L’Elefant Trompeta

Avui us recomano el Flickr d’un autèntic artista, es tracta de l’il·lustrador japonès Jerrod Maruyama, que ha agafat alguns dels personatges més coneguts de Disney i altres històries i contes infantils per fer-ne la seva versió Kawaii.

Kawaii és un adjectiu que en japonès significa dolç, tendre, bonic, i és emprat per classificar el tipus d’il·lustracions que m’he decidit a portar-vos avui. Cossos menuts i caps grans, figures arrodonides i colors bonics i dolços són algunes de les principals característiques d’aquestes il·lustracions.

Si les voleu conèixer una miqueta més, us les deixo a continuació.

El proper dissabte dia 20 de Març a les 12 hores es fa la presentació a la Llibreria Abracadabra del conte “El conill despistat, una història que porta cua”. Es tracta del segon títol de Vabau, que fan uns contes preciosos, amb paper reciclat, ecològics i acompanyats sempre de l’animal que els protagonitza amb format peluix. De ben segur que ja els coneixeu, ja que ja són uns vells amics del Trompeta.

Doncs bé, si voleu conèixer aquest conill que ha perdut, la cua, l’orella i fins i tot el nom, acosteu-vos a:

ABRACADABRA Llibres per a nens
c/Gral. Álvarez de Castro 5
08003 Barcelona

Dissabte 20 de Març a les 12:00h

A les escoles, normalment, es prepara una manualitat pel dia del Pare i una altra pel de la Mare, a part de les de: la Castanyada, Nadal, Pasqua, Sant Jordi… Doncs bé, per al dia del pare d’enguany, amb el meus nens, hem preparat una manualitat que tot i pensar que no quedaria gaire bé, al final ha quedat d’allò més bonica. Es tracta d’un cuc porta- llapis. El resultat és d’allò més colorista i vistós.

Estan fets en fang, pintats amb pintura verda i groga, envernissats i amb els llapis de colors ja preparats. Ara a embolicar-los, a acabar-ne alguns d’uns nens que no han vingut aquests dies i a esperar que els papes estiguin d’allò més contents.

Els altres anys que m’ha tocat fer manualitat pel dia del pare he fet: una marieta de fang trepitjapapers, i un porta notes o fotos amb un gat de plastilina subjectant el pal i la pinça on es poden posar les fotografies, amb una superfície de fusta.

I vosaltres, què heu preparat aquest any?

Com ja us vaig explicar en la darrera presentació d’Animalari a Casa Anita, aquest llibre està de “Tour” per les llibreries de Barcelona i rodalies. Així, els que no vau tenir l’oportunitat d’acostar-vos a conèixer els simpàtics animals d’aquest recull de poemes – cançons, ara teniu una segona oportunitat. I és que aquest proper dissabte, dia 20 de Març a les 18h, podreu assistir a la presentació que es durà a terme a la llibreria La Central del Raval.

Així que no ho dubteu ni un moment en acostar-vos-hi. Pels despistats, repeteixo les dades:

LA CENTRAL del Raval

C/Elisabets 6

Dissabte 20 de Març del 2010

18h

Ara, ja no teniu excusa!

ANIMALARI, Poemes i il·lustracions Glòria Falcón, Composició musical Mercedes Delclós, SD Edicions (2009) –> El que us porto avui no és un recull de contes, sinó més aviat de poesies o de poemes musicats. I és que aquesta fantàstica selecció de poemes sobre animals ve acompanyada de les partitures de manera que es transformen en petites cançonetes sobre animals diferents: un mussol, un pop, un pingüí… Tots els animals que pugueu imaginar.

Hola a tots i totes! L’altre dia, buscant una il·lustradora que m’interessava força, vaig anar a parar a aquesta web, es tracta de Plum Pudding, una espècie d’agència d’il·lustradors, en la que cadascú d’ells disposa d’un espai amb el seu portfolio i biografia.

Una vegada trobés l’il·lustrador que t’interessa, pots veure totes les il·lustracions penjades i i saber-ne una miqueta més.

Webs com aquesta, suposo que n’hi ha forces, però em va cridar l’atenció, el seu disseny senzill i bonic a la vegada, gens recarregat i molt adequat per a il·lustradors que es dediquen sobretot al món dels nens; i perquè tenen exposats treballs d’uns 70 il·lustradors, que en són uns quants, la veritat.

També tenen un part de notícies, on podem trobar totes les notícies relacionades amb les novetats més importants dels seus il·lustradors, així com altres relacionades amb el món de l’àlbum il·lustrat en general.

Molt interessant, la veritat.

Aviat s’acosta el dia del pare, i a mi em sembla terrible aquesta tradició, ja que per fer un regal a un pare no cal que t’ho marqui el calendari ni el Corte Inglés… Però en fi, sempre li trec quelcom positiu de tot plegat i és que em serveix aquest dia, per buscar contes dedicats als pares, contes que ens expliquen el que ens estimen i el que es fan estimar. Enguany us en porto quatre. A veure si us agraden:

A DORMIR, NIL!, Marcus Pfister, Editorial Joventut (2009) –> És hora d’anar a dormir, i evidentment, el Nil com molts altres nens, no té cap intenció d’anar-se’n a dormir. Té ganes de jugar amb el papa, cantar, ballar… en definitiva, passar-s’ho bé.

El pare d’en Nil, ja no sap com fer-s’ho per posar al Nil al llit…

Un conte bonic i simpàtic, protagonitzat per un dolç hipopòtam i el seu pacient pare.

AL LLIT, PETIT MONSTRE!, Mario Ramos, Editorial Corimbo (2009) –> De nou, un conte amb una història molt similar a la que us he explicat abans. Aquesta vegada el protagonista és “un petit monstre” i el seu pare. Un monstre que no saps com manegar-s’ho per no anar a dormir, balla al damunt del llit, fa tonteries amb la pasta de dents, demana un got d’aigua… En fi, excuses!

¿Y POR QUÉÉÉ?, Yaël Vent des Hove, Editorial Joventut (2009) –> Un conte fantàstic per aquells nens o nenes que fan constantment la mateixa pregunta: “I per què?. Pobres pares pacients, que contesten a totes les preguntes, a vegades sense sentit. Doncs bé, això mateix li passa al pare de la nostra granoteta protagonista que es pregunta perquè al seu pare li agrada la bassa on viuen, perquè llegeix assegut en un nenúfar, perquè no caça mosquits amb ell, perquè li agraden més les mosques… i així consatantment durant tot el relat.

Un conte ple de repetició, tendresa i humor. Molt dolç i bonic.

TERRIBLE, Alain Serres, Il·l. Bruno Heitz, Libros del Zorro Rojo (2010) –> Terrible és el nom perfecte per aquest llop, i és que té atemorit a tots els que l’envolten, la seva dona, els seus quatre fills, i tota la resta de llops que viuen al bosc: al carter, als polícies, al pintor… Però en Terrible amaga un secret, un secret que potser faria que perdés la seva imatge tan terrible. El voleu conèixer?

És un conte amb una història molt divertida i bonica, que val molt la pena de fer-hi un cop d’ull, i és que el Zorro Rojo mai s’equivoquen en les històries que escullen per a serr publicades.

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

A la meva escola, com suposareu evident, no es van suspendre pas les classes, de fet, en un principi tampoc semblava per tant… De fet, ahir va haver classe, i amb 19 alumnes de 25, vam passar un dia força estrany. Al matí es preveia normal, un dilluns més de pluja, no resultava pas estrany. Però ja cap al migdia, la pluja es va anar transformant, i a les 3 quan vaig tornar, ja estava nevant de valent, i més que ho va fer la resta de la tarda. Amb els nens, ens vam acostar a les finestres i portes a mirar com queia la neu. De fet, la majoria d’ells de ben segur que mai l’havien vist, o si no, mai l’haurien vist fora d’una pista d’esquí o de la muntanya. I és que veure nevar a Barcelona, no és el més habitual.

Les seves carones, i les de les senyoretes (perquè negar-ho), eren d’una fascinació absoluta. El pati, les plantes… tot es va cobrir de neu, i al carrer igual (i jo que ja havia decorat la classe amb floretes de primavera).  Un dia perfecte, per aprofitar i explicar als més petits, què és la neu, perquè nevava en comptes de ploure, i com era el gel. Molts d’ells, ho van comprendre a la perfecció, i va ser una tarda d’allò més particular. Una tarda que va acabar amb un dibuix sobre la neu, el que havien vist nevat: cases, cotxes, plantes, arbres… i evidentment uns dibuixos força poc pintats i molt blancs.

Avui al matí, estaven eufòrics. Qui més qui menys havia tocat la neu, fet un ninot de neu, havia llençat una bola de neu a algun familiar o amic… Tots d’allò més nerviosos explicant les seves aventures amb la neu. La senyoreta evidentment, també va tenir la seva pròpia experiència amb la neu ahir, però evidentment, se la guarda per a ella mateixa.

I és que la neu té alguna cosa que fascina a grans i petits, i és que podries estar-t’hi molta estona mirant com cau i mai et cansaries.

El Rei Mides no és un conte gaire popular entre els nens d’avui dia, de fet les versions que hi ha són força escasses, i una d’elles és la que us porto avui.

EL REI MIDES, Margarita Ruiz Abello, Trad. Enriqueta Capellades, Editorial Combel –> Aquesta es tracta d’una adaptació d’aquest conte de Combel, en un format molt econòmic, que ens acosten a partir d’un format com el dels antics “troquelados”. Una de les poques versions que he trobat de la història, amb il·lustracions força clàssiques, però maques.