“El jutge ha donat la raó a la SGAE i diu que tenir un televisor al bar dona la possibilitat que doni música i altres als clients”

Segons l’amo del bar, només l’endolla per donar noticies o Canals de noticies.

Raonament. L’amo del bar menteix.

Lògica del raonament. Si l’amo del bar no menteix podrien passar moltes coses com:

La SGAE va gravar en un recinte (bar) sense el permís i per tant hauria de ser invalidada la prova.

Si tenir una televisió en un lloc públic, pot ser motiu de sanció o de pagar drets per “presumpte” exhibició d’obres amb dret d’autor. També es podría condemnar l’amo del bar per tenir ganivets que “possiblement” podrien assassinar a algú, per exemple a totes les dones del bar (crim de masclisme indecent) als estrangers (xenofòbia rabiosa), etc. Tot molt condemnable.

O sigui que he de creure que l’amo del bar menteix, o si no…………no podria creure més en la justícia…..¿o no?

De totes maneres, i tornant a reflexionar, jo també pago un recàrrec a tots els CD’s que faig servir i no copio música ni pelis. O sigui pago per “presumpció d’estafa” i per tant……

Un bon embolic, no creieu?

Tot va començar fa temps amb uns comentaris estranys que tenia al bloc. Primer tots eren de porno de noies jovenetes, I clar, vaig anar corrent al mirall. Vaig veure una cara que demostrava una gran luxúria i em vaig espantar. Era luxuriós? Vet aquí.

Després van ser els anuncis gais….i també em vaig mirar al mirall. Decididament la meva cara tenia uns trets diferents. Inclòs em vaig fer l’ullet….

Després els anuncis de viagres i companyia…..Aquest cop no vaig mirar el mirall, va ser al sortir de la dutxa….mira que si….

Immediatament en van venir uns que no entenia…eren en japonès. Corre altre vegada al mirall. Si, em veia un color groguissó, però els ulls no acabaven de fer el pes, no eren tan allargats….i el cabell tampoc acabava de ser llis….Vaig pensar que és que no havia acabat de fer la transformació….Vaig començar a menjar amb bastonets…..i la veritat no era cap expert….

Després van venir els prozacs, valiums, i altres. El mirall, indefectiblement em mostrava una persona angoixada, amb estrès, les bosses als ulls, tremolós, les pupiles dilatades….decididament era un manyoc de nervis….

Però ara, ara han començat a bombardejar-me amb anuncis de productes contra la menopausa….Aquest cop també me mirat l’engonal, no sigues cas que després de tota una vida, la cosa hagués canviat. No ha canviat….

Llavors em pregunto….Com notaré la menopausa?

I la pitjor….Què faig? trenco el mirall o esborro el blog?

Potser el millor és no fer cas?…O espero la menopausa?

Per si fos cas prendré prozac……o no?

És un viure sense viure….

M – Estic mirant el diari.

G – T’agrada llegir les noticies?

M – Si, m’agrada saber el que passa en el món

G – Però si tot el que diu el diari és mentida

M – Home, gràcies en nom de tots els periodistes.

Ll – Uy, que he sentit. Qui és aquest de la cua gruixuda?

M – És la guineu. Un veí que viu per aquí.

G – Tu ets la lluna? Molt de gust, et tinc vista del barri encara que no ens havien presentat. Per cert molt bonica, sempre ho he pensat, i ara veig que de més a prop encara et veus millor. Molt bonica i elegant, d’aquí el bosc la més elegant, sens dubte.

Ll – Gràcies, molt amable. Mussol, a veure si aprens alguna cosa del teu veí, és un cavaller.

M – (en veu baixa) Tu fiat de la verge i no corris.(en veu normal) Si, cada u és com és.

G – El mussol no fa gaire cas, ja que ell també te unes plomes molt maques, fosques i elegants, no son estridents i xavacanes com altres. És intel·ligent i te una cultura que molts desitjaríem. Aquí tothom ho sap.

Ll – Uy, que amable el teu veí, ja podries donar-li les gràcies. És tan amable!

M – Gràcies. Contenta?

Ll – I que fa vostè per aquí?

G – Diguem de tu, si us plau. Dons, a més d’admirar-la, estic donant una volta, m’agrada estar en forma i fer un tomb cada dia i saludar als amics.

Ll – Molt bona pràctica. No com altres que es passen el dia en una branca i sense fer res. Així està de “rodonet”

M – Qui parla de rodonets? T’has mirat alguna vegada? Només és un comentari, no tinc res contra la teva “rodonesa” ja m’agrada com ets.

Ll – No si ara discutirem davant de la guineu.

G – No, no. Ja sé que el mussol és molt sorneguer i encara que tingui aquest posat és una excel·lent persona a la que aprecio molt.

M – (en veu baixa) ..especialment m’apreciaria a l’olla….(en veu alta) jo també.

G – Bé, si no voleu res més he de marxar. Lamentant-ho molt, ja que la companyia és molt grata. Bé Lluna, ¿et puc dir de tu?

Ll – Només faltaria…de tu, de tu.

G – Ha sigut un gran plaer, espero trobar-te sovint, m’agradaria molt….

Ll – Fins quan vulguis, molt amable. Per mi també serà molt agradable trobar-te un altre dia.

G – Si necessites alguna cosa, ja ho saps, sempre soc voltant per aquí. Fins la propera, i repeteixo, ha sigut un plaer.

Ll – Gràcies.

Ll – Ho veus mussol? Aquest veí teu si que és simpàtic i amable. No m’importaria trobar-me’l més sovint. I és guapo, net, i te una mirada encisadora….

M – Si, tu ves confiant amb la guineu i veuràs.

Ll – Ets com tothom. Ara que ha marxat parlaràs malament d’ell. Això no es fa…a més ell t’aprecia molt segons diu.

M – Aquest és el punt feble. No et fiïs ni un pel del que diu la guineu. Mira, m’ha quedat un rodolí.

Ll – Dons és veu molt amable. No crec que sigui per tant

M – Tu tens sort que ets lluny dels seus queixals. A mi sempre em mira molt bé. No per les meves plomes, com diu, sinó per si perdo peu i vaig a terra. Seria la primera en agafar-me.

Ll – Per que no patissis un cop i et fessis malbé les plomes.

M – Si m’agafa no serà per les plomes. Serà pel meu “body saleroso” que li oferiria un bon mos.

Ll – Que dius? Mira que ets mala persona, pensar així del teu amic i veí.

M – Amics de lluny i veí si. Saps per que passa sempre per aquí? Per si algun dia em troba a terra a mi o algú dels meus. És així i s’ha d’acceptar, però anar amb comte.

Ll – Jo l’he vist molt amable i gentil.

M – La conilla també pensava el mateix. La va estimar tant que se la va menjar.

Ll – Tu sempre desenganyant a la gent….

M – Tu mateixa. El proper dia et dirà si li pots deixar cinc euros…..ja veuràs.

Lluna – És que avui lliuro i no faig il·luminació.

Doncs jo hi veig de miracle.

Lluna – Compra un gos.

Poca broma que jo hi veig millor que els gossos.

Lluna – Però tu no saps ballar.

Home, de tan en tan també em marco un tango.

Lluna – Si, ja t’he vist, però val més que no digui l’opinió.

Que vols dir que no ho faig bé?

Lluna – No ho vull dir, ja que igual algú ens escolta i…..

Jo soc un ballarí modèlic. Mira, cha-cha-chà….

Lluna – Si en vols aprendre jo conec un gos que t’ensenyarà.

Un gos, un gos m’ensenyarà a ballar a mi? A mi, que soc el Fred Astaire de Gràcia i rodalies.

Lluna – Vols veure el que és ballar?

Tens una peli meva, xata?

Lluna – Ets un cregut, mira i ja em diràs. GREASE_DE_veritat.wmv

Estic preocupat per la visió que la gent te del bosc i la natura.

Lluna – Però si tothom ara presum d’ecologista.

Si, però ho fa amb una visió molt d’asfalt, vull dir de ciutadà que només visita el bosc per fer la costellada i admirar els ocellets.

Lluna- Com ho han de fer?

Mira, la natura, el mon en general és un tot.

Lluna – Que vols dir?

Que tots estem implicats, que tots som una mica de tots, que no puc opinar, sols i exclusivament com si tot el món fos dels mussols.

Lluna – Molt bé. Vols dir que em de compartir?

Si jo que soc un mussol, miro les formigues com si no tinguessin importància, m’equivoco.

Lluna – Ja, tu no menges formigues.

Ni en menjo ni m’afecten, excepte quan es fiquen al meu cau i m’emprenyen.

Lluna – Tira una mica de insecticida.

Aquí està la qüestió.

Lluna – Ja, no hem de tirar insecticida.

Jo no ho he dit això. El que jo dic és que jo visc en un arbre o en un cau a terra. Necessito que hi hagi arbres, matolls, arrels, bon aire per respirar, que plogui de tan en tan, etc., per a poder viure. Necessito que els ratolins i altres insectes puguin viure i amb nombre suficient per jo poder caçar i menjar.

Lluna – No és molt interessat això.

I tan que ho és. Però aquests homes ho obliden sovint i tallen els arbres, asfalten molta terra, gasten molta aigua, fan molt fum, tiren massa brossa, en definitiva es pensen que viuen sols.

Lluna – Que he a veure asfaltar carrers amb la natura?

Doncs molt. Quan plou sobre la terra, si tenim arbres i herba, l’aigua cau tova sobre la terra i aquesta la pot absorbir, és aigua profitosa. Si cau sobre terra nua, l’impacte arrenca la part bona i l’arrossega fins el torrent i avall va. Si cau sobre asfalt, corre i al final et trobes amb una quantitat que arrossega tot el que troba.

Lluna – Caram!

Hem de protegir el terra, ja que el necessiten les plantes i els animals necessiten les plantes i altres animals, com jo, necessitem els altres animals, i així fins arribar a l’home. Tots ens necessitem.

Lluna – El que jo deia, solidaritat, no?

No, és pur egoisme, però ben entès. Si a una escala l’hi treus un esglaó, ja ho tens malament per arribar a casa. Si aquest esglaó al caure, arrossega un altre, fotut, i cada esglaó que desapareix, fa més fàcil que en desaparegui un altre.

Lluna – I cada cop ho tens més difícil.

Exacte. Veig que m’has entès.

Lluna – A tu només et preocupa que et faltin els ratolins.

A mi em preocupa que no pugui tenir arbres per fer el cau i, també que els ratolins es morin de gana. Si ells passen gana, jo també.

Lluna – Un egoisme ben entès. Ja.

Em fan enveja les truites. Mira que deu ser bonic nedar dins l’aigua. I jo no ho podré fer mai. Però mai, mai.

Lluna- Em vols fer un favor?

O hi tan, que vols?

Lluna- Ves fins aquell arbre més fosc d’allà dalt.

Que vols que faci?

Lluna- Tu ves-hi i ja t’ho diré.

Lluna- Ves fins aquell arbre més fosc d’allà dalt.

Que vols que faci?

Lluna- Tu ves-hi i ja t’ho diré.

Molt bé. Up! Mira ja hi soc.

Lluna- Ho veus?

Que he de veure?

Lluna- Que tu pots, en un pensament, només desplegant les ales, fer un bon grapat de metres, pujar volant un arbre i tot sense fer el mínim soroll.

Es que soc un mussol, i acostumem a fer aquestes coses. ¿No sé si ho entens?

Lluna- Saps que pensa la truita?

¡A, ja! Que també l’hi agradaria sortir volant i pujar d’alt d’un arbre, ¿no?

Lluna- Exactament

Dons que es foti, sempre dins l’aigua. Amb la humitat que hi deu fer…..Uf!

Lluna- No hi ha qui t’entengui.

– Llegeixo l’Estatut

Com? Per que?

– Es que diu que sou insolidaris i vull veure amb que.

No pateixis, jo puc explicar-t’ho i crec que entendràs el que aquesta gent considera com a "solidaridad". Que no te res a veure amb la solidaritat que descriu el diccionari.

Lluna- Com m’ho explicaràs?

Jo et convido a sopar al restaurant que tu vulguis i a la carta. Tu demanes una verdura al vapor, una mica de pollastre a la planxa, aigua per beure i de postres un suc de taronja.

Lluna – Caram, em convides a regim.

Jo demanaré unes bones mongetes seques amb cloïsses, un bon entrecot de vedella de Girona amb un abundant acompanyament, un bon vi de Gandesa, i per acabar unes maduixes amb nata i fonent de xocolata. Després cafè, copa i puro.

Lluna – Jo verdureta i tu un tip?

És el preu que hauràs de pagar per l’ensenyament, ja saps que l’ensenyament, encara que ho sembli, no és gratuït, i menys al carrer.

Lluna – Encara que si pagues tu…

Aquí és el punt important. Pagaràs tu.

Lluna – Tries tu, pago jo….i dius que m’ensenyaràs solidaritat?

Si, veig que ho vas entenent, aquesta és la solidaritat de que parlen tan ara, a aquelles terres que en Cervantes no recordava o no volia recordar.

Això pot durar dies, ja que aquest Mussol no és molt ràpid.