

I la nostra estimada consellera Dolors Martinez (la mateixa que persegueix a Vilardaga per enllaçar-la amb una web eròtica gai), la defensora de les dones i la seva dignitat, no ha considerat que passejar homes despullats sigui una ofensa cap als homes.

A primera fila la teniem, sense perdre's ni un centimetre quadrat de l'espectacle. Amb en Guillem Espriu al costat. Mirant en la mateixa direcció, dedueixo.

Heus aquí el tarannà d'alguna gent d'ERC. Heus aquí la manera d'encaixar crítiques i sàtires. Heus aquí com envien la policia i un requeriment judicial quan exercim el nostre dret a no donar les dades personals dels nostres usuaris "per les bones".

I compte, que l'únic que va fer l'usuari fou enllaçar el nom de la Dolors Martinez amb aquesta pàgina de contingut eròtic homosexual: http://www.areamorbo.com/muymachos/principal.htm

Molt bé. Ex-amics d'ERC, suposo que comprendreu que a partir d'ara no només no us voti com ja he fet darrerament sinó que salti i balli d'alegria per cada batacada electoral. S'ha convertit en una cosa personal. 

I en un plànol més informàtic, els Mossos es passaràn hores i hores desxifrant els logs que els hi hem d'entregar per descobrir una IP que, després, caldrà demanar al carrier que els hi faciliti el número de telèfon de la línea desde la qual es va connectar. I això només s'entrega sota requeriment judicial (com  nosaltres). I com el telèfon correspongui a una empresa o a un cibercafè ja m'explicareu com esbrinaràn quines mans ho van escriure. Senzillament, no ho podràn saber. Sobretot si resulta ser un cibercafè.

Total, uns quants milers d'euros llençats en una investigació absurda. Com que són de tots, és senzill gastar-los.

Per cert, si no tenen linux (els Mossos van amb Windows, oi?) no sé com descomprimiràn l'arxiu…

MODIFICACIÓ: En Mauri als comentaris té raó i havia extrapolat contra ERC una fet on ERC no té cap mena de culpa de res. Ho sento. Ja ho he corregit.

Garratibat, va quedar-se immòbil. Qui coi li havia parlat? Estava segur d'estar sol, se n'havia ben assegurat abans de triar aquella branca per posar-s'hi. En aquell tros de bosc, amb el fullam tan espès s'hi havia sentit segur. Necessitava una mica de temps per a si mateix, havien passat moltes coses i volia calma per pensar-hi. No passa cada dia, que et fotin fora del show (el Millor Show del Món, creia ell), i considerava que mereixia que com a mínim…

– Cagun l'ós pedrer! Ja sé de què et tinc vist a tu!

Aquest cop si, casi cau de la branca. Va haver de fer un esforç per mantenir-se, tot intentant aparentar calma, però estava ben esverat. D'on redimonis sortia aquella veu? Sigilosament, va girar el cap a veure si veia algú. Res. Ni a la dreta, ni al darrera, ni a l'esquerra. Tampoc al devant. Ni sota ni sobre… Mira que si havia anat a parar a un bosc encantat! Només li faltava això, ara.

– Tu ets l'estrella del show del mussol i la lluna oi? Ostia nanu, espera que avisi als col.legues, som fans teus! Eeeeehhh gent!! Fffiiiuuuuit!! (fent un fort xiulet) Mireu, mireu qui tenim aquí!!

De cop, tot va ser fressa al seu voltant. I, sincerament, no va marxar perquè li van fallar les forces al començar a veure tot d'ulls que se'l miraven. Ulls flotants! Si almenys pogués pessigar-se… Ostres, quin malson aquell. Només li faltava anar a petar a un bosc encantat. Ell, tan tranquil que sempre havia sigut, que s'havia dedicat a mirar-ho tot fixament per aprendre el més mínim detall i ara es trobava en un lloc on no entenia res de res. I, de tanta tremolor, no podia ni volar.

Eps, espera, els ulls no flotaven sinó que tenien un cos.. S'hi fixà més. Quin coi d'animal era aquell que semblava una branca amb ulls? Ostres no, alguns semblaven branques, d'altres tenien els colors de les fulles… No havia vist mai un animal tan extrany. Uns ulls que es movien de forma esbojarrada, un cos amb forma de branca… Va recordar de cop quan era ben petit, en una visita del seu oncle de les Amèriques, aquest va explicar a tot el poble que hi havia uns animals anomenats "camaleons" que per amagar-se es transformaven en el color del seu entorn. Tothom l'havia pres per ximple, però ell al ser un vailet n'havia quedat impressionat. O sigui que el seu oncle no havia dit mentides… Qui ho havia de dir, aquella gent de gràcia que se les donaven tan d'entesos l'havien ben espifiada al fer-lo fora del poble per mentider.

Però tornant a la realitat, tants ulls mirant-lo fixament el posaven nerviós. Ell volia estar sol, caram! Res de soroll! Aixi que, ara ja més tranquil però emprenyat com una mona, va aixecar el vol sense ni despedir-se.

– Caram, quin mussol tan antipàtic, no m'extranya que l'hagin fotut fora del show. Apa i que el bombin tu!

GràciaNet és un projecte associatiu sense ànim de lucre nascut a la Vila de Gràcia que té com a objectius principals estendre i difondre les noves tecnologies i la Internet en el territori de la Vila de Gràcia i d'altra banda intentar preservar la xarxa de possibles injerències del poder polític, empresarial o mediàtic per tal que continuï essent un gran fòrum lliure de censures i controls

Crec, sincerament, que a GràciaNet se li ha impedit l'expressió a molt poca gent (gent real, vull dir, no personatges inventats) i s'ha emprat per a projectar Gràcia al món. No són poques les webs interessants que hem allotjat i donat cobertura durant aquests 10 primers anys: les webs oficials de la Festa Major i Sant Medir, mitjans de comunicació com TransversalWeb i La Tortuga, entitats il.lustres com Els Lluïsos, programes de Ràdio Gràcia i Ràdio Pica, colles de cultura popular com els Castellers i els Bastoners, la primera versió de Vilaweb Vila de Gràcia, etc.  En els últims anys, a través de les imatges i els blocs hem aconseguit també que fóssin els particulars, i no les Entitats, qui projectéssin aquesta Vila al món, de forma natural.

Però, després de tants anys i coses fetes a mi em queda un regust amarg. Si bé hem fet moltes coses, també em dóna la impressió que no ens hem sabut vendre bé. Cal fer auto-crítica i reconèixer que potser som bons tècnics però, decididament, uns venedors pèssims. Sempre hem volgut fer les coses sense fer massa soroll, discretament i ens ha acabat passant factura: a Gràcia molt poca gent coneix GràciaNet.

També li podem donar una mica de culpa a les limitacions tècniques amb les que treballem. Ens hauria agradat, i  molts cops ens ho hem plantejat, oferir correu gratuït a tots els graciencs però el servidor no hauria aguantat tanta càrrega. I com que sempre hem tingut certa al.lèrgia a integrar-nos en cap projecte on nosaltres no tinguéssim el control total i absolut de GràciaNet, ens ha provocat viure una mica al marge del que les institucions del pla de Barcelona volien fer en l'àmbit de les xarxes ciutadanes. Per una banda hem convertit la independència de GràciaNet en la nostra més preuada bandera, a risc de quedar-nos sols. Per l'altra, ens planyem que no se'ns coneix. Ho volem tot?

Per això crec que aquests propers 10 anys que ens esperen fins al Sopar XX Aniversari (si, els "gracianeterus" som addictes als sopars) un dels objectius nostres hauria de ser donar-nos a conèixer en el món real. A veure si ho aconseguim, que som molt tímids.

Mentrestant, us podeu apuntar al sopar eh? Que és divendres que vé!!!

En fi, ara toca configurar-ho tot de nou. Afortunadament, totes les dades (webs, correus, bases de dades, usuaris, etc.) han pogut ser restaurades i ara es tracta només de realitzar els ajustaments necessaris degut a les actualitzacions de versions i la nova ubicació d'alguns programes (hem aprofitat per passar-nos de RedHat a SuSE)

I lo pitjor… reconfigurar tot el sistema de correu electrònic. No només hem canviat de distribució sinó també de MTA: abans utilitzàvem qmail i ara ens passem a postfix. A més, al treballar amb IMAP hem d'intentar que no es perdi cap correu (més em val)…

Els déus siguin amb nosaltres  

Us deixo aquí l’explicació donada per GràciaNet, des del seu bloc:

Nou bloc comunitari de festa major
Després de 9 anys fent la web, primer oficiosa i després oficial de la Festa, els malalts de GràciaNet ens varem plantejar… i que farem durant la Festa Major (a banda dels merders “extra” on cada un està ficat)?

Com que aquest, a casa nostra, ha estat l’any dels blocs, varem pensar que el millor seria fer un experiment: fer un bloc comunitari on explicar cada un les seves vivències durant els dies de festa. Així, el dia 22 tindrem una mena de diari amb múltiples personalitats, ple d’anècdotes, diversió, cabrejos, etc. en resum, 7 o 8 dies de plena dedicació al, potser, moment més àlgid del gracienquisme militant.

Us hi espero!

]]> http://blocs.gracianet.cat/despensaments/2006/08/15/trasllat-temporal/feed/ 0 http://blocs.gracianet.cat/despensaments/2006/04/03/albert-guillem-ricard-estem-aqui-ens-rebeu/ http://blocs.gracianet.cat/despensaments/2006/04/03/albert-guillem-ricard-estem-aqui-ens-rebeu/#comments Mon, 03 Apr 2006 09:10:14 +0000 http://blocs.gracianet.cat/despensaments/2006/04/03/albert-guillem-ricard-estem-aqui-ens-rebeu/ No fa gaires dies un company comentava el fet que a GràciaNet no ens ha agradat mai l’autobombu, i hem preferit sempre que se’ns coneixi per la feina feta. Però és que a vegades se m’encén la sang veient com ens fan el buit expressament. Com ens ignoren i se n’en refoten de la feina (gratuïta) que portem feta tots aquests anys per tal de situar Gràcia a Internet. Senzillament només es recorden de nosaltres a l’hora de fer-li’s favors o quan se’ls critica.

M’explico.

Agafeu l’article de l’Independent d’aquesta setmana i veureu que parla dels blocs. Normal, ja que ara està de moda. Doncs bé, el periodista parla de 5 blocs graciencs, dels quals 4 penjats a BlogSpot i el darrer, a GràciaNet, l’anomena només de passada (La Tortuga de Gràcia). Es veu que no és significatiu que a http://blocs.gracianet.org n’hi hagi aproximadament 30, amb més de 800 apunts publicats. Potser és que GràciaNet no existeix per a ell.

També diu que el primer gracienc blocaire fou en Dani Casanovas ja que té el primer apunt amb data 16 de Desembre del 2005. Bé, el primer apunt a GràciaNet és del 19 d’Abril de 2005 (ja fa gairebé un any). Potser és que GràciaNet no existeix per a ell.

No és la primera vegada que en Balanzà ens ignora … de fet, si us hi fixeu quan es refereix a GràciaNet mai ho fa directament, sinó parlant dels "fòrums de gràcia a internet" o eufemismes similars. Puc entendre la seva tírria personal cap al nostre (vostre!) projecte, però de cap manera que ho plasmi en un mitjà de comunicació tan subvencionat (3.500€) com és l’Independent. Però bé, potser és que ha oblidat que GràciaNet existeix.

Més greu és el cas dels polítics graciencs, que prefereixen anar a un servidor americà a bloguejar, quan ho poden fer a un servidor gracienc amb totes les facilitats que això comporta (assistència tècnica, ajuda a nivell gràfic, privacitat de les dades, etc). Si a Internet defensen així els recursos graciencs, què faràn a la vida real? Potser és que GràciaNet no existeix per a ells.

I no, no és que no sàpiguen que existim. Amb en Balanzà fa anys que ens coneixem i hem tingut els nostres més i menys degut a la feina de vilaweb primer (que als inicis gestionava GNet i els hi vam traspassar), i a la coexistència de gracianet i graciaweb després (entre molts altres rifi-rafes cutres); amb en Ricard Martinez ens hi hem reunit vàries vegades i sap la feina que fem; en Guillem Espriu va tenir la barra de exigir-nos que retiréssim un article d’opinió que parlava de l’spam del PSC i té missatges al seu bloc comunicant-li que el mateix pot fer a GràciaNet; etc.

I és que estic cansat que recorrin a nosaltres (a GràciaNet) per als seus teje-manejes però a l’hora de la veritat ens deixin de banda. I se m’acudeixen varis exemples d’haver-nos utilitzat: pica-baralla entre socialistes als fòrums de GNet ja fa uns anys que va acabar en una denúncia de Txus Ochoa a nosaltres degut als missatges enviats per un pressumpte anònim, i el jutge ens va requerir al ser el mitjà a través del qual s’havien difós els insults; utilització dels fòrums per crear un estat d’opinió per part de’n Milcares, i rebre pressions de l’Ajuntament per no desvetllar que sabíem d’on sortien els missatges i, molt possiblement, qui els escrivia; demanar-nos proposar-nos que gestionéssim la sala d’Internet del Coll per, finalment, pagar-nos els 3 milions de peles diners que vam avançar (amb crèdits i rascant-nos la butxaca) amb un any de retard; cansat de comprar els dominis de Sant Medir i la Festa Major de Gracia i omplir-los de contingut (de franc el de Sant Medir i a canvi d’un preu ridícul el de la Festa Major) per amor al poble; etc.

Tampoc deu ser important que GràciaNet hagi rebut, només durant el mes de març:
* 30.000 visites úniques a www.gracianet.org i 230.000 pàgines servides
* 22.300 visites úniques a blocs.gracianet.org i 127.000 pàgines servides
* 5.200 visites úniques a agenda.gracianet.org i 20.000 pàgines servides
* 2.800 visites úniques a imatges.gracianet.org i 26.800 pàgines servides
* 1.500 visites úniques a correuweb.gracianet.org i 30.000 pàgines servides

En total, vora 62.000 visites úniques i 430.000 pàgines servides. Una mitjana de 2.000 visitants únics diaris i 14.000 pàgines servides diàries. Això sense comptar la resta de dominis graciencs que, gratuïtament, estem allotjant.

Cansat, cansat de deixar hores a les nits per tirar endavant aquest projecte i que després els impresentables a qui jo pago el sou i que representa que vetllen per mi (els polítics) se’n vagin a ca’n ianqui a fer quelcom que podien fer aquí. Cansat d’un periodista que, en el súmmum de l’infantilisme, li fa el boicot a un servidor gracienc en comptes de potenciar un servei que funciona; cansat d’entrar actes a l’Agenda per veure com després l’Independent els publica tal qual sense ni citar la font ni agraïr la nostra feina; fart de buscar notícies (quan ho féiem) per veure com després ens les sablejaven sense citar la font.

Cansat. I fart.

ACTUALITZACIÓ: Degut a les correccions d’un company de GràciaNet algunes dades les he corregit i altres alterat. Les corregides les he titllat perquè ningú pensi que altero les notícies amagant-me dels errors previs.

Ara bé, que hagi aprofitat per tancar els comentaris amb la vil excusa d’encreçar la casa em sembla, com a mínim, arriscat i poc sincer. Són pocs els blocs que tanquen els comentaris (a excepció dels blocs utilitzats com a plataformes de fidelització, és a dir, els dels polítics majoritàriament), ja que així es perd la gràcia fonamental d’aquesta eina: poder interactuar en temps real amb els teus lectors. Tothom pot corregir-te quan t’equivoques i/o felicitar-te quan ho fas bé, ampliar la teva informació, puntualitzar els errors, intercanviar opinions amb l’editor, anar més enllà de la notícia o comentari inicial. En fi, es tracta de comunicar-se i ser comunicat, de dir i rebre el pols dels teus lectors. No és la idea dels blocs la de pontificar, com crec que ell ha confós. Aquesta actitut em recorda a la roda de premsa de Renfe de no fa gaire, on els periodistes no van poder preguntar res.

Diu en la seva justificació que:

a partir d’ara canalitzarem els comentaris de les notícies de la manera que ho fan molts mitjans de comunicació del món: qui vulgui opinar simplement haurà d’enviar un e-mail

i he decidit veure què fan realment els mitjans de comunicació del món. De local a mundial, i en la secció de blocs, he vist:

• els blocs associats a Transersal Web permeten comentaris.
• el correo digital, també els permet.
• elmundo.es permet comentaris en temps real.
• telecinco permet comentaris
• washington post permet comentaris en temps real.
• the guardian, també els permet

Evidentment, només he mirat aquells que tenen apartat de blocs (i només alguns), ja que La Tortuga és un bloc i no un diari o programa televisiu. La comparació em sembla justa i, a més, demostra que el seu argument és fals. Ell ha decidit que el seu bloc, a partir d’ara, serà un monòleg. I té tot el seu dret a fer-ho. Però amb la veritat pel devant.

Jo li recomano, des d’aquí, que es llegeixi aquest apunt del periodista Juan Varela titulat "Silenciar als lectors no és la resposta". O aquest altre titulat "Apagada als comentaris", de Iñigo Sáenz de Ugarte. I, ja per acabar, que s’empapi del Periodisme 3.0.

I que es prepari, perquè les crítiques (positives i negatives) no es poden evitar i si bé abans es feia des del seu propi bloc ara s’escamparàn per la Xarxa (com aquest apunt) i haurà aconseguit l’efecte contrari al que segurament desitjava.

I tenint localitzat el lloc de sortida (que no era només un, sino més aviat un parell) trobar els dits que ho escrivien ja no resulta tan difícil.

El que sí que resulta difícil és obtenir una disculpa tal com demanàvem en els fòrums. Potser al final la única sortida serà publicar tot el que sabem. I que cada pal aguanti la seva vela.

De moment hem optat per no dir el seu nom, però se l’ha avisat via el mateix fòrum que l’haviem enxampat i que més li valia confessar i demanar disculpes públiques. Vaja, que o aflora ell mateix o ho fem nosaltres. A més, per molt que ara no aparegui (ni tan sols navega la web!) sabem que ens va llegir la nota perquè estàvem monitoritzant els usuaris presents en aquell moment.

I és que tenia pebrots la cosa, ell mateix es feia passar per okupa, amenaçant a tort i a dret, i després ell mateix es queixava de les amenaces que es proferien en el Fòrum, sobretot contra una persona en concret.

La moguda ha vingut després. A Ràdio Gràcia i TransversalWeb van fer d’altaveu del missatge (just el contrari del que demanen, que és silenciar-los), publicant i barrejant opinions i fets. Ràdio Gràcia es va despenjar amb una editorial on es responsabilitzava a GràciaNet pel fet que existís el missatge, i que no el borréssim. També van entrevistar en directe en Ricard Estruc, i suposo que en la seva ignorància del text en qüestió, o perquè no s’esperava l’entrevista, va dir algunes coses que després ha rectificat.

Bé, no contents amb això, Ràdio Gràcia fa una editorial i l’escampa a través de les ones i del correu electrònic, obviant a GraciaNet en la llista de destinataris. El dia següent, en Ricard Salat ho publica als fòrums perquè tothom vegi com de compromesos n’estàn amb el barri. I estorna a oblidar d’enviar-nos una còpia per correu. I posteriormentescriu un post dient que aquests missatges no es poden tolerar i que elmillor seria que els fòrums estiguessin moderats totalment, és a dir,cada missatge ha de passar un filtre abans de ser publicat.

És adir, contra l’actitut provocativa pretén que instaurem un estat d’excepció i que fem de policies dels usuaris que hi escriuen. També espermet el luxe de quines seràn les normes per acceptar els missatges,tot i que aquestes criteris es poden posar a debat.

Doncs s’equivoquen. Ni és la nostra feina fer de policies, ni silenciant a qui no els hi agrada aconseguiràn resoldre res. El principal problema de les cases okupades és, paradoxalment, que estaven desocupades. Si les administracions no permetessin que s’especulés amb els terrenys, si obligués a tothom que té una propietat a fer-ne ús, si forcés a vendre o llogar les cases no habitades, això no passaria. Si en comptes d’afavorir els seus socis constructors afavorissin els seus socis votants, tot això estaria resolt de base.

Però no. Volen que la realitat s’adapti a ells, i no ells a la realitat. I així anem