Barcekholm: El mapping de La Mercè a l’Ajuntament de Barcelona

21 setembre 2014
0

Avui us vull portar Barcekholm que és el ja tradicional 2D-mapping que es projecta durant les festes de La Mercè a la façana de l’Ajuntament de Barcelona. Enguany la ciutat convidada a les festes és Stockholm i s’han fet una sèrie de concerts i activitats entorn d’aquesta ciutat convidada. Un dels actes ha estat aquest 3D fet per sis il·lustradors barcelonins i sis de la capital sueca, tots ells amb un muntatge que pretén acostar les costums de Suècia als barcelonins i barcelonines, ens parla de la cultura escandinava i de les diferències entre les dues cultures, i tot plegat ens ho va mostrant a través d’aquests il·lustradors. La història parteix de la curiositat que l’edifici d’Afers exteriors d’Estocolm és arquitectònicament molt similar a l’Ajuntament de Barcelona, i és per això que els dos edificis prenen vida i es coneixen: en Jaumet (l’ajuntament de Barcelona) i la Sophia (Estocolm).

De fet a Estocolm el 3D es projectarà al Festival de Cultura del mes d’Agost a l’Edifici en qüestió.

Els il·lustradors que han participat han estat per part de Barcelona: Roser Capdevila, Ed Carosia, Luci Guitérrez, Martín Tognola, Sonia Pulido i Pep Boatella. I provinents de la ciutat d’Estocolm: Pia Koskela, Stina Wirsén, Sara Lundberg, Elisabet Ericson, Elin Svensson i Klas Fahlén.

Sens dubte una experiència innovadora, divertida i entretinguda de la que vaig poder gaudir, i que si voleu anar-hi encara hi sou a temps, ja que el 22, 23 i 24 de Setembre encara es faran quatre projeccions diàries a la Façana de l’Ajuntament en motiu de les Festes de la Mercè.

P9209087 P9209095 P9209113 P9209119 P9209127 P9209137 P9209165 P9209169 P9209187 P9209189 P9209195 P9209200 P9209203 P9209225 P9209230 P9209232 P9209240 P9209243 P9209244 P9209248 P9209251

El Trompeta recomana… CONTES DE LA PLIS PLAU (II)

19 setembre 2014
0

Avui us porto de nou un parell de contes més de la simpàtica vaqueta Plis Plau, publicats per Baula. La Plis Plau ja la coneixem tots, una vaca que viu incomptables aventures amb les seves amigues i que les va superant totes mica en mica, amb constància i persistència. Es tracta de contes que tracten problemes habituals de les criatures i que els ajuden a enfrontar-s’hi com els malsons, o la vergonya de portar ulleres i ser diferent de la resta. Us deixo amb els seus dos darrers títols:

LA PLIS PLAU I LA FORMA DE LES ULLERES, Pep Molist, Il·l. Cristina Sardà, Editorial Baula –> Un dia la Plis Plau confon voltors amb gavines i tota una sèrie de coses diferents. Aleshores la metgessa descobrirà que el que en realitat li passa a la Plis Plau és que no hi veu bé i que necessita ulleres. Al principi la idea no li agrada gens, però al final se n’adona que hi ha ha ulleres molt originals i divertides, de diferents formes i colors, i finalment s’adona que com li ajuden a veure bé, li són més que necessàries.

103516_plis_plau-e1375358989580

LA PLIS PLAU I EL MONSTRE DEL MALSON, Pep Molist, Il·l. Cristina Sardà, Editorial Baula –> La Plis Plau no pot dormir perquè té un malson. Com el superarà i com aconseguirà de nou tornar a dormir, ho descobrireu en aquest conte.

105585_Plis-Plau-i-el-monstre-del-malson-e1391007935204

CRISTINA PICAZO: “Il·lustrar és la meva passió, la meva feina, la meva manera d’expressar.”

17 setembre 2014
0

jo3La Cristina Picazo és una il·lustradora barcelonina nascuda l’any 1969, filla d’artistes d’agulla i didal com ella mateixa afirma. Des de ben petita li ha agradat dibuixar, va estudiar Belles Arts i va tenir com a mestre a Alberto Cardín i durant anys es va dedicar a donar classes de gravat, pintura i plàstica tant a nens com a adults.

Des de l’any 1999 es dedica únicament a la il·lustració. Ha publicat les seves il·lustracions en una cinquantena de llibres de text, d’art contemporani dirigit a nens, de lectura infantil i juvenil…

Una il·lustradora consolidada de la que avui, amb aquesta entrevista podreu descobrir moltíssimes coses. Segur que us agradarà conèixer-la una mica més.

- Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Ja de petita que volia dibuixar i dibuixar. Vaig estudiar Belles arts, pensant que potser  em podria agradar alguna altre manera d’expressar-me artísticament, però allà vaig acabar de decidir que treballaria d’il·lustradora si em deixen.

- Quant temps fa que t’hi dediques?
Uns 20 anys.

- És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
I en quin àmbit professional no és complicat fer-se un lloc? Les noves tecnologies han facilitat que molts  il·lustradors puguin treballar des de qualsevol lloc del planeta.  Això pot ser bo o dolent, segons es miri.

9timas b- De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa?
Em sento orgullosa de molts, són com petits fills. Hi ha un llibre que vaig fer fa molts anys: “Jo em sé una cançó per al meu nadó” el va escriure la Roser Ros. I també de totes  les col·laboracions que faig amb la revista Tatano i Cavall fort, porto el taller de manualitats.

- Per què?
Del llibre de la Roser Ros guardo un amor especial perquè tenia els nens petits i vaig dibuixar el meu entorn més proper, les mares, els pares, infants , nadons, avis.  El vaig treballar amb guaix. Ara ho faig tot amb l’ordinador, a vegades trobo a faltar embrutar-me els dits i treballar més lentament.
manuali6_GDels tallers de manualitats n’estic especialment orgullosa perquè hem crescut plegats. I des de la revista sempre m’han donat carta oberta, han cregut amb mi i això es nota en els resultats.

 

- I quin va ser el més difícil?
Són difícils els projectes on et demanen un registre amb el que no estàs habituat, o quan tenen molt clar el resultat que volen, en certa manera et retallen llibertat i de retruc, l’expressivitat. Llavors surten dibuixos encarcarats.

musica- Has treballat en contes infantils, llibres de text, revistes… En quin àmbit et sents més còmode?
Em sento còmode en tots els projectes on creuen en mi i em donen carta blanca per crear.

- Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració?
Llegir uns quants cops el llibre o l’encàrrec, subratllar en un color totes les descripcions de personatges o espais, i en un altre aquelles escenes que crec són més representatives de l’acció. Després faig esbossos, en llenço molts, i quan veig que m’agraden tant a nivell individual com en el seu conjunt, llavors els passo a net i dono color.

- Il·lustrar és …
la meva passió, la meva feina, la meva manera d’expressar, m’ajuda a endreçar-me, a conèixer-me, a descobrir…

- Si no fossis il·lustradora series…
Bombera, ho dic de debò, els admiro moltíssim com a col·lectiu. Els envejo el treball en equip, la pinya, el tots a la una.  I de debò que allò de la “idea de bomber” és ben cert. Se que no és gens fàcil la seva tasca, que és dura i mal retribuida. Però com que és gairebé una ficció imaginar-me fent una altre feina que no sigui dibuixar….

153152-Cu-01--93639_250x- Com definiries el teu estil?
He canviat molt el meu estil, també m’he hagut adaptar als clients i als projectes (s’ha de menjar!) He dibuixat un llibre d’en Josep Gòrriz, es diu “Kangú el gos cangur”, l’he dibuixat amb el meu autèntic estil, m’agrada molt el resultat, hem fet un bon tàndem amb l’autor i l’editora. Diria que és un estil expressiu, espontani, fresc, amb humor.

- El teu il·lustrador preferit és…
Tonny Ros, Eric Carle, Lluís Farrè, Carme Solé…

- Per què?
Tenen estils molt diferents però tots són molt expressius i tenen sentit de l’humor

- Quin clàssic de la literatura infantil t’agradaria il·lustrar?
M’agradaria dibuixar llibres de mitologia grega

- Perquè?
La mitologia grega té de tot, són narracions brutals, no et quedes indiferent desprès d’haver llegit alguna història mitològica

- Si fossis un personatge de conte series …
No ho se, de debò!. Sé el que no seria, no seria princesa.

- Quin és el conte que més t’agradava que t’expliquessin quan eres petita?
Sóc la petita de 5 germans, a l’hora del conte la mare cantava… Però et puc dir un amb el que xalaven els meus fills: en Patufet , l’escatologia triomfava a casa.

- Un país amb bona literatura infantil és …
França

- ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Li falta més difusió: que entri a la sopa, als autobusos,  … En aquest sentit les biblioteques i les llibreries fan molt bona feina.
Li sobra …. (pasapalabra)

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que dins la grip generalitzada, la literatura infantil a Catalunya té força bona salut.

- Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Estic treballant la tercera entrega d’en “Bernat detectiu” de la Josefina Llauradó, una història d’intriga que passa a la Segarra entre castells i torres de guaita. Són il·lustracions en blanc i negre, m’agrada molt de tant en tant eliminar el color. Després em submergiré dins els llibres de text, amb tants canvis dins els currículums escolars totes les editorials van de bòlid, i els il·lustradors al darrera (ep! Que no es queixa!)

Ellen Crimi-Trent

15 setembre 2014
0

La il·lustradora que us porto avui té una història ben particular, es tracta de l’Ellen Crimi-Trent. L’Ellen porta sent artista més temps del que és capaç de recordar, ha treballat moltíssim creant imatges i patrons per a teles de roba, quadres infantils, vinils, grans enganxines, postals… Tot plegat amb un estil infantil molt i molt bonic, i molt apreciat en el món del disseny tèxtil i de la decoració infantil.

6a00e39822194088330168e748ab9a970c il_570xN.521359636_ikzd il_fullxfull.192448531 il_fullxfull.408381966_99l1 il_fullxfull.488615867_jdmk la_cage_au_birdie_y1148-32 le_elephant_y1625-29

Però un dels seus somnis sempre ha estat escriure i il·lustrar els seus propis contes infantils. Una ambició que ha pogut fer realitat amb una col·lecció que rep el nom de Schoolies i que s’ha publicat amb molt d’èxit a l’estranger, i que a Catalunya es publica gràcies a l’Editorial La Galera. Els Schoolies són una sèrie de contes multi-activitats que pretenen difondre certs coneixements en els nens més menuts, i al igual que tota la sèrie de productes de l’Ellen, tenen el seu segell particular, ja que les il·lustracions que els acompanyen són del seu estil: divertides, coloristes i sorprenents.

6a00e398221940883301a3fd1b6a7b970b

El Trompeta a… LA INVASIÓN MARCIANA

14 setembre 2014
0

El mateix dia que vaig anar a la setmana del Llibre en Català em vaig acostar a Abracadabra Llibres que queda d’allò més a propet de la Catedral de Barcelona, així que m’hi vaig acostar. I part de descobrir, com sempre nous contes, vaig poder descobrir també que encara hi era l’exposició dels esbossos i originals del conte de “Invasión Marciana”, i la veritat que em va encantar, perquè l’il·lustrador no només ha deixat per a la mostra els esbossos i els originals sinó que al muntar l’exposició ha guarnit les parets en relació també al conte, de manera que la part d’exposicions d’Abracadabra era una autèntica invasió “marciana”.

Us deixo amb les imatges que en vaig poder fer.

2014-09-06-18.26.07 2014-09-06-18.25.30 2014-09-06-18.25.40 2014-09-06-18.25.43 2014-09-06-18.25.25

El Trompeta recomana… CONTES DE FINESTRES

12 setembre 2014
0

Avui us porto un parell de contes de finestres, d’aquests amb solapes que s’aixequen, no es tracta de contes de pop-up amb grans efectes, sinó dels contes que amaguen darrere les finestres algunes respostes, dibuixos amagats… Són un clàssic, tots n’hem tingut quan érem petits i avui us en porto dues mostres molt diferents.

¡VAYA TALLER!, Christophe Merlín, Col·l. Luna de papel, Editorial La Osa Menor (Març de 2011) –> Aquest és un conte de coneixements amb finestres i solapes molt divertit. Té un estil una mica retro, de fet a mi quan el vaig veure em va donar la sensació que era una mica vintage. Però em va agradar la temàtica i la història en sí. Una història del taller mecànic d’un ós que ens ensenyarà no només le sparts d’un taller, sinó que també ens ensenyarà les parts que té un cotxe, els membres que formen el taller… El vaig trobar sincerament curiós i bonic.

taller3 garage585 copie

10 COSES QUE PUC FER PER AJUDAR AL MEU MÓN, Melanie Walsh, Molino Editorial –> Les diferents solapes et donaran la resposta a diferents coses que pots fer per ajudar el teu món, petits consells i molt senzills que pot fer qualsevol a casa seva, com per exemple tancar l’aigua quan t’estàs rentant les dents.

10thingsicandotohelpmyworld 10thingd2 10things3

I ja en sumem 8!

11 setembre 2014
6

8 anys és molt de temps per un bloc com aquest. Està clar que el “boom” dels Blocs va de baixada, ja no sóm tants els qui fem Blocs, i la veritat és que t’absorbeix tant de temps que a vegades és complicat seguir endavant. Perquè com ja sabeu, l’Elefant Trompeta neix com un lloc on explicar experiències, i acaba derivant en el “poti-poti” en el que s’ha convertit. Un espai on parlar sobretot de contes i d’infantesa, un lloc on sovint explico el que sento, i el que penso sobre el món de l’educació. Tot sigui dit que cada vegada em costa una miqueta més seguir trobant la motivació per seguir, però que quan em plantejo deixar-ho estar sóc incapaç. I és que al final, el Trompeta s’ha convertit en part de la meva vida, de la meva feina, del meu dia a dia, i jo sempre m’he caracteritzat per ser una personeta treballadora i constant, com una formiga; i deixar el Trompeta seria un gran fracàs. És per això que després d’un estiu que en lo personal ha estat una mica estrany, avui em sento molt feliç i contenta perquè ja fem 8 anys! 8 anys d’esforços, d’il·lusió, d’alegries,de llàgrimes. 8 anys en els que he madurat com a mestra, en els que he crescut com a persona; però 8 anys en els que potser he perdut part de la meva essència o de la meva il·lusió.

Però com ja us he dit, no em rendeixo amb facilitat i trobaré nous motius, noves il·lusions i energies renovades per continaur amb el Trompeta. Potser amb articles no tant freqüents, en els bons temps publicava un article per dia pràcticament, però això creieu-me que crema; em prendré les coses amb més calma i intentaré acostar-vos una part del que em fa sentir feliç, descobrir-vos nous contes i històries, parlar-vos dels orígens d’aquests…

I avui fem vuit anys amb el Trompeta, vuit anys d’aquella primera entrada, d’aquelles pors, d’aquelles inseguretats de ser mestra… I seria una falta de respecte per part meva no recordar un any més, la meva primera classe, els meus elefants. Ja faran cinquè i m’espantaré el dia en que acabin la seva etapa educativa i pensaré que aleshores m’hauré fet gran. Se’n recordaran de mi? La resposta sé que probablement és negativa, però a mi m’il·lusiona pensar que potser sí, que potser algun dia quan mirin la seva foto de quan anaven a la llar d’infants pensin: “Amb aquella senyoreta  m’ho vaig passar molt bé, vaig aprendre moltes coses”. L’any passat quan us parlava de tot plegat, ja us deia que e sentia perduda i que no sabia cap on anar amb el Trompeta, i tinc la sensació que això no ha canviat gaire d’un any a l’altre però segueixo aquí, segueixo amb les meves recomanacions, els meus contes, el meu món…

I et preguntes si realment interesses a algú, si la teva feina serveix d’alguna cosa o simplement et serveix a tu. Darrere un teclat a vegades et sents una mica sola, sort que tinc al meu Elefant sempre fent-me costat i mirant-me amb bons ulls perquè segueixi endavant. No tens feedback, no saps si algú et llegeix, si algú s’apunta els contes que recomanes o si a algú li interessa d’on neixen els contes. Et sents una mica perduda, la veritat.

Ei! Que aquest article no sembla pas un article de felicitació per fer anys, no? Doncs això ho haig de reconduir. Moltes felicitats Trompeta! Em fas molt feliç i em fas sentir una mica més realitzada a nivell professional del que sovint em sento, i això és molt bo, i només per això val la pena seguir endavant i continuar fent aquesta feina. Així que Felicitats Trompeta i felicitats a mi mateixa perquè donar-te vida ha estat una de les millors pensades que he tingut mai. I Feliç Diada!

El Trompeta a… LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

9 setembre 2014
0

I un any més he pogut acostar-me a gaudir d’una bona estona passejant entre llibres i contes de la Setmana del Llibre en català, hi vaig anar el cap de setmana passat i la veritat que va ser d’allò més entretingut. Com sempre les novetats editorials, diferents editorials, llibreries… I com sempre una part pensada per als més menuts. Quan nosaltres hi vam ser, hi havia un contacontes amb la Carme Soler Vendrell que il·lustrava les paraules d’en Pep Duran, i la veritat és que els nens estaven encandilats amb la història que els hi estaven explicant.

Com sempre, hi havia molta gent curiosa de paradeta en paradeta, i també les paradetes de llibreria infantil especialitzada pròpiament com la d’Al·lots i la de Casa Anita amb l’Oblit com sempre al peu del canó.

Encara tenia tota aquesta setmana per anar-hi, així que us recomano moltíssim que ho feu.

2014-09-06-17.48.16 2014-09-06-17.55.19 2014-09-06-17.55.28 2014-09-06-17.57.08 2014-09-06-17.57.26 2014-09-06-18.00.50 2014-09-06-18.01.01 2014-09-06-18.02.57 2014-09-06-18.06.20 2014-09-06-18.06.40

Emily Bolam

8 setembre 2014
0

Avui us vull portar una il·lustradora infantil amb un estil molt però que molt infantil, es tracta de l’Emily Bolam que entre els seus contes destaca per ser contes sovint protagonitzats per animals, a les nostres contrades ha publicat nombrosos títols com: Els sons de la granja, Els crits de la jungla, Masia Esbojarrada, Mascotes esbojarrades… En definitiva, amb aquests títols podeu deduir molt fàcilment que es tracta de contes sobre primers coneixements d’alguns animals, pensats per a nens molt petits i amb un estil un xic clàssic, tendre i dolç però que no deixa de ser bonic i colorista.

Pel que fa a la seva biografia, l’Emily va néixer a Buckinghamshire, a prop de Londres l’any 1969. Va estudiar al Brighton College of Art sota la tutela de dos il·lustradors de la talla de John Vernon Lord i Chris McEwan. Ell seu primer projecte d’àlbum infantil neix mentre estudiava, i ja abans de graduar-se va ser publicat.

Des d’aleshores l’Emily ha publicat centenars de llibre si ho fet en moltíssims idiomes i països d’arreu del món, i per tal que la conegueu una mica més, us deixo algunes il·lustracions d’ella.

10827-889 10829-889 10831-889 10835-889 10836-889 10866-889 10867-889

El Trompeta recomana… CONTES INDEPENDENTISTES (II)

5 setembre 2014
0

Un any més s’acosta la Diada Nacional de Catalunya, un any més s’acosta l’11 de Setembre, i ja l‘any passat us vaig parlar de que el fervor independentista s’havia apoderat de les Editorials, de la “moda” independentista. Doncs bé, un any després i dos anys des de la manifestació de l’11 de Setmebre de 2012, sembla que la “moda” ha deixat de ser-ho per ser una realitat consolidada, i enguany també hem trobat algunes novetats editorials en aquest àmbit. Es tracta de l’Editorial La Galera, que potser és una de les menys acomplexades per mostrar de quin peu calça, i enguany ho ha fet amb dos títols nous:

SÚPER PINTA I ESCRIU CATALUNYA, L’Abecedari de Catalunya, L’Onze de Setembre i La meva primera història de Catalunya, Anna Canyelles, Toni Soler, Il·l. Pilarín Bayés, Il·l. Roser Calafell, Editorial La Galera (agost de 2014) –> Aquest llibre és un format que l’editorial ja ha utilitzat en d’altres ocasions, es tracta de recollir tres títols de la mateixa col·lecció sobre la mateixa temàtica i fer un súper àlbum de gran format per tal que els nens puguin pintar i escriure les diferents històries, conté adhesius i alguna activitat extra, en aquest cas: pintar la seva pròpia Senyera. És en format apaïsat i espiral i és una molt bona manera d’acostar als infants aquestes històries per tal que les puguin treballar i adornar ells mateixos.

{00000001-0000-0011-0000-000001438553}-1

L’ABECEDARI DE LA INDEPENDÈNCIA, Equip Editorial, Il·l. Roser Calafell, Editorial La Galera (agost 2014) –> Crec que el títol en qüestió no deixa lloc a gaires dubtes, exactament aquest nou conte de La Galera és un abecedari que permetrà als infants entendre el procés sobiranista pel que està travessant el seu país i a més coneixerà les paraules clau per entendre’l. Cada plana és una lletra, i hi podem trobar el nom de la paraula en tres formats de lletra: lletra lligada, de pal i d’impremta, i el seu dibuix corresponent. Un format senzill però no per això menys vàlid. A més el conte conté un pòster amb totes les lletres, paraules i dibuixos en petit.

{00000001-0000-0011-0000-000001438554}-1