Políticament no he fet gaire cosa, he anat a alguna manifestació (una la vaig convocar jo, encara que no va tenir gaire èxit, però en vaig quedar satisfeta ^^), he seguit atentament algunes votacions polítiques que s’han fet i he mantingut converses sobre política amb companyes de classe. Ja estic satisfeta ^^ (pel que fa a aquest trimestre eeh). Segurament pensareu que no és gaire… doncs no, no és gaire, però és el que té no ser militant de cap partit i que molts actes es fan entre setmana i jo tinc classe.

Tal com vaig dir, he tornat a participar al Torna a Casa i com que el trimestre m’ha anat bastant bé, he decidit fer-me voluntària de El Jardinet dels Gats, una associació que cuida els gats de carrer de Ciutat Vella i els busca adoptants. Vaig començar fa una setmana i ja he participat en una fira per vendre productes nostres, el 22,23 i 24 d’aquest mes però no hem fet gaire caixa. Tot i així hi tornem a ser el 2 i el 5 de gener de 10:00h a 19:00h al C/ Cantonada Urgell-Manso (al Mercat de St. Antoni). Hi estic molt a gust, he conegut algunes de les voluntàries i a la coordinadora la vaig conèixer a la mani que vaig organitzar jo =) Són molt maques totes ^^ A veure si puc conèixer la resta aviat =D Aquest dimarts em toca anar al Jardinet a cuidar els gats i en tinc unes ganes…=D L’aspecte de participar més en la protecció d’animals també l’he complert i com que m’he compromès a anar al Jardinet un dissabte de cada quinze, tot té pinta que continuaré complint-ho ^^

Amb tot el que he explicat, podeu comprovar que realment no m’he deixat absorbir pels estudis tant com l’any passat, perquè a part de fer tot això, també he tingut vida social (quedar amb els amics i tal) i em sento molt millor!! Però també hi ha altres coses que no he complert, com per exemple: vaig decidir estudiar 2h diàries i això no ho he complert gaire… ho he intentat però sempre hi ha algun dia a la setmana que no estudio, o ocasions en què tinc el cap com un bombo per culpa dels exàmens i ja no m’entra res i he hagut de matinar per estudiar a última hora…però em sembla que això, per molt que m’organitzi em seguirà passant, com a tots els estudiants xDDD Suposo que sempre hi haurà algo que em quedarà per a l’últim moment xD

Les notes m’han anat molt bé!!! =D He tret 8 a química I i a química II i un 6 a anglès II (són els únics crèdits que faig, però tb vaig d’oient a la resta d’assignatures i em presento als exàmens, però no compten). El 6 d’anglès no em convenç, aquestes dues avaluacions que queden l’he de transformar com a mínim en un 7 i els 8 de química ja em van bé, només els he de mantenir ^^ (però si pugen, cosa que dubto, tampoc m’importaria eeh, però el 8 ja em va bé).

Els companys són agradables i aquestes festes d’hivern aniré a l’Imax amb dues d’elles, a veure la peli nova (Ballenas y delfines: Tribus del océano) a no ser que em diguin que els interessa més una altra xD I…he descobert que al cine del C/ Bailèn encara fan Luna Nueva fins el dijous…*O* Ho vaig veure ahir i em vaig emocionar!!! *O* (no emocionar d’acabar plorant eeh, no sóc tant friki…xDDD) Encara no l’he vist i em pensava que ja no la feien a cap cine, ja estava assumint que només la podria veure baixada… però ahir vaig passar per davant i vaig descobrir que encara la fan!!!! *O* I el dia 31, suposo que tb m’espera festa grossa, a la nit =)

Apa, bones festes i que us ho passeu molt bé ^^ (i bon any nou!!)

De Jordi Sabater Pi sabia molt poca cosa: que va ser qui va portar el Floquet de neu al Zoo de Bcn, que era un gran dibuixant, primatòleg i etòleg, que va ser el que va descobrir que els ximpanzés utilitzen eines (bastons) per aconseguir menjar termites i potser alguna cosa més. La seva mort em va semblar una notícia trista, no prou com per sentir una pèrdua propera però sí que em va deixar un regust trist dins meu, però en aquest homenatge vaig poder saber més coses sobre ell ^^

Va ser un acte bastant emotiu, ja que qui va parlar van ser persones properes a ell, que hi havien tingut contacte professional i personal (una d’aquestes persones va ser el seu fill). Per tot el que van explicar i les imatges que van mostrar (dibuixos seus, els seus quaderns de camp, fotografies, objectes col·leccionats per ell, etc) em va semblar un gran home que m’hagués encantat conèixer: li encantava aprendre, observar, era obert de ment, li feia il·lusió que els estudiants actuals poguéssim aprendre d’ell, estimava els animals i la natura, va tenir moltes experiències impressionants i per tot el que va viure, el considero un home savi. Com ja sabeu molts de vosaltres, i sinó ho sabeu us ho dic ara, jo també vull ser biòloga, tinc molts somnis que em ronden pel cap i no sé si, ni tan sols, en podré arribar a complir la meitat, però us puc assegurar que no em rendiré, intentaré fer-los realitat, i veient tot l’esforç d’aquest senyor em van venir moltes ganes de tirar endavant. Penso que era un home molt interessant, si l’hagués pogut conèixer hauria sigut algú amb qui hauria pogut tenir una gran i llarga conversa, algú de qui podria aprendre molt. Evidentment, ara, queden els seus llibres i les seves obres, però m’hagués encantat, com a mínim, poder-lo veure en persona ni que fos una vegada. Jordi Sabater Pi s’ha convertit amb un ídol per a mi. Potser l’idolatro perquè no el coneixia gaire, potser penseu que per aquest fet i que mai m’havia parat a pensar en ell “no em mereixo” idolatrar-lo, o que potser ho faig com a “moda”, però el cas és que l’acte de dilluns em va emocionar, em va encantar i em va fascinar. Realment, la pèrdua de Jordi Sabater Pi va ser una gran pèrdua i penseu el que penseu, també us puc dir que la Dian Fossey també la vaig idolatrar a l’assabentar-me de la seva història. Però quan dic que els he idolatrat no vull dir pas que em consideri una “groupie” (fan esbojarrada), sinó que m’agradaria prendre exemple i seguir els seus passos, tant d’un com de l’altra.

Nota: Groupie també ho he sigut, o potser encara ho sóc, però no de persones tant admirables com ells sinó de cantants, grups o…

Aquest any s’ha celebrat el 17 d’octubre, ahir, a la platja de Llevant de Premià de Mar, com cada any. Ha sigut una mica diferent i millor, ja que l’any passat la llista de tasques a realitzar de cada u la tenien només l’equip CRAM i no portàvem cap mena d’identificació personal, a part de la samarreta de voluntaris. Aquest any, en canvi, ens han imprès el plànol amb les tasques concretes de cada u i ens l’han donat, juntament amb un adhesiu amb el nostre nom, cognom i l’equip amb el que estàvem, així sempre podíem dirigir-nos als altres pel nom, encara que no els coneguéssim (perquè l’any passat era un caos comunicar-se sense saber els noms) i la resta podien saber en quin equip estàvem assignats sense necessitat de preguntar (perquè també fèiem altres tasques no assignades, si se’ns necessitava).

Al 2008 vaig estar a l’equip de premsa i aquest m’ha tocat a l’equip de Pesca Brossa, que és un joc per a nens. Vam construir com una mena de piscineta (sense aigua) i a dins hi vam tirar brossa: envasos de plàstic, llaunes, bosses de paper i de plàstic, paper, tetrabriks, botelles de vidre, etc. i animals (de plàstic xD). Al costat hi vam posar unes caixes amb els rètols “paper”, “vidre”, “plàstics i briks”. El joc consistia en pescar la brossa i dipositar-la al seu contenidor corresponent. Va tenir bastant d’èxit!! ^^

A part del Pesca Brossa també em va tocar fer de cadena humana en el moment que traslladessin les tortugues cap als tancs (cadena humana vol dir impedir que la gent s’acosti cap a les tortugues i desallotjar el camí per on han de portar-les) i controlar els nens de primera fila (de 6 a 12 anys).

Al Pesca Brossa tot va anar molt bé, encara que hi vaig estar, sobretot, després de l’alliberament. Primer va tocar muntar, que vam tenir uns petits problemes tècnics… primer vam muntar-ho a un lloc, després ens van dir que ho havíem de tirar més endarrere, després ho vam muntar d’una manera i s’havia de muntar d’una altra xD Però bé, finalment ho vam aconseguir!!! xDD Després del muntatge em van necessitar per omplir els tancs de les tortugues d’aigua (com l’any passat) i em vaig haver de treure el calçat perquè vaig estar a la zona on hi arribaven les onades (el pantaló m’era igual, ja venia mentalitzada que acabaria plena de sorra i mullada xD) i ja em vaig quedar descalça fins al final de la jornada. Després vaig estar a informació, perquè era massa gent preguntant i massa pocs responent xD

La cadena humana va estar força bé, la gent va fer més cas del que m’esperava ^^ I com a responsable dels nens va ser genial ^^ No seien quan els hi dèiem i al principi hi va haver una mica de rebombori perquè havien passat nens menors de 6 anys i es van posar nerviosos i a plorar, però quan la cosa es va calmar i els petits van ser trets del públic de primera fila, tot va anar força bé ^^ Són més macos!! =) Preguntant-me com es deien les tortugues (que no en tenia ni idea xD) i què els hi havia passat (que tampoc ho sabia, em vaig limitar a repetir el mateix que explicava la Sílvia [equip CRAM] pels altaveus xD).

Després de l’alliberament vaig poder dedicar-me a fer unes quantes fotos i tot seguit em vaig dirigir cap al Pesca Brossa una altra vegada, que hi feia falta perquè estava desbordat de nens xD

Després va tocar desmuntar i carregar les furgonetes i, seguidament, anar cap al centre on ens hi esperava un pica-pica molt bo =D

Al centre hi vaig arribar quan el pica-pica ja havia començat, perquè uns quants ens vam quedar acabant de carregar una furgoneta. Pel pica-pica vaig estar xerrant amb companys de voluntariat, vaig anar a veure les tortugues i el Xevi [equip CRAM] em va mostrar la piscina d’aïllament dels dofins, on hi ha dues tortugues que no poden ser alliberades: una paralítica i l’altra amb només 3 aletes, que es volen utilitzar per a un programa de reproducció de l’espècie ^^ La piscina també s’utilitza per a fer recuperació de les tortugues que ho necessitin. Els dofins ja no es traslladen al centre, perquè quan un dofí vara queda molt debilitat i normalment moren durant els trasllat, però en cas que sobrevisquin, moren al centre. Així que es crea com una mena d’hospital marí ambulant al voltant del dofí varat i es deixa en llibertat. El Xevi també em va dir que l’experiència diu que quan dofí queda varat, normalment està sentenciat.

A més vaig poder parlar amb l’Ona, una treballadora del zoo (cuidadora) que ha treballat 10 anys amb els dofins, que curiosament també estava per allí amb la seva filla ^^ La nena és moooolt mona ^^ =D Mentre la seva mare (Ona) i jo parlàvem dels dofins del zoo se’m va llençar als braços i no volia tornar amb la seva mare xD Em sorprendre bastant, però em va encantar i em vaig quedar amb ella una bona estona, mentre vaig seguir parlant amb l’Ona ^^ Després una companya de voluntariat em va venir a buscar per marxar juntes, em vaig acomiadar de l’Ona i la nena i vam marxar.

Ha sigut mooolt gratificant i interessant i les sensacions que s’hi experimenten són… no hi ha paraules per a descriure-les. Vaig arribar a les 7:40h del matí, més o menys i just començava a sortir el sol, així que vaig aprofitar per fer una foto =) (No sempre se surt d’un tren a l’albada ^^). L’experiència amb els nens ha sigut magnífica, ja que l’any passat em va tocar tractar amb els adults i pares i és bastant més complicat!! A més, he tingut una de les tortugues (la més gran) al meu davant, com a molt lluny a un metre, però em sembla que ni això ^^ A part, vaig veure i viure d’aprop l’emoció de l’equip de veterinaris del CRAM. L’any passat també es van emocionar però estava lluny i no ho vaig veure gaire clar, però ahir, un d’ells estava al meu costat…

Ja us avanço que l’any que ve per aquestes dates, segurament, hi tornaré a participar, així que prepareu-vos pel 3r post del Torna a casa!!! =D

Diumenge, dia 4, va ser el dia mundial dels animals i es va intentar fer una Marxa Mundial per a defensar els seus drets. Es van organitzar mobilitzacions a diferents llocs del món com, per exemple, a Sud i Centreamèrica, Luxemburg, Bèlgica i Espanya.

L’organització de les mobilitzacions espanyoles van ser bastant caòtiques, ja que els organitzadors principals ens van abandonar i vam haver d’agafar les regnes persones particulars. A Mallorca ho van agafar a temps i van poder fer una manifestació ben feta, però a Barcelona, Madrid i València va ser tot bastant espontani i improvisat.

Amb ajuda d’algunes persones vaig decidir organitzar jo la mobilització a Bcn. Els organitzadors d’Argentina em van passar contactes de persones particulars d’aquí, que també estaven interessades amb el tema i em van crear un grup (sí, ho podia fer jo, però ho van fer ells mentre en parlàvem) per la marxa a l’Estat espanyol. Al cap d’uns dies de veure que la gent no m’ajudava a organitzar res i que a València i a Madrid van decidir fer una concentració espontàniament, m’hi vaig afegir, així que vaig triar lloc i hora (Pl. Universitat a les 12:00h) i vaig crear l’esdeveniment al Facebook. També vaig contactar amb algunes associacions animalistes per aconseguir el seu suport i em van informar que el mateix dia feien una fira d’adopcions a la Pl. Castella d’11:00h a 19:00h, així que vam decidir ajuntar les dues coses.

Finalment, ahir a les 12:00h, vaig arribar a Pl. Universitat i ja hi havia una concentració de gent, una concentració petita, però hi era. Un grup de persones de l’organització AnimaNaturalis estava repartint uns diaris informatius sobre els maltractes que reben els animals i em vaig oferir per ajudar-les.

En definitiva, estic molt contenta i satisfeta de la concentració. Vam ser unes 80-90 persones, amb la participació d’unes quantes entitats animalistes i vaig poder conèixer persones noves. Cal dir que tot va estar planificat i difós amb una setmana d’antelació i, bàsicament, només pel Face.

És el primer cop que organitzo alguna cosa així i encara més que tingui èxit, potser no un èxit multitudinari, però viag aconseguir reunir un grup de gent i que es llegís un manifest allí (s’havia de llegir a Pl. Castella). Us puc assegurar que l’any que ve tornaré a involucrar-me en alguna mobilització d’aquest tipus (i si pot ser abans, també) però ho faré tot més ben fet, perquè ara ja tinc els contactes de qui em pot ajudar a organitzar-ho i aquesta mini experiència, entre altres coses =D

Avui començaré el curs nou i estic una mica… estranya, interiorment. Per una part no vull començar, de vacances s’està moooolt bé i començar una altra vegada em fa un paaal taaaaaaannnntttt graaan…T_T Però per una altra sí que en tinc!! Perquè tot i que repeteixo i molts dels qui anaven amb mi ja han marxat, queden molt d’altres que conec, perquè van anar amb mi a 1r (van repetir) i ara els toca fer 2n, jo per segona vegada i ells per primera. Igualment també hi ha gent de 2n de l’any passat que repeteix com jo i seguirem junts; i d’altres que només els conec de vista però que no tinc cap problema amb intentar-los conèixer. També perquè aquest ja és l’últim any de batxillerat i tinc moltes ganes de treure-me’l de sobre. Una altra raó és que estic bastant nerviosa i aquestes hores d’espera (començo a les 18:00h) se’m faran eternes… u.U’

Juntament amb el nou curs m’he fet propostes per poder sentir-me millor amb mi mateixa (una altra cosa és que les compleixi, perquè cada any me’n faig i al final no realitzo ni la meitat xD). Aquests propòsits són els següents:

- Estaré més activa políticament. Durant aquest estiu, pel facebook, he pogut opinar en diferents temes sobre política, he rebut mails d’informació d’un partit polític del qual en sóc simpatitzant, he assistit a una taula rodona, etc. i m’ha agradat i m’he sentit bé; a més, l’any passat vaig poder veure que la gent del meu institut (tant alumnes com professors) no són gaire lluitadors i no es mobilitzen per les vagues i les manifestacions, així que he decidit que si puc fer alguna cosa per canviar aquesta situació, ho faré.

-  Participaré més en els temes de protecció d’animals. L’any passat, al novembre, vaig participar com a voluntària al “Torna a casa” i em va encantar!!! Així que he decidit que aquest any, que segurament tindré més temps, a part de tornar a participar-hi, participaré en altres projectes i llocs =) Però tot depèn de com vegi el curs i com el vagi portant… de moment l’única cosa segura és que repetiré al “Torna a casa 2009“.

-  No em deixaré absorbir tant pels estudis. L’any passat ho vaig passar bastant malament. Tenia el Treball de Recerca, totes les assignatures, no em vaig saber organitzar gaire bé… i vaig acabar amb molt d’estrès, “agobio”, nervis, amb un desordre d’apunts i un cacau mental al·lucinant… I no vull que aquest any em passi el mateix. Realment només tinc 3 crèdits, però també faré la resta per evitar que se m’oblidin les coses i poder presentar-me bé a la selectivitat. Però tot i així tinc la seguretat que les úniques notes que depenen d’aquest curs en són 3 perquè la resta ja estan aprovades i són intocables (tant cap a millor com cap a pitjor) i no he de fer el TR. Així que, si m’organitzo millor les hores d’estudi, tindré temps per a mi mateixa ^^

- M’organitzaré les hores d’estudi. El curs passat ho vaig intentar però no ho vaig complir gaire, a part que cap a final de curs els exàmens em sobrepassaven i ja no podia mantenir aquestes hores perquè m’havia d’estudiar 2 o 3 assignatures a la vegada. L’últim trimestre vaig estar gairebé cada dia, de dilluns a divendres, estudiant a la biblioteca amb companyes de classe, des de les 10:00h fins a les 14:00h o segons com ho portàvem, ens hi quedàvem a dinar i estudiàvem de 10:00h a 14:00h i de 16:00h fins que començaven les classes o fins a l’hora de l’examen (ens saltàvem classes per estudiar perquè tot i les hores que hi dedicàvem no en teníem prou). No penso permetre que aquest curs em passi el mateix, així que he decidit que cada matí, des de demà (sinó tinc coses a fer per ser el primer dia, m’ho trauré de la màniga), he de dedicar 3h a estudiar i fer exercicis o deures o qualsevol altre cosa que em serveixi per repassar el que hem fet a classe. Perquè no vull veure’m tant sobrepassada com l’any passat perquè us asseguro que va ser HORRORÓS!!! T_T

El Facebook és sorprenent!! Al principi no me’l volia fer, perquè ja tenia blog, fotolog, Tuenti (és molt semblant al Face) i l’espai de l’msn; així que no volia tenir més coses ni registrar-me en lloc més, i menys si ja tenia una cosa bastant igual, com el Tuenti. Però un dia, una amiga de classe em va dir que amb el Face em podia fer una mascota virtual i vaig caure a la temptació!!!

Al principi vaig agregar només uns quants, vaig decidir que aquest cop a la llista d’amics hi tindria només els amics de veritat, alguns familiars i que només l’utilitzaria per crear la mascota virtual, però amb el temps (no gaire temps més) em va començar agregar gent que conec i que em cau bé, però no arriben al punt de ser amics, després de pensar-m’ho els vaig acceptar.

A partir d’aquells moments vaig començar a utilitzar més aplicacions, com els tests, em vaig començar a unir a grups i pàgines, etc, etc.

Una altra cosa que havia decidit era no penjar fotos meves, però els amics em van començar a etiquetar i ja va ser una altra cosa que no vaig complir, així que ara, últimament, estic actualitzant els meus àlbums del Face posant algunes fotos que em ve de gust, hi surti jo o no.

Com ja sabeu, si veu llegir l’anterior actualització, la setmana passada vaig crear un grup i gràcies a aquest, he “conegut” a moltíssima més gent que m’han acabat agregant i els he acceptat per tot el tema del grup, per si volien aportar alguna cosa o no ho sé..per si de cas (també perquè en vaig agregar un i després vaig pensar que si n’agregava un havia d’agregar la resta perquè estan en igualtat de condicions).

Però aquí no és on volia arribar jo, jo vull anar més enllà. Per a mi el “miracle” n’és un altre.

Al Face he trobat ex-professors de primària meus, i ex-companys i companyes. La veritat és que m’ha fet molta il·lusió. Alguns professors els he seguit veient per les festes de Gràcia, a les manifestacions o simplement ens hem creuat pels carrers de la vila. Però tenir-los al Face és diferent, perquè he pogut veure més o menys com són, pel què diuen (escriuen), pel què pengen, pels grups que s’uneixen…els he pogut conèixer una mica millor, interiorment. I ha sigut una experiència molt satisfactòria.

Aquests dos professors concrets (un professor i una professora) m’han fet recordar moltes coses bones de quan anava a primària. Puc dir que si sóc com sóc i qui sóc, ho sóc gràcies a ells i a l’escola en general (evidentment també ho dec a la família i les circumstàncies de la vida). Parlo d’aquests dos professors (Àngels i Cesc) perquè de moment són els únics que han acceptat la meva petició d’amistat.

Professors com ells em van ensenyar a respectar als altres, a ser solidària, a lluitar contra les injustícies, ens van obrir cap a la resta del món explicant-nos problemes com: El deute extern, la pobresa a Àfrica, l’ablació del clítoris (me’n recordo que vam fer un mural amb fotografies i explicacions que després vam penjar al passadís perquè tota l’escola es pogués enterar del que passa a Àfrica) i moltíssimes coses més. Evidentment, la meva família també va influir, ja que després de les explicacions de l’escola, a casa també tocava ronda de preguntes als meus pares i ells també em tiraven cap al respecte, la solidaritat i la lluita no violenta, com l’escola.

He pogut comprovar que l’Àngels i el Cesc realment confiaven en tot el que ens ensenyava l’escola perquè han adoptat (ja fa bastant temps) un nen i una nena etíops, molt macos; aquest fet em demostra molt més que qualsevol altra cosa. Em sento orgullosa d’haver tingut professors com ells i d’haver estudiat al CEIP Patronat Domènech.

Una altra cosa per la que em sembla miraculós és perquè igual que he pogut contactar amb ex-professors també he trobat una ex-companya de classe que va anar amb mi a parvulari, primària i em sembla que fins i tot a l’escola bressol (però d’aquesta última no n’estic segura). Després de 6è de primària vam passar a 1r d’ESO però a instituts diferents i vam perdre TOT el contacte, perquè en aquell moment ni teniem mòbil, ni internet. Tot i així algun cop me l’he trobada pel carrer i només ens ha donat temps a saludar-nos ja que anàvem en direccions contràries i amb altre gent.

Quan la vaig veure al Face em va fer MOLTÍSSIMA IL·LUSIÓ!!! Han passat molts anys, no he sabut res d’ella en tot aquest temps, però a primària la recordo com una bona amiga. No sé pas quins records té ella de mi, però els que tinc jo sobre ella són molt bons =)

Suposo que més d’un/a ja n’estareu al corrent, així que només faré un petit resum i seguidament explicaré el meu punt de vista.

Aquest dissabte 29 d’agost, a Figueres, hi ha d’actuar en Cesk Freixas al Festival Acústica 2009, però Ciutadans i el PP li han posat pegues demanant a l’Ajuntament que no el permetessin actuar argumentant tot tipus de mentides: Que és violent perquè forma part de partits radicals, que està a favor de Terra Lliure perquè va actuar a un acte per commemorar els 30 anys d’estratègia independentista, que les seves cançons promouen l’odi i la violència, entre altres acusacions.

Finalment, l’Ajuntament de Figueres va acceptar la seva actuació i el PP ha comunicat que si realment s’efectua l’actuació, el portaran a la fiscalia. A més, ell mateix va penjar un comunicat al seu blog per aclarar el que pensa i el que canta, però tot i així, el PP no canvia d’opinió ni de pensament.

Em sembla un atac directe a la llibertat d’expressió. Les lletres de les cançons no promouen violència ni odi, simplement descriuen el món real des del punt de vista crític i del Cesk, que per alguna cosa és qui escriu les cançons. A més, he anat a més d’un dels seus concerts i són molt pacífics i tranquils.

Penso que la música és un mitjà per expressar el que un sent i pensa, com la poesia, per això no importa si canta sobre política, estat social o sentiments, perquè això és el que ell sent; i a qui no li agradi que no l’escolti ni vagi als seus concerts.

Sobre el fet de militar en tal partit o votar a tal altre, és cosa de la seva vida privada i no n’hem de fer res. Com a cantant compleix la normativa vigent, perquè sinó ja no l’haurien deixat actuar en cap concert passat i això és el que compte; perquè la seva vida privada, és seva i de ningú més.

Si realment fos violent com diuen, no es dedicaria a cantar i a intentar sensibilitzar i conscienciar la gent a través de la música, aniria directament a trencar vidres, cremar contenidors, insultar, etc, etc, etc.

Contràriament al que pogueu pensar, jo no sóc independentista, però no per això vol dir que no pugui anar als seus concerts. M’agrada la seva música, la seva veu i les seves cançons. M’agrada la seva manera de pensar, que intenti avançar sense violència, que utilitzi la música com a vehicle, que sigui sincer, que segueixi els seus ideals sense trepitjar als altres, que respecti als qui no pensem exactament com ell, etc. El Cesk no intenta convèncer a ningú, només expressa el que sent, el que pensa, el que viu cantant i intenta que comprenguem el seu punt de vista. Perquè pensar diferent no vol dir que es pugui comprèndre a l’altra persona. El que tenim clar tant ell com jo i més gent, és que de braços plegats mai avançarem i ell creu que la música és un bon camí per fer-ho. Doncs endavant, Cesk!!!

Així que a la conclusió que arribo (i que hem arribat tots els que el recolzem) és que el censuren per expressar el que pensa.

Finalment faré publicitat d’un grup al Facebook que vaig crear ahir, cap a les 15:00h, en suport al Cesk i ja som 759 membres en aquest moment (augmenta en qüestió de minuts, i a vegades segons) però no n’hi ha prou!! El Cesk ens necessita!!!

SOLIDARITAT AMB EL CESK!! A FAVOR DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ!!

Hola!! Ahir es va acabar la Festa Major i és hora de dir-hi la meva.

Aquesta FM ha sigut diferent…

A nivell personal no he quedat amb gaire gent, l’any passat vaig anar variant d’amistats i coneguts, en canvi aquest ha sigut bastant més monòton, ja que he anat gairebé sempre amb la mateixa persona; però això no treu que m’ho hagi passat bé =D

Tot i així, tinc força queixes!! Per començar les festes alternatives o reivindicatives, les de la plaça Raspall, cada dia, cada dia, acabaven a la 1:00h de la matinada, a la una!!! Però què és això?? Els concerts gairebé no duraven ni una hora o sinó una hora o hora i poc..eren curtíssims!! i a sobre començaven amb retard. Però vaig poder gaudir-los bastant =D Tot i que em deixaven a mitges T_T

El concert del Cesk Freixas va ser genial!!! Curtíssim, però genial!! M’ho vaig passar força bé; a més, feia temps que no anava a un concert seu i ja en tenia ganes, però va ser taaaant curt…T_T

El concert d’Igitaia: A ells només els vaig veure al Raspall, perquè el dia 15 vaig passar amb una amiga per Progrés quan encara estava tocant el 1r grup i va ser insuportable!! (el grup no, el que explicaré a continuació): No es podia passar!! No s’hi podia estar!! Així que vam decidir veure’ls al Raspall. Del concert del Raspall què en puc dir? Va estar bé, però aquest sí que va ser curt, molt curt. Aquest sí que em va deixar amb la sensació que estigués inacabat. No els va donar temps de tocar 3 o 4 cançons que les acostumen a tocar, no sé si perquè no els va donar temps o perquè ja no les toquen, però les vaig trobar a faltar T_T Tot i això m’ho vaig passar bé i les cançons noves molen bastant =D

Sobre concerts no en parlaré de cap més, perquè la resta van ser irrellevants; els que m’interessaven realment eren Igitaia, Cesk Freixas i Relics, però a aquests últims no hi vaig anar (tocaven a Progrés el dia 18).

Finalment, em queixaré de les faltes gramaticals del programa de les festes alternatives, tot i que no en són gaires i jo també en faig. Aquest any hi havia un petit programa, de color blanc, propi de la Pl. Raspall, que està bastant bé fins que llegeixes la introducció. Estic bastant d’acord amb el que hi expressen però per llegir-ho els meus ulls han hagut de patir una mica.

Evidentment, no tot són concerts; també he assistit a la fira d’adopció de la plaça Joanic i d’aquesta sí que no en tinc cap queixa, només em puc queixar de la gent (si es pot anomenar així) que abandona i/o maltracta els animals, em repugnen!! No en vaig adoptar cap pel fet que no els puc mantenir, no visc sola i no me’n deixen tenir més (tenim un gat). Tampoc em vaig fer voluntària perquè no hi havia l’associació que m’interessa, però sí que vaig estar xafardejant per la fira, parlant amb els responsables de cada paradeta, tocant els animals i em vaig comprar algunes coses (un anell i un “metxero”), que els diners van directe cap a ells.

Sobre els carrers l’únic que puc dir és que estan genials i que feu un gran esforç, moltes gràcies =D

Evidentment, encara em falta parlar del pregó: El Sicus genial!! No en tinc cap queixa!! =D

Espero no haver-me fet pesada amb les crítiques, però a part d’elles, m’ho he passat molt bé!! =D A veure si l’any que ve l’Alternativa dura més temps i puc gaudir més dels concerts; i animeu-vos tots a fer fires d’adopció i coses d’aquestes, que llavors segur que em tindreu per allà

Adéu i fins l’any que ve!! (Ja tinc ganes que arribi T_T)

Porto uns dies llegint i informant-me sobre històries agressives d’orques en captivitat, perquè algunes protagonistes d’aquestes històries són companyes de l’Ulisses i volia coneixer-les més a fons. A més, també he volgut veure alguns vídeos on surtíssin aquestes agressions, però no només us parlaré d’agressions sinó també d’adopcions i us mostraré les meves conclusions (tenint en compte que no he pogut observar diàriament les orques ni tinc estudis especialitzats, o sigui, que només són especulacions meves que no us heu de prendre al peu de la lletra).

Començaré parlant de la Kasatka, una femella adulta del Sea World California, ara té una cria de 4 anys anomenada Kalia. La Kasatka ha sigut protagonista, com a mínim, de tres agressions als seus entrenadors: La primera al 1993, la segona al 1999 i la tercera al 2006, suposant que no n’hi hagin hagut més. Les seves agressions consisteixen en enfonsar el seu entrenador dins l’aigua i deixar-lo una estona al fons; l’última vegada li va provocar una lesió a la cama, ja que per endur-se’l el va haver de mossegar (no sé com van ser els altres dos atacs). Amb les altres orques hi té bona relació.

Al youtube he pogut veure un vídeo del 200 on dues orques del Sea World California (no sé quines) ataquen a un pelicà que es posa a nedar a l’aigua i el van esquarterar en mig d’una actuació. Després els entrenados es van haver de posar a l’aigua a recollir els trossos que havien quedat flotant.

També s’han pogut viure atacs entre orques. Per exemple, al Sea World Florida, una femella anomenada Taima, va atacar al Sumar, el seu fill de 6 mesos. La solució va ser separar-los, van traslladar el Sumar al Sea World California i la Corky II, una femella, el va adoptar. Acutalment, el Sumar, té 11 anys i és company de l’Ulisses.

Una altra agressió, aquesta mortal, va ser entre la Kandú V i la Corky II, dues femelles del Sea World California.

Al 1969 van capturar la Corky II i la van portar al Marineland of the Pacific, juntament amb un mascle anomenat Orky II. Al 1986 el Sea World va comprar el Marineland i va traslladar tots els animals a diferents parcs del SW, el Marineland va tancar. L’Orky II i la Corky II van ser traslladats al SW California i es van adaptar bé amb la majoria de les orques, però la Corky, que al Marineland era la femella dominant, va esdavenir contrincant de la Kandú V, la femella dominant del SW California.

L’any 1988 la Kandú V va donar a llum una femella filla de l’Orky II, el qual va morir tres dies després i per això la van anomenar Orkid (Orky’s kid). La Corky II li va agafar afecte i això no li va agradar gens a la seva mare. Un dia del 1989, en mig d’un espectacle, la Kandú V estava a la piscina principal realitzant el show i l’Orkid estava a una de les piscines secundàries amb la Corky II. Llavors, de repent, la Kandú V va nedar fins a la piscina secundària i amb a boca oberta va embastir amb força la Corky II; els entrenadors la van passar a una altra piscina deixant juntes la mare i la filla, pensant que així tot hauria acabat, però de sobte es va omplir de sang tota la piscina, davant dels ulls del públic, i 45 minuts després la Kandú V va morir. La causa va ser que al donar el cop es va fracturar la mandíbula i se li va trencar una artèria; aquell mateix dia la Corky II va adoptar l’Orkid.

Ara ha arribat el moment de parlar de les adopcions, la Corky II ha tingut 7 embarassos però les seves cries mai han superat els 46 dies de vida. Tot i això, ha adoptat a diverses cries òrfenes: Va començar l’any 1989 amb l’Orkid, però després, al 1992, va adoptar l’Splash, un mascle de 2 anys que havien portat nou (va morir al 2005) i, finalment, al Sumar, l’any 2000, quan encara tenia 6 mesos.

Això em fa recordar que al Zoo de Barcelona va passar una cosa semblant. Al Tumay, un dofí mascle de 7 anys, se li va morir la mare quan tenia 3 mesos i la Nika, la femella dominant i la més gran del grup, el va adoptar. La Nika, com la Corky II, tampoc no ha pogut mai tirar endavant les seves cries i això fa pensar…

Una orca i un dofí femelles que mai han pogut ser mares adopten a altres cries òrfenes…els motius poden ser molts, però és curiós que siguin elles les que adopten i no unes altres. Potser és que són mares frustrades, porten dins el dolor de no poder tirar endavant les seves cries i al veure les altres, les adopten; també podria ser només qüestió d’instints, com que no han pogut excercir de mare amb les seves pròpies cries els ha quedat aquest instint “buit” i “l’omplen” adoptant. O ves a saber…si no ho saben els científics, jo encara ho puc saber menys xD Però és digne d’investigació…:D

Respecte els atacs, tinc la meva pròpia teoria. No hi ha constància d’atacs d’orques en llibertat cap als humans ni cap a altres orques, tot i així, ja heu vist que en captivitat n’hi ha bastants. Jo penso que les orques són animals molt grans i energètics, necessiten treure la seva adrenalina i en llibertat ho poden fer de moltes maneres, ja que l’espai no se l’acaben i els animals amb qui jugar i atacar tampoc: taurons, cries de balene, foques, pingüins…

En captivitat, en canvi, tenen limitacions i no poden treure la seva força contra res…així que segurament ataquen als entrenadors perquè no estan conformes amb alguna cosa que fan i com que porten tota l’energia guardada reaccionen bruscament. També pot ser, com és el cas de la Kasatka, que formi part del seu caràcter. Potser la Kasatka és de caràcter fort i aquesta és la seva manera de “marcar” als entrenadors.

Sobre l’atac al pelicà és normal, és el que haguessin fet en llibertat, forma part dels seus instints. A més, segurament la captivitat els canvia la dieta, ja que a la piscina només s’alimenten de peix i en llibertat es deurien alimentar d’altres mamífers marins, pingüins i taurons, entre d’altres animals.

Respecte la tragèdia entre la Kandú V i la Corky II m’atreviria a dir que l’error va ser dels entrenadors. Un entrenador, sigui de mamífers marins, de gossos o de qualsevol altre animal, té el deure de saber com és cada individu i conèixer els seus gustos. Si sabien que a la Kandú V no li agradava la Corky II no l’haurien d’haver deixat amb l’Orkid. No sé quines mesures s’haurien pogut prendre, perquè no he estat mai allà i no em conec el sistema de piscines, però com a entrenadors, el seu deure era evitar que la Corky II estigués amb l’Orkid, al menys, des del meu punt de vista.

Sobre la Taima em sembla que el seu problema era de socialització, ja que m’acabo de llegir sencera la seva història (fins ara només sabia la història del Sumar) i resulta que no tenia problemes només amb les seves cries sinó també amb altres orques, però sembla que ja està solucionat ^^

Ara us diré qui són els companys i companyes de l’Ulisses actuals, ja que he començat parlant d’ell:

- Companyes: Kasatka i Kalia (la seva filla), Corky II i Orkid (amb qui fa temps intenten que s’aparelli).

- Companys: Sumar i Nakai.

Fonts:

http://en.wikipedia.org/wiki/Kasatka#Kasatka

http://orcasck.blogspot.com/2008/07/corky.html

http://www.msnbc.msn.com/id/15964896/

http://ar.geocities.com/cetaceoslibres/historias3.html

http://gatitaforever.spaces.live.com/Blog/cns!6515E5F920B085E5!1869.entry?wa=wsignin1.0&sa=143922123

http://en.wikipedia.org/wiki/Taima_(whale)#Taima

Vídeos:

http://www.youtube.com/watch?v=E71HCiVL6tU

http://www.youtube.com/watch?v=Yu_yxLXFEo4

http://www.youtube.com/watch?v=52o5yV6G7tY

http://www.youtube.com/watch?v=hTXE653JPOg

http://www.youtube.com/watch?v=F1VTkucWO-Y

Quan era petita hi anava a jugar a les 5 de la tarda, quan sortia de classe, amb el meu pare i el meu germà. Recordo que sempre li deia: “Anem a la placeta a jugar?” i ell em responia: “Sí, ara hi anem.” o a vegades em deia que no. També hi havia els meus companys de classe jugant per allà. Actualment, sempre que quedo amb el Guillem o la Noemí (uns amics del barri) o amb els dos, sempre hi quedo allí i quan passejo el Clifford (un gran danès) també hi passo. Grans moments i grans records. Les cassolades contra la guerra d’Iraq, l’any 2000 Tot el barri reunit a Rius i Taulet fent sonar les cassoles i els estris de cuina sorollosos per tal de queixar-nos.

Aquesta plaça és nostra, forma part del barri, forma part de cada u de nosaltres, forma part dels meus records i del meu present, i espero que del meu futur. L’essència d’aquesta plaça és la mateixa que quan era petita i suposo que ho seguirà essent d’ara en endavant, què més dóna com es digui? El que importa és el que és.

Hi va haver una votació popular, en la qual no hi vaig participar, que va decidir que se li canviés el nom per Plaça de la Vila de Gràcia i ahir en va ser la inauguració. Que s’anomeni així no em molesta, però el record de la meva pregunta més freqüent al sortir de classe queda en rere: “Anem a la placeta Rius i Taulet?” (o a vegades simplement placeta). Tot i així no em desagrada aquest nou nom, però em reitero en el que he dit..què importa el seu nom si segueix essent la mateixa plaça i el nostre sentiment cap a ella no ha canviat? Sí, és cert, ara podem reafirmar i cridar que és la nostra plaça perquè el nom ho demostra =)

Però sóc del parer que els noms són noms i el que compte són els fets.