(…) 

Durant tot el cap de setmana es faran les operacions tècniques necessàries, i dilluns, a les 00.01, obrirà la nova Tortuga de Gràcia, versió web.

Per entrar en aquesta nova versió només caldrà seguir posant la mateixa adreça: www.latortuga.cat.

A banda, però, d’aquestes consideracions tècniques, voldríem fer algunes reflexions sobre el que han estat aquests 21 mesos de feina periodística.

En primer lloc afirmar, amb una punta d’orgull, que hem creat, per a Gràcia, un nou mitjà de comunicació. I tota cosa que es crea i va endavant, ho fa perquè hi havia un lloc, un espai buit que no ocupava ningú. Que se sàpiga, doncs, que ara aquest espai buit l’ocupem nosaltres. Només un cec d’esperit pot negar aquesta evidència.

En segon lloc, i això ha costat més, i potser encara no ho hem aconseguit del tot, hem ofert un espai de debat públic de notícies i idees.

Podem caure en la temptació de dir que La Tortuga de Gràcia té pocs mitjans. No és cert. Té els mitjans més valuosos que es puguin tenir: els de la fe, la tenacitat, la voluntat, un grup de col·laboradors d’entre els millors de la Vila, i una línia editorial que es podrà discutir, però que és una i invariable.

Altrament, LT podrà ser millor o pitjor, s’hi podrà estar d’acord, o no,  i segur que alguna dada se’ns ha escolat que no serà prou rigorosa, perquè sempre hi ha errades inevitables. Però una cosa sí podem afirmar taxativament: mai, mai, hem caigut en la publicació de dades de caràcter personal. No ens interessa si un o altra es guanya la vida així o axà, o qui és la parella de qui, o què fa aquell amb l’altra els caps de setmana.

No hem entrat en aquesta sucositat. Paradoxalment, alguna lliçó hem rebut de qui finalment sí que hi ha caigut.

En l’editorial de la web ja ens estendrem més sobre el nou projecte, però ara volem deixar constància, aquí, de la nostra voluntat de créixer.

Volem créixer, sí, però no de forma indeguda.

És fàcil basar un projecte i fer-lo créixer a base de treure drets als treballadors. És bo que les empreses, les que siguin, ajustin al màxim les despeses, però no a costa de situar els seus treballadors a l’Anglaterra del segle XIX, és a dir: sense vacances, sense pagues dobles, sense indemnització, amb acomiadament absolutament lliure, i fent-los pagar la seva pròpia seguretat social. Això és el que fan les empreses que obliguen als seus treballadors a fer-se autònoms.

Son, ja ho hem denunciat, els falsos autònoms. I revestir aquestes fórmules empresarials de cooperativisme només fa que afegir repugnància a la repugnància pròpia que provoquen aquestes pràctiques.

El mon del periodisme és un dels més afectats per aquesta xacra, que no ens cansarem de denunciar. També hi ha aquí una altra paradoxa: alguns dels que es posen a la casa dels altres explicant com han de fer les coses, potser siguin els primers en caure en aquest pecat.

La Tortuga de Gràcia tanca la versió bloc. Oferim una targeta de presentació no menyspreable: 20.000 pàgines servides mensuals, segons dades de Gracianet, i en els primers mesos de 2007 hem acumulat 20.000 usuaris únics, segons Google Analytics.

Fins dilluns.

… de  detenció contra el fill de la dona assassinada al carrer Ca l’Alegre de Dalt de Gràcia, i la seva parella.

Juan Ramón D. I Olga Beatriz V.V., els dos màxims sospitosos del crim, van ser posats en llibertat pel jutge el 5 de juny, però s’havien de presentar periòdicament al jutjat.

Segons informa El Periódico, el dilluns, 18 de juny, es va produir “una disfunció judicial”. Segons el diari, José Ramón i la seva nòvia es van presentar aquell dia al Servei de Presentacions Personals del Deganat de Barcelona perquè van arribar més tard de les 14 hores i no se'ls va permetre l'accés al jutjat que s'encarrega del cas.

Malgrat això, el Deganat no va informar ni aquell dia ni en els posteriors d'aquest fet i el jutjat, després d'esperar un dia, va ordenar la detenció dels imputats.

Finalment, la intervenció de l’advocat dels acusats va desfer l’embolic, i el jutge ha ordenat l’anulació de l’ordre de recerca.

Juan Ramón D. I Olga Beatriz son els principals sospitosos d’haver assassinat Irene Cabezas, la mara de Juan Ramon, el 9 de novembre de 2006. La dona va rebre 25 punyalades. 

Una agent de Mossos-Gràcia atèn una vícitima de la violència de gènere 

Cristina Manresa és Cap dels Mossos d'Esquadra a Gràcia i Llicenciada en Història de l'Art 

Violència de gènere: una prioritat dels Mossos d’Esquadra

Dimecres, 10:30 hores del mati. Mònica C.R., de 46 anys i veïna de Gràcia, es presenta a la comissaria de Gràcia. Ve a denunciar que el seu company, la seva parella, l’ha colpejada. Es tracta d’un cas de violència de gènere.

Sovint parlem dels casos de maltractaments amb estadístiques, xifres fredes que ens indignen, però ens impedeixen veure realment qui hi ha al darrera.

Ara i aquí tenim davant la Mònica, una dona real, que ha aconseguit reunir el valor suficient per atansar-se fins a una comissaria de policia a denunciar, però molt probablement també a demanar ajut humà.

Immediatament es posen tots els mecanismes en marxa. La Mònica no té perquè saber-ho, però la violència de gènere és una prioritat absoluta pels Mossos d’Esquadra. Hi posem el millor de nosaltres mateixos, perquè sabem que haurem de treballar amb emocions, sovint confuses, barrejades i contradictòries.

L’atenció immediata la dona l’Eva, l’agent del Grup d’Atenció a la Víctima. Atén la Mònica en un entorn tranquil, segur i càlid. Les tres primeres coses que farà l’Eva seran escoltar, escoltar i… escoltar.

L’Eva escolta la Mònica durant dues hores llargues. Li deixa dir i li deixa plorar. No pren notes. Evita que la Mònica tingui la percepció que està en un fred tràmit administratiu.

Comencen a sorgir les emocions. Arran del maltractament, el seu company ha estat detingut i la Mònica se sent culpable. Es van conèixer quan ella estava malalta, i sent que està en deute amb ell. Després de sis mesos de relació, ha arribat el maltractament. Per això ara es troba en una comissaria. Però que ningú es pensi que és fàcil.

Després d’escoltar-la, l’Eva li explica tot el procediment a seguir des del moment en que presenti la denúncia. És la part desagradable, la cara més policial i jurídica, però imprescindible i necessària:  la declaració davant del jutjat de violència sobre la dona, les mesures cautelars, l’ordre d’allunyament, el judici i el futur…incert per la víctima, aterridor perquè no sap com afrontarà tota sola la nova situació.

12.30 hores. La Mònica ja està més tranquil·la, ha posat la denúncia i marxa a casa seva. Ha d’esperar que la cridin per declarar i caldrà que torni a explicar el seu cas a la jutgessa. També haurà de sol·licitar l’ordre de protecció.

Un cop fets aquests tràmits, si ja s’ha concedit l’ordre de protecció, nosaltres no ens desentenem del cas. Des de la comissaria de Gràcia seguim atentament, però amb discreció, l’evolució de la Mònica. La truquem de tant en tant per saber com es troba, si l’agressor ha intentat posar-se en contacte amb ella, o si necessita alguna cosa.

Dues setmanes després de tot això… la Mònica ha tornat amb el seu company. Li ha donat una segona oportunitat.

Cada dona maltractada te el seu nivell de tolerància. Contra les decisions preses des dels sentiments no es pot dir res. Fins que una dona no diu ‘prou’, no es produeix el trencament definitiu amb la relació de parella per començar de nou.

Però nosaltres sabem que quan una dona que ha estat maltractada torna amb el seu company, s’incrementa el risc d’una nova agressió i, a més, acostuma a ser més greu.

I en efecte, la Mònica ha tornat a patir un maltractament. El seu company li ha donat una pallissa i ha hagut de ser ingressada a l’hospital i operada d’urgències.

L’agressor ha ingressat a la presó i a hores d’ara encara hi és.

Ella es recupera de mica en mica de les seves lesions físiques, però des d’aleshores visita diàriament un psicòleg.

Des de la comissaria Gràcia li seguim fent el seguiment i sembla que es va recuperant, però les seqüeles han estat devastadores. Ens seguirem preocupant per la Mònica fins que l’ordre de protecció finalitzi. Poden passar fins a tres anys, tant és: l’Eva la trucarà periòdicament. Però de manera molt especial si l’agressor surt de la presó per un permís o si finalment queda en llibertat. Aleshores s’hauran d’extremar les mesures de seguretat i ella haurà d’estar en contacte amb nosaltres de forma permanent per si ens necessita. Sigui com sigui, sempre estarem allà.

El cas de la Mònica és d’aquells casos que no deixen indiferent a ningú, que marquen als professionals que ens enfrontem amb aquest tipus de crueltats humanes i sempre queden en el record de la persona que ha vist patir les víctimes.

El servei que es dóna a les dones des del Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra és una tasca constant, que barreja moltes coses: calidesa humana, capacitat d’escoltar, sensibilitat i, també, coordinació amb altres recursos, perquè es tracta de donar una solució integral al problema. Sense un suport psicològic, jurídic i assistencial, la víctima difícilment se’n sortiria.

El seguiment no finalitzarà fins que la víctima ja no tingui cap contacte amb l’agressor i la seva situació no comporti cap risc.

Les dades ens demostren que s’han reduït en més d’un 50% les denúncies presentades a Gràcia en els cinc primers mesos de l’any 2007, la qual cosa ens fa ser optimistes i veure un futur més positiu vers la violència de gènere.

No voldria finalitzar aquest article sense fer menció a les dones a les que adreço aquest escrit, totes aquelles dones que han passat per la comissaria de Gràcia a denunciar el seu cas i que se n’han sortit, que ara gaudeixen d’una vida sense por.

Felicitats perquè ja no patiu maltractaments, per haver recuperat les vostres vides i la vostra llibertat.

Tots els articles de Cristina Manresa                                                          

Juan Ramon D.C., de 33 anys, i la seva parella…… Olga Beatriz V.V. han fugit i es troben en un lloc desconegut. Els dos son els màxims sospitosos d’haver assassinat Irene Cabezas al seu domicili de Ca l’Alegre de Dalt de Gràcia el passat 6 de novembre.

Juan Ramon era fill de la dona morta, i Olga Beatriz és la seva parella. El jutge ha ordenat ordre de recerca i captura.

El passat 13 de juny el jutge va ordenar la posada en llibertat de la parella que estava empresonada des del passat 21 de març.

La posada en llibertat dels màxims sospitosos del crim es va deure a una contradicció entre els informes pericials dels Mossos i de la defensa.

Els Mossos van fixar el dia de la mort de la dona en el dia 6 de novembre, basant-se en les declaracions de tres veïns que van assegurar que aquella nit havien sentit crits d'auxili procedents del domicili de la víctima.

El fill i la seva novia van declarar que aquella nit van dormir al bordell Flamingo, del carrer de Balmes, regentat per la víctima i propietat del seu primogènit. No obstant, els informes forenses han assenyalat com el moment més probable de la mort entre 12 i 24 hores prèvies a la troballa del cos, és a dir entre els dies 7 i 8 de novembre i no el 6 d'aquell mes, com van fixar els Mossos.

Enllaços relacionats:

El jutge deixa en llibertat amb càrrecs el fill de la dona assassinada a Ca l’Alegre de Dalt

Detingut el fill de la dona assassinada al carrer Ca l’Alegre de Dalt el 6 de novembre

La dona assassinada a Gràcia havia denunciat el seu propi fill per coaccions el passat 2 de novembre 

Xavier Barberà, nou conseller del PSC al Consell Municipal de Gràcia. Sona com a nou conseller de Cultura 

El grup del PSC a Gràcia…

… renova la meitat dels seus consellers. En l’Assemblea que s’ha fet aquesta tarda, s’han escollit els quatre representants socialistes al Consell Municipal de Gràcia. Dos repeteixen, fins i tot en les seves funcions: Josep Anton Vinyals tornarà a repetir Comerç i esports, i Cinta Llaçat, Gent Gran i Educació.

Les cares noves son Alícia Fernández, i Xavier Barberà, que sona com a nou conseller de Cultura.

Alícia Fernández, filla del diputat al Parlament de Catalunya és una reconeguda dirigent del moviment juvenil a Catalunya.

Xavier Barberà, col·laborador de latortuga.cat, és filòleg, fins ara ha treballat en l’àmbit de la llengua catalana, i fa unes setmanes assumeix funcions relacionades amb la Cultura a la Generalitat.

Precisament Barberà sona com a nou conseller de Cultura, en substitució d’Albert Musons.

Guillem Espriu (dret, a la dreta), amb Jordi Hereu, Esteve Camps i Josefina Altés, al sopar de Ràdio Gràcia de la Festa Major de l'any passat

Festa Major, Mapa escolar i Pla de Mobilitat, prioritats "immediates" del nou regidor

Cerimònia de traspàs de poders, aquest dimarts…

… a la seu del Districte. L’antic regidor, Ricard Martínez (ERC), i el nou, però que encara no ho és oficialment, Guillem Espriu, s’han reunir durant dues hores i mitja, per abordar els temes pendents, i perquè Martinez expliqués a Espriu l’estat dels temes més importants.

Segons Espriu, els temes que cal abordar immediatament son els de “la Festa Major que s’acosta, i d’altres més de fons, com el Mapa Escolar de Gràcia i el Pla de Mobilitat, dos assumptes que caldrà anar treballant durant el mandat”.

Malgrat els republicans hagin passat a l’oposició, Espriu confia en la seva col·laboració al llarg de la legislatura. Per Espriu, i tal com anota en el seu bloc personal, “en la trobada d’ahir vaig comprovar com el Ricard i jo estem d’acord en força aspectes, com és natural, tenint en compte que fins fa ben poc hem format part del mateix govern de la ciutat. Espero que, més enllà de les conjuntures polítiques de cada moment, aquest projecte compartit amb ERC segueixi donant fruits durant aquest mandat municipal, malgrat que estiguin a l’oposició”.

Roig i Gracienc, bloc personal del Regidor Guillem Espriu

Marta Sabatés i Carol Teixidó van obtenir tres medalles en el Trofeu Internacional Vila de Gràcia de Gimnàstica Artística Femenina que es va celebrar a la seu del club gracienc a la Plaça del Nord.

El campionat el va guanyar les belgues del Gym Passion Herseaux, les holandeses del Turnpoint va quedar segones i La salle va fer el tercer lloc.

Marta Sabatés va obtenir una medalla d’or en categoria sènior, en barra, mentre que Carol Teixidó es va endur dues medalles: una d’or en salt, i una de bronze, en terra.

La competició va comptar amb la participació de 46 gimnastes de 12 clubs de tota Catalunya, d'Holanda i de Bèlgica, que van competir en la modalitat esportiva de Tecnificació II (la més alta de la gimnàstica, després del nivell olímpic), en quatre categories d'edat: aleví, infantil, júnior i sénior.

 
Les proves van finalitzar amb un seguit d’exhibicions gimnàstiques i coreografies a càrrec dels esportistes que integren la secció de gimnàstica del C.E. La Salle Gràcia, que van poder demostrar les seves habilitats davant el públic que omplia el pavelló.

El Trofeu Vila de Gràcia, que va néixer el 1996, constitueix una competició pionera d'aquest nivell on clubs catalans competeixen amb equips europeus, amb l'objectiu de fomentar l'intercanvi de coneixements entre clubs, i alhora, combinar l'esperit de les competicions catalanes de clubs no professionals amb les exigències d'un esdeveniment internacional.

La Secció de Gimnàstica del Club Esportiu La Salle Gràcia, organitzadora del trofeu, (plaça del Nord, 14; Barcelona) compta amb més de 110 nens i nenes d'edats compreses entre els 4 i els 24 anys.

Victòria de pares, mestres i nens.

Les obres de reforma del CEIP Rius i Taulet, de moment no començaran aquest estiu, tal com estava previst.

Tal com va informar latortuga.cat, la Conselleria d’Educació havia plantejat la creació d’una segona línia educativa, que comportava la reforma total de l’edifici escola de la Plaça Lesseps. Les obres havien de començar aquest estiu, però donada la seva importància, haguèssin coincidit amb bona part del curs escolar que s’ha d’iniciar al setembre.

Pares, mestres i nens consideraven incompatible la tasca educativa normal, amb el fet que, al mateix temps, s’estiguessin fent obres.

Dilluns passat es van manifestar davant els Serveis Territorials de Barcelona, al mateix temps que un grup de pares i mares s’entrevistava amb el delegat territorial. De l’entrevista n’ha sortit, de moment, el compromís de no iniciar les obres, i ajornar fins a setembre la decisió, que en tot cas haurà de ser per consens entre les parts implicades.

Amb tot, els pares no baixen la guàrdia, i seguiran informant i debatent quina és la opció que protegeix de forma més efectiva els seus fills.