El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ EL PETIT LLIBRE (2)

23 gener 2015
0

Farà cosa d’un parell d’anys us vaig portar una col·lecció que em va agradar molt i que us vaig voler recomanar la de El petit llibre de l’Editorial Estrella Polar. Recordo que en aquell article vaig defensar una vegada i una altre el paper de les primeres lectures, dels primers contes per als més menuts. I avui una vegada més, ho vull tornar a fer. I és que aquesta col·lecció ha crescut durant aquests dos anys, i ara ja hi ha quatre títols més dels que avui us volia parlar. Es tracta de petits diccionaris d’imatges que ajuden als infants a profunditzar sobre diferents temes, cada llibre és un tema, i va acompanyat d’imatges senzilles que permetran als més menuts aprendre nou vocabulari.

Una vegada explicat tot això, us deixo amb els nous títols de la col·lecció:

EL PETIT LLIBRE DE LA GRANJA, Nathalie Coux, Col·l. La Lluna de paper, Editorial Estrella Polar (Juny 2013)

el-petit-llibre-de-la-granja_9788415697916

EL PETIT LLIBRE DE LES ESTACIONS, Nathalie Coux, Col·l. La Lluna de paper, Editorial Estrella Polar (Juny 2013)

el-petit-llibre-de-les-estacions_9788415790181

EL PETIT LLIBRE DE LA NIT, Nathalie Coux, Col·l. La Lluna de paper, Editorial Estrella Polar (Octubre 2014)

el-petit-llibre-de-la-nit_9788490574829

EL PETIT LLIBRE DELS ANIMALS SALVATGES, Nathalie Coux, Col·l. La Lluna de paper, Editorial Estrella Polar (Octubre 2014)

el-petit-llibre-dels-animals-salvatges_9788490574812

Jugant a… ZENIT WOODEN TOYS

21 gener 2015
0

Avui us vull descobrir una marca de joguines de fusta xineses, es tracta de Zenit Wooden Toys. La marca la vaig descobrir curiosament a la Fira de Reis que posen a la Gran Via de Barcelona i em va agradar moltíssim. En vaig veure cuinetes, i un cohet de fusta que em va fascinar. A partir d’aquest moment rebuscant una mica per internet, us en puc portar algunes cosetes més dels productes que ofereixen que són d’allò més bonics, on destaquen sens dubte les cuinetes, els pàrquings i garatges, i el vaixell pirata.

Els orígens de… LES ENCANTADES DE RIBES

19 gener 2015
0

“Avui ens traslladem molts i molts segles enrere a l’època de la invasió dels gots, pels volts del segle IV, quan el Rei Euric va matar al cap dels Baguades, que era el nom que en aquella època rebien els habitants de la Vall de Freser. Va ser en aquell moment en que Euric es va voler casar amb Sigiberta, la més bonica de totes les dones de la Vall. Aquesta va fugir per tal d’evitar al casori i amagar-se a les Coves del Freser.
Just a l’entrada de la cova va començar a sentir rialles, bells cants i el dringar de les copes, la jove encuriosida s’hi endinsà. Dins de la cova plena d’or i argent hi va trobar el palau de les goges, que en veure-la tan bonica, no van dubtar ni un instant a oferir-li convertir-se en una d’elles, i varen anar més enllà, ja que la van convertir en la seva reina.
Diuen fins i tot els que viuen per aquella zona que a vegades des de  l’avenc de Sant Ou, al Mogrony encara es poden sentir els sorolls de les festes que organitzen, però que si hi aneu i ho sentiu, no us hi acosteu, que podríeu ser encantats i condemnats a viure per sempre més com una encantada.”

Aquesta és una de les llegendes que s’expliquen entorn de la Cova de les Encantades de Ribes i de les encantades o goges que en ella hi habiten, no és però l’única llegenda o història que s’explica, i és que de fet hi ha una altra força famosa que diu així:

“No se sap ben bé com ni perquè, però heus aquí que un bon dia un ribetà va caure pres dels moros i va anar a parar a Constantinoble com a captiu. El Rei Moro en assabentar-se de la procedència del jove, el va fer portar davant seu per encomanar-li una missió. La filla del rei àrab es trobava encantada en una cova de Ribes de Freser, i és que quan ell va fugir de Catalunya no se la va poder emportar, i que si aconseguia alliberar-la per ell seria un gran tresor que s’amagava a l’interior de la cova i la mà de la seva bonica filla. L’única manera de desencantar a la filla del rei era portant una carta fins la cova i allà lliurar-la a la boca de la serp que hi habitava que no era altra que la filla del rei moro que es trobava encantada dins la cova i transformada en serp. I que sobretot anés amb molta cura, ja que si per un sol instant deixava caure la carta a terra, el desencantament ja no seria possible.
El ribetà va tornar a Ribes disposat a complir la missió que li havia estat encarregada. En entrar a la cova enseguida se li va acostar la serp i va ser tan gran la por que el jove va sentir que sense voler va deixar caure la carta a terra i ja la resta de la història us la podeu imaginar. El ribetà que fuig com pot de la cova i la jove princesa que continua encara avui encantada en forma de serp dins la cova protegint el tresor a l’espera de que algú algun dia la pugui desencantar.”

Ambdues llegendes les va recollir Jacint Verdaguer en els termes de Campelles i Bruguera entre els anys 1878 i 1880, les seves fonts són orals i totes expliquen i justifiquen la presència de goges o encantades a les Coves de Ribes. Jacint Verdaguer va utilitzar aquestes llegendes d’inspiració per un dels passatges del seu famós poema el Canigó que diu així:

Jo tinc una galeria
que va per dintre dels monts
des de la Cova de Ribes
fins al forat de Sant Ou.
Per un cap veig Coma Ermada
i els espadats del Montgrony;
per l’altra el riu que anguileja
des de Queralbs a Ripoll.
Mon Palau és dins d’un cingle
que el Freser parteix en dos;
a cada banda del cingle
tinc finestres i balcons,
amb heureres per cortina,
lligaboscos per festó.
De riba a riba abraçant-se,
vells roures que fan de pont;
los que passar-hi m’hi veuen
me prenen per un colom.
Filla d’Amand, rei bagauda,
encantada allí visc jo,
al valent que em desencante
prometent-li grans tresors,
donar-li vida més dolça
i fer-lo franc de la mort.
Mentrestant, gentil parella,
preneu ma corona d’or.

Una de les curiositats de la primera llegenda que us he explicat, la del Rei Euric, és que es tracta d’una llegenda que teòricament té lloc en uns temps molt remots, està ubicada en el temps, i a més dóna noms de personatges històrics que van existir en realitat, com és el cas del Rei Euric, que efectivament sí que va arribar a combatre i matar al Rei dels bagaudes, fet que dóna certa credibilitat o si més no un marc històric creïble a la llegenda.

A ribes de Freser però les llegendes que s’expliquen de goges i encantades no les podem trobar únicament en aquesta cova, sinó que hi ha una altra llegenda que explica que al cim de Balandrau, a 2585 metres d’alçada, a la serra que separa Ribes i Camprodon hi viu una encantada que cultiva una pomera amb flors i pomes d’or que tenen el do de la immortalitat. És a través d’aquests fruits que l’encantada els hi ofereix a les joves que prèviament ha escollit per tal que es converteixin en encantades com ella.

És amb tot plegat que poso fi a aquestes històries sobre les encantades de Ribes de Freser, i és que com ja és ben sabut per tots, la geografia catalana està plena a vessar de dones d’aigua, goges i encantades.

El Trompeta recomana… LA PETITA AMÈLIA ES FA GRAN

16 gener 2015
0

LA PETITA AMÈLIA ES FA GRAN, Elisenda Roca, il·l. Paula Bonet, Editorial Combel (2014) –> Hi ha contes que pel seu format o per la seva història mereixen ser recomanats a banda. Aquest és el cas d’una de les apostes editorials més importants feta darrerament per l’Editorial Combel: “La petita Amèlia es fa gran”. És un llibre amb format pop-up que s’allunya dels tradicionals contes d’aquest estil en molts aspectes diferents. Per una banda les il·lustracions d’aquest llibre ja marquen la diferència ja que la Paula Bonet no és una il·lustradora infantil pròpiament dita. Les seves il·lustracions tenen un estil molt personal que fan del llibre en sí, una petita obra d’art.

Pel que fa a la història, aquesta ens convida a passejar pel món de l’Amèlia, un món on tot és molt gran o on potser ella és molt petita. És un conte deliciós que ens parla de l’aventura de créixer i anem observant com a través de les seves planes els paisatges es transformen, i com bé diu el títol del conte: “La petita Amèlia es fa gran”.

A mi és un conte, que tot i que al principi no tenia clar si m’agradaria, una vegada el vaig tenir entre mans i m’hi vaig poder endinsar, haig d’admetre que em va agradar moltíssim. És un recorregut pel creixement d’un infant, i és en el fons una manera de recordar que tots alguna vegada o altre, per més lluny que ens quedi, varem veure el món com el de l’Amèlia.

FRONTCOVER La petita Amèlia es fa gran 98259087 AMELIA4 Amelia21 Amelia3

Els orígens de… LA LLEGENDA DE L’ESPINA

12 gener 2015
0

“Segons explica la llegenda, fa molts i molts segles Sant Jaume peregrinava per tota la Península per tal de donar a conèixer l’Evangeli de Jesús. Sant Jaume anava vestit amb una túnica molt basta farcida de petxines, un capell i un bastó que l’ajudava a prosseguir el seu camí per les calçades construïdes pels romans. DE totes les peripècies que l’apòstol va viure se n’explica una de força curiosa que li va ocórrer al Sant quan ja es trobava a prop d’arribar a Lleida. Era fosc, ja de nit, cansat i famolenc Sant Jaume volia anar a un hostal que havia vist de lluny al vessant del turó; i era per aquesta raó que tot i que ja feia estona que s’havia fet fosc, no havia volgut aturar-se.
I de sobte l’apòstol es va aturar en un encreuament de camins, la calçada el feia anar riu Segre amunt (per on avui passa el carrer Major de Lleida); i l’altre camí pujava fins a la ciutat. El pobre Sant Jaume, mirava amunt i avall a veure si trobava una ànima compassiva que li pogués indicar quin camí seguir, però per allà no hi passava ningú i Jaume va decidir continuar per la calçada.
Jaume caminava a les palpentes, amb les seves mans fent-li d’ulls i mireu si és mala sort la seva que amb el peu va aixafar una bardissa i una punxa se li va clavar ben endins del peu, tant que ja no podia caminar més.
Es va asseure al terra enmig de la cruïlla i derrotat pel dolor. L’Apòstol va intentar de manera inútil arrancar-se l’espina, però res de res. I com que patia tant va començar a fer autèntics crits de dolor que alertaren als veïns del poble, sobretot a alguns dels infants de les cases del voltant, que varen acudir amb fanalets allà d’on provenien els crits i van ajudar a Sant Jaume a deslliurar-se de l’espina i a poder seguir amb el seu camí.
El Sant, sincerament agraït per l’ajuda rebuda va augurar tota mena de joia i prosperitat a la ciutat, i en especial als infants que l’havien il·luminat. És en honor als fets que allà varen passar que en aquell encreuament els lleidatans varen fer construir una capella amb la imatge de l’Apòstol a la façana coneguda popularment com a Peu del Romeu”.

Aquesta llegenda que us he explicat avui és la Llegenda de l’Espina, una llegenda transmesa de manera oral, i de generació en generació per part de pares a fills a comarques lleidatanes sobretot, on gaudeix de  gran popularitat. I és que a més aquesta llegenda narra un fragment de la llarga història del “Camí de Santiago” o “Camí de Sant Jaume”, plena de misteris i curiositats.

Però com passa en la majoria de llegendes, d’aquesta història s’expliquen  algunes variants, una altra de les més populars explica que en realitat qui va venir a ajudar Sant Jaume quan es va clavar l’espina al peu varen ser uns àngels que baixaren del cel amb uns fanalets, altres versions afirmen que en va ser un de sol.

Sigui com sigui, aquesta és una de les llegendes religioses més importants de la ciutat, i en l’interior de la Capella (construïda l’any 1399) que es va fer en honor seu hi podeu trobar una escultura que representa exactament l’escena de l’Apòstol traient-me l’espina del peu i un angelet il·luminant-lo amb un fanalet. Així que ja us podeu imaginar com n’és d’antiga la llegenda que us he explicat avui.

I és que els lleidatans per tal de commemorar aquell fet i el pas de l’Apòstol per la seva ciutat, cada any per la vigília de Sant Jaume, el 24 de Juliol cap al vespre,  fan el que anomenen Romeria de Sant Jaume. Aquesta festivitat consisteix en una processó de fanalets encesos que acompanyen al Sant des de l’església del Carme fins a la Catedral Nova. La gràcia de la festivitat en qüestió és que els fanalets són portats pels nens i nenes de la ciutat i els han fet ells mateixos. La processó a més també va acompanyada pels gegants de la ciutat, i s’organitza fins i tot un concurs de fanalets on, per votació popular, s’escolliran els fanalets més ben fets i més originals. Els participants exposen els seus fanalets a la Capella que hi ha en honor al Sant i els premis es donen al final de la celebració.

Imatges
Primer de tot us vull portar una imatge de la Capella de Sant Jaume o Peu del Romeu.

61083030

Ara una imatge de l’escultura que representa la llegenda i que està a la Capella de Sant Jaume.

DIGITAL CAMERA

Una petita mostra de l’exposició de fanalets que es fa a la Capella el dia de la processó.

fanalets20101 fanalets2010

I ja per acabar algunes imatges de la Romeria de Sant Jaume que s’organitza a la ciutat cada 24 de Juliol.

1102FanaletsS.Jaume 662-fanalets

El Trompeta recomana… CONTES PER A NADONS (IV)

9 gener 2015
0

Quan us porto contes per a nadons, i creieu-me, que ja ho he fet en d’altres ocasions, us acostumo a portar contes de roba. Avui us en porto un parell més, perquè m’agrada que els nadons tan bon punt neixen puguin tocar i gaudir, a la seva manera evidentment, dels contes. Avui us en porto de nou una petita mostra.

ELS AMICS DEL PETIT MUSSOL, VVAA, Editorial Combel –> Un total de vuit planes de tela ens permeten acompanyar el petit mussol en la seva descoberta del món que l’envolta. Decideix sortir a conèixer als animals que com ell, viuen de nit: un ratpenat, una llebre i les cuques de llum són els animals que anirà trobant pel seu camí. Però no patiu, no li passarà res ja que en tot moment estarà la seva mare a l’aguait.

IMG_0132IMG_0009

EL LLIBRE DE LES FORMES, VVAA, Editorial Combel –> Un llibre de roba sobre les formes per estimular els sentits dels més petits: el triangle, el cercle i el quadrat són les figures que es presenten, de manera molt senzilla i en relació amb elements reals. A més de les textures, el llibre inclou un element sonor a la coberta.

El-llibre-de-les-formes

El Trompeta recomana… MÉS HISTÒRIES DEL SENYOR COC (III)

2 gener 2015
0

Avui de nou, us vull acostar més històries del Senyor Coc, aquest simpàtic cocodril que juntament amb els seus amics, són protagonistes d’infinitat d’històries, moltes de les quals ja us he recomanat en aquest bloc. Es tracta de llibres senzills i interactius, amb accions quotidianes del dia a dia d’aquest simpàtic protagonista. Tots els llibres tenen portetes, solapes i pestanyes, i a cada història a la plana del final sempre hi apareix una divertida sorpresa en forma de pop-up. Es caracteritzen per la seva extremada senzillesa, però també pels seus colors vius, pels seus elements desplegable si per les sorpreses a descobrir en cada conte.

QUE TÉ GANA, SENYOR COC?, Jo Lodge, Col·l. Senyor Coc, Editorial Baula (2014) –> Aquesta vegada es tracta d’un conte sobre menjar i sobre la gana que arriba a tenir aquest cocodril de dents llargues i esmolades.

106120_Senyor_Coc_1

PER MOLTS ANYS, SENYOR COC!, Jo Lodge, Col·l. Senyor Coc, Editorial Baula (2014) –> Celebra amb el Senyor Coc el seu aniversari, prepara la festa, obre amb ell els regals i al final bufa les espelmes.

106121_Senyor_Coc_2

 

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ PETITES SORPRESES

26 desembre 2014
0

Avui em fa gràcia portar-vos una nova col·lecció de Combel que em va semblar molt bonica. La col·lecció en qüestió es diu Petites Sorpreses i són contes en format dur, quadradets, per a nens a partir d’un any i amb unes il·lustracions dolces i coloristes. Es tracta de contes amb llengüetes que els infants podran estirar per descobrir les sorpreses que amaguen els protagonistes dels contes. Són contes pensats i dissenyats per a les mans menudes dels nens, i on apareixen els amics de la Tina i en Buba. Les històries són força senzilles, i les pregunte si els personatges que han de buscar a cada pàgina esdevindran els elements perfectes per captar l’atenció dels petits de la casa.

EL PETIT BUBA HA PERDUT EL SEU ELEFANT!, Nosy Crow, Il·l. Jannie Ho, Col·l. Petites Sorpreses, Editorial Combel (Setembre de 2014)

Buba

LA TINA JUGA A FET I AMAGAR, Nosy Crow, Il·l. Jannie Ho, Col·l. Petites Sorpreses, Editorial Combel (Setembre de 2014)

Tina PicklePop_sp3_colour

Jugant a… LES MISTINGUETTES

24 desembre 2014
0

Com precissament és temporada de joguines, avui em fa gràcia portar-vos una nova col·lecció de la marca de joguines franceses Les Déglingos, que es diuen Les mistinguettes. Les Mistinguettes són una col·lecció de nines de peluix i roba que estan pensades per a nenes de 2 a 6 anys. Són tovetes i suaus i ens arriben directament de París amb alegres colors i molt estil. No es tracta d’unes nines convencionals.

La col·lecció la formen en total cinc nines: Colette, Francette, Paulette, Odette i Lucette, totes elles divertides, sofisticades, amb el seu propi estil i amb la personalitat força marcada. Cada nina quan la compres et ve amb una etiqueta lligada al voltant del coll que t’explica, no només el seu nom, sinó et parla de la seva personalitat i el seu estil. Cada  nina està feta amb tipus de teixits diferents, i són 100% rentables, això sí, amb aigua freda.

Us deixo unes quantes fotos de les nines en qüestió que provenen del seu facebook oficial que us encantaran. Si les voleu comprar, jo les he vist a la llibreria Abracadabra Llibres.

58433_575757649181903_37331806_n 156979_580174458740222_2132225339_n 998319_528452253912443_1500821837_n 1094681_513287752095560_699779538_o 1266200_514117752012560_323812615_o 1266309_514117872012548_2121933380_o 1269427_514117912012544_1251538521_o 1272389_514117908679211_760885169_o1 1274322_511454665612202_2110812236_o 1292229_514117768679225_1851445781_o1 1398199_528447340579601_844519672_o 1656250_577161395708195_1183340495_n1 10700092_718538458237154_738062482344261484_o

Els orígens de… ELS AJUDANTS DE SANT NICOLAU (part 3: Père Fouettard, Belsnickel i els Elfs Nadalencs)

22 desembre 2014
0

Père Fouettard
Z_89668A74-F408-6035-7000878CF4913A05Père Fouettard és un personatge que acompanya Sant Nicolau el dia 6 de Desembre i que s’encarrega de portar als nens dolents trossos de carbó i/o propinar-los fuetades amb el seu fuet (d’aquí el seu nom), mentre que Sant Nicolau els hi deixa regals a aquells que s’han portat bé. És sobretot conegut a la part nord-est de França, i en alguns indrets del sud de Bèlgica. Es tracta d’un home de cara sinistre, vestit amb robes fosques de cabell descuidat i llarga barba. Porta un fuet, un bastó llarg, i fins i tot pot arribar a portar un sac o bossa amb la que emportar-se els nens. Té la cara fosca, en algunes ocasions, hi ha qui diu que és perquè va néixer d’una efígie cremada, altres en canvi diuen que és pel sutge de les xemeneies per les que entra amb Sant Nicolau. En d’altres representacions Père Fouettard és igual al Zwarte Piet holandès. Altres representacions d’aquest personatge el descriuen exactament igual que Sant Nicolau però amb robes fosques.

Els orígens d’aquest personatge es remunten forces segles enrere, pels volts de l’any 1150. La història diu que un hostaler (en algunes versions un carnisser) captura tres nens rics que anaven camí de l’internat. Juntament amb la seva dona els maten per robar-los les seves pertinences. Una versió més cruel de la història explica que droguen els nens, els hi tallen el coll, els fan a trossets ben menuts i els fan servir per a l’estofat. Sant Nicolau descobreix el crim i ressuscita als tres nens. Després d’això en Père Fouettard es penedeix i es converteix en l’acompanyant de Sant Nicolau. Una altra versió d’aquesta mateixa història explica que va ser Nicolau el que va obligar a Père Fouettard a convertir-se en el seu ajudant com a càstig per tots els crims que havia comés.

Un altre de les llegendes entorn aquest personatge és una mica més recent, data de l’any 1552, any en que es va dur a terme el setge a la ciutat de Metz. Durant aquella època els pelleters van  cremar una efígie del Rei Carles V i  a partir de les cendres d’aquesta  van crear un personatge grotesc que anava armat amb un fuet i lligat amb cadenes que castigava als infants. Els fets en que la ciutat va ser alliberada i la crema de l’efígie coincideixen amb el temps en que Sant Nicolau va passar per la ciutat i el temible personatge creat pels pelleters es va assimilar en la figura de Père Fouettard, d’aquí a que es converteixi en el seu homòleg.

Caps als volts del 1930 la figura de Père Fouettard apareix als Estats Units sota el nom de Father Flog o Spanky (Pare Fuetejador). I tot i que es tracta del mateix personatge, aquest està totalment desvinculat del Nadal i es tracta simplement d’un espantamainades, que té la seva còmplice femenina, i que tots dos castiguen als nens dolents.
Belsnickel
belsnickel-pa-dutch-christmas El Belsnickel és un ésser característic del folklore de la regió del Palatinat (al sud-oest d’Alemanya, ocupant bona part de l’estat Federal de Bundesland), de Sarland i de Baden-Württemberg. Curiosament aquest personatge també és present més enllà d’Europa, i el podem trobar a Pensilvània (entre els emigrants germànics sobretot), Santa Catarina (Brasil) i a les zones de les praderies Canadenques. El Belsnickel arriba a les llars una o dues setmanes abans de Nadal, i genera cert temor entre els nens de les cases d’aquests indrets, ja que misteriosament sempre sap i coneix quins són els nens que es porten malament.

Físicament, acostuma a portar robes fetes amb pells velles, brutes, esquinçades i trencades, i porta un fuet o unes branques amb les que pegar als nens dolents. Porta una màscara i d’aquesta a vegades en surt una llarga llengua. Normalment els nens sempre en surten il·lesos i en la majoria dels casos es comprometen a ser nens bons per por al que els hi pugui passar. A diferència de la resta d’acompanyants de Sant Nicolau, Belsnickel actua ol i pot arribar abans que ho faci Sant Nicolau.

A Pensilvània és el personatge que visita als infants abans que arribi el Nadal per tal de comprovar si el seu comportament està sent l’adient. Ell truca a les portes o finestres de les llars on hi ha infants i els nens han de respondre correctament allò que els hi pregunta o bé cantar-li alguna cançó. A canvi en Belsnickel els hi llença caramels al terra. Tot i que si els nens es llencen massa de pressa i de sobte damunt dels caramels, en Belsnickel els hi pegarà amb el seu fuet o branquillons. Tot i que pugui semblar un personatge especialment dur, la tradició del Belsnickel és totalment inofensiva i divertida pels infants d’aquestes contrades.

En Krampus i en Belsnickel són dos éssers totalment diferents, mentre que un té una aparença totalment antropomòrfica, l’altre és pràcticament un diable, un té un caràcter i una tradició molt més amable, i en contrapartida el Krampus és molt més salvatge i controvertit. El conte i la tradició del Belsnickel ha passat de generació en generació entre els germànics que varen emigrar a Amèrica, sobretot a Pensilvània.

La procedència de Belsnickel i de Sant Nicolau, segons l’Etenisme (o neopaganisme germànic) prové del Déu Wodan en el seu paper de Déu Cercador, i és que segons explica la llegenda aquest Déu s’apareixia en forma de rodamón, uns dies abans del Yule i anava per les cases preguntant tant a adults com a infants preguntes amb respostes d’allò més complexes, amb la finalitat d’avaluar la saviesa d’aquells qui anava visitant. De manera que aquells que donaven les respostes correctes quedaven absolts d’haver de passar algunes probes físiques, i els que erraven tenien la possibilitat d’esborrar el seu error tot superant alguna mena de probes físiques, i en cas de no superar-les havien de fer alguna actuació en la que havien de cantar alguna cançó, o demostrant alguna habilitat.

A la meitat del Yule, el Déu Wodan retornava en el rol de “concededor de desitjos” (com a Sant Nicolau) i premiava a tots aquells que havien superat amb garanties les probes plantejades per ell en els dies precedents.

Els elfs Nadalencs
I per acabar, el darrer personatge que acompanya a Santa Claus ja són els Elfs Nadalencs, personatges provinents de la tradició nord-americana de Santa Claus, tot i que poden derivar de la cultura Escandinava dels Tomtens. De fet en el poema de Clement Clarke Moore de 1823 “A Visit from St. Nicholas” ens descriu a Santa Claus com un vell follet grassonet i rodanxó, aquesta descripció és prou evident que deriva de la influència escandinava on el seu Pare Noel no tenia mida ni proporcions humanes, i és que dels Tomtes ja us en vaig parlar en l’article del Pare Noel.

Els Elfs Nadalencs apareixen per primera vegada l’any 1850 en un llibre anomenat Elfs Nadalencs escrit per Louisa May Alcott i que mai s’arriba a publicar. Posteriorment tornen a aparèixer en la revista Godey’s Lady’s Book l’any 1873 on ens els ensenyen mentre treballen amb Santa Claus en la portada del número nadalenc de la publicació, i com es tractava d’una revista molt influent, l’aparició dels Elfs Nadalencs va fer que es popularitzessin i acabessin formant part de la tradició nadalenca del país.

Actualment als països de parla anglesa: Estats Units, Canada i Anglaterra aquests petits Elfs són els que s’encarreguen de construir les joguines que el Pare Noel entrega als nens i nenes d’arreu del món, i ho fan a la casa que aquest té al Pol Nord. Físicament són menuts, vestits de verd amb alguns detallets en vermell i amb orelles punxegudes.