M – Estic calculant el que podria estalviar-se l’ajuntament amb una sèrie de coses….i no sols l’ajuntament.

Ll – Molt bo. Tu si que ets un bon ciutadà. Explica, explica.

M – D’entrada es podria estalviar tots els semàfors, pintar les ratlles als carrers i les senyals.

Ll – No fotis….perdó….estàs boig?

M – No. Mira ara mateix podríem fer Barcelona la ciutat de la bici. Prohibir tots els cotxes, motos, carros de cavalls, etc. Sols bicis.

Ll – I amb això…..estalviaríem?

M- I tan. No veus que un percentatge gran de ciclistes passa amb el semàfor en vermell?

Ll – Jo no diria tan….

M – He fet una estadística. Quan vaig amb l’autobús trec la llibreta i apunto. Ciclista que para al semàfor, ho apunto. Ciclista que veig passar, ho apunto.

Ll – Però és una estadística molt birria….I els que van poc a poc i aprofiten que canvia…?

M – Ho apunto com neutre. Els ciclistes els apunto tots.

Ll – Però tu vas sempre per uns carrers determinats, no vas aleatòriament per tots.

M – Potser no, però una estadística tampoc significa agafar-los tots.

Ll – I que més?

M- Suprimiria els torns del metro.

Ll – Que alguns es colen….

M – Si, molt més d’un….

Ll – I les ratlles…?

M – Si no les respecte ningú. Per no fer servir, també suprimiria tots els intermitents. Imagina el que estalviarien les fàbriques de cotxes i motos.

Ll – Posats a dir disbarats, que més?

M – Suprimiria les aceres, les zones d’aparcament (no tindríem cotxes), tot estalvi.

Ll – El servei de bicis….també?

M – No, donaria subvencions per la compra de bici.

Ll – I les ambulàncies, els bombers, etc?

M – Amb tàndem…….

Ll – Estàs com un llum…..

M –  La llum, per cert…

Ll – També suprimiries les llums?

M – No, faria els fanals amb tres peus. Per poder enganxar-hi forces bicis.

Ll – I els que no poden caminar?

M – Com que no tindríem aceres, no farien falta adaptar les aceres….anirien amb cadires i podrien passar per tot arreu.

Ll – I que faria l’ajuntament amb tants diners?

M – Posar més verd al carrer, perquè els animalets puguin cagar tranquils, sobre tot molta gespa…..camps sencers de gespa i uns bons pixadors pels que ara ho fan a qualsevol lloc.

Ll – Una ciutat magnífica….vaja bajanada que t’has marcat…..

M – i només suprimint el superflu…..

Ara ja no. He vist que la meva vida era monòtona, gris, ensopida. Gràcies a aquesta remodelació tinc més “vivilla”.

Surto de casa i he de mirar abans de posar el peu fora del portal, per si ve cap moto, no fos que perdés la cama.

Travesso el carrer i he de mirar amunt i avall per evitar motos i bicicletes. Dic amunt i avall, ja que el carrer és d’una sola direcció, però no per les bicis i les motos. Ells tenen dispensa, es veu.

Quan he d’agafar el cotxe, sols per imperatius del guió, tinc molt més temps per anar escoltant la radio, la música, etc. ja que, com que he de donar una gran volta i els carrers principals tenen més càrrega de circulació, tots anem respectant molt més els límits. Inclòs ara el límit de 30 em fa riure….si mai hi arribo….

Tinc la immensa satisfacció que ara, he de parar atenció, molta més si vull arribar sa i estalvi. Ara tinc un motiu per tenir els meus sentits sempre a punt. Quant una moto et surt d’una cantonada, a 90º i s’inclina…(van a 60 o més) sents una descàrrega d’adrenalina increïble. A més a l’hora baixa, sense llums, ho fan encara millor.

És com tornar a sentir-se viu…(no sé per quant de temps) però realment he de felicitar als que van parir aquest sistema tal com és ara…..

I a més has de fer-ho tot mirant a terra, no sigui que trepitgis qualsevol resta de ignota procedència, però que generalment fa pudor…..

Si no viviu a Gràcia….en aquestes magnífiques illes….no sabeu el que us perdeu…..Fins fa quatre dies no sabia que podia saltar tan ràpidament i que tenia tants reflexos…Una meravella….M’he descobert a mi mateix.

Ara ja sé perquè venen tants a Gràcia. Per viure l’aventura.

No ho recomano per gent gran, famílies amb gent menuda, etc. llavors els sobresalts son perillosos….

M – Si, una vegada més tergiversant les coses?

Ll – No em negaràs que l’agricultura consum molta aigua…

M – No ho nego. I és més, puc acceptar que, en determinades ocasions, molta.

Ll – Llavors si ha de posar solució….tancar l’aixeta.

M – ¿I que menjaran aquesta colla de gent?

Ll – Que gastin menys aigua.

M – Sembla que oblides un petit detall.

Ll – Quin? Que sense menjar….bla, bla, bla?

M – No. Un de més subtil.

Ll – Va digues…..

M – Una poma de que està feta? Un 85% és aigua ¿no?

Ll – Si, es clar.

M – Doncs vet aquí que una part de l’aigua que consum l’agricultor que fa les pomes, te l’emportes a casa. O sigui que has de descomptar-la de l’aigua que gasta. La consums tu, no ell.

Ll – Home, …..vist així….

M – I les bledes? Quanta aigua tenen? Un 90% com a mínim.

Ll – Si però el blat és sec.

M – No és sec. Tots els productes tenen una part d’aigua. I a més alguns conreus son de secar, o sigui que es gasta l’aigua que cau del cel.

Ll – I que vols dir amb això? Que en gasten poca?

M – No, se’n gasta. Les plantes, per viure necessiten aigua, alguna que evaporen i per tant es “perd” però altre la “incorpores” quan ho menges. I en el cas del blat s’hi afegeix aigua per fer la massa del pa. Una part de la qual també marxa durant la cocció i no per això diem que els forners malgasten aigua.

Ll – Llavors que faries tu per gastar menys aigua?

M – Primer que els canals no en perdin. Amb això estalviaríem molta, molta aigua. Després uns mètodes acurats de reg, i mirar més cap a llocs com aquestes gespes tan boniques que volem tenir en un clima com el nostre.

Ll – O sigui la culpa de tot és de la gespa. I ara atacaràs els camps de golf…

M – Camps de golf, piscines, aquestes casetes amb jardí de gespa, i, per descomptat també els pagesos que la malgasten. Però no els faré a tots culpables, ni molt menys.

Ll – I les piscines també?

M – Una piscina perd aigua per evaporació, per possibles fugues, per haver-la de renovar, quan la gent s’hi banya, etc.

Ll – O sigui ¡fora piscines! ¡fora gespes! I que farem? Al final, per no gastar…..no beure els 2 litres diaris que diuen els dietistes?

M – No. Crec que en podem fer us i gaudir-ne però en lloc de gespa, podem tenir un magnífic jardí de mil altres maneres. I més maco, ja que serà diferent de tots els veïns. Naturalment hem de beure, hem de menjar, anar a la piscina, a la platja, rentar-nos cada dia, però amb una mica de cap.

Ll – A veure. Vine cap aquí que em sembla que et fa una mica d’olor el sota ala.

M – Ep que m’he rentat. I avui m’he posat desodorant i colònia del Cani. No li diguis que no ho sap.

Ll – I no has malbaratat aigua?

M – No, només una mica la ploma remullada, una bona esquitxada i després vaig pentinant-les per mantenir-les a punt de volar.

Ll – Es que jo no tinc aigua…..o si? Ara mateix no ho sé. Crec que no…..

M – Malament. Sense aigua….malament…..molt malament……decididament malament.

Ll – Si, però no la malgasto….

M – Doncs sort que ets una mica lluny, que sense aigua a tu si que et farà oloreta l’ala.

Ll – Poca-solta…..mira que ets poca-solta….

Estic escribin a l’Ajuntament.

Que, l’hi escrius una carta d’amor?

No, que estan fent tot de carrers per a vianants i, pel que veig la cosa no va com hauria d’anar.

Que pasa?

Fan el carrer. Molt bonic, ara tot per els vianants. Però obliden de possar-hi papereres, les senyals per indicar la direcció, etc.

Però, que més dona. Si després ens trobarem amb els ciclistes i les motos amb contra direcció, els que caminen que no saben si els sortirant per devant o per derrera.

Crec que si és per vianants hauriem de procurar que fos adaptat a la gent que camina.

I la picaresca? Si no hi ha cotxes, tot queda per el segon depredador, la moto. Si treiem la moto, per la bicicleta. L’amo sempre és el més fort. No t’hi amoïnis.

]]> http://blocs.gracianet.cat/el_mussol_i_la_lluna/2006/05/27/tot-per-els-vianants/feed/ 39