L’Elefant Trompeta

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2012)

No us enganyaré quan us expliqui que aquest és l’únic conte que hi ha publicat d’aquesta llegenda, però no us l’he portat només per això. Us l’he portat perquè és un conte ben editat, amb il·lustracions molt divertides i que explica amb molta tendresa i un toc d’humor una llegenda com aquesta.

LA LLEGENDA DE TORENA, Xavier Gasol, Il·l. Mercè Galí, Col·L. Vet aquí, Editorial Efadós (2011) –> Aquesta és la Lllegenda de Torena, però amb elements afegits per part del propi autor del conte, vocabulari que permetrà que conegueu diferents tipus de ramats que normalment pasturen per aquelles valls, i un final adaptat als temps que corren i una mica políticament més correcte. Però creieu-me quan us dic que és una obra esplèndida, un cotne fantàstic i sorprenent i que té unes il·lustracions magnífiques fetes per la Mercè Galí.

“Fa molts i molts anys a la Vall d’Assua, al Pallars Sobirà, hi havia un petit poblet que es deia Llesui. En aquest poblet hi havia una dona que tenia un escabot de porcs.
Cada dia sortia de Llesui amb ells i els feia pasturar pels boscos de l’antic castell de Torena. Però vet aquí, que un bon dia, la Quimeta estava força distreta. Tan va ser així que quan va tornar a alçar la vista, abstreta en el seu món, es va adonar que els porcs havien desaparegut, i d’ells no n’hi havia el més mínim rastre.
Busca que buscaràs, els porcs no apareixien per enlloc. Així que la pastora va decidir, molt enfurismada i creient que no els trobaria mai més, que si els porcs no eren per ella, no serien per a ningú. I va calar foc al bosc.
El bosc va anar cremant dies i dies i els porcs es van anar allunyant i espantant cada vegada més, fins que van ser ben lluny, i del castell no en van quedar pràcticament ni les runes.
Diuen que des d’aleshores, i per l’egoisme d’aquella dona, mai més ni un sol arbre va créixer en aquella Vall de boscos de pi roig, i que per això, la Vall d’Assua és una de les poques valls dels Pirineus catalans que no té bosc.”

Aquesta història és La llegenda de Torena o La Vella de Torena, una llegenda de tradició oral transmesa de pares a fills durant generacions i generacions per les gents d’aquella Vall i els poblets del voltant.

Evidentment, com bé heu pogut deduir es tracta d’una llegenda, i és força dubtós que aquest fet succeís en realitat. El que sí que és cert és que aquesta Vall és l’única del Pirineu que no té ni un sol arbre, i una manera de donar explicació a un fenomen geològic tan peculiar, és aquesta història. És l’única vall pirinenca on no existeix el paisatge subalpí (avets, pi roig i pi negre), probablement, i segons diuen, per una forta pressió ramadera.

Aquesta Vall ha estat utilitzada durant molts i molts segles, pels ramaders de la zona, com a lloc de pastura, i és que de fet és una Vall ideal per aquesta pràctica, i pastors i ramaders de tota la zona van amb els seus ramats a aquesta vall a pasturar des de fa molts segles enrere. És un territori situat al Pallars Sobirà, entre Sort i Rialp, que des de fa molt i molt temps, la vida de les seves gents gira entorn del cicle vital del bestiar. Un espai que ha conservat la seva personalitat i els seus orígens fins als nostres dies. És en el fons, una “reserva” del patrimoni ramader, en el sentit que encara hi podem trobar orris,construccions ancestrals per munyir ovelles; cabanes de pedra seca per resguardar als pastors del sol i la calor durant els llargs estius; o construccions com els triadors. Tot plegat, és el reflex d’una tradició ramadera de molts i molts segles que encara avui perdura.

La història que us he explicat és força antiga, però ha ressorgit amb força energia a la zona on va ser explicada per primera vegada. I és que farà uns 7 anys es va començar el projecte de fer un museu de pastors al poble de Llesui, i l’encarregat de dur a terme aquest projecte, en Xavier Gasol, l’ha recuperada per tal de tornar-la una història didàctica on no només s’explica la llegenda en sí, sinó que també es parla de la flora i la fauna típica d’aquesta vall. A part, la versió que n’ha fet és una versió on el final és una mica diferent, i ens vol explicar que no està bé cremar els boscos i que la pastora s’acaba convertint en guardaboscos. És també probablement fruit de la seva versió el nom de la protagonista de la nostra història, ja que en altres versions que he llegit de la mateixa llegenda, la Vella pastora no té nom.

Sigui com sigui una gran història que té per objectiu intentar donar una explicació al fet de que aquesta sigui l’única vall del Pirineu sense bosc, una vegada més un conte català que pretén donar explicació a una peculiaritat d’un indret.

Il·lustracions
D’aquesta llegenda només en trobareu les imatges fetes per la Mercè Galí per al conte La llegenda de Torena d’en Xavier Gasol, que com ja us he explicat és actualment un dels que ha recuperat aquesta llegenda mig adormida. Les il·lustracions són molt maques, així que us en porto algunes.

El proper mes d’octubre d’aquest any s’estrenarà una nova pel·licula que té una combinació que sens dubte és sinònim d’èxit: Walt Disney i Tim Burton. Es tracta de la pel·lícula Frankenweenie, una pel·lícula d’animació en format Stop Motion que està basada en el primer curt que va crear el famós i en aquell moment desconegut Tim Burton. Un curt de persones que tenia el mateix argument que la pel·lícula que enguany s’estrenarà.

L’argument és ben senzill, a en Víctor, un nen una mica peculiar se li mora el gos i investigant i estudiant com si es tractés d’un gran científic, retorna al gos a la vida. En definitiva, un Frankenstein en format gosset, i molt més infantil, sense tractar-se evidentment d’una pel·lícula de terror.

Us deixo amb algunes imatges de la pel·lícula i el tràiler.

Noukie’s és una marca de productes de puericultura francesa que té al seu catàleg: roba per a nens, pijames, mobiliari, cotxets, bressols, cadiretes de cotxe i evidentment joguines. Jo ja sabeu que em centraré especialment en les joguines, joguines toves: com peluixos, ninos d’activitats, sonalls, mòbils, balancins…

Les col·leccions que tenen estan dividides per personatges, així per exemple tenim la col·lecció de:

- Victoria & Lucie

- Victor & Lucien

- Paquito & Lolita

- Arthur & Merlin

- Kali, Nina & Kenza

- Oscar & Léon

- Oscarine & Léontine

- Paco

- Lola

- Nouky

El que menys m’ha agradat potser d’aquestes col·leccions és que hi ha algunes que estan clarament marcades per a nens i altres per a nens. Les blaves de nens, les roses de nena, i això segons el meu punt d’entendre-ho pot condicionar als infants en l’elecció del seu peluix o la seva joguina. També com a curiositat us volia comentar que en Paco, que és un ase, la Lola que és una vaqueta i en Nouky que és un osset han fet el salt a la petita pantalla i protagonitzen una sèrie d’animació força infantil i un xic nyonya però que pot agradar als més menuts de la casa.

Si deixem de banda tot això que us he explicat més negatiu, us puc dir que Noukie’s és una excel·lent marca, que ofereix bons productes i de qualitat i que té personatges realment dolços i entranyables per als més petits.

Ara per a que us feu una idea, us deixo amb una mostra d’alguns dels seus productes. Espero que us agradin!

Avui us porto una col·lecció per a nadons i nens molt petits, i és que ja sabeu que de tant en tant m’encanta portar-vos contes pels més menuts de la casa, i és que els contes per a nadons també poden ser bonics i especials i poden ensenyar als infants un munt de coses. Aquesta vegada us porto una col·lecció de contes formada de moment per dos títols que amb unes boniques il·lustracions, sons en cada plana i textures diferents et permeten conèixer, escoltar i tocar diferents tipus d’animals.

L’il·lustrador d’aquesta col·lecció és Emily Bolam que té un estil dolç, simpàtic, colorista i perfecte per contes com aquests.

Són contes força quadrats de pàgines de cartró, totes dures, curts però molt ben acabats, els dos títols de la col·lecció ens porten per una banda els animals de la granja, i per altra els de la jungla. Han estat editats per Caterpillar Books, que en són els autors originals, i l’editorial Combel ha estat qui els ha portat a les nostres contrades traduint-los i reeditant-los en català.

ELS SONS DE LA GRANJA, Trad. Georgina Mercader, Il·l. Emily Bolam, Editorial Combel (2012)

ELS CRITS DE LA JUNGLA, Trad. Georgina Mercader, Il·l. Emily Bolam, Editorial Combel (2012)

Aquest dissabte 12 de Maig a les 12 del migdia teniu una cita a la llibreria El pati de Llibres de Sant Cugat, i és que tindrà lloc la presentació d’un nou conte editat per Sd Edicions, i publicat per Maria Pagès. L’acte comptarà amb la presència de la pròpia autora del llibre, que explicarà com va sorgir la idea d’escriure aquest conte i de fer-lo amb aquestes tècniques tan particulars. A més, tots els assistents estaran convidats a crear amb la pròpia autora els seus propis animals màquines.

Un acte interessant al que us hi convido que us hi acosteu, i és que es durà a terme en una llibreria preciosa. Us deixo amb les dades i el cartell (compte que el mes està equivocat, és aquest dissabte!)

UN DIA DE FEINA

Llibreria El Pati de llibres

C/Xerric 22, Baixos (Sant Cugat del Vallés)

Dissabte 12 de Maig a les 12h

En Jordi Vila Delclós va néixer a Barcelona l’any 1966, va estudiar música i percussió i va ser vibrafonista de diversos grups de jazz abans de convertir-se en l’il·lustrador que és avui dia. Va estudiar il·lustració a La Llotja, i treballa d’il·lustrador des de 1988. Ha il·lustrat clàssics de la literatura infantil tot i que somia en il·lustrar algun dia L’Illa del Tresor, ha treballat per diverses agències de disseny gràfic, publicitat i fins i tot per alguns arquitectes, i és que té una visió de la perspectiva privilegiada, que l’ha portat a recrear a la perfecció els edificis dels seus projectes.

També ha il·lustrat, a part de contes, novel·les, àlbums il·lustrats i llibres de text per a diferents editorials. En definitiva, un il·lustrador consolidat del que us convido a que en descobriu la seva obra.

- Ja fa forces anys que et dediques al món de la il·lustració infantil, com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Suposo que per pura admiració d’autors com Junceda, Apel.les Mestres, en d’Ivori, Hergé, Moebius, Hugo Pratt, Sergio Toppi, etc…per això i perquè m’avorria, un estiu, i seguint el consell del meu oncle, Jordi Aguadé, em vaig començar a documentar per a il·lustrar L’illa del tresor, per si de cas…!

- Quan temps fa que t’hi dediques?
Ja fa mes de vint anys …i a documentar-me per il·lustrar L’illa del tresor, també!

- És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Paciència, i creure en allò que un fa, i estimar molt l’ofici.

- De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullós? Perquè?
No puc triar-ne un. I també he de dir que en tots els projectes, sempre em queda un cert neguit, una recança, de si no es podria millorar…però gràcies a Déu (o a l’editor!), hi ha un temps límit!

- I quin va ser el més difícil?
Un projecte que em va fer patir molt, per la dificultat de dibuix, va ser el concurs per la biblioteca del Born, amb l’arquitecte Joan Rodon. Dibuixar el Born, per dins, era gairebé impossible (per a mi). Les proporcions gegantines de l’espai, em van fer anar de bòlit, durant més d’un mes. Un projecte molt complicat, i molt apassionant, també. Per altra part, la tècnica que vaig provar en aquells dibuixos, m’ha servit per a trobar la manera de posar color als meus dibuixos  que encara ara, i ja fa uns quants anys, més m’interessa i diverteix.

- Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
La documentació m’és imprescindible. M’ajuda a vestir els espais, i a omplir els ambients i les atmosferes. Que és el que finalment, més m’agrada; establir l’escena: espai, època i les sensacions, per mi una part molt important d’una imatge.

- Un dels teus darrers treballs ha estat donar vida a Pasqual Maragall en la seva època d’Alcalde de Barcelona en una nova col·lecció de l’editorial Efadós. És molt complicat il·lustrar a un personatge que és tan conegut per tothom, i que tothom en té una imatge força clara a la seva ment?
Sí, és una mica complicat perquè has d’aconseguir fer un personatge que remeti al retratat, sense deixar que el reconeixement d’aquest personatge, forci la naturalitat de la il·lustració. El retrat, és una de les disciplines que trobo més complicades del dibuix. Perquè ha de ser dues coses alhora: un bon retrat i un bon dibuix…i aconseguir que aquesta dualitat flueixi amb naturalitat, no és gens senzill. Al menys per a mi.
De totes maneres, si el llibre parla d’un personatge, bé ja esperes trobar-lo a dins, se’l pot caracteritzar per a fer-lo reconeixible, i no centrar-se excessivament en el retrat.

- Com va sorgir aquest projecte?
Va ser un encàrrec de l’editorial.

- Col·labores regularment amb projectes relacionats amb l’arquitectura, i és que en les teves il·lustracions sovint podem apreciar un gran domini en la il·lustració d’edificis. D’on prové aquesta peculiar faceta? El teu domini per aquest àmbit t’ha obert les portes per a projectes d’il·lustració on el coneixement i domini de dibuixar edificis i ciutats era un aspecte important del conte o del relat?
L’arquitecte que he citat abans, Joan Rodon, em va contractar per a que li fes les perspectives. Fa tant temps d’això, que gairebé no hi havia ordinadors, ni programes de 3D,  i els dibuixos es feien a mà. També perquè el Joan preferia tenir dibuixos originals, per a explicar els seus edificis, que no pas renders d’ordinador. Ell em va ensenyar a estimar la perspectiva, com una manera d’explicar l’espai amb molta llibertat. No com una convenció intransigent. Sempre em deia, que pintés els edificis i les façanes com si fossin pirates…i amb aquestes indicacions tan lliures (i curioses), anàvem fent. Em va ensenyar tot el que sé de representació d’espais, a gaudir de les possibilitats que la perspectiva m’oferia per a il·lustrar. He dit que em va contractar, i mes aviat va ser una espècie de bona obra per part seva. Jo no sé què va veure ell en mi, però sempre va confiar en els meus dibuixos, i  les meves capacitats. Li estic molt agraït. L’últim projecte que vàrem fer junts, un projecte per a la Colònia Vidal, me’l va encarregar dient-me: “Jordi, diverteix-te, que quan et diverteixes et surten uns dibuixos…”!

- Has il·lustrat força clàssics diferents com ara Els Follets Sabaters, la Bella Dorment, el Flautista d’Hamelí… Amb quin de tots els que has il·lustrat et quedes? Perquè?
El llibre D’Andersen que vaig fer per Combel crec que és un dels meus llibres preferits, ja que abans m’ho demanaves…Va ser un gran repte il·lustrar a la manera clàssica, un autor “clàssic”. Els textos clàssics et posen a prova, i t’exigeixen molt, però també contenen imatges molt boniques per treballar.

- I en el mateix àmbit, quin clàssic et queda per il·lustrar que et faria especial il·lusió?
Sempre dic el mateix, i ho he dit de tantes maneres, que ja comença a ser una mica pesat que ningú em faci cas…L’Illa del tresor d’Stevenson, és el llibre que va fer que volgués ser il·lustrador, o això que faig, i encara em documento…A veure si a algú se li ocorre que…

- Il·lustrar és…
il·lustrar és crear imatges que complementin i col·laborin amb un text.

- Si no fossis il·lustrador series…
Vibrafonista  i músic de Jazz, i il·lustrador d’amagatotis. O simplement… una altra persona.

- Com definiries el teu estil?
No ho sé. És el què em surt, d’una manera natural, sense donar-hi gaire voltes.

- El teu il·lustrador preferit és… Perquè?
Joan García Junceda. I també Moebius, i Hugo Pratt, tots per raons diferents. I sento una gran admiració per la Lisbeth Zwerger. N’admiro moltes coses de tots ells, però hi ha una cosa comú a tots: fan que sembli fàcil el que fan…quan en realitat és impossible!

- Si fossis un personatge de conte series…
Algun de secundari, d’aquells que no es veu a primera vista, però que hi és!

- Quin és el conte que més t’agradava quan eres petit?
“La orugueta llaminera”, d’Eric Carle o ”El cavaller de la creu” de Clovis Eimeric, entre altres.

- Un país amb bona literatura infantil és…
Un país afortunat.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Em sembla molt bona, en qualitat i producció. Tenim molt bons escriptors i una gran tradició d’il·lustradors excel·lents.

- Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Seguir amb la col·lecció d’Edebé de vides de poetes, i els llibres que vagin venint. I alguna col·laboració que tinc moltes ganes de fer, però que no puc explicar!

Avui mateix dia 9 de Maig a les 19h té lloc la presentació de l’exposició d’originals del la Núria Giralt. L’exposició la podreu veure durant tot el mes de maig a la llibreria La Central del Raval (C/Elisabets 6, Barcelona). Aquesta la podeu trobar a la zona de la llibreria “Petit racó d’artistes” i allà podreu gaudir de les il·lustracions de l’autora en els seus contes: Antonio Mussolino, Qui té por d’una ombra?, El sonall de la Xell…

De ben segur que us agradarà conèixer la seva obra.

El proper dijous dia 10 de Maig també tenim un altre acte, si ja fa uns dies us vaig parlar de la inauguració de l’exposició de l’Eudald, avui us porto l’acte de presentació d’un recull de contes que tindrà lloc a Casa Anita el dijous a les 19h. L’acte és per presentar el llibre “Un mundo de cuentos” i comptarà amb la presència de les seves autores l’Anna Gasol i la Teresa Blanch, al seva il·lustradora, la Mercè López i l’editora Elodie Bourgeois.

Doncs això, si us animeu a a anar-hi us deixo amb les dades:

Lllibreria Casa Anita

10 de Maig de 2012 a les 19h

C/Vic 14, Barcelona