latortuga.cat

Josep Maria Vives és expresident d'ICV

Moltes gràcies

Fa 10 anys va néixer un projecte: Gràcianet, es definia com una xarxa ciutadana. En aquells moments poca gent coneixia internet, menys gent encara l’utilitzava i un número encara menor estava connectada.

La 1ª feina de Gràcianet va ser explicar què volia dir xarxa ciutadana i quina utilitat podia tenir internet per una entitat. En aquells anys a moltes localitats es va anar estenent les xarxes ciutadanes, cíviques, socials…

Moltes han caigut en l’oblit, altres s’han transformat en altres coses, unes quantes més malviuen amb poc futur i menys present i d’altres han caigut sota el control d’institucions i empreses. Gràcianet continua existint i amb molt bona salut.

Cal agrair a Gràcianet, a tots els que són i els que eren i a tots els que seran el seu treball desinteressat. Una xarxa ciutadana, un portal, uns serveis no només són maquinari i programari, bits i gigabits. És sobretot persones que la fan funcionar.

No cal dir que moltes entitats graciènques s’han obert a internet a través de Gràcianet. La seva existència va permetre que entre les primeres fornades d’entitats obrint-se a internet, moltes foren de Gràcia. També és cert que no totes les entitats han sabut treure-hi prou profit.

Els ciutadans també hem pogut disfrutar de Gràcianet. En 10 anys les èpoques han sigut diverses i amb diversos sistemes de funcionament però no cal oblidar els fòrums, primera i segona època, moderats, registrats. Les notícies, l’agenda, els blocs, el correu electrònic etc…

Gràcianet també ha organitzat i participat en trobades, seminaris, cursos de formació, fòrums de debat, convencions…

Per tot això:

Moltes gràcies i cap als 20 anys…

Per més endavant ja analitzaré acuradament el passat, miraré el present i proposaré camins cap el futur per si algú de vosaltres o de Gràcianet ho troba prou interessant.

Tots els articles de Josep Maria Vives 

Josep Maria Vives és expresident d’ICV-Gràcia

El poble Rom

La setmana passada entre Sant Josep, que és festa grossa a la meva família i la feina no vaig poder fer el meu article. Demano disculpes a tots els que em seguiu (Si és que hi ha seguidors d’algú…).

Parlaré d’un acord unànime  del Parlament de Catalunya per reconèixer la persecució i el genocidi efectuat al poble gitano, fomentat des de les Institucions Catalanes, a vegades per iniciativa pròpia,  a vegades fent seguidisme de les institucions espanyoles.

El dia 4 o 5 d’abril s’aprovarà una resolució en aquest sentit per celebrar el dia del poble gitano (8 d’abril).

A Gràcia aquest tema és especialment sensible. Tenim una comunitat molt important establerta com a mínim fa 200 anys. Però no només a Gràcia, la comunitat gitana catalana és cabdal, Gràcia, Hostafrancs, el Carrer de la Cera, Lleida, Figueres, etc.Cal remarcar especialment la comunitat de Perpinyà, al voltant del barri de Sant Jaume, que és on més i millor es conserva el català, a la Catalunya Nord…

No cal oblidar la música i tot lèxic calo que ha traspassat  al  català. Un exemple d’això es va poder veure en programa “Caçadors de paraules” del dilluns 5 de febrer. També cal remarcar l’exposició del museu Etnològic de Catalunya que encara podem disfrutar fins al juny.

És de justícia reconèixer el genocidi cultural i físic que ha patit el poble gitano i reconèixer-ho i lamentar-ho és part de la solució per acabar amb segles de discriminació i despreci. Però encara podem fer molt més, m’agradaria  que les escoles i instituts gracièncs incorporin  al seu pla d’estudis un reconeixement a la realitat cultural gitana.

Per saber mes:

<a href="http://www.lavanguardia.es/gen/20070323/51315790248/noticias/el-parlamento-de-catalunya-reconoce-el-genocidio-del-pueblo-gitano-constitucion-barcelona-estado.html

"/ target="_blank"> acord unànim</a>

<a href="http://www.museuetnologic.bcn.cat/expo/expo1.htm

…"/ target="_blank"> Exposició 'Gitanos. La cultura rom a Catalunya'

…</a>

<a href=" http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcProgramaSeccio.jsp?idint=218222474&seccio=tvcat&pseccio=220304630

"/ target="_blank">01/02/2007: Halem, halem, que el món s'acaba

…</a>

<a href="http://blogs.ccrtvi.com/rogerdegracia.php?itemid=870

"/ target="_blank">El bloc del Roger de Gràcia…</a>

 Tots els articles de Josep Maria Vives

Josep Maria Vives és expresident d’ICV-Gràcia

Dies que han marcat la meva vida

Tots tenim dies que han marcat la nostra vida: El primer petó, la primera nit fora de casa, algunes morts…alguns esdeveniments…

Però també tenim dates que han marcat tot un col·lectiu o un país. Per exemple, per als que tenim uns anys, la mort de Carrero Blanco, la mort de Franco, la legalització del Psuc,  el primer i segon 11 de setembre amb semillibertat…

Més recentment el 23F, l’11S i l’11M són dates que tots sabíem què fèiem aquell dia, com ens vam assabentar, quina reacció vam tenir…

Desgraciadament a un partit, el PP, el que li ha marcat la seva història és el 18 de juliol i el 14 de març. No només no han paït la derrota del 14 de març, sinó que cada cop més s’apropen a propostes properes al “18 de Julio” i els anys de la foscor del franquisme.

Menteixen, falsifiquen, practiquen hipocresia més descarada, es burlen i ignoren el dolor i els sentiments de les víctimes del terrorisme…Tot escoltant apòstols mediàtics de la crispació en mitjans de “incomunicació” com la Cope, la Razón i el Mundo.

Que el principal partit de l’oposició i recanvi natural del govern, en qualsevol país democràtic, estigui agafant aquest ritme és preocupant. Per una persona inconformista, que no es calla i que lluita per canviar la realitat la possibilitat de que l’actual PP assumeixi el poder és esgarrifosa. El PP, amb els seus postulats actuals,  representa un retrocés democràtic i nacional que marcaria, si guanyes,  un altre dia negre en la nostra història individual i col·lectiva.

Per sort, encara crec amb el poble i per tant estic convençut que l’actual PP mai podrà accedí al poder.

TOTS ELS ARTICLES DE JOSEP MARIA VIVES

Parlem del que importa

http://blocs.gracianet.org/post/15/3409

ICV fa 20 anys

http://blocs.gracianet.org/post/15/3347

Josep Maria Vives és expresident d’ICV-Gràcia

Parlem del que importa

Avui tenia preparat un article per parlar de De Juana Chaos. Volia dir que l’estat havia d’aplicar la justícia, no la venjança.

Que De Juana no és Ghandi, que la seva no és la lluita no violenta, al contrari… És un despietat assassí que no se’n penedeix de res. Té una necessitat patològica de ser reconegut com un màrtir i un heroi…

Que no està per la Pau, el contrari, i per gran part de l’esquerra independentista basca és un destorb…

Però tenia coses que importen més. Jo, el diumenge a la matinada, em vaig assabentar de la mort Josep M Huertas Claveria.

Huertas Claveria no només era un gran periodista, era un gran home d’esquerres, un gran demòcrata, un gran lluitador. Ell va mostrar el camí a centenars de periodistes. Quan jo veia el seu nom firmant quelcom sens dubte ho llegia.

És evident que no sempre estava d’acord en els seus anàlisis i opinions, però tinc que dir que moltes vegades, després de llegir-lo i reflexionar veia que la raó la tenia ell. Desgraciadament es compleix un com més la dita “Sempre cauen els millors”. Gràcia li deu molt i jo també…

És per aquesta raó que no vull parlar d’una  persona despreciable com De Juana si no d’un home bo, Al que se li pot aplicar una cançó del Raimon (per cert, nascut un any més tard que ell) “T’he conegut sempre igual”, honrat, honest, compromès, lluitador, etc.

Quan jo sigui gran em vull assemblar una mica a tu, Josep Maria….

TOTS ELS ARTICLES DE JOSEP MARIA VIVES

ICV fa 20 anys

http://blocs.gracianet.org/post/15/3347

Josep Maria Vives és expresident d’ICV-Gràcia

ICV fa 20 anys

El 23 de febrer de 1987 va néixer una nova força política: ICV. La formació era una nou nat però venia de molt lluny, es va convertir en l’hereu del PSUC però tenia altres pares: el PCC i sobretot l’ENE  sense oblidar sectors independents.

El seu camí ha sigut llarg però profitós. Hem tingut entrebancs, alts i baixos i algunes ruptures i divisions. Tot això ens ha permès créixer i evolucionar. Actualment ICV forma part del Partit Verd Europeu.

Però també som successors del PSUC i  l’ENE, ens sabem i volem tenir un fil conductor amb els nostres orígens. El PSUC més obert del final de la dictadura i  els primers anys de la transició ens han permès  fer aquest camí des del 21 de juliol de 1936 al 23 de febrer de 2007.

ICV és també un partit coherent i realista, la nostre gestió als ajuntaments i actualment a la Generalitat, a més a més de la nostra feina parlamentària a Catalunya, Espanya i Europa ens avala. Però també som una força amb futur. Volem canviar les coses, per això apostem per una globalització diferent. Un altre món és possible i nosaltres treballem per aconseguir-lo.

Per últim un record al Guti, en el seu traspàs jo mateix i suposo que molts altres, hem donat per tancada una etapa d’ICV. Ara ja és major d’edat.

Tota una generació de nois i noies han entrat en política sense haver sigut del PSUC o l’ENE. És la seva hora i el futur d’ICV quedarà a les seves mans; conservant els orígens hem de tirar endavant…

Josep Maria Vives és membre d'ICV 

Catalunya, el país de lo Vives

Article de Josep Maria Vives, membre d'ICV i tertulià habitual de Ràdio Gràcia, en resposta a l'article de Joan Lafarga publicat ahir a latortuga.cat "Cartalunya, el país de lo Cartanyà".  

L'article del Josep Maria Vives també el podeu llegir al seu bloc: Reflexions d'un exiliat

Fa molt temps que conec a Joan Lafarga, hem compartit algunes lluites, poques victòries i més derrotes.

Darrerament veig que s’ha instal·lat en el cofoisme de pensar que el punt d’equilibri és ell. Tothom que es desvia del dit punt s’inclina perillosament cap el buit. Per això les forces polítiques,  els polítics, les persones…que discrepen del punt d’equilibri, no aixequen el vol, no saben què defensen ni a qui, etc…

En l’article “Cartalunya, el país de lo Cartanyà” el Joan comet un sofisma. Diu que no sabem on anem ni què defensem i després ataca a un polític que ha dit el que vol i on vol anar.

És evident que Joan Saura no vol col·locar drogues al Caprabo, al Lidl ni a les parades de les pageses de l’Abaceria.  És evident que en el programa electoral d’ICV consta la legalització de les drogues; no cal oblidar que el consum fa molts anys que està despenalitzat.

És evident que Joan Saura és, era i de moment continuarà sent partidari d’un govern d’esquerres i catalanista; se’l pot acusar de ser bocamoll, inoportú…però no de no  saber on va ni què vol.

Pel que fa a l’Imma Mayol coincideixo plenament amb ella, jo també em sento antisistema, jo també em sento més a prop dels okupes no violents que dels especuladors.

També em sento més a prop dels treballadors que de la patronal, més a prop de les festes de Tenerife que dels “señoritos que quieren dormir”.

Jo també em sento més a prop de Catalunya que de “Cartalunya”.

Jo, lo Vives, sóc un ciutadà el més lliure possible d’un país una mica més lliure que fa 32  anys.

Lo Vives vol ser un ciutadà de Catalunya que ni recull bolets ni fa volar coloms…