latortuga.cat

Nenes i nens de l'Escola Vedruan-Gràcia, diumenge al Palau de la Música

L’Escola Vedruna-Gràcia ha guanyat el primer premi…

Tots els participants, a la foto final. En primera línia els nenes i nenes de l'Escola Vedruna-Gràcia 

… del concurs “Sons i Cançons”, en la categoria de nens i nenes de 3 a 8 anys. L’acte es va celebrar diumenge al Palau de la Música Catalana.

El concurs "Sons i Cançons” està organitzat per Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana, en el marc de la Campanya "El país a l'escola".

L’acte va aplegar més de 700 infants i joves de 15 grups de diferents escoles de tot Catalunya que han aconseguit arribar a la final. En total es van presentar 372 corals d'escoles d'arreu de Catalunya.

El Palau de la Música es va omplir de gom a gom, i el concurs va finalitzar amb la interpretació de danses populars catalanes a càrrec dels alumnes del CEIP Puig i Gairalt de l’Hospitalet del Llobregat, el lliurament dels premis als guanyadors i la interpretació conjunta de l'himne Els Segadors.

Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana, organitza des de l’any 1978 la Campanya “el país a l’escola” amb l’objectiu d’estimular els infants i joves en el coneixement de la història, la cultura i les tradicions catalanes per mitjà d’activitats educatives i vivencials de caire participatiu.

Les escoles finalistes eren:

Bloc II. Nens i nenes de 9 a 12 anys

Institució Montserrat de Barcelona

Escola Vedruna de Tona – Gràcia

Centre Educatiu Montclar de Jorba

CEIP Sant Pau de Figueres

Escola El Cim de Terrassa

Bloc I. Nens i nenes de 3 a 8 anys. 

Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès

CEIP Pau Casal d’El Vendrell

CEIP Parc del Guinardó de Barcelona

Escola Vedruna – Gràcia de Barcelona

Bloc III. Joves de 13 a 18 anys.

Col.legi Mare de Déu del Roser de Barcelona

IES Terres de Ponent de Mollerusa

IES Josep Lladonosa de Lleida

Escola El Cim de Terrassa

IES Terra Alta de Gandesa

IES Ramon Muntaner de Figueres

David Caño 

Latrotuga.cat ofereix en exclusiva dos poemes com avanç editorial del llibre “Barcelona”, de David Caño. Amb aquesta obra, Caño ha obtingut el 43é Premi de Poesia Amadeu Oller. El llibre, editat per l’editorial Galerada, estarà a la venda a finals d’aquesta setmana.

(…) 

Plaça de la Revolució

Camines per l’ombra de la teva memòria de profeta,
mut com el verí de mort que sagnes en silenci.

Mots que no et deixen acabar de caure,
tempesta d’idees abstractes que t’escupen.

Busques les molles de l’esperança,
guia comestible amb tres estrelles de propina,
però el fullam no et deixa evitar la palla,
el gra a l’ull, la nit tan plàstica
i totes les formes arrodonides i inimaginables
dansant al so de la metralla,
que són imatges borroses i digitalitzades
del que un dia et van fer creure
que mai
no
havia
passat.

—————————

22@

Navegues per la rutina estàtica d’aquest soroll d’excavadora,
veus cartells que anuncien obres noves,
pisos en venta,
teles verdes que amaguen interessos foscos.

L’Art de la Nova Barcelona:
plànols lluents on exposar la cara amable de la teva decadència,
tanques metàl·liques insinuen que ja no queda plaça
només el tacte del que mai no trobes en furgar-te les butxaques,
l’escultura són grues grogues des d’on planeges la gran fugida,
crits en un matí d’agost que demà s’oblida
i el ple convenciment que la Mort del Progrés
és el teu coll
penjat
d’un fil.

Carles Salat és periodista

Els dubtes de CiU amb la presidència del Consell Municipal

La oferta de l’acalde Jordi Hereu perquè CiU presideixi els Consells Municipals en els districtes on ha guanyat, no és nova. És la concreció oficial d’una cançó que es va començar a cantar des del moment mateix en què ERC va decidir passar a l’oposició. Trencat el tripartit, es produeix un terratrèmol, i s’obren totes les possibilitats de pactes.

A Gràcia, els socialistes han proposat, fins i tot en clau de pressió, però sempre en privat, que CiU ocupi la cadira a l’esquerra del regidor Espriu.

La proposta dels socialistes és lògica, i el recel dels convergents, també. CiU –cal destacar-ho-, encara no ha dit no. S’empara en la molt diplomàtica fòrmula de “no és la nostra prioritat”. Addueixen els nacionalistes que volen fer una oposició dura, basada en el convenciment que aquesta és la darrera vegada que els socialistes, en coalició, governaran Barcelona. Oferir a l’elector una imatge ni que sigui de mínima connivència amb l’equip de Govern municipal, pensen a CiU, pot confondre.

És un argument de pes. Però, amb tota modèstia, sostinc el contrari.

Deia Giulio Andreotti, que ha estat anys i panys primer ministre italià, que el que desgasta de debò no és estar al Govern, sino justament, arrossegar-se per l’oposició.

Cap formació política que hagi governat de forma majoritària i que torni a tenir l’oportunitat de fer-ho pot sentir cap gust per estar-se a l’oposició. A l’oposició hi van els grups petits, per raons únicament estratègiques. Necessiten aixecar el cap i fer-se visibles. Una formació ja per sí mateixa reconeixible, amb vocació de Govern, mai va a l’oposició si no és que els electors li hi envien. I, quan té la oportunitat, la més mínima oportunitat, de recuperar una qualsevol parcel·la de poder, senzillament, l’aprofita. Ni que sigui tan petita i purament representativa com una presidència de districte de Barcelona.

A Catalunya hi ha un exemple que, salvant totes les distàncies possibles, és aclaridor i feridor al mateix temps: després de les primeres eleccions autonòmiques que va guanyar CiU, en minoria, Pujol va oferir Raventós, llavors presidenciable del PSC, una coalició de Govern. Raventós, que ja es veia president de Catalunya perquè els socialistes havien guanyat totes les eleccions fins aquell moment, ofès, la va rebutjar. Han hagut de passar 23 anys perquè un socialista es convertís en president de Catalunya. El PSC, pel que fa a la Generalitat, podria dirigir un màster del que suposa estar-se a l’oposició.

CiU podria fer el mateix màster, aplicat al govern de l’Ajuntament de Barcelona.

CiU ara té la oportunitat de posar un peu en el Govern municipal. Un peu que és mig peu, però que és. A CiU hi ha una gran preocupació: el seu electorat percep que el tripartit sempre suma, i seguirà sumant durant molt de temps. Això s’ha traduït en una abstenció que els afecta de forma clara. Perquè hem de votar CiU si, tot i que guanyi, no governa?, es pregunta l’electorat convergent. I es queda a casa.

En efecte, l’elector d’una formació de govern vota perquè es governi, no perquè es faci oposició. Vota per guanyar i per governar. No li agrada perdre, no li agrada escoltar com, durant quatre llargs anys, el seu líder es queixa i remuga.

Ara CiU té la porta oberta a fer visible als seus votants que, poc o molt, ha entrat en una determinada àrea de govern municipal i el que, pels seus interessos és més important, ensenyar al seu electorat una fotografia de tripartit trencat.

I des d’aquest lloc podrà fer tanta o més oposició. Una presidència no obliga ni vol dir coalició. I des d’un punt de vista periodístic, no és el mateix una discrepància del cap de l’oposició que del President del Consell. Tot plegat deixant de banda el fet que si el PSC fa la oferta, es pot negociar una ampliació de competències.

I de pas oferir estabilitat. No estabilitat fictícia, sino estabilitat real, de Govern, als districtes i a l’Ajuntament de Barcelona. Difícil serà que al final del mandat, d’aquí a quatre anys, no rebi un premi per aquesta actitud.

…

de Poesia Amadeu oller 2007, per a joves poetes en la seva 43ena edició amb l’obra titulada “Barcelona”.

El jurat ha qualificat el poemari de Caño com “vibrant”, “sincer” i “valent”.

David Caño parla del seu llibre: “està dividit en tres apartats, però tota la trentena de poemes que el formen duen el nom d'espais de Gràcia i Barcelona com: Plaça Revolució, Plaça del Diamant, Pl. del Sol, Ros de Olano, però també, Hospital Clínic, el Liceu, Hospital Sant Pau, Gran Via, Bar Pastís, carrer Mallorca, pl dels Àngels, Metro la Pau, Mercat Nou, Leiva o Hostafrancs, etc”.

Segons l’autor, el llibre “pren un caire crític i de denúncia al model actual de ciutat alhora que també intenta reflectir el modus vivendi dels vertaders protagonistes de la nostra ciutat. Barcelona no és aquest escenari de postaleta que els urbanistes volen projectar pel goig de turistes i classes acomodades. Barcelona és la gent, les contínues relacions que es donen en els carrers, en les places, en els bars o en les cantonades amagades”.

Caño explica que “hi apareixen conceptes com el mobbing, l'especulació immobiliària, la precarietat laboral, la seguretat i la repressió, l'ordenança del civisme i el primer apartat acaba amb un llarg poema potser una mica costumista que intenta descriure diferents persones a partir de les seves conductes o accions (un dels protagonistes és l'alcalde hereu i els joves antisistema)

El segon i tercer apartats, més breus,estan dedicats a les relacions més sentimentals, no tan col·lectives. “Es parla d'amor, desamor, nostàlgia, record o mort”, diu David Caño.

Tots esl articles de David Caño a latortuga.cat

Núria Feliu i el responsable del programa, Xavi Miras, durant l'emissió del programa

Divendres 15 de Juny, la cantant i artista Núria Feliu va ser la convidada especial al "PARLA AMB GRÀCIA", el programa degà de Ràdio Gràcia, que el proper 29 de Setembre complirà 17 anys en antena de forma ininterrompuda.

(…) 

Montse Serramià, Sergi Sanmartin i Xavi Miras amb la Núria Feliu, als estudis de Ràdio Gràcia

Núria Feliu, que es va mostrar encantadora, simpàtica i com una extraordinària comunicadora,  va participar amb els membres de l'equip durant tot el programa fent gaudir als presents a l'estudi i també als oients, d'una estona força divertida. També es va produir la trucada telefónica sorpresa del Lucky Guri, pianista, músic i amic de la Feliu al damunt dels escenaris. La cantant, que va recordar anécdotes de la seva vida artística i personal, va rebre també les trucades dels oients, que es vàren mostrar fidels i seguidors de la cantant de Sants, que tot i haver-se retirat de la vida professional activa, continúa participant en actes populars, col·laboracions en ràdio i TV i lectures de poemes i cançons, fent gala del seu encant i de la seva proximitat amb la gent fet, que li ha fet guanyar-se l'admiració i el carinyo de tothom.

Cal recordar que el "PARLA AMB GRÀCIA" s'emet els divendres, sempre en directe, de 8 a 9 de la tarda i que l'equip del programa està composat per en Sergi Sanmartin, Montse Serramià, Sandra Cywis, amb la col·laboració d'en Lluis Sanz, amb Jordi Doménec al control técnic, i Xavi Miras conduïnt i dirigint el programa. En definitiva, 17 anys de PARLA AMB GRÀCIA, 17 anys de ràdio a Gràcia!.

Ricard Martinez, fins ara regidor de Gràcia, amb el nou regidor, Guillem Espriu, dissabte, al terrat de l'Ajuntament de Barcelona, després de la constitució del nou Consistori

L’elecció directa de consellers i regidors de Districte va ser un dels eixos de la campanya electoral municipal.

Xavier Florensa, i (mig tapat) Ricard Martinez, regidors d'ERC, i Guillem Espriu (mirant a càmera), del PSC

Però aquesta reclamació, que comporta la reforma de la llei electoral a nivel d’Estat español, va desaparèixer gairebé totalment del discurs polític, en l’acte de consitutició de l’Ajuntament de Barcelona sorgit de les eleccions del 27 de maig.

Només un cap de files, Xavier Trias, de CiU, en va fer esment en el seu discurs. Trias va fer un discurs basat en la necessitat d’un canvi en les formes i els continguts d’aquest mandat. I en aquest mandat hi va incloure l’elecció directa “de regidors i consellers per dirigir els Consells municipals, amb més competències i més recursos, per fer la veritable descentralització de Barcelona”.

Jordi Portabella, líder d’ERC, el partit que en campanya més va apostar per la reforma, designant fins i tot rlds que haurien de ser els seus consellers, i assenyalant Ricard Martínez com a regidor de Gràcia,  depenent dels resultats, en la ver un ambigú: “volem uns consellers de Districte ben identificables en els 73 barris” de Barcelona, va dir.  I res més.

Imma Mayol, d’ICVEUiA, no va va abordar directament el tema, i Alberto Fernández Diaz, del PP, va abogar per l’elecció directa dels regidors de Districte, però sense mencionar els consellers.

El nou alcalde, Jordi Hereu, va parlar llargament d’una nova descentralització de Barcelona: “Volem la proximitat com a mètode com estrategia, volem aprofundir en la descentralització de Barcelona en base als districtes i als barris, i ampliar en aquests territoria l’administració municipal”.  Però no va fer cap referencia a l’elecció directa de consellers o regidors.

Jordi Hereu, nou alcalde de Barcelona    

El Ceip Rius i Taulet, ubicat a la plaça Lesseps, està en peu de guerra.

Dilluns que ve, una delegació de pares i mestres s’entrevistaran amb José García Saceda, director dels Serveis territorials de la conselleria d’Educació a Barcelona. La trobada tindrà lloc a la seu d’aquests serveis, a l’avinguda paral.lel. Però mentre tingui lloc, al carrer s’hi manifestaran els pares, els mestres i els nens de l’escola.

El motiu del conflicte son les obres que la conselleria d’Educació de la Generalitat pretén fer-hi, mentre s’hi estigui impartint classe.

Les obres que s’hi ha de fer suposen una remodelació total de l’edifici, un autèntica capgirament estructural que suposarà una alteració profunda de l’activitat escolar, i la probable suspensió d’algunes activitats com per exemple l’aula d’acollida.

El projecte és una conseqüència de la voluntat de la conselleria d’obrir una segona línia escolar, que de fet ja s’està duent a terme en els nivells de p2 i p3. Per prosseguir en aquesta segona línia, cal modificar l’edifici de d’alt a baix.

Però pares i mestres no consideren oportuna la segona línia, perquè el Rius i Taulet mai acaba d’omplir la matriculació a tots els seus nivells.

Dilluns, doncs, primera acció de protesta contra les intencions de la conselleria, i contra unes obres que alteraran profundament la vida escolar, sense mencionar els perills potencials que suposen unes sobres, amb els nens i les nenes pel mig.

Els Mossos i els presidents dels carrers guarnits, a la reunió de dimecres passat 

La Festa major de l’any passat va anar molt be.

Per primera vegada en un seguit d’edicions hi va haver pau. També era la primera vegada que els Mossos d’Esquadra n’assumien la seguretat integral. Dimecres, presidents de carrers guarnits, Mossos, i Guàrdia urbana es van reunir, i van arribar a una mateixa conclusió: repetir el mateix model que l’any 2006 va triomfar.

Entre els aspectes més positius es va destacar “el dispositiu diürn de proximitat, que va garantir el funcionament de les activitats programades a cada carrer tal com estaven previstes. El patrullatge a peu i el contacte permanent entre CME i GUB i els responsables i organitzadors dels actes va ser molt positiu”.

Igualment, va haver unanimitat a l’hora de valorar positivament el dispositiu d’intervenció nocturn, amb agents tant de paisà com uniformats. La intervenció immediata i de manera discrecional en petits conflictes, va afavorir la manca i/o desviació cap a conflictes de major entitat. El contacte directe entre els responsables dels carrers i els cossos policials van fer positiva la resolució ràpida dels pocs incidents que van haver-hi.

I finalment també es va lloar la pràctica de buidar els carrers i places de mica en mica, atenent la gran quantitat de gent que assisteix a les festes, es va valorar de manera adequada, ja que va ser el motiu, per molts dels assistents, del fet que no es generessin greus problemes d’ordre públic. La gent va atendre les indicacions policials i els serveis de neteja van poder treballar amb normalitat per poder deixar la via pública en condicions de cara al dia següent”.  

Tot plegat va garantir unes festes en pau, i porta a repetir el model per la Festa Major d’enguany.

Per cert, cal recordar que, els cossos policials han intentat col·laborar no només des de la vessant de la seguretat, sinó també ajudant en el reciclatge de material per contribuir a l’elaboració dels decorats d’algun carrer. Segons els Mossos. “aquesta és la millor manera d’integrar-nos en la festa i participar-hi com qualsevol altre gracienc”.

Jordi Cassassas, president de Llüisos, ab el conseller Puigcercós 

Jordi Cassassas: “Les entitats som escoles de democràcia, de tolerància, de civisme i de respecte mutu”

Quatre entitats històriques de Gràcia, Centre, Cercle, Llüisos i Orfeó, van presentar dimarts…

… els projectes d’adequació de les seves seus, en un acte a Llüisos, amb la presència del conseller de Governació, Joan Puigcercós.

L’elaboració dels plans l’ha finançat la pròpia conselleria de Governació, que va aportar 30.000 euros per entitat i les ha fet la Universitat Politècnica de Catalunya.

La suma total de les necessitats de les entitats és de gairebé 4,4 milions d’euros. Amb tot, les reformes proposades no es plantegen per fer-se de forma immediata sino com a full de ruta. D’aquesta manera, quan una entitat disposi dels diners suficients per afrontar alguna obra, ara ja sabrà per on començar.

Les reformes afecten fonamentalment a infraestructures internes, o adaptabilitat d’accés a persones amb alguna discapacitat. Potser la proposta més agosarada sigui la de Llüisos, que planteja la construcció d’un complert poliesportiu cobert al terrat de l’entitat de la Plaça del Nord.

Jordi Cassassas, president de Llüisos i representant del G6, va recordar la funció de les entitats, que va definir com “escoles de democràcia, de tolerància, de civisme i de respecte mutu” i va reivindicar “la vigència i modernitat del moviment associatiu”.

Cassassas va criticar el fet que “els govern municipals han fet la competència a les entitats, construint centres cívics, i en aquest sentit va oferir “una bona entesa” amb l’ajuntament.

El conseller de Governació, Joan Puigcercós, va adquirir un triple compromís: ajudar econòmicament a fer les reformes, pressionar a d’altres institucions perquè també hi col·laborin, i buscar espònsors.

Ricard Martinez, en un miting a la Plaça de la Virreina de la passada campanya electoral municipal 

“Volem que es mantingui la feina que ha fet en els darrers quatre anys”

 
Fins ara eren declaracions periodístiques,  però ara ja es tracta d’una…

… petició formal: ERC vol que el fins ara regidor de Gràcia, Ricard Martinez, passi a ser el President del Consell Municipal. Martinez ha estat substituït a la regidoria pel socialista Guillem Espriu, en renunciar ERC a reeditar el tripartit municipal de Barcelona, i passar a l’oposició.

ERC-Gràcia ha solicitat a la Federació de Barcelona d’ERC que negoccin en aquest sentit. Les converses sobre les presidències de Districtes es porten a nivell de Casa Gran, i les protagonitzen els màxims dirigents dels partits.

De moment, Martinez compta amb dos vots negatius: els de CiU i PP.

CiU ha anunciat aquesta setmana que donar-li suport “seria contradictori amb els resultats de les urnes”, i a més acusa als republicans “d'enterbolir constantment totes les institucions polítiques catalanes”.

Pel que fa al PP, Alberto Belón, el seu portaveu, ha manifestat que “podem donar suport a qualsevol president excepte a un d’ERC”.

ICV-EuiA, també opta a la presidència gracienca, i a més tenen el suport públic del nou regidor, Guillem Espriu.

Amb tot, i segons ha pogut saber latortuga.cat, Espriu no veuria amb mals ulls que la presidència anés a parar a CiU. De fet, s’han produit converses amb els nacionalistes perquè així sigui. Els socialistes intenten convèncer el partit de Carles Agustí amb l’argument de que “heu guanyat les eleccions a Gràcia”.

CiU es deixa estimar, i no acaba de rebutjar la presidència, amb un discret concepte “no és la nostra prioritat”.

Des de les files socialistes s’afirma que difícilment Espriu podrà desenvolupar la seva tasca de regidor, tenint al costat l’anterior regidor, que poseeix les claus polítiques i de relacions amb Gràcia, fruit de quatre anys de feina executiva.

I en efecte, segons fonts d’ERC, “Martinez no serà una president honorífic, sino intervencionista. Volem que sigui el president perquè es mantingui la feina que ha fet en els darrers quatre anys. Martinez seguiria parlant amb la gent, i mantenint el contacte amb les entitats”.

D’altra banda ERC-Gràcia també ha solicitat que el regidor republicà adscrit a Gràcia sigui Xavier Florensa.