Conxa Garcia i Segarra, és Filòloga, i membre de la Vocalia de la Dona de l’AVV. Vila de Gràcia i d’Attac-Gràcia. Dirigeix, amb altres companyes, el programa “Ones de Dones” a Ràdio Gràcia
Estètica, bellesa, ètica, lliure elecció o submissió?
Inicio amb il.lusió aquesta col.laboració quinzenal a La Tortuga de Gràcia on donaré la meva opinió personal. La meva intenció principal, però, serà donar elements de reflexió sobre diversos temes relacionats amb l’àmbit de la dona o transmetre aquesta “altra mirada” que hi afegim les dones al nostre entorn. Per començar, i arrel de la mort de dues dones al nostre barri, a la Clínica Evangèlica, després de fer-se una operació d’estètica, us he fet un reportatge on trobareu opinió, elements de reflexió i molta informació. Que us sigui lleu.
Estètica, bellesa, ètica, lliure elecció o submissió?
A mitjans del passat mes ens sobresaltà el fet que amb uns pocs dies de diferència morissin dues dones a la Clínica Evangèlica, del carrer Camèlies del nostre barri. Poc després es produïa una altra mort a Madrid. I totes i tots ens vam preguntar què passa a la nostra societat perquè les dones posin en perill la seva vida en una operació d’estètica i, també, si els llocs i els professionals que les fan tenen el rigor, la titulació i els mitjans necessari per atendre-les. Anem a pams:
Per què aquest afany de ser perfectes?
Segons el Col.legi Oficial de Psicòlegs de València , no hi ha un perfil determinat de persones que vulguin modificar la seva imatge externa. En la majoria dels casos, no pateixen transtorns especials ni traumes d’autoestima. Allò que sí es dóna és una important influència dels estímuls externs a l’hora de crear un ideal de bellesa i de tractar d’aconseguir-lo.
Dins de la nostra societat, les dones estem sotmeses a diversos tipus d’opressions. Un d’ells i, potser origen de molts altres, és la de tenir una imatge de bellesa, assolir la suposada perfecció estètica que marquen el cànons.
Fins i tot trobem una sentència jurídica que reconeix aquesta exigencia social: “Avui se sap que la morfología humana té conseqüències greus en l’aspecte econòmic, social, individual, psicològic i, fins i tot psiquiàtric de la persona. I tant d’una dona, com d’un home, amb independencia de la seva professió o edad.”
La realitat és que estem assetjades, pel carrer, la TV, la ràdio les revistes, els diaris, per unes imatges culturals que reprodueixen un model de bellesa i, a més, ens inciten a fer servir tota classe de productes que ens “milloraran” , que “ens faran semblar més joves” i que sostenen, reprodueixen i legitimen el “mite de la bellesa femenina” tot situant la dona en el lloc que ha ocupat fins ara en l’imaginari d’una societat patriarcal i androcèntrica.
La publicitat en l’estètica ha arribat a límits insuperables pera conseguir captar clients, quan realment la Medicina no ha de ser una activitat comercial de la qual s’hagi d’obtenir el màxim lucre. Segons el Codi de Deontologia Mèdica del 1990 de l’Organització Mèdica Col.legial, en el seu article 37.1 recull que “la publicitat ha de ser objectiva i veraç, de manera que no susciti falses esperances o propagui conceptes infundats”.
L’Ana F. de Vega, Llicenciada que està fent un Doctorat a l’UCM relacionat amb el feminismo, ens ofereix una dicotomía per presentar aquest problema, pensar-hi i debatre-hi i jo us la traspasso: “la dona és víctima o electora?. És víctima de les promeses que ven una publictat que ens ven l’equació: Felicitat és igual a Bellesa o hi ha dones que tenen raons per passar pel quiròfan, relacionades amb la seva història personal?
Cal que ens plantegem què és ser “bella”? Qui marca quins són els cànons de bellesa? Per què hi ha d’haver cànons de res? I a qui beneficia tot aquest muntatge, a quins interessos respon?.
Acabar amb aquest mite de la bellesa femenina no aniria malament perquè les dones poguem ser felices amb els nostres trets físics, arrugues, “mitxelins”, cartutxeres o pits.
Cal que les dones pensem si realment podem empoderar-nos fent-nos més belles? O és el veure’ns belles allò que ens fa fortes?
El benefici per sobre de la salut i la vida de les persones
Espanya és el primer país de la UE en cirurgia estètica. El 2006 es van realitzar 400.000 intervencions, segons dades de la Sociedad Española de Cirugía Plástica, Reparadora y Estètica (Secpre). A nivell mundial estem en el quart lloc després de Brasil, Veneçuela i Estats Units.
La Secpre també informava que el preu mitjà d’aquestes intervencions és de 2.000 euros (però poden arribar als 6.000 euros). En la darrera dècada la cirurgia estètica s’ha convertit en un sector molt important, amb un creixement superior al 150% i una facturació que el 2004 estava prop dels 3.100 milions d’euros, al nostre país.
Per descomptat es tracta de clíniques privades, ja que la Seguretat Social només cobréis la cirurgia reparadora (aplicable a acccidents i malformacions) i quelles per motius psicològics o per problemes que afecten la qualitat de vida del pacient: serien exemples una reducció mamèria per evitar problemes de columna, una cirurgia correctora del nas per dificultats respiratòries o les reconstruccions de pit per motius oncològics.
Les dones són les principals usuàries de la cirurgia estètica però, actualment, ja el 20% dels pacients són homes. El 2003 ja alertava la Secpre de l’aument d’adolescents que demanden intervencions de cirurgia estètica.
L’edat mitjana de les dones que es volen fer una intervenció d’estètica és de 22 a 45 anys i les operacions més demandades són l’augment de pit i la liposucció. Els homes es fan intervecions contra la calvície i també liposucions d’abdomen.
Més o menys un 2% d’aquestes intervencions no obtenen el resultat esperat (cicatrius, rostres desfigurats…) o acaba fins i tot amb la vida del pacient, segons asegura l’Associació del Defensor del Pacient.Segons el INE, el registre de “morts per complicacions quirúrgiques en intervencions de millora personal” el 2004 va ser de 76 morts (39 dones i 37 homes).
S’ha alertat sobre l’augment del nombre de pacients multioperats que partiexen rebuig corporal i que s’ha de limitar l’ús de la toxina botulínica, més coneguda com a Botox, amb finalitats estètiques ja que encara es desconeixen els seus efectes a llarg termini.
La liposucció, que és una de les operación més freqüents, és també la que presenta més problemes, fins i tot la mort d’alguns pacients (com va passar a la Clínica Evangèlica) . Després d’una liposucció es poden presentar greus complicacions, ja que provoca una disminució de la tensió arterial que ha d’encarar-se en un hospital. També s’extreuen grans volums de greix sense hospitallització i amb enormes i tòxiques quantitats d’anestèsia local. També, la seva aparent facilitat fa que persones poc expertes i qualificades les practiquin en centres d’estètica que no reuneixen les condicions necessàries.
La Clínica Evangèlica i moltes d’altres estan legalitzades, però tal i com va dir un representant del Defensor del Pacient, en aquest cas “La Generalitat està assumint un risc excessiu donant autorització a clíniques que quan tenen un incident greu no disposen de recursos per solucionar-los”, referint-se a l’escasetat de mitjans de reanimació vital amb què aquest centre emprèn actes quirúrgics, situació que no només es dóna en aquest centre.
Els centres d’estètica s’han multiplicat en un 150%, i també ha crescut l’intrusisme professional i les reclamacions i denúncies dels clients. Dels 4.000 metges que es dediquen a la medicina estètica, només 900 estan especialitzats i tenen l’aval d’una formació MIR i una especialitat de cinc anys en un hospital. La resta fan tractaments de medicina estètica i de cirurgia menor amb anestèsia local.
A Espanya no existeix una titulació acadèmica específica per practicar la cirurgia amb la finalitat d’embelliment de la persona que ho sol.licita. Només sembla que existeix un Màster Universitari en Medicina estètica a la Universitat de les Illes Balears i que està registrat al corresponent Col.legi Oficial de Metges.
Com cirurgia que és, l’estètica també comporta ls riscs inherents a qualsevol operació (problemes d’anestèsia, cicatrització polenta, problemes en el post-operatori,…). Cal que el centre tingui Si el metge no té una bona formació quirúrgica, no pot resoldre les possibles complicacions
La doctrina Penal considera que “a menor urgència de la intervenció, la informació al pacient ha de ser més gran, i quan menys necessari sigui un tractament, més rigorosa ha de ser la informació, i ha de ser màxima en les intervencions estètiques i en geneal en la denominada cirurgia voluntària”. I convé saber que “encara que la intervenció mèdica és legítima amb l’obtenció del consentiment informat del pacient, el metge no s’allibera de la responsabilitat criminal que es pugui derivar d’una actuació descurada, negligent o imprudent, encara que aquesta circumstància ha de ser demostrada amb la correspopnent prova de culpa que relacioni conducta de risc i resultat” Per exemple recomanen conservar fotografies del pre i post-tractament.
Es recomana seleccionar els pacients, i fins i tot en molts casos, sol.licitar una avaluació psicològica del client i valorar el benefici que li pot aportar la intervenció sol.licitada. Arribar fins i tot a disuadir-lo del tractament quan es consideri que no és l’adequat.
Les/els pacients han d’assegurar-se que el metge tingui el títol en Cirurgia Plàstica, Reparadaora i Estètica. El títol de Medicina i Cirurgia és indispensable per la pràctica d’intervencioons quirúrgiques de transplantament de cabells, i fins i tot és aconsellable l’especialització en Dermatología Mèdicoquirúrgica o Cirurgia Plàstica reparadora.
Per tant veiem que hi ha responsabilitats individuals, col.lectives i de l’administració,
caldrà que totes i tots assumim la part que ens toca : els/les pacients han d’informar-se, i les autoritats endurir la tasca d’inspecció dels centres i regular la formació dels profesisonals.
Informació i prevenció
Podeu trobar un Quadern per als alumnes titulat “Da en la diana por tu seguridad”,
Sobre la Cirugía estètica,que pot servir per a treballar a classe de tutoria als
Instituts i on, qualsevol persona que s’estigui plantejant fer-se una intervenció pot
trobar el Decàleg de la Seguritat en aquest camp:, editat per Red de Educación del
Consumidor: www.infoconsumo.es/eecred
carlessalat