Això si, les voreres les han ampliat més de 30 cms. I no només la banda muntanya, també la banda mar.

La Travessera de Gràcia es millora amb l’ampliació de la seva vorera costat muntanya en 30 centímetres més, amb l’objectiu d’afavorir el comerç de proximitat i el pas dels vianants. No obstant, la mesura obligarà a tallar aquest carrer en el tram que va de Gran de Gràcia a Torrent de l’Olla durant dos mesos i mig aproximadament.

No obstant (ja miraré de fer alguna foto i la penjaré) la veritat és que la banda mar també l’han aixecat i m’atreviria a dir que ampliat. I la banda muntanya l’han ampliat més enllà de 30cms. I o bé jo no m’aclareixo amb les mides o la informació que dónen és del tot esbiaixada (per no dir falsa).

Actualització: Mirant la foto potser sí que aquí sembla que només sigui un pam… però es veu que han refet ambdós voreres

Hi ha qui diu que això no és més que l’excusa per tallar la Travessera i demostrar així que el món no s’enfonsa. I un cop comprovat que el món segueix girant, deixar-la tallada. Bé, podria ser. Però per la mateixa regla de tres podrien tallar la diagonal, la gran via, l’eixample i les rondes i el món seguiria girant. I és que la gent ha après a viure sobrevisquent a l’acalde (que diu en mai9). De fet, a Itàlia fins i tot han après a viure sobrevivint al Govern i fixa’t tu que és un dels països amb més calés del món. Queda conclòs, doncs, que el món no deixarà de girar facis el que facis.

Però jo em temo que el que faran desde l’Ajuntament és augmentar la vorera per a poder posar-hi aquests pals que els hi molen tant a la Casa Gran (i que segur que algún conegut o familiar s’està forrant). Perquè 30cms és l’espai que necessites per posar-lo i, fet i fotut, 30cms més de vorera és com fotre-li un got més d’aigua a una peixera: no serveix de massa, per molt que augmenti la quantitat anterior. O sigui que ja ho dic ara, i potser m’equivoqui: tot plegat és per posar-hi més pals. I compte, que això farà que sigui més incòmode caminar (a Travessera puges i baixes de l’acera constantment) i també posaran encara més difícil treballar a qui ho ha de fer.

Temps al temps; espero equivocar-me.

Barcelona és una ciutat molt gran i el referèndum no hauria de ser orientat com un recompte d’independentistes com s’està fent desde molts Districtes. Això és un error gravíssim, ja que les plataformes que pretenen organitzar el referèndum haurien de ser conscients que el seu paper no és el d’una entitat que agrupa “patriotes” sinó el d’una Administració que fa allò que l’Administració (central o autonòmica) es nega a fer: preguntar als ciutadans sobre una qüestió cabdal: la situació política d’un territori.

I no és només aquesta desviació el que farà fracassar la consulta, sinó també la poca perícia o incapacitat manifesta dels que “remenen” les cireres a Barcelona. No n’hi ha prou amb bona voluntat, sinó que a més cal saber fer les coses. Si hi sumem les ganes de protagonisme o de voler-se aprofitar de la situació per a beneficis personals de més d’un el còctel es torna explosiu.

A Gràcia també hi ha pressions en aquest sentit. Jo ara marxo de vacances i no seré a la manifestació del 10J (a la que tampoc tenia previst assistir, doncs no vaig donar el meu suport a l’Estatut i tampoc el donaré ara, apart que no servirà per absolutament res efectiu), però certament hi ha hagut moviments dins la comissió executiva per intentar que l’organització s’hi adhereixi. Ara per ara les forces semblen equilibrades i no s’hi ha adherit, però ignoro què passarà en els propers dies.

El que cal tenir molt clar és que Gràcia Decideix no és una entitat sinó una Junta Electoral. I com a tal, no pot donar suport a absolutament res. Cert és que no tinc el do de la paraula, però si el de saber què penso i on vull i no vull estar. I jo vull estar en una Junta Electoral, no en una altra organització d’independentistes disfressats.

Ara mateix estic molt implicat en la consulta de Gràcia Decideix, i estic aprenent moltes coses. I és per això que hi estic posant temps i ganes: perquè em compensa en el meu coneixement i en el meu estat d’ànim. Aprendre sempre és motivador, permet eixamplar la teva ment i posar-te en camps nous que, si no fos a través del voluntariat, mai hauria tocat. Màrketing? Comunicació en diaris? Àudiovisuals? Res d’això no formaria part del meu dia a dia actual si no m’hagués decidit a compartir el meu temps lliure.

I la veritat és que resulta un món apassionant. Em permet sortir dels projectes en els que normalment m’involucrava per entrar en una nova dimensió on estic aprenent molt de molta gent, i tots ells diversos. Nova gent, nous projectes, persones amb qui més aviat “descompartiem” i ara de cop i volta ens trobem caminant plegats, nous neguits i sempre, sempre, alguna cosa per aprendre.

Què més pots desitjar quan ho fas de forma gratuïta?

Ara el més divertit és com amaguen una participació del 12% i, el que és més fotut, com li donen validesa a una decisió presa per menys del 10% dels ciutadans. Enfront de les riotes que aquests mateixos partits feien devant el 20% de participació a les consultes populars tot es torna una mica esperpèntic.

Al final, sense voler-ho, aquests de l’Ajuntament han fet dues coses:

• Mostrar-nos a Gràcia Decideix com NO s’ha de montar el sistema de vot electrònic.
• Donar molta més validesa a un 20% de participació i, segons els seus mateixos paràmetres, fer del resultat un fet vinculant.

Com caram ha arribat a la conclusió que jo em volia empadronar? Serà allò de “Se cree el ladrón que todos son de su misma condición“? Però és que no només m’ha sorprès la seva ràpida associació “idioma foraster=vol empadronar-se”, sinó la cara de fàstic/despreci amb la que m’ha mirat. I estic parlant de la senyora de la neteja! De l’edifici de l’Ajuntament de Fco. Giner!

En fi, “cosas veredes sancho….“

La raó no és ni filosòfica ni espiritual ni res. Senzillament vull col.laborar a foragitar els sociates de l’Ajuntament i poder votar a Gràcia Decideix, si finalment es fa. Per la resta, em resulta exactament estar empadronat a Barcelona que a Ventdelplà, realment.

El que em rebenta és que ara si que em podran dir, amb raó, que sóc  xava. Però ha de quedar clar que el meu moviment d’empadronació no és per un sentiment de pertanyença sinó per unes ganes d’expulsió d’una gent que no se’n van ni amb aigua calenta.

Quedi clar.

Mirem aquest carrer:

Totes les motos a l'esquerra

A una banda l’Ajuntament hi ha posat pals per evitar que els automòbils hi passin i, per tant, els vianants tinguin un lloc per on caminar sense entrebancs. A l’altra banda, en canvi, no n’han posat ni un. I què és el que ha succeït? Que les motos han entès que aparcant entre els pals els cotxes no les poden tirar. És a dir, posant pals han creat un refugi per les motos i l’objectiu de facilitar el pas als vianants ha fallat. A l’altra banda, lliure de pals, fixeu-vos que no hi ha ni una sola moto.

Com es pot resoldre aquesta situació per tal que les motos tinguin un lloc per aparcar i els vianants per caminar? Doncs senzillament observant i aplicant el mateix que en un altre carrer una mica més enllà: marcant a terra una zona exclusiva per motos que no impedeixi el tràfic i permeti a tothom sentir-se segur:

Un espai per cada ú

Fixeu-vos que no hi ha cap moto aparcada entre els pals.

Destinatari: info@grupbalana.com
Tema: Presa de decisions

Bon dia,

Em vull dirigir directament a vostès per explicar-li’s que a partir del dia d’avui han perdut un possible client no només de les pel.lícules que puguin emetre en català properament, sinó també les que han emeten des del dia d’avui en qualsevol idioma.

Sóc gracienc d’adopció i com a tal tinc els cinemes Bosque ben a prop de casa meva. Però els vull fer partíceps de la meva decisió de no trepitjar-los mai més, sigui quina sigui la vostra actitut a partir d’ara. Crec que als homes se’ls coneix pels fets i no les paraules, i vosaltres m’heu ensenyat qui sou a través dels vostres fets. I a mi a partir d’ara els cinemes Casablanca i Lauren em coneixeran pels meus fets, i més concretament, les meves visites.

Entenc que aquest correu no representa cap amenaça per vostès i serà enviat a la bústia d’escombraries, però volia comunicar-li’s la meva decisió ja que vostès s’han molestat en comunicar-me la seva a través dels mitjans de mass-media.
Aprofito per comunicar-li’s que aquesta carta serà exposada públicament a través dels pocs mass-media que puc emprar, és a dir, a través de d’Internet

Salutacions,
greips

D’altra banda, he escrit als Cinemes Verdi perquè m’extranyava que ells tanquessin ja que es tracta precisament d’un cinema on no doblen mai les pel.lícules. Reprodueixo la seva resposta íntegra:

Benvolgut client,

Els Cinemes Verdi no ens dediquem a subtitular pel·lícules, això és una tasca que fan les distribuïdores de les pel·lícules i són ells exclusivament els que decideixen amb quina llengua ho volen fer.

Els Cinemes Verdi venim projectant pel·lícules catalanes i estrangeres subtitulades en català, que ens faciliten els distribuidors desde l´any 1988.  Entre els títols estrenats últimament podem anomenar: “El silenci abans de Bach”, “Rebobineu si us plau”, “Coses que vam perdre en el foc”, “Ella és el partit”, “Margot i la boda”, “Pont de Varsòvia”, “Forasters”, “Arropiero, el vagabund de la mort” i en el día d´avui “Garbo” i “La grandeza de vivir”, pel·lícula irlandesa subtitulada a la vegada en català i castellà.

Per tant, sempre hem estat una empresa petita però que ha defensat el poder estrenar pel·lícules catalanes i subtitulades en català.

El fet de que nosaltres tanquem el proper dilluns és perquè no ens han deixat cap altre opció, ja que ens han comunicat els distribuïdors que si no tanquem com el reste de cinemes, no ens facilitaran pel·lícules per poder estrenar i per tant, ens veurem obligats a tancar definitivament.

Els Cinemes Verdi seguirem ferms lluitant per la nostra supervivència, estrenant pel·lícules de qualitat  i intentant convèncer als distribuïdors de que subtitulin en català, però si aquests no ho volen fer, nosaltres no som ningú per obligar-los.

Atentament.

En general entenc que la gent té tendència a fer les coses bé, és a dir, a fer les coses com estan normalitzades (de norma). Es tendeix a llençar els residus a les escombraries, es puja a l’autobús pel devant, es creua pel pas zebra, s’aparca on és permès, etc. Dic en general, perquè no tothom és així, clar. Doncs bé, en el cas dels encreuaments també és tendència majoritària creuar pel pas zebra, ja que entre d’altres coses és el lloc “segur”.

Ara bé, hi ha casos en què això es salta bastant normalment per evitar embussos. I molt possiblement això és el que passa a l’encreuament del C/Gran amb Travessera. És realment una cruïlla molt transitada per persones i vehicles, i amb unes aceres bastant estretes que tot sovint fan que s’acumuli la gent mentre esperen atravessar el C/Gran o Travessera. O sigui que molta gent tendia a creuar el c/gran per fora el pas zebra, una mica per comoditat ja que s’hi formaven petits embussos.

I allí l’Ajuntament hi ha posat una barana al c/Gran. O sigui que ara tots estem obligats a passar pel pas zebra (o molt més enllà). En un cas així, i per tal que la gent complís la llei, hi havia dues opcions:

1. fer el pas zebra més gran, abaixant el seu límit uns 5 metres (per exemple) i aconseguint així que tothom passés pel pas zebra;
2. col.locar baranes que impedissin a la gent passar per on no estar permès.

És a dir, es podia adaptar la ciutat a les persones o les persones a la ciutat. I el nostre Ajuntament ha decidit que som nosaltres qui ens hem d’adaptar. Jo sóc del parer que és al revés, que són les ciutats qui s’han d’adaptar als usos i costums ciutadans, però aquí no mano jo i ho han decidit així. Passejant per Barcelona he constatat que en pràcticament tots els llocs on han instal.lat les baranes el problema es podria haver resolt ampliant la zona del pas zebra. I és que pràcticament a tot arreu es tractava de cruïlles molt transitades. Em pregunto què passarà quan algú caigui per una barana a conseqüència d’una empenta o multitut descontrolada…

Tornant al carrer gran, el més sorprenent és que el tram perillós d’aquesta cruïlla està a la banda muntanya, on s’incorporen els cotxes que surten de travessera i no hi ha pas zebra. I allí és perillós creuar. Però l’Ajuntament, que ens cuida i estima, ha considerat més oportú posar la barana a banda mar, on el perill és mínim però la gent optimitza el trajecte, i deixar la banda muntanya tal qual.

Primer. La imatge que il.lustra el seu escrit pertany a Ferran Nadeu, i fou publicada a El Periodico.

Segon. La pràctica totalitat del text de l’apunt s’ha extret del mateix article del diari El Periodico on han extret la imatge. No és una còpia textual però es llegint ambdós textos se’n veu l’original i el resum.

És a dir, E pispa material gràfic i l’utilitza com a propi. També pren com a base el contingut d’un diari i en fa un metxambrat on hi afegeix en negretes el nom del seu capo local. No es preocupa a contrastar la informació que proporciona. I finalment, posa copyright a la seva obra final, donant a entendre que és completament pròpia.

Al meu entendre resulta significatiu que:
1) S’apropïin de material aliè (imatges i text) i l’utilitzin com a propi sense informar-ne ni l’origen ni l’autoria;
2) La seva font d’informació per escriure apunts sigui El Periodico;
3) No enllacin amb llocs col.laboratius i lliures (viquipèdia, blocs, etc) on obtenir més informació referent a la plaça;
4) Malgrat saber, com diuen als comentaris, qui gestiona el Refugi prefereixin fer-li la pregunta a algú que no ho fa.

Clar que en el fons tot això de no preguntar a qui té les respostes s’entén perfectament si sabem que la cúpula del Taller d’Història de Gràcia (que és qui gestiona les visites al Refugi de Diamant) és del PSC, amb alguna honrosa excepció.  I per la resta… suposo que és una qüestió de mentalitat.

El cotxe continúa aturat, sense que en surti ningú.

De cop, en surt un senyor per la banda de l’acompanyant, gran però no ancià, i comença a escridassar a tota la gent que l’ha esbcroncat a ell per haver ocupat un carril com si el món fos seu.

Ja m’he fixat fa temps que a Barcelona darrerament la gent per una banda és molt impacient, i per l’altra tothom para on li rota sense fixar-se no només si està permès fer-ho, sinó si molestaràs gaire a qui vingui darrera. I si és així, com posar-se per tal de molestar el mínim possible.

Una mica una ciutat del pal “que li donin pel cul als demés”.

Amb el darrer canvi de propietaris el local ha passat a ser propietat de Consum, una cooperativa valenciana. El que en principi semblava positiu (el català es deixava veure en cartells i propaganda) ha acabat sent un desastre. Els darrers cops que hi he anat m’he promès no tornar-hi més, però no ho havia fet fins ara que he descobert el Bon Preu que han posat al mercat de la Llibertat. I és que anar a comprar a un súper on són tots sudamericans que no parlen gota de català, la música està posada a un volum excessiu (i a gust del venedor que no del consumidor: merengues, salsa, etc), les caixes sempre amb cues llarguíssimes, els cartells en castellà i anglès (collons, si ni el parlen com vols que l’escriguin?) i els clients cada cop més foranis doncs em fa sentir incòmode. I una cosa que em rebenta: que quan passen els productes que estic comprant en comptes de deixar-los amb suavitat doncs els tiren, sense cap mena de consideració. Que jo entenc que tothom té dret a viure on vol o pot, a xerrar la llengua que li plagui i a ser un maleducat amb el teu client, però jo també tinc el dret a comprar-li a qui jo vull i a separar-me de qui no vull. I jo, al Consum, m’hi sentia cada cop més incòmode i cada cop en sortia més emprenyat.

O sigui que ara m’agafa una mica més lluny, però després de la prospecció de mercat que vaig fer divendres em passo al Bon Preu: tot etiquetat en la meva llengua, sense més música que el brogit del mercat i amb gent que m’atenia en català i amb educació.

Per exemple. Per marxar de vacances necessito el carnet d’alberguista, que em permet accedir als albergs d’arreu del món. A l’Agost em vaig connectar a la web de la Generalitat i allí explicaven que ho feien als Punts d’Informació Juvenil. Així doncs, vaig anar a la Biblioteca Vila de Gràcia i em van dir que el PIJ l’havien traslladat al nou edifici, a sobre de Fontana. Xino xanu m’hi vaig apropar però va resultar que a l’Agost estava tancat. A veure, jo pago impostos 11 o 12 mesos l’any? Amb quin dret l’Administració deixa de donar-me servei 1 mes sencer? Paciència, greips, paciència…

Bé, com que no el necessitava al mes d’Agost em vaig esperar que arribés Setembre. Ahir hi vaig anar i el noi que estava allí em va dir que m’havia de dirigir al c/Calàbria, a la seu de la Secretaria de Joventut perquè ells ja no ho feien. Suposo que ho han centralitzat en un sol lloc. I avui em connecto a la seva pàgina i resulta que al Setembre encara fan horari reduït i només obren al matí excepte dos dies que ens fan el favor de fer-ho també fins les 7 de la tarda. Setembre. Horari reduït. Per flipar en colors.

Tenen uns collons com un toru. El seu descans està per sobre la seva obligació de servir a l’administrat. La seva comoditat per sobre la seva obligació. Els seus drets per sobre, molt per sobre, dels meus. Els meus impostos per les seves vacances. La seva incapacitat al meu servei. Fa anys que predico al desert: l’Administració hauria d’estar oberta 24h al dia durant 365 dies l’any.

I això que jo visc a Barcelona, i en un moment donat em puc escapar. Si visqués a comarques ja m’expliques com carai aconseguiria el carnet si resulta que està centralitzat a Barcelona.

1. Guanya l’adjudicació de les obres de la Plaça de les Dones del 36 presentant un projecte d’habitatges d’alt stànding i sense VPO
2. Diposita 62.304Eurus, d’un total de 519.200 que costa el projecte que tu mateix has presentat.
3. Construeix 55 habitatges, 400 places de pàrquing i uns quants locals comercials.
4. Ven un dels habitatges per 1.2milions d’eurus, recuperant tota la inversió inicial. La resta posa’ls a la venta amb un preu inicial de 486.900Eurus pels pisos i 559.000Eurus pels locals.
5. Seu-te a l’ombra i escolta el dolç dringar dels beneficis amb les ventes dels 54 habitatges restants, els locals i les 400 places de pàrquing.

Ho veus? És prou senzill!

Documentació relacionada:

• Pag 33 de la Gaseta Municipal de Barcelona, num 15 del 20/05/2005
• Pag 11 de la Gaseta Municipal de Barcelona, num 2 del 20/01/2006
• Un model d’èxit per imitar: Vertix, projecte Illa de Gràcia

Moren la majoria d’arbres de la nova plaça Dones del 36

I hi ha un fragment que diu:

(…)presenta des de fa pocs dies un aspecte encara més despullat que el d’una clàssica plaça dura per l’absència de nou dels tretze arbres que hi havien plantat a l’abril els operaris de la immobiliària que també gestiona els nous pisos aixecats al seu voltant

És a dir, qui planta els arbres és la immobiliària. Si fos una plaça ho faria Parcs i Jardins, però com que és un espai privat ho fa l’administrador de les Finques. Com és normal.

Apart d’això, cal felicitar als responsables per fer-ho tan bé. Però això si, per la Festa Major van tenir la foto de la zona verda amb els arbrets (moribunds) ben monos. Sort que van fer una performance per evitar que ens n’adonessim…

Però augmentar les voreres i seguir permetent l’aparcament de cotxes té un efecte clar: les camionetes i camions pràcticament no hi passen. Així, és habitual trobar-se amb imatges com aquesta:

Camió atrapat

Fet que provoca l’anomenat efecte vidres trencats, com podem veure en aquests dos cotxes que s’havien deixat les orelles obertes:

I no us dic res si us cal aparcar en aquest carrer i l’espai és just. Per una banda no tens marge per obrir bé el cotxe i entrar en picat, i per l’altra corres el perill d’empotrar-te a un dels pals si puges sobre l’acera al fer la maniobra.

Em sembla que aquest és un d’aquells carrers fets sobre el mapa per algú que, abans i després, no s’hi ha passat mai. Vaja, que compleix amb la llei (n’estic segur) però és un trunyu perpetrat per algú que no ho sap, ni li importa, com és el dia a dia d’aquest carrer.

I només puc dir:
Moltes gràcies, Ricard Martinez! Ara ja ningú parla de les valles, ara tothom parla de banderes.
I dos dies després, les valles segueixen allí i les banderes se les van endur els polítics al acabar l’acte. Jo no voldria ser malpensat i creure que tot plegat va bé per “oblidar” que qui va concedir les obres i sabia que la plaça es tancaria (i ara dissimuli) era, precisament, el Sr. Ricard Martinez. No no no.

I després de les Dones i del Consell va arribar el moment de la veritat. En Espriu va agafar el micro i molta gent, alternatius i no alternatius, va començar a cridar i a xiular. Tant, que no se’l va sentir de res. Pobret, creia que es posaria a plorar sobre l’escenari. Després li va tocar el torn a en Ricard Martinez, que malgrat estar en contra del
tancament i fer més un míting de l’estil El Gran Dictador que no un acte (feia cara d’estar molt enfadat), va rebre una esbatussada una mica major. Suposo que és el que passa quan et barreges amb la xusma: acabes pitjor.

I fou aleshores quan en Roger Amigó va tenir una inspiració divina i no sé ben bé perquè (no es sentia res del que deien) va semblar que li volia fer una cara nova al Martinez. L’home estava ben bé fora de si, desquiciat i amb una mirada que feia por. Els que estàvem allí flipàvem bastant, sense entendre res; al final em van explicar que el senyor es va enfadar perquè li van ultratjar la seva bandera i, si per ell fos, en Ricard aquella nit hauria dormit calent. Bé. Tot un exemple, si senyor.

Així, després de la performance el grup de percussió Kabum ens va obsequiar amb una mica de música mentre es nombrava a la plaça oficialment amb el nom oficial. I després de la percussió uns quants dels que abans xiulaven als polítics van començar a cantar cançons revolucionàries al mig de la plaça fins a enllaçar amb l’acte oficial, que s’havia estancat perquè tots els manaires s’estaven fent fotos amb les iaies del 36.

Bé, catxondeig apart tot això prové de la decisió de l’Ajuntament de vallar i aïllar la plaça. Decisió que si ja de per si és dolenta encara ho resulta més ultratjós quan el nom de la plaça evoca quelcom tan popular i anti-classes com la II República. Però jo tinc la meva pròpia teoria al respecte, i és que la plaça en realitat és un pati interior. Si si, encara que soni extrany crec que l’espai que conforma la plaça és de fet un espai privat dels edificis que l’envolten i per això està vallat. Estic segur que quan es va fer la permuta amb la constructora es va especificar que al mig hi hauria espai lliure i que a aquell espai li dirien “Plaça” (com li podien haver dit qualsevol altra cosa), i per tant, aquest espai interior és privat i per això està vallat i controlat (hi havia com a mínim un segurata, vestit d’un color verd que li quedava molt malament amb el color de pell).

I per tant jo us dic, i no crec equivocar-me, que la plaça de les dones romandrà sempre tancada a excepció de moments puntuals que interessi a l’Ajuntament obrir-la (i pagant). I que ara marejaran la perdiu i faran comissions i tot això que tant agrada als polítics perquè en cobren dietes per, al final, deixar el pati interior tancat. Com és lògic.

I és que si fos una Plaça (i no un-lloc-que-anomenarem-Plaça) no es podria tancar.

S’explica que l’ordre del dia és:

1. Paraules de benvinguda
2. Festa Major de Gràcia 2009. Novetats.
3. Informacions del Districte.
4. Informacions per part de les entitats: Festes dels barris del Nord, Festival NunOff, etc.
5. Torn obert de paraules

Tot, absolutament tot, és unidireccional. Fins i tot la part final, destinada normalment a preguntes i respostes, aquí la dediquen a “paraules”. Té algún sentit doncs, assistir a una comissió d’aquest estil, sobretot quan la informació que et donaran ja l’has rebut tota per Internet?

Quina pèrdua de temps, oi? Quins noms tan llargs es posen per títol eh? Doncs mira, no dónen per més.

Tot el discurs basat en esquerres i dretes, en treballadors i empresaris em sembla espantosament ridícul. El que en principi podria ser una simplificació del pensament per ajudar els ignorants a entendre i participar de la política s’ha convertit a dia d’avui en un “enganyabobus” que permet a les persones elucubrar sobre el Bé i el Mal mirant només allo que volen veure.

En un món globalitzat i controlat per grans lobbies financers; en un món on ha triomfat l’Estat del Benestar; en un món alfabetitzat i amb jornades de treball de 8 hores diàries; en un món on els auto-anomenats obrers es compren pisos, cotxes i segones residències no té cap mena de sentit la divisió de classes i l’eix esquerres/dretes.

Fet que es converteix en encara més evident quan es comparen períodes històrics sense tenir en compte qui formava Govern i no s’hi troben excessives diferències. Si agaféssim una persona i li expliquessim els quatre principis bàsics esquerra/dreta i el poséssim a observar la societat catalana en els períodes 1999-2003 i 2004-2009, seria capaç de dir-nos quan hi governava l’esquerra i quan ho feia la dreta? O a la societat espanyola? Segurament no, ja que es tracta de conceptes sense incidència real en el dia a dia de la societat.

Així, mentre ens distreuen que si l’esquerra això, si la dreta allò el món continúa girant i els loobies controlant. Però és tan divertit discutir sobre l’estètica i Déu….

I el que em sorprèn és el silenci dels membres d’E a Gràcia. I parlo de Gràcia perquè són els que més conec. Cap d’ells no ha piulat ni a favor ni en contra, no han badat boca. Devant un assumpte que els hi pot fer perdre militància (de fet segons ells mateixos admeten estan tenint baixes a diari) i segurament els hi farà perdre el Govern de la Generalitat veiem que l’Alex Lopez, el Carles Alemany, el Ricard Martinez, el Xavier Florensa, el Miquel Pagès, el Roger Gispert… no han dit absolutament res.

No dubto que tenen moltes coses a dir, però perquè no les diuen?

Imagino que com sempre la resposta deu ser la més senzilla: per por.

Això és un fet.

L’altre fet és que quan la denúncia és contra un polític automàticament la pressumpció d’innocència passa a un primeríssim pla i es posa en dubte la versió del denunciant. El control dels polítics i manaires sobre els mitjans de comunicació és tan alt (la majoria viuen de les subvencions i anuncis d’Administracions) que és senzill apreciar com subtilment es resta credibilitat al denunciant i se li otorga tota al polític de torn.

Això també és un fet.

En conseqüència, al final del procés tenim personatges com en Fabra a Castelló que continúa manant tenint no sé cuantes demandes i que, a sobre, és presentat com un exemple d’honradesa. I ara a Gràcia ara en trobem que després d’una denúncia contra el Districte tot són copets a l’esquena del polític i patadetes a la denunciant. Només cal llegir l’Independent i La Tortuga per apreciar la seva objectivitat periodística.

Jo no sé si l’Alberto Belón i la resta d’acusats són culpables o innocents. Imagino que alguna cosa hi ha (no oblidem a quin país vivim), però en possibles casos de corrupció s’hauria de ser implacable i apartar els pressumptes innocents dels llocs de responsabilitat i prendre-li’s qualsevol  capacitat de decisió en res. Posteriorment si cal ja se’l rehabilitarà, però l’Administració ha de ser implacable amb qui toca els diners de tots i a qui hem de demanar permís per a pràcticament tot.

Devant una sospita de corrupció, una sola i sense tenir en compte el nom del pressumpte innocent, cal no deixar marge i apartar el pressumpte innocent dels llocs de responsabilitat. Són els diners de tots i el benestar de tots el que està en joc i no, no es pot corporativisme en el cas dels polítics o sucursalisme en el cas dels mitjans de comunicació devant una pressumpció.

Perquè la pressumpció és una esperança i no un fet, i la innocència i culpabilitat les dues cares de la moneda. I la pressumpció d’innocència porta implícita la pressumpció de culpabilitat.

I m’alegra perquè cap dels consellers de l’Ajuntament de Gràcia amb bloc han escrit ni una línea al respecte. M’alegra perquè la pàgina web de l’Ajuntament no en diu res. M’alegra perquè els mitjans locals no en parlen, a excepció de La Tortuga  on en Belón resulta ser (oh sorpresa!) “un conseller molt respectat” i la denunciant ni tan sols contactada per a contrastar. M’alegra que diaris estatals facin soroll i merder perquè aquí a casa nostra ningú diu res.

Em rebenta el corporativisme dels polítics, però encara em rebenta més que no en vulguin parlar “perquè la roba bruta s’ha de rentar a casa“. Doncs no, si un senyor és acusat de cobrar 9.000€ per facilitar els papers se l’ha d’apartar, primer, i segon posar llum i taquígrafs al cas per tal que tothom sapiguem què ha passat. I s’ha d’estirar el fil fins al final encara que hi hagi altres partits implicats. Que, deixeu-me ser malpensat, això és precisament el que deu passar: gent de tots els partits han xupat del pot i ara tots hi tiren arena a sobre per tapar-ho. Quina altra explicació hi pot haver?

L’altre dia mirant un reportatge del Watergate al C33 m’adonava de com són de diferents les coses ara. Mentre durant aquella crisi els propis polítics ianquis van atacar als seus companys corruptes,  en la nostra democràcia actual no només no se’ls ataca sinó que se’ls presenta com a garants de la llibertat i pluralitat i la punyetera pressumpció d’innocència. Com si fóssim rucs i no sapiguessim que vivim al país dels enxufes, del vuelta-usted-mañana i del trapitxeo indiscriminat. La corrupció existeix i a ells, als companys dels corruptes, per alguna raó no els interessa que ho sabem.

Lo més sorprenent de tot plegat, és que la denúncia ja té 2 anys i mira, fins que no ha sortit al diari aquí ningú ha piulat ni s’ha enterat de res. Si no arriba a ser per les putes, el cas segurament hauria prescrit.

Poc imaginava quan vaig escriure aquest apunt que la corrupció a l’Ajuntament de Barcelona començaria a surar arràn dels prostíbuls. I no només al Districte de l’Eixample, ja que avui he vist a la Vanguardia que també a Gràcia hi ha denúncies de suborns per a poder obrir locals. Concretament, diu la denunciant que li van demanar 18.000€ per tramitar una llicència per una cafeteria a Travessera de Dalt. Curiós, aquest cas gracienc.  Segons explica la notícia fou un conseller del PP a l’Ajuntament de Gràcia qui li va demanar (indirectament) els diners per a les gestions que necessitava.

[fragment editat i eliminat]

Resumint: l’amor pels diners forma part de la naturalesa humana i per tant és lògic que allí on hi ha humans hi hagi corrupció. Però no em faig cap mena d’il.lusió en què es destapin tots els trapitxeos ja que els polítics són, de llarg, el gremi més corporativista que existeix i entre els uns i els altres es taparan les vergonyes, escolliran un cap de turc (que després serà degudament recompensat pel seu sacrifici) i aquí pau i després glòria.

http://blocs.gracianet.cat/despensaments/?p=593 Fins ara tots els caixers automàtics que havia vist funcionaven amb Windows (bàsicament ho sé perquè he vist alguna vegada la famosa pantalla blava jiji). I de fet, no he vist encara cap caixer que sàpiga del cert que no funciona amb Windows, clar.

Però l’altre dia, treient diners d’un caixer de La Caixa del Penedès em va semblar que anava equipat amb Linux, més concretament amb GNome. I és que aquesta estètica del botó de “Cancel.lar” em recorda molt als botons de GNome.

Windows? Linux? Ni idea

I crec que no perquè encaixa perfectament en la forma de treballar del país. Quan vaig escriure l’apunt hi vaig incloure un parell d’enllaços directes al bloc de’n Guillem Espriu, de forma que en el seu bloc fou notificat del meu escrit. Normalment aquests enllaços, anomenats retroenllaços o pings, es publiquen com a comentaris però el Sr. Alcalde (al igual que per exemple en Ricard Martinez) ho té configurat de forma que cal autoritzar prèviament tot el que es publica. I no ho va autoritzar. Així que crec (no en puc estar segur) que va llegir el meu apunt.

D’altra banda, l’esmentat apunt és el més visualitzat del mes i això reforça la meva teoria que l’ha vist o, com a mínim, li han explicat el que hi diu.

Però el que més em fa convèncer que no és casualitat és que a mi ningú m’ha dit res. I això és, sens dubte, el modus operandi del país: fer les coses a partir d’una queixa sense donar constància que s’ha rebut la queixa i s’ha actuat en conseqüència i després negar-ho. I, no ho dubto, si li pregunto a qualsevol de l’Ajuntament em diran que no tenen idea de quin apunt parlo i que no no no, els llums estaven encesos per una causa justificada i es van apagar quan aquesta causa va desaparèixer.

Però bé, fet i fotut, el tema és que les bombetes ja no cremen. I això és bo.

Potser m’acostumaré a publicitar les queixes així

Aprofito la proximitat objectiva que ens donen els blocs per fer-li una pregunta breu que estic segur que em sabrà respondre:

Perquè els llums del nou edifici municipal encara per acabar que s’està construïnt al C/Francisco Giner tenen els llums encesos de forma perpètua, nit i dia, feiner i laborable desde principis de Desembre de 2008?

Nou edifici municipal ininterrompudament il.luminat

Per si això no fos suficient es van instalar detectors de moviment per tal que els fanals només s’encenguéssin quan hi hagués moviment, i el resultat és que en dies aleatoris els fanals s’encenen quan ja has passat pel seu devant, deixant una estela de llum rera de cada persona.

Així d’aquesta forma l’esquerra demostra a la nostra Vila que es pot ajudar al Medi Ambient reduïnt la contaminació lumínica i la despesa energètica sense provocar enuig als habitants. Malgrat caminar a les fosques els nostres co-vilatans no han tingut problemes per obrir les seves portes i no s’ha detectat cap augment en la delinqüència, que diuen els malpensats que s’empara de la foscor per cometre els seus actes.

Però en un rampell final, i per donar una mica de llum al final del carrer, l’Ajuntament ha decidit de forma valenta deixar els llums del seu flamant nou edifici sempre oberts, dia i nit, festiu i laborable. Així, quan caminem pel carrer sabem sempre on està el final mercès a aquesta agosarada demostració d’intel.lecte.

[Aquest apunt és irònic, en realitat crec que són una colla d’inútils]

I és que mentre hi passejava (en vaig fer fotos) em vaig adonar d'algunes coses:

• Hi ha molts semàfors, amb lo que els cotxes hi estaràn parats estones llargues obsequiant-nos amb els seus gasos.
• Com han solventat el desnivell? Aixecant el centre de la plaça!
• La Biblioteca queda enclotada i està més baixa que no pas el centre de la cosa, que ja em diràs perquè serveix aleshores haver-la fet tan xula i així guanyar premis com van fer, en comptes de fer-la funcional.
• 5 arbres i algunes palmeres.
• En comptes de posar-hi vegetació autòctona acostumada als anys de sequera o excessos de pluja, han optat per la gespa. Herba que em sembla collonuda, però que caldrà deixar morir i replantar després en els anys que no tinguem prou aigua. A més, no ens deixaran trepitjar-la ni jaure-hi.
• Què hi fa un amfiteatre allí al mig ¿?
• Les mostres artístiques són horroroses i enormes. A més, destrossen la vista de les cases modernistes, de l'església dels Josepets, etc.
• Cal que els fanals siguin tan alts i tan negres? No és més útil, i menys contaminant, posar la llum a ran de terra?
• Les mostres artístiques impedeixen caminar en línea recta i cal anar-les esquivant.
• On jugaran els nens? En aquell mini-tancat que estàn preparant al costat de l'amfiteatre?

Com a conclusió, podria dir que em va semblar una cosa que quedarà molt bé en una postal i que vendrà molt bé en els simpòsiums de Disseny però la plaça deixarà de ser un lloc d'estança per a convertir-se en un de pas.

De passada, us deixo una idea per la postaleta del lloc:

D'aquí poc en tindrem una altra que dirà És ramadà i visc(a) Gràcia. I suposo una altra que digui És Iom Kippur i visc(a) Gràcia. Oi?

Mentre alguns recordem que tal dia com avui un genocida que mereixia morir a trets va veure acabar els seus dies al llit rodejat dels seus, d'altres prefereixen dedicar-lo a expressar una opinió que el 99.9% de la gent subscriu. Que això ho fes algú proper al dictador ho entendria per allò de marejar la perdiu.

Però que ho facin els hereus dels qui no podien expressar-se em deixa amb els ulls oberts com taronges.

Encara que sembli el contrari, l'interior de l'edifici es troba completament buit. Diuen les males llengües que és per manca de diners o idees, però la realitat és que l'Ajuntament ha optat per una ambientació minimalista radical: res de res.

Els veïns han marxat però ens han deixat un souvenir a l'escala en forma d'escarbats. Diversos pisos han notat que en el moment de desallotjar el pis i remenar les coses, una petita però molesta generació d'escarbats han decidit expandir el seu reialme i passar d'ocupar un pis a intentar conquerir una escala sencera. Són escarbats ambiciosos, penso. 

Avui han de venir a fumigar el pis dels veïns de sota meu i també els de tota l'escala perquè els escarbats s'han escampat.

Els veïns de sota meu, els meus antics veïns de sota meu, seran recordats a la meva escala. 

[Relacionat:  Els veïns de sota meu]

Doncs si: amb un passadís llarg i estret.

D'entrada, i tal com es pot apreciar a la fotografia, es va tenir molt en compte l'entorn on està ubicat l'edifici per tal de garantir que es mantindria una mateixa línea estètica en tot el carrer. Així doncs, l'edifici queda camuflat amb els edificis del costat i si no fos perquè properament hi penjaran el cartell identificatiu passaria totalment desaparcebut. Noti's que fins i tot han respectat l'alçada per tal que no sobresurti.

També es pot apreciar l'enorme porta d'entrada i sortida, amb unes mesures inferiors als 2m. d'amplada, que permetrà que en cas de desallotjament immediat els treballadors i ciutadans puguin sortir en un temps rècord. Òbviament, aquesta amplada també permet que dos ciutadans en cadires de rodes puguin entrar i sortir simultàneament sense estorbar-se. O bé un sol d'ells mentre un bípede passa pel costat, clar. O fins i tot un de sol, amb amplis espais a banda i banda per donar una gran sensació d'amplitud.

Però això no és tot. Tal com es pot veure, l'edifici ha estat dotat de grans finestrals que permetràn aprofitar la calor del sol a l'hivern, i així estalviar en calefacció. Per a l'estiu s'han instal.lat unes cortines que farà que els residents puguin obrir les finestres i beneficiar-se del ventet sense haver de patir la calor contra els vidres i disminuïnt la necessitat de tenir l'aire condicionat en marxa. De nou, hi podem veure l'extraordinària implicació de l'Administració en l'estalvi energètic.

I aquests són només detallets que he pogut apreciar a simple vista, estic segur que n'hi ha molts més que es veuran quan ho obrin, crec que durant el proper mandat.

Es pot llegir en el reportatge (que per cert ocupa 1/4 part d'una pàgina) frases professionals  com "ha muntat el que es diu un bon pollo", "socis i exsocis de l'entitat debaten on és la pasta", "el pare de Duran està forrat", "després d'una escissió […] per les durandades". Em sorprèn que algú que és professional del periodisme sigui capaç d'escriure un text tan pobre, sense ni una mica d'informació i amb una càrrega despreciativa tan gran.

Igualment, l'editorial del setmanari segueix aquesta línea en la que es remarca que Duran "mai va tenir cap problema per trobar diners perquè tenia un bon coixí a casa" o que "amb tota intencionalitat s'ha de llegir l'operació immobiliària que […] va permetre a Duran tenir un magnífic regal del seu pare: un local a la plaça del Sol […] comprat trinco-trinco". Dels fets no en diuen absolutament res.

És evident que tothom té les seves preferències però feia  temps que no llegia a l'Independent un text amb tan poca informació i tant despreci. I també feia molt que no veia un "reportatge" que ocupés 1/4 part d'una pàgina. Sembla que l'objectiu de tot plegat fos criticar i/o desprestigiar en comptes d'informar per tal que ens formem una opinió.

Però tranquils, no crec que les subvencions o els crèdits tinguin res a veure amb l'escrit.

Que cada ú extregui les seves conclusions, però malgrat al Miguel no li faci gràcia aquest moviment sembla una clara clucada d'ull a l'independentisme. I ara, tots plegats, donem-li les gràcies al PP per ajudar-nos a penjar l'estelada de l'Ajuntament: sense ells no hauria estat possible

I l'endemà, als diaris, suposo que tots els titulars eren "Els alternatius provoquen disturbis" ja que la plaça del Poble Romaní estava ocupada per la Festa Major Alternativa.

Pensant pensant, penso: si totes les places s'haguessin anat buidant i en comptes de ser la darrera plaça "lliure" la del Poble Romaní ho hagués estat la de Rius i Taulet hi haurien hagut corredisses igualment? He de pressuposar que si, ja que els festers serien els mateixos però en un altre lloc. Aleshores, el fet que la darrera plaça a netejar sigui la de les festes alternatives és quelcom triat?

És a dir, hi ha alguna raó per la qual la darrera plaça a buidar sigui precisament l'alternativa?

Ens veiem allí, doncs!

La primera ens mostra els muntanyencs al cim, amb les banderes desplegades:

La segona destrossa la imatge de soletat i silenci d'una ascensió d'aquestes característiques. Havia llegit ja que el mateix dia van fer pic vora 150 persones, i que en alguns moments calia fer "cua". Però aquesta imatge trenca un mite:

O sigui que se'ns han acabat els problemes amb l'aigua i els guiris. Mercès al destí capriciós, ara ja no haurem de patir per si tenim o no tenim sequera o si els guiris aquells acabaran, o no, vomitant al portal. Això si, haurem de canviar alguns costums com el de quedar-nos a casa quan cauen 4 gotes, fer el vermut els diumenges a alguna plaça del poble, despreciar els xubasquerus i, sobretot, adequar tot el país a la pluja (és conegut que cada cop que plou tot falla: trens, carreteres, etc). Aquest darrer punt ha calmat a Agbar, que ja s'estava planejant portar als tribunals a Tomàs Molina com seguís anunciant pluges i arruinant el seu transvassament.

Amb tot això, els que estàn ben putejats són els de Turisme de la Gene i l'Ajuntament. Tants anys veient arribar turistes gràcies al fabulós clima que teniem farà que pateixin quan tothom se n'adoni que Catalunya ara és, més o menys, tan calurós com era el País de Gal.les (Cymru) i deixin de venir en massa. Per als barcelonautes serà un descans poder passejar per la ciutat sense els milers de badocs, però més d'un es quedarà arruinat.

Sempre podràn aprofitar l'experiència adquirida (training, en diuen) per anar a destrossar les costes angleses i traspassar el model-Lloret. I els anglesos tan contents, ja que s'estalviaràn el bitllet d'avió.

Bé, no és del tot cert. No deixa de ser un dels "còpia i enganxa" habituals d'aquest mitjà periodístic, aquest cop sense citar la font. Qui ha parlat amb els Xavi's han estat els seus familiars que després han distribuït la seva conversa per correu i a través del seu bloc (http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias).

I és que no costa res citar les fonts. A més, resulta una forma elegant i honesta de permetre als visitants ampliar la informació. Qüestió de principis.

Oi?