7a Trobada d’il·lustradors a Gràcia

18 abril 2014
0

Sento no haver-vos parlat una micona abans d’aquesta trobada d’il·lustradors, però és que m’ha agafat fora aquests dies, i no havia pogut fer l’article, però no penseu que havia oblidat la cita més important que tinc per aquest Sant Jordi, com cada any a Pla de Salmerón, més coneguts com a Jardinets pels graciencs i gracienques. I és que de nou Casa Anita, amb la col·laboració de l’Ajuntament ens portarà ja la setena trobada d’il·lustradors que cada any per Sant Jordi celebren al mateix lloc.

Enguany, i com sempre, uns il·lustradors convidats de luxe:

Ignasi Blanch
Roser Capdevila
Alexis Deacon
Raquel Díaz Reguera
Elena Ferrándiz
Anke Kuhl
Emilio Urberuaga
Jordi Vila Delclòs

Jo m’hi passaré una estoneta, segurament cap al tard, però com sempre intentaré ser-hi, treure el nas i veure els il·lustradors i com arrenquen somriures als més menuts amb els seus dibuixos. De veritat, un cop més, un any més us convido a anar-hi.

cartell trobada il.lustradors2014

El Trompeta recomana… CONTES DE SANT JORDI (X)

18 abril 2014
1

Sí que és ben cert que sembla que tard o d’hora s’haurien d’anar acabant les versions de la llegenda de Sant Jordi, que hauria d’haver algun any que no us en pogués portar cap de nou, al cap i a la fi es tracta sempre de la mateixa història. Però no ens enganyem! Any rere any, al igual que es multiplica l’edició de llibres per aquestes dates, els contes que ens expliquen la llegenda de Sant Jordi també proliferen. Hem llegit i explicat la llegenda de Sant Jordi del dret i del revés, més clàssica, més moderna, sota el punt de vista del drac o fins i tot a través dels ulls de la princesa, il·lustrada de mil maneres diferents, cançons de Sant Jordi, poemes… De tot.

QUI DIU LA VERITAT: EL CAVALLER O EL DRAC?, Montserrat Balada Herrera, Il·l. Eva San Ribera, Col·l. Mima, Editorial El Cep i la Nansa –> Aquests són dos cotnes en un, no té contraportada, de fet té dues tapes, si el gires per una banda trobaràs la llegenda de Sant Jordi sota el punt de vista del drac; per altra banda, quan giris el conte, trobaràs la versió de la llegenda sota el punt de vista del cavaller. Quin dels dos explicarà la veritat? Quina de les dues històries et creuràs? És un conte divertit i resulta curiós el fet de les dues històries en un sol conte, és un format original i diferent per explicar la mateixa història.

788f806a73

QUI DIU LA VERITAT? LA VERSIÓ DE LA PRINCESA, Montserrat Balada Herrera, Il·l. Eva San Ribera, Col·l. Mima, Editorial El Cep i la Nansa –> En la mateixa línia que el títol anterior, com en un sol conte no hi havia lloc per posar les tres versions, l’editorial va decidir editar per una altra banda la versió de la princesa. Divertida, sorprenent, una manera diferent de descobrir la història.

qui-diu-la-veritat

SANT JORDI A LA COVA DEL DRAC, Vivim del cuentu, Il·l. Rocio Bonilla, Col·l. Contes desexplicats, Editorial Baula (març 2014) –> Aquesta és de nou una versió divertida, irreverent, original, ja sabem que la col·lecció Contes desexplicats consisteix en agafar grans clàssics de la literatura infantil i capgirar-los com un mitjó. Aquesta vegada la història és sens dubte divertidíssima, us imagineu un drac cuiner? Uns cavallers fent la migdiada a la cova del Drac? Una princesa valenta? I un Sant Jordi covard? Doncs tot plegat i molt més és el que ens narra aquest clàssic capgirat. Les il·lustracions a sobre són precioses, em van encantar! Una gran versió, sens dubte!

103460_StJordi_cover-e1391683122768

SANT JORDI, Elena Ferro, Il·l. Subi, Col·l. Els contes del Follet, Editorial Baula (Març de 2014) –> I després de portar-vos tres títols que de clàssics i habituals no tenen res, us porto un clàssic com a tal. Es tracta de la col·lecció dels contes del Follet, una col·lecció en la que l’Elena Ferro a través d’un conte ens explica una tradició o llegenda popular del nostre país, d’on prové, quins són els seus orígens… Aquesta vegada ha escollit Sant Jordi i ha demostrat un cop més que aquesta és una gran col·lecció, i que en Subi és sens dubte l’indicat per il·lustrar-la.

105015-Sant-Jordi-contes-follet-e1391683561645

AMICS SECRETS, Noemí Fernández, Il·L. Teo Peiró, Editorial Salvatella –> Aquest conte no ens narra l llegenda de Sant Jordi, de fet agafa els seus personatges per explicar-nos una història diferent, una història que ningú de nosaltres coneixia però que vés a saber, potser fa molts i molts anys va succeir així. Sant Jordi i la princesa s’enamoren i serà el drac el que es convertirà en el seu celestí, en el seu còmplice, en el seu confident…

portada 39_salvatella-web-1 39_salvatella-web-3 39_salvatella-web-5 39_salvatella-web-7 39_salvatella-web-8 39_salvatella-web-9

LA LLEGENDA DE SANT JORDI. AMB TEXTURES, Xuxulanstrum, Editorial Estrella Polar –> Aquest és un conte de la llegenda de Sant Jordi pensat per a nens molt menuts, per a nens a partir d’un any, amb tapes i planes dures i textures. Un conte per mirar, tocar i gaudir. Il·lustracions senzilles i molt infantils, divertides, simpàtiques i tendres.

la-llegenda-de-sant-jordi-amb-textures_9788490573594conte-sant-jordi-ilustracio-xuxulanstrum

SANT JORDI I EL DRAC. BUSCA I TROBA, Núria Font i Ferré, Il·l. Marta Balaguer i Julià, Editorial Cruïlla –> Aquest conte és un conte de Sant Jordi que a més d’aportar-nos la llegenda en qüestió, ens planteja una sèrie de coses a cada plana que hem de buscar dins la il·lustració: objectes, personatges… el que sigui que ens demanin i hem de trobar. Per tant es converteix en quelcom que una llegenda de Sant Jordi, sinó que a més desperta l’agudesa visual i la curiositat dels infants amb aquestes petites recerques que ens va proposant en cada plana.

es149783_136693

El conte de… HANSEL I GRETEL

16 abril 2014
0

Sé i en sóc conscient que ja us vaig portar un conte d’un dels grans clàssics de la literatura infantil com és Hansel i Gretel, però és que aquesta vegada hi ha una novetat, un nou Hansel i Gretel que crec que valia la pena que us portés. L’altre conte que us vaig portar de Hansel i Gretel era molt diferent a aquest que us porto avui, però sens dubte ambdós són dues propostes ben diferents sobre una mateixa història. Així que ja no us faig esperar més, i us en faig cinc cèntims:

HANSEL Y GRETEL, Tina Meroto, Il·l. Iratxe López de Munáin, Editorial OQO Editora (Febrer de 2014) –> L’adaptació que us porto avui d’aquest gran clàssic, es basa en la primera versió del conte dels germans Grimm de l’any 1812, on hi ha un element diferenciador de les versions fetes a posterior, i és que en aquesta versió qui abandona a en Hansel i la Gretel són els seus pares, no el pare i la cruel madrastra com ens expliquen les versions posteriors, explicant així que la veritable causa d’aquest abandonament és l’excessiva pobresa dels pares.

Lluny del que pugui semblar aquesta versió ens mostra uns pares molt tristos i empenedits de la decisió que es veuen obligats a prendre. I en el conte apareixen sentiments com el perdó dels nens cap als seus pares, mostrant que no els guarden cap mena de rancúnia als seus progenitors.

Un cop explicades les curiositats de l’adaptació, us vull parlar de les il·lustracions de la Iratxe, fetes en gouache i llapis de colors i transmeten a la perfecció la intensitat de la història, la por dels nens, la bruixa temible.

Com sempre Oqo ha fet una feina excel·lent en la acurada edició d’aquest conte, i no podreu evitar fer-hi una ullada quan el veieu a les llibreries.

aaaaa web1 web2 web4 web5 web6 web7

Exposició “Contes de Pastel”

14 abril 2014
0

Exposició PMC Sílvia Ortega_invitació_01_Página_1

La setmana passada s’inaugurava una exposició d’originals d’una il·lustradora d’allò més interessant, la Silvia Ortega, sota el títol “Contes de Pastel” s’inaugurava a la Sala d’Art del Centre Cultural de Ripollet el dia 7 d’Abril aquesta exposició. Una exposició que podreu visitar fins el 4 de Maig i on podreu veure una mostra del treball fet per aquesta il·lustradora.

CENTRE CULTURAL DE RIPOLLET

Rambla de Sant Jordi 2-4, Ripollet

Horari:

Feiners i dissabtes de 10 a 13h i de 18 a 21h

Diumenges i festius de 12 a 14h

El Trompeta recomana… CONTES DE MONES (II)

11 abril 2014
0

Avui és el darrer dia d’escola del segon trimestre per a tots els nens i nenes catalanes, i ara venen uns dies de festa i de descans, i d’entre les tradicions d’aquests dies ens destaca una de molt particular i que m’agrada moltíssim! Arriba el temps de menjar molta xocolata! Les mones!!! Mare meva, quin gran plaer… Doncs si l’any passat us vaig portar un parell de contes de mones, enguany us en porto un parell més. Diferents i originals, ja ho veureu:

LA GALLINA XICA, Núria Figueras i Adell, Il·l. Teresa Martí, Col·l. Nous i Esbojarrats, Editorial Baula (març de 2014) –> L’editorial Baula estrena una nova col·lecció que en la línia dels contes esbojarrats, sorgeix com a Nous i Esbojarrats, una col·lecció amb històries esbojarrades i divertides, però amb tapes toves i un format una mica diferent, tot i així en essència es tracta del mateix tipus d’històries. Aquesta vegada la història és molt adient per la temàtica que estem tractant, i és que ens explica la història de la gallina Xica i de com aquesta, la pobre, no pot posar ous, per més que s’hi esforça no ho aconsegueix, és sens dubte la riota del galliner i fins i tot el granger es planteja amb ella fer-ne croquetes. Però un molt bon dia després de molt i molt apretar, li surt un nou ben menut i de color marró, la resta de gallines del galliner i el gall diuen que és un cagalló, però vet aquí que el granger es mira i es remira l’ou, l’olora, obra la boca i mmm… És boníssim! Resulta que és de xocolata…

I el final de la història no us l’explicaré, però aquesta és sens dubte una història d’allò més divertida i entretinguda.

105017-La-gallina-xica-e1391094120264 gallina-pag-2 gallina-pag-12

LA MONA DE LA JOANA, Mercè Canals, Col·l. Nous i Esbojarrats, Editorial Baula (març de 2014) –>Aquesta és una història que a diferència de l’anterior ens parla de la mona pròpiament dita, però és també una història diferent. I és que a Joana està esperant en candeletes que arribi el dia de la mona, i està tancada a la seva habitació preparant una llarga llista amb totes les coses que farà amb la seva mona aquest any. Com sempre les històries de la Mercè Canals tenen aquest aire esbojarrat, divertit i desenfadat que les fa peculiars.

105016-La-mona-de-la-Joana

El conte de… LA VELLA QUARESMA

9 abril 2014
0

LA VELLA QUARESMA, Elena Fero, Il·l. Subi, Col·l. Els contes del follet, Editorial Baula (Octubre de 2013) –> Ara que a la Vella Quaresma ja li queden poques cames, us deixo un conte de la Vella Quaresma d’allò més bonica. Un cop més, és impossible no parlar i no recomanar-vos l’excel·lent tasca feta per l’Elena Ferro en aquesta col·lecció. Una col·lecció que, com ja us he explicat moltes altres vegades, s’encarrega a través d’un conte d’explicar-nos el perquè de les tradicions o llegendes, els seus orígens, d’on provenen… Aquesta vegada ens parla de la Vella Quaresma, del període de quaresma, de perquè s’estableix i quin és el seu significat. En el conte que ens explica al principi ens porta la Vella Quaresma, amb el seu cistell ple de verdures, el seu bacallà i evidentment les seves set cames, no? És molt maca aquesta col·lecció i val la pena tenir tots els títols.

Com sempre les il·lustracions d’en Subi fan del conte en qüestió, quelcom encara més bonic.

Coberta La Vella Quaresma VellaQuaresmacarnaval Dibuix Vella Quaresma VellaQuaresmanensbarca

Els orígens de… EL MANSUET (versions i realitat)

7 abril 2014
0

Però continuem amb les versions, i és que la història del nostre país en va ben plena. Dos anys més tard, al 1861 Manuel Angelón i Broquetas publica “¡Atrás el extranjero! Novela histórica del tiempo de la Guerra de la Independencia”. Aquesta es centra també amb el personatge del Mansuet però aquesta vegada, la imaginació de l’autor va un pas més enllà i acaba identificant el Mansuet com el propi Timbaler del Bruc, com si es tractessin del mateix personatge.

És a partir d’aquell moment quan el Mansuet s’acaba convertint en un cèlebre personatge, imprescindible en totes les guies i descripcions que es fessin a partir d’aquell moment de Montserrat. És en aquest moment que el guerriller es converteix en part dels símbols de la Renaixença catalana, i en un dels elements bàsics per la recuperació del monestir de Montserrat. Fins i tot Jacint Verdaguer un dels símbols de la Renaixença i precursor de la recuperació del monestir va utilitzar el personatge del Mansuet en la seva “Cançó del pelegrí” del poemari Montserrat.

El Folklorista de Collbató, Pau Bertran també recull la llegenda i ho fa a la revista “Ilustració catalana” de 1892.
El Mansuet va ser fins i tot protagonista de diverses obres teatrals, la primera d’elles va ser l’any 1865 quan s’estrena a Barcelona “El Mansueto o los héroes del Bruch”, de Sebastià Puigbonet i Corbella. El 1907 té lloc l’estrena de “Mansuet” de Joan Molas i Valverde. El 1909 al Centre Moral de Gràcia s’estrena una obra també del Mansuet en vers i acompanyament coral de J. Abril i Virgili i música de J. Comellas i Ribó, basada en la novel·la d’Ortiz de la Vega.

Després de tots aquests anys d’exaltació literària, la figura del Mansuet cau en l’oblit durant un bon grapat d’any, i no és fins després de la Guerra Civil quan en ple franquisme, torna a aparèixer en algun article de Joan Playà publicat a la revista “Castellet” el 1944.

Anys després, i evidentment, la llegenda és recollida pel folklorista Joan Amades en el seu llibre “Llegendes i tradicions de Montserrat” (1959). Ja entrats en els anys 80 apareix a la revista Cavall Fort un relat en forma de còmic, escrit i dibuixat per Oriol Garcia, que recull la primera versió de la llegenda. El 989 i després de molts i molts anys de versions, apareix el primer estudi històric sobre la figura d’en Mansuet, obra de Joan Joan Masats i Llover i sota el títol de “En Mansuet Boxó, entre la llegenda i la història”.

És a Collbató on però el Mansuet ha rebut més homenatges i evidentment hi és més present, hi ha un carrer d’aquest petit poble amb el nom del Mansuet, el seu gegant també es diu així,i fins i tot hi ha dos plafons ceràmics al centre del poble que expliquen la història d’en Mansuet. Fa uns anys tot el poble va participar de manera molt activa en una representació teatral que es va fer de la llegenda a les mateixes coves de Salnitre, lloc on ocorren els fets que narren la llegenda.

Però ara de la llegenda, i de les versions d’aquesta mateixa, passarem a la part més històrica, passarem a descobrir si en Mansuet va existir de veritat, qui era aquest personatge i que se’n sap de la seva vida “real”.
Bàsicament s’han publicat dos estudis històrics sobre la figura d’en Mansuet, l’un de l’any 1989 de Joan Masats, i l’altre del 2008 de Genís Frontera i Joan Valls. Els dos coincideixen en afirmar que en Mansuet Boxó i Xalabia era un personatge real, que va néixer el 1777 a Esparreguera, fill d’un ferrer de Piera.

L’any 1799 en Mansuet i el seu pare es traslladen a viure a Manresa, mentre que el taller d’Esparraguera continua obert, gestionat pels tres germans d’en Mansuet. Més tard, ja el 1810 en plena guerra del Francès pare i fill s’estableixen a Castellbell i el Vilar. El 1812 amb 35 anys, en Mansuet es casa amb Rosa Vacarisses, veïna de Collbató amb la que va tenir tres fills.

Un cop acabada la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal, en Mansuet encapçala una partida guerrillera d’entre 100 i 300 homes que defensava l’absolutisme del Rei Ferran VII i que va protagonitzar diversos enfrontaments armats amb les tropes constitucionalistes pels voltants de Montserrat. La partida del Vilar es va aixecar en armes el 18 de maig de 1822. Vuit dies més tard, el 26 de maig, les tropes que s’havien desplaçat des de Manresa per controlar la insurrecció havien aconseguit dispersar els rebels i assetjar en Mansuet i alguns dels seus homes a la ferreria del Vilar.

El Mansuet i el seu pare van ser afusellats, la seva dona, els seus fills i alguns guerrillers menors d’edat van salvar la vida. El 1826, el rei Ferran VII nomena pòstumament en Mansuet Boxó tinent coronel d’infanteria, i el 1855 l’Estat concedeix a la seva vídua una pensió vitalícia de 5.000 rals anuals, tot i que triga uns quants anys a fer-se efectiva.

El fet que la llegenda estigui ubicada en les coves de Salnitre no és aleatori, i és que a la segona meitat del segle XIX s’hi havia trobat armament divers provinent de la Guerra del Francès i fragments d’uniforme de l’exèrcit francès de la mateixa època.

D’altra banda però, les escaramusses dels veïns de diversos dels pobles de la zona de Montserrat contra l’exèrcit Francès varen ser molt freqüents a l’època i s’ha documentat el saqueig de l’església de Collbató fet pels soldats francesos i la crema del poble com a mínim una vegada, el 27 de juliol de 1812, en represàlia pel suport donat a les accions guerrilleres. Sembla, doncs, possible que les coves de la muntanya de Montserrat poguessin servir de refugi a guerrillers catalans d’aquella guerra.

Llegit i revisat tot plegat, així com les llegendes i històries que s’expliquen entorn del Mansuet, sembla prou realista la segona de les que us he explicat, coincideix en certa manera amb els fets històrics reals, però evidentment amb més detall dels que històricament podem tenir. Pel que fa a la primera de les històries i sobre la seva part de veritat, sí que podem dir del cert és que les Coves de Salnitre van servir de refugi pels guerrillers de les gents del poble de Collbató i rodalies, i sí que és probable que es donés més d’un enfrontament entre les gents del poble i l’exèrcit francès. Ara, sobre la història de la caldera i de la fugida per cames de l’exèrcit francès ben poca cosa podem deduir del que és cert i del que no. Els paral·lelismes o similituds amb la història del Timbaler del Bruc són evidents, però com sempre passa en totes les llegendes hi ha una part de certa i una altra que és fruit de la transmissió oral, de l’exageració dels fets, o simplement perquè aquesta llegenda forma part d’un moment històric en que el poble català necessitava exalçar els seus herois, fer-los més grans, més importants, més valents… I en Mansuet és un clar exemple de tot això. Tot i que a tot plegat no cal oblidar que en Mansuet Boxó va lluitar contra l’exèrcit francès pel seu país i pel que considerava seu, la seva gent, les seves terres…

Imatges
Us porto primer la portada del més recent estudi històric sobre la figura d’en Mansuet, publicat l’any 2008.

Mansuet_el_guerriller_de_Montserrat-Frontera_Vila_GenisValls_Pueyo_Joan-9788495695871

Ara us deixo amb una imatge dels Gegants de Collbató, que evidentment i com era d’esperar representen en Mansuet i la Marta.

cortada

Món Llibre 2014

6 abril 2014
0

Un any més, el cap de setmana anterior al de Sant Jordi es celebra a Barcelona una de les fires més important de Literatura Infantil i Juvenil celebrades a les nostres contrades. Enguany celebra el seu 10è aniversari, i és que deu anys celebrant el Sant Jordi pels més menuts ha convertit a Món Llibre, sens dubte, en un referent pel món de la LIJ del nostre país.

Com sempre en els darrers anys aquest festival es continua celebrant al CCCB amb un munt d’activitats singulars i divertides per als més menuts de la casa.

Amb la participació de més de 30 editorials, botigues i llibreries infantils, revistes en català… Un total de més de 50 activitats repartides entre els espais que ofereixen el CCCB i el MACBA. Com sempre aquest acte esdevé el tret de sortida a la gran festa de Sant Jordi! Un dels imperdibles de tot l’any en l’àmbit de la literatura infantil i cultural en general, celebrats a la nostra ciutat.

Per més informació, us deixo la web de Món Llibre 2014

Monllibre

El Tormpeta recomana… COL·LECCIÓ TOCA TOCA (2)

4 abril 2014
0

Avui us porto una nova entrega d’aquesta col·lecció pensada per a nens molt i molt menuts de l’editorial Combel, que aquest any està de celebració, ja que compleixen 25 anys com editorial. Es tracta de la col·lecció Toca Toca de Combel una altra vegada. Són llibres amb textures, amb colors vius i lluents, pensats per als nadons, i és que els nens ja ben menuts els poden tenir, tocar, mirar, explorar, descobrir… De nou, en els nous contes de l’editorial apareixen més títols d’aquesta col·lecció. Aquesta vegada en són dos:

LLIBRE CARRUSEL, VVAA, Editorial Combel (2014) –> Aquest conte està pensat expressament perquè els infants observin i juguin durant els moents del dia en que estan bocaterrosa, ja que estimula la motricitat, i enforteix els músculs del coll. Com a novetat aquest títol es pot desplegar del tot i deixar-lo a l’abast dels menuts de la casa per tal que puguin no només explorar-ne els colors i les textures sinó els forats que tenen per poder fer tat.

IMG_0096 IMG_0107

LLIBRE FAMÍLIES, VVAA, Editorial Combel (2014) –> Aquesta vegada es tracta d’un títol més de coneixements, sobre animalons, per tal de que els infants aprenguin a descobrir diferents famílies d’animals. A la pàgina esquerra hi trobaran els adults amb textures, i a la part dreta podran jugar a trobar el petit de cada animal. En general els títols d’aquesta col·lecció són divertits, coloristes, entretinguts… Un bon exemple de tot plegat és aquest darrer títol.

IMG_0036IMG_0043

Presentació de… NÚVOL

3 abril 2014
0

Aquest mateix dissabte 5 d’Abril a les 12h tindrà lloc la presentació del conte Núvol de Glòria Falcón a la Llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5). L’acte serà presentat per Marta Luna (professora de l’escola d’Escriptura de l’Ataneu Barcelonès)

falcón nube alba