Els falsos autònoms i la precarietat laboral en els mitjans de comunicació

Un dels problemes més greus que des de fa temps afronta la professió periodística és la figura laboral del fals autònom. Definim-ho ràpidament: l’autònom és aquell treballador que cotitza en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Es podria definir com un empresari a l’escala més petita, que treballa per una o diverses empreses, organitzant-se ell mateix el treball.

 

Definició de treballador autònom

 

Segons un estudi del sindicat UGT i la Diputació de Barcelona sobre els autònoms a Barcelona, les característiques d’aquests treballadors son: controla el seu temps, articula el treball en funció de les seves necessitats, no està limitat a un horari, i físicament no s’ubica en un espai dissenyat i determinat per l’empresa.

 

De fet, l’autònom és un petit empresari, fins i tot amb capacitat de contractar treballadors. I com és lògic, el seu salari mensual és variable.

 

Avantatges per les empreses

 

Els avantatges d’una empresa a l’hora de treballar amb autònoms son evidents: no cotitza a la Seguretat Social, ni li cal abonar pagues dobles, ni vacances ni indemnitzacions quan prescindeix del seu treball. L’empresa, quan les coses es fan be, no està subjecte a un salari fixa envers l’autònom. Senzillament li encarrega una feina, l’autònom la fa en funció de les seves disponibilitats, cobra, i aquí s’acaba la vinculació entre uns i altres, fins a la propera comanda. Si l’empresa no ha quedat satisfeta, no el torna a cridar. No es tracta d’un acomiadament pròpiament dit.

 

El frau dels falsos autònoms

 

En aquest marc de relacions ha aparegut el frau dels falsos autònoms. Es tracta d’aquelles empreses que es volen aprofitar de tots els avantatges econòmics que ofereix un treballador autònom, però tractant-lo com si fos un treballador assalariat.

 

Segons l’estudi abans esmentat de la UGT i la Diputació de Barcelona, “El fals autònom reuneix com a mínim les condicions següents: dependència a nivell d’horaris, vacances, establiment del volum i la tipologia de treball, i remuneració periòdica, de tipus salarial.

 

El sector periodístic, un dels que més defrauda

 

Dèiem abans que el mon del periodisme és un dels més afectats per aquest frau, que com indicarem més endavant no només té implicacions econòmiques i de drets laborals. Segons l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA), els professionals de la informació, periodistes i reporters gràfics bàsicament, són el tercer col·lectiu més nombrós entre els falsos autònoms. Una autèntica xacra.

 

A partir d’aquí es pot comprendre fàcilment que aquest frau afecta de forma directa a la llibertat d’opinió i expressió. A banda de no gaudir de cap dret laboral: pagues dobles, vacances pagades, dret a cobrar atur, etc, un fals autònom pot ser acomiadat immediatament, sense més explicació, ni indemnització, perquè la seva vinculació jurídico-laboral amb l’empresa és nul·la.

 

L’ús fraudulent de les cooperatives

 

I finalment, feta la llei, i denunciada la trampa, apareix encara un nou frau, més refinat: el de les falses cooperatives, o si es vol, l’ús fraudulent de la cooperativa. Es tracta d’aquelles cooperatives que, enlloc de contractar laboralment com assalariats els treballadors, els conviden a formar part de la cooperativa, naturalment com a treballadors autònoms. Si el treballador no accepta el marc, senzillament no entra a treballar-hi.

 

 

Els sindicats ja han començat a denunciar obertament aquesta nova pràctica fraudulenta. En un document sobre orientacions a l’hora de negociar convenis col·lectius, CCOO i UGT, en el seu punt c, recomanen:

 

c) Intervenció sindical en els nous focus de precarietat laboral: falses empreses de serveis en frau a la regulació d'ETT, falses cooperatives d'autònoms i empreses que actuen sota la falsa cobertura d'empreses socials. Empreses de serveis integrals i treballadors que realitzen la seva activitat laboral sense contracte ni alta a la Seguretat Social.

 

CCOO, a la seva revista, rebla el clau:

 

“Un dels problemes que preocupa més a CCOO és el de les falses cooperatives perquè fan que els treballadors fixos es facin autònoms per contractar-los com a cooperativa i per tant, amb menys garanties laborals”.

 

Que ningú pensi que les empreses periodístiques que fan aquests mals usos son minoritàries, o de poc prestigi. De fet, les tenim més a prop que no ens pensem, ens en faríem creus si es fessin públics els noms d’algunes d’elles.

 

Què es pot fer amb els defraudadors?

 

Què fer amb aquestes empreses que delinqueixen i fan frau amb els falsos treballadors autònoms, o amb aquestes falses i fraudulentes cooperatives?.

 

La primera cosa és la normal: la perceptiva denúncia a Inspecció de Treball. I després, clar, la denúncia pública.

 

La segona és que si reben subvencions, les administracions públiques que les atorguen posin com a  condició la normal contractació laboral dels seus treballadors. És inconcebible que una empresa periodística que té els seus treballadors en situació de falsos autònoms, o que en aquest sentit facin un ús fraudulent de la cooperativa,  rebin un qualsevol ajut o un sol euro d’una administració pública.

 

I finalment, tots aquells que hi col·laboren, deixar-hi de col·laborar, per no fer-se còmplices d’una greu injustícia laboral, que a més a més afecta directament la llibertat d’expressió dels periodistes.