El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ LLIBRE-CINE

26 juny 2015
0

Avui em fa especial il·lusió portar-vos una col·lecció de la Galera que és realment fascinant. Es tracta de la col·lecció de contes llibre-cine. Un format molt particular que pretén acostar els contes clàssics als infants amb un format diferent, innovador i divertit. Es tracta d’una capsa màgica que acompanya al conte en qüestió, on el nen, si mirà a través d’una lent podrà veure les diferents escenes del conte i que es van succeint també en les planes del llibre. La lent engrandeix les il·lustracions i elements de l’interior i permet veure amb claredat tots els escenaris i cadascun dels seus detalls. Són contes únics pensats per a infants a partir de 3 anys, on nen i adult gaudiran d’una experiència nova i diferent. De moment són quatre els contes clàssics escollits per a formar part d’aquesta col·lecció:

ELS TRES POQUETS, VVAA, Il·l. Veronika Kopecková, Col·l. Llibre-cine, Editorial La Galera

9788424644727_imatge_portada_llibre_detall_9788424644727

LA CAPUTXETA VERMELLA, VVAA, Il·l. Veronika Kopecková, Col·l. Llibre-cine, Editorial La Galera

9788424644710_imatge_portada_llibre_detall_9788424644710

HANSEL I GRETEL, VVAA, Il·l. Veronika Kopecková, Col·l. Llibre-cine, Editorial La Galera

9788424652883_imatge_portada_llibre_detall_9788424652883

LA BLANCANEU I ELS SET NANS, VVAA, Il·l. Veronika Kopecková, Col·l. Llibre-cine, Editorial La Galera

9788424652890_imatge_portada_llibre_detall_9788424652890

El conte de… LA DAMA CARCAS

24 juny 2015
0

Avui us vull portar un conte de la llegenda que us vaig explicar dilluns. Si bé és veritat que no la podem trobar a les nostres contrades, sí que és un conte que podem trobar a França d’on és originària la història, i que si mai aneu a Cascassone i teniu un menut a la família a qui li agradin els contes, us recomano que li porteu aquest, que a banda d’entretenir-lo, li permetrà conèixer una part de la història llegendària de la ciutat.

LA (VÉRITABLE) LÉGENDE DE DAME CARCAS, Jean-PierreKerloc’h, Il·l. Sophie Miñana, Éditions du Cabardès –> Aquesta versió de la història és fantàstica i està plena de detalls, ja que t’explica totes les argúcies que es va empescar la Dama de Carcas per vèncer l’exèrcit de Carlemany, i a més una part de veritat on t’explica qui va ser Carlemany, que en realitat la Dama de Carcas no va existir i d’on prové veritablement l’origen del nom de Carcassone. Un conte sens dubte molt constructiu i enriquidor.

la-veritable-legende-de-dame-carcas-de-jean-pierre-lerloc-h-936474865_ML 9782953437164_2 9782953437164_3

Els orígens de… LA DAMA CARCAS

22 juny 2015
0

“La història que avui ens ocupa es remunta a l’època de Carlemany, pels volts del segle VIII. En una de les seves campanyes per Europa, el famós emperador va arribar a les portes d’una ciutat emmurallada al sud de França controlada encara pels sarraïns. En un dels atacs, el rei d’aquests, va morir, i la seva dona es va quedar al front de la situació. Era la dama de Carcas, una dona sens dubte valenta que va aconseguir mantenir a ratlla l’exèrcit de Carlemany durant cinc llargs anys.
La població de la ciutat cada vegada estava més minvada d’energies i veien en la rendició l’única solució. La Dama de Carcas però, no estava disposada a donar-se per vençuda. Tant era així que va pensar tota mena d’argúcies per dissuadir als soldats de Carlemany dels seus atacs constants. Va posar ninots de palla a les muralles perquè pensessin que el seu exèrcit era més nombrós, i fins i tot va llençar fletxes amb ballesta a l’exèrcit de Carlemany  perquè creguessin que els seus homes eren molts més dels que eren en realitat.
Cada vegada quedava menys menjar i el poble no podia abastir-se. Només quedava un porc i un sac de blat, i la Dama de Carcas va tenir una nova pensada. Va fer que el porc es mengés tot el blat que els hi quedava, i un cop ben atipat el va llençar muralla avall. Va caure tot just davant de l’exèrcit de Carlemany, i el pobre porc va rebentar per l’impacte de la caiguda. Va ser aleshores quan l’Emperador va veure que aquell porc estava molt ben alimentat. I que si les gents d’aquella contrada deixaven que els seus porcs mengessin tot el blat, volia dir que tenien aliment de sobres per plantar-los-hi cara durant molts i molts anys més.
En aquell moment, Carlemany en veure impossible la victòria, va decidir retirar-se. La Dama de Carcas en saber-se vencedora, va fer cridar Carlemany per signar-hi la pau, varen fer repicar les campanes en el poble i varen sonar les trompetes. En aquell moment algú li va dir a Carlemany: “Carcas sonne” (Carcas sona), i diuen que d’aquí neix el nom d’aquesta antiga ciutat medieval.”

Però què hi ha de veritat en tota aquesta llegenda? En realitat diuen que la Dama de Carcas no va arribar a existir mai en realitat, que va ser un personatge inventat que sorgeix amb la intenció de donar explicació al perquè del nom de la ciutat de Carcassone. Diuen que el personatge neix en antigues cançons medievals ja desaparegudes. I que la llegenda es va fent gran i es va transmetent de pares a fills de manera oral fins al moment que en el segle XVI diversos autors, entre els quals destaca Jean Dupré la recullen per primera vegada per escrit. Un segle més tard, ja en XVII William Besse i Guillaume Catel varen fer el mateix.

Però si la Dama de Carcas no existia, d’on prové el nom de Carcassonne? Es diu que deu segles abans de Crist, al lloc on avui podem trobar Caracssonne ja hi havia un assentament romà, una espècie d’emmurallat defensiu anomenat Carcaso. Carcaso prové de dues arrels: per una banda CAR, que significa pedra, roca, i per altre CAS, roure. De manera que Carcaso significava lloc rocós de roures.

I què hi ha del cert en la invasió de Carlemany? La veritat és que ben poc, ja que la ciutat ja havia estat presa de mans sarraïnes l’any 759 per part del pare de Carlemany, quan aquest només tenia 17 anys.

Cal destacar però que el personatge de la Dama de Carcas és per la ciutat una autèntica institució, part de la seva història (o si més no de les seves llegendes). És per això que el bust de la Dama de Carcas esculpit en pedra el podeu trobar a l’entrada de la ciutat per la porta de Narbona, al costat del pont llevadís. Cal destacar però que aquesta escultura és una rèplica, ja que l’original data del segle XVI i es conserva en el castell.

Imatges i il·lustracions
Primer de tot us vull portar la imatge de les dues escultures de la Dama de Carcas, la primera: la més antiga i que es conserva a l’interior del castell; la segona: la seva rèplica.

400px-Dame_Carcas_-_original 315px-Dame_carcas

I per acabar, algunes il·lustracions de contes francesos que ens narren la història que us he portat avui.

uAwOH-zwGCxRcQIh7_Xzlc3DepI dame carcas 558_001 DameCarcasIm

El Trompeta recomana… COL·lECCIÓ LITERATURA MINI

19 juny 2015
0

M’agrada molt especialment aquesta nova col·lecció de Coco Books, es tracta de Literatura Mini, i es tracta d’una col·lecció de llibres de cartró, en format quadrat, força petits, i pensats per als més menuts. Es tracta de primers llibres de coneixements, que ensenyaran a l’infant certs temes, com ara les parts del cos, els nombres, les peces de vestir o els colors a través de grans clàssics de la literatura universal. Tots ells il·lustrats amb molta gràcia, i que tenen com a peculiar aquest component literari. Em sembla una idea brillant i uns contes de coneixements que van una mica més enllà dels típics contes per ensenyar els colors o els nombres. Us recomano moltíssim que hi feu un cop d’ull. De ben segur que us encantarà descobrir-los.

FRANKENSTEIN, Jennifer Adams, Il·l. Alison Oliver, Col·l. Literatura Mini, Editorial Coco Books (2015) –> Aprèn que Frankenstein no era tan terrorífic com semblava en realitat, a través d’aquest conte que es pot convertir en el primer llibre d’anatomia per als més menuts. Amb ell aprendràs les diferents parts del cos.

illustration_frank

DRÀCULA, Jennifer Adams, Il·l. Alison Oliver, Col·l. Literatura Mini, Editorial Coco Books (2015) –> Amb aquest conte aprendràs els nombres a través de dues amigues la Mina i la Lucy i de cinc herois que intenten salvar-les. Assegura’t que duus un collaret de deu flors d’all mentre comptes llops, vaixells i taüts plens de terra a aquesta enginyosa versió de la novel·la gòtica del petit mestre Bram Stoker.

Print

ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES, Jennifer Adams, Il·l. Alison Oliver, Col·l. Literatura Mini, Editorial Coco Books (2015) –> Segueix el conill blanc i baixa al seu cau darrere d’ell, fes un glop de l’ampolla de color lila i coneix un gat taronja, una eruga blava, un barreter boig amb un barret marró, i la Reina de Cors Vermells… tot plegat en aquesta fantàstica petita Alícia que permetrà aprendre els colors als més petits de la casa amb els mítics personatges de Carroll.

Print

ANNA KARÈNINA, Jennifer Adams, Il·l. Alison Oliver, Col·l. Literatura Mini, Editorial Coco Books (2015) –> Introdueix al teu petit dissenyador al món de la moda clàssica de la mà d’Anna Karènina. En aquest sofisticat llibre ple de moda hi trobaràs elegants il·lustracions de vestits preciosos, d’uniformes, barrets, guants i capes, acompanyades de cites del petit mestre Tolstoi.

Print

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ DIVERSIÓ POP-UP

12 juny 2015
0

Avui us vull portar una nova col·lecció de Combel que rep el nom de Diversió pop-up. Es tracta de dos títols de contes d’animals, un d’animals de granja i l’altre d’animals salvatges on a cada plana, obrint les solapes apareixerà en forma de pop-up un animal diferent. Cada animal l’anem descobrint a través d’una endevinalla, i són contes pensats per a nens a partir de tres anys, o potser una mica més menuts si els miren acompanyats. Les il·lustracions són d’una il·lustradora que no coneixia i que m’ha agradat moltíssim: Kasia Nowowiejska.

PIU-PIU, Kasia Nowowiejska, Col·l. Diversió pop-up, Editorial Combel (2015)

{00000001-0000-0011-0000-000001489652}-1 9781848574359-23-600x600

NYAM-NYAM, Kasia Nowowiejska, Col·l. Diversió pop-up, Editorial Combel (2015)

{00000001-0000-0011-0000-000001489651}-1 9781848574342-23-600x6001 dscn3728-800x600

El Trompeta recomana… COL·LECCIO MINIPOPS (2)

5 juny 2015
0

Avui de nou em fa il·lusió explicar-vos que ja fa un parell de mesos que van sortir dos nous títols de la col·lecció de Minipops d’en Xavier Salomó i la Meritxell Martí. I què voleu que us digui? Són una passada, els meus nebots, que ja tenien la Caputxeta, ara tenen aquests dos nous títols i són realment preciosos. M’encanten! I tenen la capacitat de captivar als infants, de fer que s’estiguin estones mirant-se’ls, buscant-ne els detalls de cada plana, mirant-los pel davant, pel darrera, mirant per les finestretes de cada escenari. A mi em tenen boja, i són tot un èxit, els dos primers títols estan exhaurits, i aquests de ben segur que aviat també ho estaran. Si a tot plegat li sumes que tenen un preu súper econòmic, els fa uns contes realment genials per regalar, per tenir a classe, per explicar… Els textos són en rodolí, les il·lustracions del Xavi, com sempre, fantàstiques!

LA VENTAFOCS, Meritxell Martí, Il·l. Xavier Salomó, Col·l. Minipops, Editorial Combel (2015)

{00000001-0000-0011-0000-000001501079}-1

RÍNXOLS D’OR, Meritxell Martí, Il·l. Xavier Salomó, Col·l. Minipops, Editorial Combel (2015)

{00000001-0000-0011-0000-000001501080}-1

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ LLIBRES QUE CREIXEN

29 maig 2015
0

Aquesta nova col·lecció de Combel com bé indica el seu nom es tracta d’una col·lecció de contes que creixen, contes amb planes que s’estiren, i que s’obren i tanquen per donar lloc a les diferents sorpreses que contenen els contes. Són contes de format quadrat, força petits, molt coloristes, divertits, tots de cartró, força resistents i pensats per a nens força menuts. De ben segur que us agraden, de moment són dos els títols d’aquesta col·lecció. Us els presento:

HI HA UN PANDA AL MEU PÍCNIC, Lo Lodge, Col·l. Llibres que creixen, Editorial Combel (2015) –> Tot d’animals estranys s’han ficat dins la cistella de pícnic del protagonista d’aquesta història. EL nen els podrà anar descobrint plana rere plana.

{00000001-0000-0011-0000-000001489649}-1

HI HA UN LÈMUR A L’ESTENEDOR, Lo Lodge, Col·l. Llibres que creixen, Editorial Combel (2015) –> Una sèrie d’animals s’ha colat dins de casa: des de la serp al calaix dels mitjons fins al lèmur a l’estenedor.

{00000001-0000-0011-0000-000001489650}-1

Els orígens de… LES TRES FILADORES

25 maig 2015
0

“Hi havia una vegada una pobre viuda que tenia una filla única que es deia Ludmila.Com no tenien ni prat ni bestiar, es guanyaven la vida filant. Però a la jove Ludmila no li agradava gens. De fet detestava filar, i era molt però que molt vaga. De fet, la seva ganduleria era el seu únic i més gran defecte, perquè era una jove preciosa i amable, i molt ben educada.
Cada vegada que la jove s’havia de posar a la roda de filar era un drama, plorava, la mare s’enfadava, i al final el que filava no valia gaire la pena. Un dia tan va ser així que la mare es va enervar fins al punt de donar-li un mastegot. Aquell dia la seva filla sí que va plorar de debò. I vet aquí, que just en aquell moment passava per allà el carruatge de la Reina que en sentir els plors es va detenir i va preguntar a la mare de la Ludmila què li passava. Aquesta, per no deixar en evidència a la seva filla dient que era una vaga, li va dir tot el contrari, que a la seva filla li agradava tan filar que era impossible arrencar-la de la filosa dia i nit.
A la reina aquell fet li va agradar molt, i va decidir que s’emportaria la jove al seu castell que allà tenia tot el lli del món perquè la noia pogués filar, a més de ser lli d’alta qualitat. Una vegada allà, la Reina li va ensenyar a la jove tres habitacions plenes fins dalt de lli, i li va dir que si era capaç de filar-lo tot li entregaria la mà del seu fill. Després d’això li varen fer portar una roda de filar, i només marxar la reina, Ludmila es va posar a plorar desconsoladament.
Va passar un dia sencer i quan la Reina va venir a veure el que havia fet la jove, i va veure que aquesta no havia mogut ni un dit, la jove es va justificar dient que havia plorat molt perquè havia trobat a faltar a la seva mare. La Reina va entendre la justificació i va decidir tornar al dia següent. Evidentment, la Ludmila no havia fet res i es va justificar dient que tenia mal de cap. Al tercer dia, i veient que encara no havia mogut ni un dit, la reina no va ser tan comprensiva i li va dir que o espavilava i començava a filar o la tancaria en la torre més alta i fosca del seu castell tota plena de serps, granotes, gripaus, i tota mena d’animals llefiscosos.
És en aquell moment quan entre llàgrimes, Ludmila decideix començar a filar, però no per gaire temps, es va asseure a la vora de la finestra i va plorar fins la nit. Va ser aleshores quan varen trucar a la finestra, tres velles horribles d’aspecte força fastigós que li demanaven que obrís la finestra per poder entrar.  
La primera tenia el llavi inferior enorme que li penjava fins la barbeta, la segona tenia el dit polze tan gran que li tapava tot el palmell de la mà, i la tercera tenia el peu dret tan aixafat que semblava que li haguessin destrossat. De primeres, la jove es va espantar, però una vegada superat el primer ensurt els hi va obrir la finestra.
Les velles li van preguntar què li passava, i la jove els hi va explicar amb tots els ets i uts. És aleshores quan les velletes li van dir a la noia que si els hi prometia convidar-les al casament, seure-les a la taula amb ella i no avergonyir-se del seu aspecte, li filarien tot el lli de les tres habitacions.
Dit i fet, van enviar a Ludmila al llit i es van posar a la feina. La del polze gegant estirava el fil, la del llavi el llepava i l’allisava i la del peu aixafat feia anar el pedal i feia les troques. Van treballar tota la nit, i al matí següent havia baixat molt la feina a fer, però evidentment no havien acabat i varen anar tornant cada nit per seguir treballant, mentre la reina anava observant els progressos, preparant el casori i reafirmant-se en que la decisió de recollir aquella jove filadora havia estat la correcta. Va haver un dia que la feina va estar acabada, i amb el casori pràcticament a punt Ludmila es va recordar de les tres velletes i de la promesa que els hi havia fet, i uns dies abans del casori li va demanar al seu futur marit i a la reina s’hi podien venir al casament tres velles ties no gaire educades i pobres però que l’havien ajudat moltíssim. El futur rei, i la reina li varen donar el seu consentiment, i el dia del casori quan les tres velles es van presentar, tothom va començar a riure-se’n. Menys la núvia que no només les va convidar a seure a la seva taula, sinó que a més els hi va oferir tot el menjar i el beure que varen desitjar.
Després del menjar, quan la majoria de convidats ja s’havien retirat de la taula, el ja rei i espòs de Ludmila els hi va preguntar a cadascuna de les velles perquè tenien el peu tan gran, el dit tan inflat i el llavi penjant. Les tres li varen contestar que per filar, i el jove rei es va espantar tant que li va ordenar a la seva jove esposa que mai més toqués un sol fil.
Mentrestant les tres velletes van desaparèixer amb el mateix misteri com ho havien fet i Ludmila va mantenir per sempre més la paraula de que mai tocaria un sol fil, i així van ser feliços i van menjar anissos.”

Aquesta és la llegenda de Les tres filadores, la versió que us he portat per començar és de Karel Jaromír Erben un historiador, poeta i escriptor txec de meitats del segle XIX conegut especialment per haver escrit Kytice z pověstí národních (Bouquet de llegendes populars) l’any 1853. Es tracta d’un recull de poemes basats en els principals elements folklòrics del país. Tot i que també va escriure el llibre Contes de fades Txecs pels volts del 1860 on probablement va aparèixer aquesta i d’altres històries.

Tot i això cal destacar que la primera versió escrita que hi ha d’aquest conte la podeu trobar en el recull de contes de fades dels Germans Grimm l’any 1812, una cinquantena d’anys abans. Fet que ens fa pensar que l’origen txec de la història no és del tot clar. Tot i això us puc explicar que la temàtica d’aquest conte forma part de la tipologia ATU 501, i que es va fer popular i es va estendre per tot Europa.

Giambattista Basile va incloure la versió italiana d’aquesta història en el seu recull de contes italians gairebé dos segles abans del que ho farien els germans Grimm, en la seva obra pòstuma de contes publicada entre el 1636 anomenat el Pentamenrone, el conte però rebia un altre nom, i tot i que la història semblava diferent en un inici, la temàtica i l’argument eren molt similars, es deia Les set petites escorces de porc.

Italo Calvino en els seus contes de Fades italians de l’any 1956 inclou una altra versió que rep el nom de “I set!”.

Cal dir també que la primera versió dels contes de fades dels Germans Grimm incloïen una versió més curta d’aquesta mateixa història que es deia “El filat del lli odiós”.

De fet la versió dels germans Grimm ja ampliada i amb el nom de les Tres Filadores, ens explica que l’excusa que dóna la mare és que la filla plora perquè la mare no té prou lli per oferir-li perquè segueixi filant i per això se l’emporta. Un altre dels aspectes que canvia és el fet que la protagonista només té tres dies per filar el contingut d’una sola habitació, i no són tres habitacions com en la primera història que us he explicat. La resta de la història coincideix amb la versió txeca.

En canvi, la versió de “El filat de lli odiós” la història és una mica diferent, un Rei ordena a la seva esposa i a les seves filles a filar una capsa de lli enorme, cosa que totes detestaven. És per això que la reina convida a tres solterones al castell a fer-ho, el rei quan les veu els pregunta que perquè tenen les deformitats que tenen i aquestes contesten que el fet de filar les ha deixat així. Des d’aleshores prohibeix a les filles i a la seva esposa filar.

També hi ha una versió noruega d’aquesta història anomenada Les Tres tietes i escrita per  Peter Christen Asbjørnsen i Jørgen Moe en el seu llibre Norske Folkeeventyr.

“La història en qüestió ens narra com una jove molt pobre, el pare de la qual havia enviudat, decideix anar a buscar feina al castell de la Reina. És molt treballadora, de fet la que ho és més, és per això que ben aviat es converteix en una de les donzelles preferides de la Reina sota l’enveja de la resta, que per intentar treure-li el lloc s’inventen que la jove ha presumit de ser capaç de filar una lliura de lli en quatre hores. La reina li va demanar que ho fes, i la jove incapaç de dir-li que no, va demanar una habitació només per ella. Allà se li va aparèixer una vella que li va fer prometre que si li deia que era la seva tieta en el seu casament i la deixava seure a la seva taula nupcial, li filaria el lli.
Dit i fet, i de nou li demanen a la jove dues probes més de filar gairebé impossibles, i dues velletes diferents se li apareixen.
Un cop complertes les probes, la reina decideix casar-la amb el seu fill, i el dia del casori, es presenten les tres velles, l’una amb un nas horriblement llarg, l’altra amb un gep enorme i la tercera amb els ulls grans com dues taronges. Les tres seuen a la taula nupcial i són tractades de titetes de la núvia. La primera li explica al recent casat que té el nas així de tant filar, la segona la gepa de tan teixir, i la tercera els ulls tan grans de fixar tan la vista en la costura. El príncep va prohibir així que a partir d’aleshores la seva jove esposa ja mai més filés, ni teixís, ni cosís.”

Sigui com sigui totes aquestes històries ens recorden en certa manera la història de Rumpelstilskin que pertany a la temàtica de l’ATU 500, i la que avui ens ocupa 501. Les dues coincideixen en que hi ha una espècie d’ajudants màgics que ajuden a les protagonistes a complir amb les missions que se’ls havien encarregat, missions impossibles que elles no saben complir i per les quals els seu pare o mare les han entregat al rei o la reina.

Il·lustracions
Són algunes les il·lustracions que he trobat d’aquest conte, us les porto a veure què us semblen. Algunes són més clàssiques i altres una mica més modernes, però totes elles són il·lustracions d’aquesta fantàstica història que us he pogut portar avui.

1334460 16046138 35846855 lal302491 Las-tres-hilanderas-3 threespinners

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ PETITS MÓNS (4)

22 maig 2015
0

I avui us porto alguns títols més d’aquesta fantàstica col·lecció de primers coneixements que permeten a l’infant aprendre a través de l’observació d’imatges acompanyades de textos senzills i que alhora són útils per ampliar els seus coneixements i relacionar-los amb aquells previs que ja tenen i que formen part del seu entorn més proper. Avui us porto dos temes molt interessants a la vegada que diferents entre ells l’hort, que ens parla de com plantar, així com de les hortalisses, fruites i verdures que hi podem plantar; i la pluja, que ens parla de la importància de la pluja per al món que ens envolta i dels seus beneficis per al planeta.

LA PLUJA, Equip Baula, Col·l. Petits Mons, Editorial Baula (Març 2015)

107158_PM_18_pluja

L’HORT, Equip Baula, Col·l. Petits Mons, Editorial Baula (Març 2015)

107159_PM_19_hort

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ QUIN MUNT DE…

15 maig 2015
0

Avui us porto una col·lecció de l’Editorial Cruïlla que em va agradar molt especialment. Es tracta d’una col·lecció de diccionaris visuals temàtics, d’aquests contes amb un munt d’il·lustracions i vocabulari entorn d’un tema. Em va cridar l’atenció l’estil de la il·lustració del seu autor i il·lustrador en Yayo Kawamura, que fan d’aquests contes, uns contes especialment bonics però a l’hora interessants i clars, amb un munt de vocabulari que els infants podran anar a prenent a través de les seves planes.

QUIN MUNT DE VEHICLES!, Yayo Kawamura, Editorial Cruïlla

quin-munt-de-vehicles.png

QUIN MUNT D’ANIMALS!, Yayo Kawamura, Editorial Cruïlla

quin-munt-danimals.png