latortuga.cat

Marc Guerrero és emprenedor i Conseller Nacional de CiU

Subordinació total

Ara ja no valen les excuses: el mateix president del PSC (i de moment sembla que no vulgui deixar de ser-ho), Pasqual Maragall, ha posat de manifest la més que coneguda subordinació de l’actual Govern de la Generalitat a les directrius del PSOE. Ell mateix ha explicat que Zapatero el va forçar a plegar i també el va obligar a cessar Carod després de l’excursió a Perpinyà. 

Per si era poc, aquesta setmana l’ex-president s’ha despenjat amb unes desconcertants declaracions sobre l’Estatut català. Faria bé Maragall, si realment vol fer una descripció realista del que està passant, de no qüestionar l’Estatut sinó l’actitud del seu propi partit. De fet, quan Maragall fa fora del Govern als socis d’ERC és justament perquè aquests no donen suport a un Estatut, amb el que, tal i com ell mateix afirmava, Catalunya es convertia en la regió d’Europa amb més poder polític, i amb el que l’Estat quedava reduït al mínim. En què quedem? Ara no i abans sí?

La resposta està en què una vegada superats els tràmits d’aprovació, Zapatero i el PSOE estan demostrant una manifesta manca de lleialtat a l’hora d’aplicar l’Estatut. A més, moltes de les lleis i decrets que està tirant endavant el Govern espanyol, amb el vist-i-plau de la comparsa tripartita, laminen el nostre autogovern. Davant d’aquest escenari, ens trobem amb un Govern tripartit que manté una actitud de tebior a l’hora de defensar l’Estatut i reclamar un desplegament ambiciós i ràpid.

A aquestes alçades de la pel·lícula tothom ja sap que Maragall era i és un personatge incòmode per José Montilla i pel PSOE, i per aquest motiu van decidir prescindir d’ell només tres anys després d’haver estat escollit. Aquest fet confirma la subordinació immensa de la presidència de la Generalitat a les directrius del PSOE. El PSOE dóna les ordres i el PSC les compleix. Cal indicar, que si això ja passava amb Maragall, que tenia caràcter i s’enfrontava de tant en tant amb el seu partit, què deu passar ara amb en Montilla, absolutament disciplinat amb el que marca el PSOE.  La crisi entre Maragall i l’aparell del PSC-PSOE s’explica en bona part per la voluntat d’aquest darrer d’imposar les tesis espanyolistes dins del partit, i per tant, d’apartar de tota responsabilitat aquells membres més vinculats al catalanisme. Recordeu els Ciutadans pel Canvi, Ferran Mascarell, Obiols, etc…. Ja ho diu en Joan Lafarga en el seu darrer article, el PSC ja no existeix!!!

És evident que arran dels fets anteriors hi ha tot un conjunt de persones, molts barcelonins, i  segur que força graciencs, votants tradicionalment socialistes i amb sensibilitat catalanista que es senten orfes políticament. A tots ells els convido a votar en Xavier Trias, persona amb un clar perfil social i alhora catalanista, que segur que ens representarà amb dignitat.

Tots els articles de Marc Guerrero

Marc Guerrero és emprenedor, i Conseller nacional de CiU

Eleccions presidencials a Catalunya?

Creieu que si el nostre sistema electoral fos presidencial, el Govern català estaria presidit per en Montilla? Creieu que amb aquest sistema el lideratge del President de la Generalitat seria més gran?

Aquests darrers dies no parem de veure als mitjans de comunicació notícies relacionades amb les properes eleccions presidencials franceses. Sarkozy, Royal, i la gran sorpresa (no pas pels liberals) d’en Bayrou, per tot arreu i a tot hora. Us confesso que crec que la precampanya francesa és de les més interessants dels darrers temps, no sols per la situació de França i l’importància del nou/va president/a, sinó pel nivell demostrat per tots tres candidats i pel seu grau de claredat i lideratge. És evident que el sistema presidencial es basa en una elecció final del President molt més directa que el nostre sistema, que permet coalicions electorals posteriors independentment del vot inicial dels ciutadans. D’aquesta manera tenim que la persona que pateix una davallada electoral més gran finalment presideix el país, i, per contra, la persona que guanya en vots i escons resta a l’oposició. Bé, és cert que el nostre sistema permet aquest tipus de jugades polítiques, però també ho és que fets com aquests distancien cada vegada més als ciutadans de les institucions. La gent ja no es creu a ningú, i això ha de ser corregit si volem disposar d’una democràcia sòlida i al servei de la gent.

D’ací poques setmanes entrarem en el debat – ja històric – del canvi de la Llei electoral. Tothom s’omplirà la boca que cal fer les eleccions més directes, properes a la gent, diputats i regidors elegits pels districtes, etc… però siguem valents i plantegem seriosament si seria bo també un sistema presidencial, no només com als EEUU – sovint objecte de les més ferotges crítiques per part dels “anti quasi tot” – sinó també com a la republicana França !!! Ens hi atrevim?

Tots els articles de Marc Guerrero