El Trompeta recomana… CONTES DE NADAL (IX)

19 desembre 2014
1

I ja són forces les recomanacions nadalenques de contes, i aquest any no podia se rmenys. Cada any les editorials se les empesquen per intentar treure al mercat contes de Nadal diferents, que si els Pastorets explicats diferent, que si més contes del Tió… Sigui com sigui, a mi el Nadal i els contes nadalencs m’encantes i és per això que un any més, m’ha estat impossible no portar-vos les novetats nadalenques editorials.

FEM EL PESSEBRE, Eva Santana, Eumo Editorial –> Un conte senzill sobre la il·lusió de la Maria de muntar el pessebre, ho té tot a punt: la molsa, el bou, la vaca, el nen Jesús, el Caganer, fins i tot un Dimoni…

fem-el-pessebre_9788497665285

ON HA ANAT EL TIÓ?, Eva Santana, Eumo Editorial –> Aquest en la línia del conte anterior, és una història senzilla que aquesta vegada ens parla del Tió, però no d’un Tió qualsevol, sinó que es tracta del Tió del Pau, que un bon matí quan es lleva s’emporta un bon ensurt, i és que no se’l troba on l’havia vist la nit anterior.

on-ha-anat-el-tio_9788497665278

LA MÀGIA DEL PARE NOEL, Pep Molist, Il·l. Ximena Meier, Col·l. Capsa de Contes, Editorial Baula –> Aquesta és una tendra història de la col·lecció Capsa de Contes, col·lecció que es caracteritza per la sensibilitat i delicadesa de le sseves històries  il·lustracions. Aquesta vegada, evidentment el seu darrer títol havia de ser nadalenc, i la sinopsi del llibre diu així: “La Mar coneixia molt bé el Pare Noel. Els seus pares li havien explicat contes on hi sortia. Però no l’havia vist mai de prop. Els contes deien que hi ha molt poques persones que l’hagin vist. Viatja una sola nit a l’any, la de Nadal, i quan tothom dorm.”

106016_Pare_Noel

EL TIÓ AL PAÍS DELS CONTES, Vivim del cuentu, Il·l. Albert Vitó, Col·l. Contes desexplicats, Editorial Baula –> Curiosa i divertida, així com totalment alternativa, història d’un Caga Tió d’allò més particular. Tot comença quan el llop va bufar i bufar i la casa al terra de fusta va tirar, però va bufar amb tanta força que un dels troncs va anar a parar a casa de la Ventafocs. Aquesta el va acollir com si es tractés d’un  gran amic, el va cobrir amb una manta, li va posar barretina i li va pintar una cara. Així és com neix el Tió d’una història sorprenent que sens dubte ens aporta una visió totalment diferent.

106195_Tio

BON NADAL!, Enric Larreula, Il·l. Daniel Jiménez, Col·l. Nous Esbojarrats, Editorial Baula –> Aquesta col·lecció de Baula es caracteritza sempre per ser divertida, i com bé diu el títol de la pròpia col·lecció, esbojarrada. Sempre aporten el contrapunt, i en aquest cas una manera diferent de viure el Nadal, la manera en que els animals d’una granja qualsevol, en un indret qualsevol decideixen viure el Nadal. Un Nadal que volen viure amb una gran festa, amb un gran tiberi. No volen menjar ni pinso, ni gra, ni herba, volen menjar de veritat. És per això que tots junts entraran a la cuina a veure què poden preparar.

NE-bon_nadal

ON ÉS EL CAGANER?, Roser Calafell, Col·l. Tradicions, Editorial La Galera –> I un nou conte d’aquesta col·lecció però aquesta vegada al més pur estil “On és Wally?” a la catalana. I és que es tracta d’anar buscant el Caganer que s’ha perdut en cada plana, i ajudar així a la resta de figures del pessebre a que aquest estigui complert.

9788424651633_imatge_portada_llibre_detall_9788424651633 9788424651633_Página_2 9788424651633_Página_3 9788424651633_Página_4 9788424651633_Página_5

CAGA, TIÓ!, Toni Dalmases, Il·l. Stefanie Pfeil, Editorial Cruïlla –> Aquest és un conte nou i divertit sobre el Tió, una història més, una mica diferent sobre el perquè al Tió, a banda de donar-li cops de bastó se li ha de cantar. Us deixo amb la sinopsi del llibre: “Al Pol li fa vergonya cantar la cançó del tió davant dels seus companys de la classe. Seguint els consells del seu germà, en lloc d’assajar la cançó s’entrena a clavar cops a tort i a dret per poder estomacar fort el tió i que així li cagui moltes coses. Però el tió només et fa cas quan li cantes la cançó, i els cops de pal només són per seguir el ritme com cal, i el Pol queda molt sorprès quan veu que no li ha cagat res. Potser si prova a cantar la cançó…”.

es152085_152593

BONES FESTES!, Roser Calafell, Col·l. Tradicions, Editorial La Galera –> I una de les novetats d’enguany de la Galera és aquest llibre d’activitats, o llibre postal. I és que es tracta d’un nou format força innovador que permet als infants començar el Nadal d’una manera molt especial. Amb aquest llibre el nen podrà crear més de 40 postals per escriure i enviar a les persones que més s’estima. A cada plana hi trobarà dues postals, una ja pintada i l’altre per acolorir, i el nen no només podrà pintar la de sota, sinó que a més podrà completar tant l’una com l’altra amb alguns dels adhesius que també completen el llibre. De totes elles, el nen podrà escollir-ne les millors i enviar-les al seu professor, als seus companys de classe o als seus familiars. A més si retallés les pàgines per la línia de punts, podràs aconseguir un fantàstic llibre d’endevinalles d’allò més nadalenques.

cobertes-Postals.indd

ELS PASTORETS, Pilar Serra, Il·l. Roser Calafell, Col·l. Tradicions, Editorial La Galera –> Aquest conte no és altre cosa que una adaptació del gran clàssic dels Pastorets d’en Josep Maria Folch i Torres amb en Rovelló i en Lluquet. Un imprescindible per tots aquells que us agradin els Pastorets i volgueu transmetre aquesta tradició als vostres infants. A més, el llibre compta amb pàgines extres amb tots els personatges per retallar i jugar.

port_Els_Pastorets_OK.indd 9788424649517_Página_3 9788424649517_Página_4 9788424649517_Página_5 9788424649517_Página_6

 

Els orígens de… ELS AJUDANTS DE SANT NICOLAU (part 2: el Krampus i el Knecht Ruprecht)

15 desembre 2014
0

Krampus
800px-Nikolaus_krampusEl Krampus és una bèstia-dimoni característica del Folklore germànic que cada any té la funció de castigar als nens que s’han portat malament, tot capturant-los en el seu sac i emportant-se’ls al seu cau. La seva aparença és la d’un dimoni i tot i ser característic dels països de parla germànica, aquesta figura ha traspassat fronteres i té les seves pròpies variants a Àustria, Romania, Baviera, el Sud-Tirol, República Txeca, Hongria, Eslovàquia, Eslovènia i Croàcia. De fet és a Àustria on té més popularitat avui dia.

Físicament és un ésser pelut, de cabell marró o negre, amb banyes de cabra, potes amb peülles i llengua afilada. Diuen també que porta cadenes i campanes de diferents mides, i a les mans pot portar branques de bedoll per a pegar al cul dels nens que es porten malament. Les branques de bedoll són probablement part del seu origen pagà i podien formar part d’una espècie de ritus d’iniciació; en representacions posteriors s’ha substituït per escombres. També pot portar a les seves esquenes un sac o una tina amb el qual porta als nens que s’han portat malament directament a l’infern o fins i tot els ofega.

En Krampus actua la primera setmana de Desembre coincidint amb la celebració de les Festes de Sant Nicolau i camina pels carrers de les ciutats espantant als infants amb les seves cadenes oxidades i campanes.
Per trobar els orígens del Krampus, ens hauríem de remuntar a l’època precristiana. Han estat diversos els estudis realitzats que intenten explicar el seu origen.

En Krampus sovint està emparentat amb els antics Déus amb banyes i amb les bruixes, i pel que fa a les cadenes, aquestes poden haver estat introduïdes amb el Cristianisme, degut al fet d’encadenar el Diable, tot i que hi ha qui assegura que les cadenes poden formar part d’un antic ritus d’iniciació.

L’antropòleg austríac John J. Honigmann en un estudi de l’any 1975 assegura que a Alemanya Sant Nicolau comença a gaudir de certa popularitat ja en el segle XI, i la unió entre Sant Nicolau i la figura del Krampus es comença a donar ja des del segle XVII, moment el que el Krampus s’introdueix a les celebracions d’hivern, tot i que la creença estesa arreu d’Europa ens fa pensar que la figura del Krampus és més antiga i prové d’una tradició anterior.

Durant la guerra Civil Austríaca de l’any 1934, la figura del Krampus va ser totalment prohibida, i el 1950 el govern va fer una campanya en contra d’aquest personatge característic del folklore germànic. A finals del segle XX han ressorgit les festes entorn a aquest personatges i s’ha reobert de nou el debat sobre si en Krampus és una figura adient o no per als nens.

640px-Krampus_at_Perchtenlauf_KlagenfurtActualment en els països alpins la nit del 5 de Desembre es celebra la Krampusnach on el temut dimoni apareix pels carrers, a vegades acompanyat per Sant Nicolau, i altres anant pel seu compte tot visitant les llars i els comerços que va trobant al seu pas, tot buscant als nens que no s’han portat bé, dels qual s’encarregarà ell mateix, mentre que Sant Nicolau només s’encarregarà dels que han estat bons. Els hi pren els regals i els hi deixa carbó.

Es celebren d’aquesta manera una espècie de cavalcades que reben el nom de Krampuslaufen i que consisteixen en que un munt de Krampus envaeixen els carrers de la ciutat espantant a grans i petits en forma de desfilada.

Knecht Ruprecht
ruprecht Knecht Ruprecht és d’origen alemany i apareix per primera vegada en forma escrita al segle XVII com una figura de la processó de Nadal de Nuremberg. La tradició ens diu que apareix a les llars alemanyes la nit de Nadal i que porta una llarga barba, va vestit amb pells o fins i tot cobert de palla i porta un llarg bastó, un sac ple de cendres i en algunes versions fins i tot porta tot de campanetes penjant de les seves robes. A vegades cavalca damunt d’un cavall blanc, i fins i tot a vegades pot anar acompanyat de fades o d’homes amb les cares pintades de negre i vestits com a dones.

D’acord amb la tradició Knecht Ruprecht s’encarrega de preguntar  als nens si han resat, i si ho han fet rebran pomes, nous i galetes de gingebre. Si no han resat, els hi donarà cops amb el seu sac ple de cendres. En altres versions de la història (probablement versions més modernes) el Knecht Ruprecht els hi dóna als nens entremaliats regals inútils, lletjos, trossos de carbó, pedres, pals; mentre que els nens que han estat bons rebran dolços per part de Sant Nicolau. Una altra de les opcions o tradicions és que els nens han d’estar adormits quan passa per les cases i deixa dins de les sabatilles dels nens dolents un bastó perquè els pares renyin o peguin al seu fill per haver estat dolent i entremaliat; en comptes de dolços, fruita i fruits secs com és característic de la tradició alemanya. O una versió més “light” és que els hi deixen un bastó dins la sabatilla per advertir-los que el seu comportament no ha estat bo i que si no millora, vindrà el Knecht Ruprecht a pegar-los amb ell.

En d’altres regions és costum que el Knecht Ruprecht truqui a les portes de les cases i els nens hagin de sortir a rebre’l tot cantant alguna Nadala, poesia o fent alguna cosa que pugui demostrar lo bons nens que han estat. Els que ho facin malament seran colpejats, i els que ho facin bé rebran per part de Knecht Ruprecht algun regal o algunes llaminadures. I fins i tot els nens que han estat molt dolents se’ls emportarà amb el seu sac al Bosc Negre on viu per a menjar-se’ls o per llançar-los al riu.

En alguns indrets més apartats de certes regions dels Alps Europeus, en particular als pobles nevats del sud i l’oest de Salzburg (Àustria), el Knecht Ruprecht té les funcions d’ajudant de Sant Nicolau i s’encarrega de vigilar el Sant durant el seu viatge ajudant-lo a que tot surti correctament. Tots dos personatges en aquestes regions, van acompanyats dels Krampus, com ja us he explicat, que són éssers que aterroritzen als nens austríacs que creixen pensant que si són dolents poden acabar dins del sac del Krampus, rebent de valent amb els seus bastons de bedoll o fins i tot ofegats dins les seves tines o en els rius.

Sigui com sigui Knecht Ruprecht és en algunes versions un simple servent, en d’altres és un salvatge que Sant Nicolau troba i que creix i cria al seu costat; i en d’altres versions fins i tot va una mica coix, ja que segons explica un altre variant de la llegenda va patir una lesió de petit.

2156730_1_10-12-01_NIKOLAUS_WERNER_TEUPE_MARC

El Trompeta recomana… COL·LECIÓ TOCA TOCA (4)

12 desembre 2014
0

Si la setmana passada ja us vaig portar dos nous títols d’aquesta col·lecció, avui m’he decidit a tornar-vos a parlar de Toca Toca per portar-vos un nou format de títols que formen part de la mateixa col·lecció. Es tracta de dues novetats d’aquesta col·lecció amb un format més petit, centrades en conceptes molt més bàsics com poden ser els nombres i els colors. Es tracta d’una proposta molt més senzilla, amb una sola imatge i una textura a cada plana per tal d’atraure l’atenció dels nadons. Contes pensats per a menuts a partir de tres mesos només i que són molt bàsics, però molt bonics, acolorits i vistosos. Un nou format que pretén desenvolupar la consciència sensorial dels més menuts.

COLORS, Ladybird Books, Il·l. Fiona Land, Col·l. Toca Toca, Editorial Combel (tardor 2014)

Colors

NOMBRES, Ladybird Books, Il·l. Fiona Land, Col·l. Toca Toca, Editorial Combel (tardor 2014)

Numeros

 

Contacontes d’Allà on viuen els monstres

11 desembre 2014
0

El proper dissabte 13 de Desembre a les 12h tindrà lloc a la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5) un contacontes i taller del conte Allà on viuen els monstres, així com d’altres contes de Maurice Sendak. L’activitat és gratuïta i anirà a càrrec de l’Editorial Kalandraka, pensada per a nens a partir de 3 anys. Normalment no us porto aquesta mena de tallers o activitats, ja que realment l’oferta en aquest aspecte és molt àmplia. Però no he pogut evitar recomanar-vos-ho, ja que m’apassiona Allà on viuen els monstres, i considero que tots els nens haurien de conèixer aquesta història, així com d’altres del mateix autor.

Sendak

Presentació de… CARA DE PARDAL

10 desembre 2014
0

Demà mateix dia 11 de Desembre a les 19:30h a la Llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5) tindrà lloc la presentació del darrer llibre Cara de Pardal, la darrera novetat de Rocio Bonilla. L’acte comptarà amb la presència de l’autora i il·lustradora del llibre.

cara_de_pardal_abracadabra

Explica’m… REGÁLAME UN BESO

7 desembre 2014
0

REGÁLAME UN BESO, David Aceituno, Il·l. Roger Olmos, Editorial Lumen (octubre de 2014) –> I tres anys després de la publicació de Besos que fueron y no fueron Roger Olmosi David Aceituno ens regalen la segona entrega d’aquell recopilatori de petons on apareixen alguns dels que no hi varen caber en la primera part, alguns dels descartats, per formar de nou un catàleg de petons realment sorprentn i preciós. I és que ja em perdonareu, però sempre he pensat que el Roger Olmos és un geni il·lustrant, un d’aquells il·lustradors que és impossible que et deixin indiferent, un home amb un estil més que personal, peculiar i que o t’agrada molt o t’horroritza, no pot tenir terme mig. Una vegada explicat això parlem d’aquest recull de petons, una obra d’allò més poètica, bonica i romàntica on les hagi. Amb petons que ens entendriran, i potser d’altres que no ens fan el pes o ens horroritzen. Petons de tota mena: petons màgics, petons de conte, petons i més petons. I és que, què seria de la nostra vida sense els petons?

I ara, us deixo amb un fragment de la història perquè comprengueu la part més poètica del llibre.

“Regálame un beso para esta noche, por si me cuesta dormir.
Que sea dulce, por si hace frío y no estás conmigo.
Que sea valiente, por si acaso.
Envuélvelo como quieras: con palabras o caricias,
con una mirada o un rubor a juego con este lazo rojo que desato.
Regálame un beso que no se gaste, que pueda guardar en los bolsillos
y tocarlo con los dedos mientras paseo una tarde de invierno.
Un beso que sea un cuento de princesas con final abierto,
que me rescate de desiertos y naufragios,
que me lleve lejos y me llegue al corazón,
que me dé las buenas noches y me despierte
sin que se rompa lo que sueño.”

Evidentment aquesta no és una història per a nens, de fet és un conte per adults, però és tan especial i tan màgic que se’m feia difícil no portar-vos-el perquè el poguéssiu descobrir.

be40563 274ba9902bf7c575ea84eb1d16793f11 2f8d7e1a364a591a023c5a8bc0e0fcb8

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ TOCA TOCA (3)

5 desembre 2014
0

Ja us he portat forces contes d’aquesta col·lecció i ‘és força inevitable que cada vegada que hi ha alguna novetat em vingui de gust acostar-vos-el. Aquesta vegada la novetat són dos nous títols amb el format de sempre de la col·lecció Toca Toca amb textures, planes de cartró dures i que a més serveixen per aquells nens que tot just comencen a parlar que reconeguin cadascuna de ls escenes interpretades en aquests dos contes. En un totes aquelles activitats quotidianes que podem fer quan estem a casa, en l’altre totes aquelles activitats que podem fer quan sortim. Llibres amb textures, solapes i colors vius. Els trets comuns de sempre de tots els títols d’aquesta col·lecció és els colors vius, la senzillesa de les il·lustracions, la rigidesa de les planes, les textures i sobretot la simplicitat del vocabulari emprat.

Us deixo les imatges dels dos nous títols, a veure què us semblen.

COSES DE CASA, Richard Dungworth, Il·l. Maria Maddocks, Col·l. Toca Toca, Editorial Combel (tardor 2014)

PER MINICOVER_TT_At_Home_C_86394_SPA.indd

AVUI SORTIM, Richard Dungworth, Il·l. Maria Maddocks, Col·l. Toca Toca, Editorial Combel (tardor 2014)

FRONTCOVER-Avui-sortim-CAT-98259254

Presentació de… UN ELEFANTE ROSA

3 desembre 2014
0

Demà mateix, 4 de Desembre a les 19:30h tindrà lloc a la llibreira Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5) la presentació del darrer treball de Lucía Serrano Un elefante rosa de Narval Editores. L’acte anirà a càrrec de la pròpia autora i a més comptarà amb la presència d’Ignasi Blanch.

Invitacion_Elefante_Rosa_V3

Els orígens de… ELS AJUDANTS DE SANT NICOLAU (part 1: Zwarte Piet)

1 desembre 2014
0

Avui de nou començaré uns orígens que dividiré en diverses parts, es tracta dels Ajudants de Sant Nicolau, d’aquells personatges que en diverses cultures l’han ajudat a repartir regals entre els nens del món, o pel contrari l’han ajudat amb aquells que no es porten del tot bé.

Els acompanyants de Sant Nicolau han estat diversos al llarg de tots els temps, i canvien en funció del país europeu en el que ens referim, la majoria de personatges els podem trobar en els diferents països de parla germànica. Es tracta de personatges que esdevenen els antagonistes del propi Sant Nicolau, personatges que el que s’encarreguen és d’emportar-se les joguines o els regals d’aquells nens que no han estat bons.

En general es tracta de personatges foscos, que van vestits de negre, o porten barbes i cabells foscos, o que fins i tot tenen la cara negre, poden arribar a tenir fins i tot un aspecte sinistre. Tot i així algunes versions antigues representen a aquell que acompanya Sant Nicolau com una còpia de sí mateix però vestit de negre.

Sigui com sigui, en funció del país aquest acompanyant rep diferents nom i té aspectes també molt diversos. Rep el nom de Knecht Ruprecht a Alemanya, Krampus a Àustria, Belsnickel a Pensilvània, Schmutzli a Suïssa, Zwarte Piet a Holanda, Le Père Fouettard a França, i a la República Txeca va acompanyat d’un àngel i un dimoni.

Avui el que vull és parlar-vos dels més destacats de tots ells, la seva aparença, funció, origen…

Zwarte Piet
En diferents i antigues imatges medievals, Sant Nicolau era representat amb una espècie de Dimoni encadenat que havia estat vençut pel Sant i que estava obligat a servir-lo, aquest dimoni coincideix en la versió germànica de l’ajudant de Sant Nicolau, tot i que en la cultura holandesa que és la que ara ens ocupa, entre els segles XVI i XIX aquest personatge va anar transformant-se prenent una forma gairebé humana, i transformant així el diable en un simple esclau o servent del propi Sant Nicolau. Al segle XIX, la figura del diable encadenat va tornar a ressorgir i va acabar prenent la forma d’un “moro”. El naixement o aparició d’aquest personatge es deu a que sovint era el propi Sant Nicolau el que havia de ser sever i intransigent amb els nens que no havien estat bons, i per això, per tal de suavitzar i millorar la imatge del propi Sant Nicolau, qui acaba prenent aquestes característiques és en Zwarte Piet. De fet, finalment, els dos personatges acaben compartint les tasques difícils i tan l’un com l’altre poden castigar a un nen que no s’ha portat bé, diuen que fins i tot els que no es porten bé se’ls poden endur dins d’un sac fins a Espanya, lloc on Sant Nicolau viu fora de temporada; i si només ha estat una mica entremaliat els hi pot deixar carbó o uns branquillons de fusta en comptes de regals.

Va ser a partir de l’any 1850 el moment en que en Zwarte Piet apareix per primera vegada de manera escrita en tot l’entorn de Sant Nicolau, en un llibre escrit per un professor de Primària d’Amsterdam Jan Schenkman, que rep el títol de Sint Nikolaas en zijn Knecht (Sant Nicolau i el seu servent). El llibre el descriu com un jove servent de procedència mora del qual no ens diu el nom. També introdueix tota una sèrie de mites que acaben convertint-se en establertes a nivell nacional, i és que és també a partir d’aquell any en que s’afirma que Sant Nicolau prové d’Espanya i arriba a Holanda en vaixell de vapor. A la versió de 1850 el servent de Sant Nicolau va vestit de blanc amb rivets vermells, tot i que en edicions posteriors, el personatge va vestit amb molts més colors i una vestimenta que recorda al tipus de roba que es portava a Espanya durant aquella època, vestimenta que encara avui dia utilitza.

El llibre va ser reeditat en nombroses ocasions, i es va estar republicant un segle després. No va ser però fins l’any 1891 en que el servent va rebre per primera vegada nom, va ser el nom de Pieter, d’aquí a Zwarte Piet (Pere el negre). Fins als anys 1920 va haver una sèrie de llibres i publicacions que van estar atorgant-li altre noms, i el seu nom i aparença van anar canviant al llarg dels anys.

És a partir dels anys 20 i 30 quan la festa del Sinterklass i la figura de Zwarte Piet prenen gran rellevància com a festa Nadalenca, i el Zwarte Piet acaba convertint-se en l’afable ajudant de Sant Nicolau que va carregat amb un sac, però no pas per emportar-se als nens, sinó un sac carregat de dolços. I és que l’encarregat a Holanda de portar els dolços als infants és ell. Amb els anys, els ajudants negres de Sant Nicolau es van anar multiplicant, i fins i tot cadascú té diferents funcions, un de portar el llibre de Sant Nicolau on anota els nens que s’han portat bé i els que no, l’altre que és el cap dels Zwarte Piet, i així successivament.

Ben entrat el segle XX, es va buscar una explicació diferent al perquè la seva cara era negre, i és que van acabar explicant que es tracta d’un escura-xemeneies espanyol, per això que té la cara embetumada.
Actualment és molta la controvèrsia creada entorn aquest personatge, ja que molts l’acusen de tractar-se d’una tradició molt racista, i s’està intentant canviar una imatge que ara per ara està força malmesa dintre de les tradicions del Sinterklass holandès.

Sigui com sigui el Zwarte Piet aliè a totes les polèmiques que ocorren al seu país, continua repartint la nit del 5 de Desembre “Pepernooten”, “Kruidnoten” i “Strooigoed” que són les galetes típiques holandeses que reparteix durant la seva desfilada i que s’encarrega de deixar a les cases dels nens i nenes holandesos, també els reparteix caramels i és molt típic que a cada nen li deixi una lletra de xocolata que sigui la inicial del seu nom.

260px-Strooigoed 800px-Pepernoten001 Bag_of_pepernoten Chocoladeletter_A

Il·lustracions
Per acabar us volia portar algunes imatges d’en Zwarte Piet, conegut com a Pere El Carboner i en castellà Pedro Carbonilla. Són il·lustracions i imatges que us serviran per entendre l’evolució que ha viscut aquest personatge al llarg dels anys. Fins avui dia on en alguns indrets ja no es pinta la cara de negre, i pot ser fins i tot una dona.

schenkman-1845 schenkman-1850 schenkman-1905 schenkman-1935 pietenbaas kapoentje-1990b cramer-piet nans-van-leeuwen-1950b balloon-1988 hema-1995a hema-1995b dag-sint-2002 zwarte-pc-2 zwarte-pc-1 zwarte-pc-3 zwarte-pc-7 wit-holland wit-orange

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ EL CALAIX D’IMATGES (3)

28 novembre 2014
0

Avui us porto dos nous títols d’una col·lecció de Combel que em sembla brillant, es tracta d’una traducció d’uns contes francesos que a les nostres contrades es publiquen sota la col·leccio de El calaix d’imatges.  És una col·lecció de contes il·lustrats pel fantàstic i esquemàtic Xavier Deneux, un il·lustrador francès que em té enamorada per la senzillesa de les seves il·lustracions, els colors, la simplicitat, i aquesta col·lecció reflecteix totes aquestes qualitats de l’il·lustrador. Aquesta vegada es tracta de dos nous llibres d’aquesta col·lecció sobre les primeres descobertes dels més menuts. Aquesta vegada en un format una mica més petit i amb unes portades amb fons de color. Es tracta de contes sobre primers coneixements per a nens a partir d’un anyet, contes que treballen els primers centres d’interès, tots ells quotidians a través d’imatges i formes en relleu. Les temàtiques van variant, i aquesta vegada ens acosten els transports i el mercat, un total de 7 planes amb set elements diferents relacionats amb la temàtica.

ELS TRANSPORTS, Xavier Deneux, Col·l. El Calaix d’imatges, Editorial Combel (Setembre 2014)

Transports

EL MEU PETIT MERCAT, Xavier Deneux, Col·l. El Calaix d’imatges, Editorial Combel (Setembre 2014)

Petit mercat