Ahir per motius familiars, la meva mare, em va ser impossible assistir al 26e Congres d’ERC a Girona, es el primer que hem perdo i espero que el darrer.

Ahir per això gracies als nous invents 2.0, tauleta, telefón i finalment el 3/24 vaig poder anar seguint el transcurs del mateix, agrair als meus company/es 2.0 les seves piulades, que eran de una força i un optimisme, que em feien enrojir d’enveja, vaig gaudir, em vaig emocionar seguint les vostres piulades al trending #congresERC, veient les imatges al livestream de com s’omplia de gom a gom el palau de Congresos de Girona, quina il.lusio, quina força es destil.lava d’aquelles imatges de bon mati.

En Joan Puigcercós, com a President sortint va fer autocritica dels errors del passat i demanan la unitat i el bo i millor de cadascu de nosaltres per cercar els nostres anhels com a partit. En Joan Ridau tambe es va acomiadar pasant a ser un militant de base disposat a treballar en el que calgui per la nova direccio de ERC.

I finalment al 3/24 el vibrant discurs de la Secretaria General Marta Rovira, amb la emocio del moment incontinguda que em va fer assaborir els grans moments passats d’ERC.

Finalment el nostre President l’Oriol Junqueres, amb un discurs epic, emocionant, ple de misstges i continguts, transmeten tot allo que sentim els companys i companyes d’ERC estenen les mans a noves complicitats, demanant que tornem a lluitar per el nostre pais, per esdevindre una Nacio lliure i socialment justa, que venim de un passat, recordant els sacrificis de homes valents com els companys Victor Torres i Heribert Barrera, que mai van dubtar del cami a seguir en grans moments  i que tenim un futur, nou no nomes per ERC si no per Catalunya, per una Catalunya Lliura i socialment justa!! va haber grans moments de aplaudiments, de epica, de emocio, de il.lusio.

Felicitats a la nova Executiva Nacional, i als nous Consellers Nacionals, on hi han bons amics de molts anys i molts/es companys/es disposats a treballar per una nova ERC, Bona sort, la vostre sort es la de tots nosaltres!! A la vostre disposicio

Al final em van saltar les llagrimes i vaig sentir que una nova força creixia dins meu, ahir vaig tornar a sentir amb força l’orgull de militar a ERC, com feia temps que no sentia, el partit de tants i tantes patriotes, que amb la nostre lluita diaria  volem la llibertat del nostre poble, amb sacrifici si cal de nosaltres mateixos, posant per endevant  allo que portem dins del nostre cor, Visca la Terra!! Visca Catalunya Lliure!!

 

Assistim a un moment de un gran canvi, la crisi que ja fa temps que belluga i que aquí ens deien que no passaria, a arribat i amb virulència.

Aquest canvi serà molt dur, i hem de començar a pensar que ens afectarà a tots i totes, molts ja estem mentalitzats i alhora emprenyats, funcionaris, professionals, aturats,pensionistes… es  adir la gran majoria del persones que composen la economia del dia a dia, no som experts, ni en borsa ni stock option, ni tants en models geo-econòmics, però si que cada dia veiem com ens es de difícil, arribar a finals de mes.

I som els que, generem economia de escala, anar al mercat, al cinema, canvia de cotxe, poder fer o regalar un viatget als pares, anar a sopar algun cop de tant en tant amb els amics…..som els petits motors que fem moure la industria, el sector turístic, oci etc. Els que paguem mes o menys contents, els nostres impostos, estatals, municipals, les multes (si no som automàticament embargades les contes) es aquesta gran massa social que som nosaltres, ni els que tenen una sicap, ni els que encara no, però casi estem per rebre l’ajut dels serveis socials.

El govern del estat espanyol, un cop mes segueix amb el cap al cove, sense voler escoltar res i donant cops a banda i banda, si amb grans mesures a la nostre esquena, o es que no es podien fer les retallades als seus sous fa dos anys, o canviar el model econòmic, o deixar-se de campanyes electoralistes com els 400 euros o el xec bebè. O la solució de donar diners als bancs, aportar dines a les fusions de les caixes, totes i cadascuna de les errades que han comes amb la major impunitat.

La gran solució ha estat, baixar els sous als funcionaris, congelar pensions augmentar impostos, especials, IVA, alguns trams de IRPF. I tot això ara, de sobte, en un mes hem passat de anar fent el viu viu a estar en un gran atzucac.

Per mes desgracia, no son capaços en un moment com el que tenim de posar ordre entre la Patronal i els sindicats, també haig de dir el meu total menysteniment a la tasca que realitzant a favor dels treballadors i treballadores de aquest sindicats que reben una quantiosa subvenció del govern, he sentit dir que el 80% de la seva despesa total, amb unes seus magnifiques, un munt d’experts, alliberats i assessors, que l’únic que se’ls acudeix es muntar una vaga de funcionaris, que han quedat ben retratats amb el resultat del passat dimarts, i encara proposen una de general per final de mes. Peró no hi ha cap dimissió per part de tots aquests que es fan dir agents socials

Com volem que Europa tingui confiança amb la nostre economia, veient els babaus que ho han de resoldre?, que creieu que pensen els governs de França o Alemanya dels nostres governants i sindicalistes? De l’altra costat hi els empresaris que al capdavant i com a representant tenen un estafador que ha deixat al carrer un munt de famílies i no el foten al carrer en aquest xoriço de camisa blanca, nomes demanen principalment abaratir l’acomiadament suposo que per seguir tancant les seves empreses amb un menor cost econòmic. No demanen ajudes per crear, o reestructurar-se com fan els empresaris europeus, aixo no que es feina !

I si a tot aquest brou, i afegim la carn d’olla de la corrupció, cas Gürtel.Millet, Pretòria i els que no coneixem com se’ns queda el cos? Per els psicòlegs es un gran moment, donat que tota aquesta ràbia continguda que tenim tothom ens passarà factura un dia o altre.

Anem per feina, ens haurem de sortir-nos sols com sempre, però hem de fer que algun dia ho paguin tots plegats. M’agradaria fer una llei que aquells que governen i legislen es a dir, tant el Zapatero, com el seu govern, com la oposició del PP, que ni ha donat alternatives ni ha ajudat en res, la seva inacció ens dona la mida de la seva capacitat , que poguéssim fer allò de, suspesos de sou, però a seguir treballant, es a dir el temps que ens costi reconduir la situació treballant cada dia de sol a sol, sense cap compensació, ni cotxes oficials ni avions privats ni viatges (nomes els imprescindibles ) sense caps de gabinet ni protocol……sols! com molts dels funcionaris i dels autònoms, que han perdut part de la seva economia o tota, a mes a mes que els embarguin o que avalin amb les seves propietats o la seva família les pèrdues socials que ens fan patir.  Segur que no hi haurien tants polítics.

Ànims que la setmana que be “la roja” al mundial farà passar molts mals de cap, com deien els romans, al poble pa i circ!!

Diguem Prou!

Un cop mes, el “talante” d’en Pinotxo i el seu govern en concubinat amb el braç judicial, de sa senyoria en Garzón, un jutge que va anar a unes llistes electorals, practiquen unes detencions en les persones de Otegi i sis companys/es , per el fet que estan reconstruint la esquerra abertzale, no son cap partit, no han fet cap acte, cap declaració, es mes la seva idea tal com han comentat en diverses entrevistes, es tracta de fer, la contra a ETA per tal que deixi la lluita armada i es reconstitueixi per la lluita política, on ETA fa un comunicat al respecta, de fa una setmana diguén que esta al marge de l’Otegi i els seu companys.

Aplicant una llei terrorista, antidemocràtica, que permet tenir retinguda una persona durant 15 dies sense cap dret : ni de assistència legal, ni de visites de familiars, detenen a un grup de persones que han manifestat que volen la pau a Heuskalerria, la PAU

Això es el que entén el estat ejpañol, per democràcia, i la justícia per justícia, ja sabem que la justícia es cega, però tant……No es un tema comparatiu però el ex-dega dels jutges a Barcelona li dona una pallissa a la seva dona (van haver lesions físiques) i la va intentar matar, segons declaracions del sumari, i li cau una multa de 570 Euros sense res mes, a casa tots plegats, una persona normal que circuli a la zona de 80 km a 120 km (que consti que no estic d’acord en circular a major velocitat de la indicada) rep una multa de 600-800 Euros i la retirada dels punts , sense fer mal a ningú, en principi.

Per no parlar dels casos Gürtel, o mes ben a prop el cas Millet on el jutge encara no els ha citat a declarar desprès de ser un delinqüent confés, donat que via epistolar a La Vanguardia ha confessat, mentides lluny del que ha arribat a robar, peró ha reconegut que ha robat.

Tots aquests brètols, poden fer el que els hi plagui, a pesar de les auditories, de hisenda de subvencionar partits, PP  i altres, per vies de enginyeria financera, de robar-nos i a sobre riure’ns dels ciutadans i les institucions que representen.

Ja ni ha prou de mes mentides, de demagògia, això cada cop va a pitjor, hi ha que comencem a estar fins els nassos de tota aquesta patuleia de personatges que fan que, si ja es dur suportar la crisi e intentar subsistir,  omplir els diaris i els informatius amb les seves misèries personals, donant exemples penosos del que es fer política i taca’n aquells polítics que si treballen, per millores socials.

No se com, però es hora de posar fre a aquesta pornografia de gent vestida amb roba de marca i pagada per nosaltres, si us plau per decència diguem PROU tots plegats!

Benvolgut company

Has pres una decisió que haig de respectar, desprès de un temps on hem debatut mil i una vegades el camí a seguir hem arribat a una cruïlla, on cadascú seguirà per la seva via, camí que ens ha de portar a una mateixa fita, la Independència del nostre país.

Hem compartit durant 10 anys, feina, executives, programes, debats, il·lusions, persones, equips, actes ,patiments, esperança, molt hardware i molt software de la maquinaria d’ERC, hem lluitat colze a colze, per un país mes just, mes lliure, mes d’esquerres, mes nostre en definitiva.

També hem tingut punts de vista diferents en moltes situacions i discrepàncies però sempre hem arribat a un acord, mai ens hem imposat un a l’altre sempre hem triat el millor per el nostre somni.

T’haig d’agrair, moltes hores de recolzament , de animar-me en moments durs, de aguantar el meu caràcter, viatges plegats a Consells Nacionals llunyans, reunions amb altres companys o veïns, fins molt tard, sopars on hem rigut, i sopars on hem plorat.

Sempre has ajudat a la gent, mai has fet passar per endavant la teva ambició, has estat generós, amb mi, i molts companys, per això tens bons amics, si mes no, jo em considero i crec que una pila mes de gent.

Saps que respecto la teva decisió, per que al fi al cap es per allò que tots nosaltres lluitem: el Dret a Decidir, de les nostres vides, de la nostre nació no fer-ho em faria ser un hipòcrita, com tants que hi ha.

Seguirem lluitant, seguirem patint, des dels nostres espais respectius , seguirem la nostre partida sense trampes ni “farols” entre nosaltres com sempre i per sempre company i germà de lluita.

Gracies Toni Simó per tot, per com ets i per el que has deixat al darrera, sempre hi haurà una ma estesa per tu i els patriotes que compartim aquest somni de Llibertat Nacional. Fins sempre!! Visca Catalunya Lliure!!

Sense paraules m’he quedat……..

Aquest es el “talante” de l’estat espanyol, es a dir donen suport a la manifestació de un partit antidemocràtic, ells no hi estant d’acord ni amb la Constitució espanyola utilitzen símbols feixistes, amb total impunitat i tenen un curriculum polític i de govern amb el generalisimo com a màxim exponent,que no cal detallar. Aquests ciutadans son legals, i poden manifestar-se els abertzales bascos no, aquests no convenen a la seva idea de participació ciutadana.

La jutge del cas, s’ha plantejat mai que ve a fer Falange a una consulta popular per la Independència? Nomes cal llegir-ho, ells si ho tenen clar, que es per protestar per una consulta, es a dir no admeten que des de una entitat privada es pregunti al poble el que pensa, un exemple mes d’ aquesta democràcia falangista.

Ja ho tenia clar, però ara encara mes diumenge a Arenys d’Amunt a donar suport a tots aquells ciutadans i ciutadanes que vulguin anar a expressar el seu parer al respecte de la consulta, no ja com independentista, si no també com a demòcrata, allò que molt s’omplen la boca i alhora de la veritat, mitjança la instrumentalització de la justícia, que es cega, esmicolen qualsevol possibilitat d’expressió d’allò que no els convé. Per cert el advocat del govern anirà a Arenys??

Llençat!!!

Haig de dir que hi han poques coses que m’agradin de la televisió actual , cada dia veig menys tele llegeixo mes i escolto molta radio, però porto dos dilluns, xalant de valent amb el programa de TV3 “Casal Rock”.

Desprès de veure “grans Hermanos i Hermanas” les operacions triunfites, el paripé de éxito i tantes bestieses de gent que no sap que fer aprofitant-se de persones que fan el que sigui per sortir de l’anonimat, a pesar de fer el ridícul en moltes ocasions. Pam ! de sobte ens trobem amb en Marc Parrot (el xaval de la peca) fent càstings als casals i corals d’avis per tal de cercar un grup de 25 persones i crear un grup de rock and roll.

Primer m’ho vaig mirar fent zapping però, poc a poc em va anar engrescant i ahir ja va ser de passar de tot, veure Cracòvia i esperar el nou capítol amb ganes de saber que passaria .

Il·lusiona veure aquesta gent gran com s’hi esmercen per tal de aconseguir el que amb afecció i paciència els hi demana en Marc, senyores de 89 anys tríades per fer el crit picarol, i que exerciten les seves mancades memòries per recordar les lletres dels anys passats, amb la voluntat i responsabilitat de voler-ho fer be.

I no diguem de començar a assajar el mític Highway to Hell del no menys famós ACDC , aquelles cançons que nosaltres hem viscut de joves als vuitanta interpretades per persones que podrien ser els nostres pares i avis.

Per acabar la interpretació plegats del casal i el grup Lax and Bustos la cançó de “Llençat” tot un discurs de intencions per la gent que comença un nou repte sense importar ni la edat ni les mancances ni el que diran.

Felicitats per aportar-nos en aquest dies de crisi i foscor aquest llamp de rauxa que tant ens cal. Seguirem havíem com acaba tot això………..potser amb un disc?

Aprofitarem el títol dels companys de GraciaNet, per tornar a escriure al bloc, primer de tot agrair la feina per passar d’un format a l’altre, la veritat per una persona que no te masses llums informàtiques, això ha estat tot un avanç tot es mes fàcil amb aquest nou sistema, en breu canviaré la capçalera per no tenir una estandarditzada. Mercès!

Ja feia temps que tenia ganes d’escriure però fa uns mesos vaig decidir donar-me vacances de algunes “obligacions” m’ha anat be, m’ha permès canviar de punt de vista algunes situacions, m’ha permès dedicar mes temps a pensar i a fer coses que feia temps no feia i això a la llarga serveix per centrar-te i tenir clar que vols en algunes situacions, amb qui et sents millor i qui no. Et  permet graduar el nivell de relació que vols, descobrir companys i companyes, actituds i aptituds. Es pot ser auto critic i reconèixer errors i demanar disculpes a qui toca, una bona teràpia. Tot una gran suma. Estic content d’aquest temps de “relax”.

També si parlem en xifres aquest  2008 passat ha estat dur de feina i viatjar, si contem fins la setmana setmana passada he estat a països com : Xina, Alemanya, Holanda, França, Portugal i Argentina. he volat uns 280.000 km i he conduit uns 32.000, he passat mes de 120 dies a Xina directament i uns quants mes a fora, hem portat a terme uns 40 projectes.

Per això aquest darrer trimestre he quantificat els meus viatges, per poder estar amb família, amics i sobretot companya,  he promès que aquest 2009 serà mes tranquil, però no ho se, es complexe fer promeses difícils de complir em sembla que …………costara una mica, la feina es la feina.

Si que escriure mes al bloc, aixo si,  ja cercare el temps de on sigui, Os desitjo a tots i totes un Bon Any Nou Xines !!! L’any del Bou

Avui es el Dia Mundial d’Alzheimer, una malaltia que afecta a uns 26 milions de persones d’aquest planeta, i en els propers anys si no es troba una cura, podria augmentar fins a 100 milions al 2050, evidentment a tots i totes tenim numero en aquest sorteig, però a mes a mes no solsament ho pateix al malat, la seva família també.

Os heu parat a pensar que pot representar l’Alzheimer a les nostres vides, les nostres, no cal ser un expresident ni un personatge famós, mireu la vostra casa, els vostres familiars, la vostre parella, penseu en les darreres vacances, en el cap de setmana passat i desprès poc a poc ho anireu oblidant tot, s’anirà esborrant de la vostre memòria, perdreu el sentit del temps, comença que ni ens adonem com un degoteig, amb aquells comentaris de “no me’n recordo que he menjat” tot es va esvaint, com un llençol que va cobrint la memòria, els nostres records.

L’altre costat, els que no son malalts però si familiars, també viuen un segon calvari, mirar a la vostre parella, als vostres pares i que no ens coneguin, que no recordin qui sou, ni els moments que heu compartit, que os parlin com a desconeguts o pitjor que desconfiïn de vosaltres, que els ajudeu dia a dia sabent que dema tornarà a passar, amb paciència infinita tornareu a explicar, que això no es fa, que si ha pres la medicació i poc a poc presenciareu la seva degradació.

Fa anys que col·laboro amb la Associació de Familiars Alzheimer de Cornella de Llobregat, cada any fan un desfilada, “La Memòria esta de moda”amb l’ajut dels comerciants de Cornella, cada comerciant cedeix i col·labora aportant la roba, els complements, el maquillatge, la perruqueria, els objectes del sorteig, i el cava amb pastissos que es dona al final de la desfilada.

Es una molt bona idea, implica molta gent, des de l’organització fins els voluntaris i voluntàries que desfilen de totes les edats i mides, per cert sempre ens cal gent, hi ha molta feina i molts dies d’assaig i el que es mes important cal omplir l’auditori per tal d’ajudar als malalts i familiars, encara que sigui per que sentin l’escalfor de tothom, que no estan sols i també per tal de donar a conèixer una situació que malauradament ens pot arribar a nosaltres i les nostres famílies.

Esteu convidats a participar el proper 9 de Novembre a la desfilada de moda Tardor-Hivern 2008.

Primer de tot ens hem de felicitar tots per la feina feta i per el respecte a tots els companys i companyes que han treballat per oferir-nos el bo i millor de cada candidatura que han representat, sense estirabots i explicant-nos, com i que esperant de nosaltres.

Be, ja hem fet la primera part de la feina els militants d’ERC, hem triat democràticament a les persones que ens han de representar a tots nosaltres, exercici de llibertat que cap partit mes de Catalunya o Espanya ha fet mai.
Cal felicitar al nostre President Joan Puigcercós i en Joan Ridao com a Secretari General, per els seus nous càrrecs, teniu molta feina per davant , però tots i totes hi serem amb vosaltres per principis de respecte i lleialtat als vots democràtics.

Diuen els medis que la militància d’ERC te una dosis de lliure pensadors que els fa perillosos i a vegades parlen de nosaltres en tercera persona com si no hi fóssim, greu error companys periodistes , nosaltres hi som i diem el que pensem, i fa quatre anys a Lleida amb un vibrant discurs del company Marc Marsal del nostre casal ERC Gràcia , vam escollir el mecanisme que avui s’ha fet realitat.

No ens encantem companys i companyes, ara escoltem i llegim paraules, com continuisme, com sectors crítics, com pactes…. La pregunta que ens hem de fer ara tots i totes es quin ha de ser el camí que volem seguir en el nostre viatge cap a la independència del nostre país i marcar cada fita i els passos que ens portin a aconseguir-la, aquest es el nostre objectiu de dissabte vinent, tots i cadascun/a tenim el deure i la responsabilitat per el futur de la nostre estimada nació.

Estic segur que un 37% de la militància no s’ha equivocat al hora de triar i tant en Joan Puigcercós com en Joan Ridao, sabran triar entre totes les candidatures el bo i millor de les persones i les idees, començant per RCat que estic molt d’acord amb la part de rauxa nacional, on tinc molts bons companys i companyes, felicitats per la vostre feina, seguint amb propostes practiques de ERC Futur i acabant per el marqueting  de EI.

Com un castell, al so de la gralla, hem de formar una forta pinya, un valent folre, i si cal i convé unes manilles, tots allà on podem donar un cop de ma, sense exclusions i començar a crear una construcció que ens porti a engrescar a tots els que son a la plaça de la Independència per tal que l’anxaneta amb una estelada assenyali l la fita de la nostre llibertat com a poble. A partir d’aquest punt com deia el poeta “tot es per fer, tot es possible”.

Visca el nostre President!!, Visca el Secretari general!!, Visca ERC!!, Visca Catalunya Lliure !!

Xina esta de dol.

 

Seguint amb el meu anterior post la magnitud de la tragèdia aquest tres dies de dol oficial per els morts del terratrèmol, s’han vist reflectits a tot arreu, han tancat els KTV (Karaokes) totes les sales de joc, els videoclubs, s’han anul·lat festes privades, com ara casaments, en fi tot allò que pugui semblar diversió

Però no solsament al mon real, al espai virtual moltes webs en senyal de dol no disposen de colors, son en blanc i negre, teniu una mostra a www.google.cn, o al You Tube asiàtic, Baidu.com  han deixat de funcionar els jocs en línea, i els llocs per descarregar-se pel·lícules o música.

Ahir va haver grans manifestacions a les ciutats principals Beijing, Shangai, Guanzho Ninbo,…. on la gent plorava i cridava “Força Xina! Ens en sortirem! A les noticies era impressionant.

 

 

« Older entries

Aneu a la barra d'eines