El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ PETITS MÓNS (4)

22 maig 2015
0

I avui us porto alguns títols més d’aquesta fantàstica col·lecció de primers coneixements que permeten a l’infant aprendre a través de l’observació d’imatges acompanyades de textos senzills i que alhora són útils per ampliar els seus coneixements i relacionar-los amb aquells previs que ja tenen i que formen part del seu entorn més proper. Avui us porto dos temes molt interessants a la vegada que diferents entre ells l’hort, que ens parla de com plantar, així com de les hortalisses, fruites i verdures que hi podem plantar; i la pluja, que ens parla de la importància de la pluja per al món que ens envolta i dels seus beneficis per al planeta.

LA PLUJA, Equip Baula, Col·l. Petits Mons, Editorial Baula (Març 2015)

107158_PM_18_pluja

L’HORT, Equip Baula, Col·l. Petits Mons, Editorial Baula (Març 2015)

107159_PM_19_hort

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ QUIN MUNT DE…

15 maig 2015
0

Avui us porto una col·lecció de l’Editorial Cruïlla que em va agradar molt especialment. Es tracta d’una col·lecció de diccionaris visuals temàtics, d’aquests contes amb un munt d’il·lustracions i vocabulari entorn d’un tema. Em va cridar l’atenció l’estil de la il·lustració del seu autor i il·lustrador en Yayo Kawamura, que fan d’aquests contes, uns contes especialment bonics però a l’hora interessants i clars, amb un munt de vocabulari que els infants podran anar a prenent a través de les seves planes.

QUIN MUNT DE VEHICLES!, Yayo Kawamura, Editorial Cruïlla

quin-munt-de-vehicles.png

QUIN MUNT D’ANIMALS!, Yayo Kawamura, Editorial Cruïlla

quin-munt-danimals.png

El Trompeta recomana… JUGANT AMB ELS CLÀSSICS

8 maig 2015
0

Avui us porto dos contes que el que pretenen és ser una espècie de llibre-joc. Els dos amb dos formats molt diferents, i amb un estil molt diferents. Els dos són contes de l’Editorial La Galera, i els dos pretenen donar una volta als contes clàssics per explicar-los i treballar-los de manera diferent- Dues propostes molt diferents que no he pogut evitar portar-vos.

CONTES PER LLEGIR I JUGAR, Gina Samba, Il·l. Maria Tarragó, Editorial La Galera –> Aquest llibre és més aviat una maleta, i el que pretén és oferir als infants una manera divertida, original i nova d’acostar-se als contes clàssics. El conte té quatre clàssics i amb ells podrà fer moltes coses: des de separar les peces dels trencaclosques per contes i ordenar la seqüència en que tenen lloc els fets; i fins i tot triar el final que més t’agradi per cada conte, tens tres opcions: el final clàssic, un inventat per la pròpia autora i un darrer que podràs crear tu mateix.

La maleta en qüestió conté:

– Un llibre amb quatre contes: La Caputxeta Vermella, Polzeta, Rínxols d’Or i Els tres porquets. I alguns dibuixos per pintar!

– 28 peces de puzle: set peces per a cada conte.

– Un retolador de tinta esborrable per completar les fitxes blanques.

CAPSA CARA-DORS.indd 10403960_10204440158671844_4456967780441645250_o 1276945_10204440158711845_8013918948823740923_o

EL MEU GRAN TEATRE, Madeleine Deny, Il·l Marion Billet, Editorial La Galera –> Aquesta proposta a diferència de l’anterior és una proposta un xic més clàssica, però és sens dubte molt completa, a banda de ser també molt divertida per als menuts. El que pretén és ser un conte-teatre de titelles, amb el que els nens puguin gaudir dels grans clàssics de la literatura infantil. El llibre està conformat per un teatre, 24 titelles de dit de tots els seus personatge preferits, 11 decorats diferents, i les narracions de tots els contes tradicionals que componen el teatret. El contes que hi apareixen són: El gat amb botes, La Caputxeta Vermella, Hansel i Gretel, La Rínxols d’Or i els tres óssos, La Bella Dorment, La Blancaneu, La Ventafocs… I tots ells il·lustrats per la francesa Marion Billet. Un bonic regal a fer als vostres menuts i menudes.

9788424652869_imatge_portada_llibre_detall_9788424652869

 

El conte de… EL GOLEM DE PRAGA

6 maig 2015
0

Sé que feia força temps que no us portava cap conte per aquesta secció, però aquesta vegada per fi tinc el conte de EL Golem de Praga! Us n’explico cosetes i d’on el podeu treure.

GOLEM, UNA ANTIGUA LEYENDA DE PRAGA, Jan Kruta, Jiri Votruba, Fun Explosive (1a Edició 2001) –> Sento dir-vos que aquest conte només el podeu adquirir a Praga, i d’allà és on el vaig trobar. La marca Fun explosive fa anys que estan creant un nou imaginari i tota una sèrie de productes nous a oferir als turistes. Productes que s’allunyen del clàssic souvenir i que tenen un disseny atractiu i modern, i molt característic també dels il·lustradors incipients del país. És el cas del conte que avui ens ocupa, el que em vaig comprar forma part de l’onzena edició, i està editat en moltíssims idiomes per a turistes d’arreu del món que visiten la bonica ciutat de Praga. És per algú com jo, com l’Elefant Trompeta, el souvenir perfecte, i a sobre està en castellà (ja seria massa que estigués en català). I avui em feia moltíssima il·lusió portar-vos-el en aquesta secció. Un aire curiós, modern i una autèntica delícia per tenir a les meves prestatgeries.

Votruba - Golem golem

Els orígens de… EL GOLEM DE PRAGA

4 maig 2015
0

“Segons explica la llegenda, cap als volts del segle XVI, sota el regnat del Rei Rudolf II (rei d’Hongria, Croàcia, Bohèmia i Arxiduc d’Àustria), hi havia un rabí jueu anomenat Judà Loew ben Bezalel també conegut com el Maharal de Praga o simplement el Maharal. El rabí Loew va ser un important erudit i líder espiritual, així com el líder rabí de diferents ciutats entre les quals destaca Praga. Indret que avui ens ocupa.
Segons explica la llegenda el Rabí Loew, una nit mentre dormia, se li va aparèixer un àngel que li va dir que havia de protegir el poble jueu de Praga de possibles atacs antisemites, i que per fer-ho havia de construir un Golem. És per això, que aquella mateixa nit un grup de deixebles del rabí varen anar al riu Moldava  a recollir l’argila necessària per construir al Golem. Van fer amb argila la figura d’un gran home, el van modelar, li van fer forats als ulls per a veure-hi, i forats al nas. El rabí li va donar vida a través d’antics rituals llegits de llibres i conjurs hebreus. El Golem es va anomenar Josef, i tenia al Rabí Loew com el seu únic amo. Es deia que el rabí li va manar vigilar el Josefov, el barri jueu de Praga, i que des d’aquell moment els jueus es sentien molt més segurs. No només s’encarregava de la vigilància del barri, sinó que a més s’encarregava d’ajudar al rabí i als seus veïns en tot allò que calia.
Segons la llegenda l’única incapacitat del Golem era que no podia parlar, i d’ell s’expliquen moltes i incomptables anècdotes.
Una d’elles i que és una de les més destacables, és que un dia la dona del rabí, el va enviar al riu a buscar aigua, i tant va ser així que va acabar inundant la ciutat.
Similar és l’anècdota que explica que una vegada la criada del rabí, el va enviar al pou a per aigua, però com tenia tanta força i li agradava tant dur a terme la seva feina de manera correcta, va agafar el pou sencer i se’l va posar a les espatlles, de manera que va deixar la plaça mig inundada.
Un cop el van enviar a buscar llenya i va arrencar arbres sencers.
I fins i tot en una ocasió, un general espanyol, al assabentar-se de la seva força, va decidir que el volia contractar per al seu exèrcit, i el va seguir fins a casa del rabí. El rabí evidentment va rebutjar l’oferiment i es va adonar que el Golem es podia acabar convertint en un ésser perillós per a tots i que el millor seria destruir-lo.
Les restes del Golem es van acabar convertint de nou en fang i pols, i segons diuen es van guardada en un taüt que encara avui descansa en l’àtic de la Sinagoga Nova – Vella de Praga, a l’espera de ser tornat a la vida de nou, sempre i quan sigui necessari.
L’any 1609 el Rabí Loew va morir i va ser enterrat en el cementiri jueu de Praga, i allà és visitat per molts turistes que sota petites pedretes hi deixen notes amb els millors dels seus desitjos, que diuen que el vent i el propi rabí poden llegir.”

Aquesta llegenda és sens dubte la llegenda més famosa de Praga i és coneguda com “El Golem de Praga”, una història que té per protagonista principal el Golem i el rabí Loew.

Sobre la figura del Golem us puc explicar que es tracta d’un ésser mitològic del folklore medieval jueu. Un ésser fabricat a partir de matèria inanimada (normalment fang o argila) i el seu nom deriva de l’hebreu Guélem, que significa matèria. Tot i que el Golem més famós és el que us he portat avui, el golem hauria estat creat en diferents ocasions i per diferents rabins il·lustres al llarg de tota l’Edat Mitjana. De fet , la primera existència del golem es remuntaria a la pròpia existència de la humanitat, on un golem hauria estat creat per una persona creient i propera a Déu. Ja que com Adan, el golem és creat a partir de fang i després és insuflat de vida. De manera que la creació d’Adan és inspiradora del naixement i creació dels propis golems. De manera que crear un golem era possible per a totes aquelles persones amb la suficient fe, saviesa i poder diví per fer-ho. Però amb la diferència que tot Golem creat per qualsevol home per molt savi que fos, li mancaria l’ànima, ja que l’ànima és l’únic capaç de donar Déu.

Les desavantatges del Golem sembla que s’han vist prou clares en el relat que us he explicat, la seva manca d’intel·ligència fa que portin a terme les accions que se’ls hi demana de manera sistemàtica i literal, sense cap mena de qüestionament.

Però en contrapartida era poderós i servicial, capaç de protegir un barri sencer amb la seva sola presència.

La seva existència però, queda com a simple part d’un relat, ja que han estat diversos els intents que ha hagut al llarg de la història de trobar les restes del Golem a l’àtic de la Sinagoga Vella-Nova i aquests han estat infructuosos. Fins i tot l’any 1984 un equip de filmació va entrar a l’àtic càmera en mà i no va trobar les restes de dit ésser. Tot i així, l’àtic no està obert al públic en general. En part, suposo per guardar part del misteri que la història en qüestió amaga.

Sobre el rabí Loew, us en puc explicar forces coses. Com heu pogut suposar és un personatge que va existir en realitat i que va ser una de les figures religioses jueves més importants de la Bohèmia de tots els temps. Va néixer a Polònia l’any 1520, i va morir l’any 1609 a Praga. Va tenir sis filles i un fill, venia de família rica i acomodada i va ser rabí de Mikulov a Moràvia, i de Praga a la Bohèmia, on va passar bona part de la seva vida i on va decidir morir-hi. A ell se li atribueix la creació del Golem. Però què té aquesta llegenda de cert?

Segons diuen aquesta llegenda va ser una invenció literària alemanya del segle XIX, i que la història va ser traslladada a Praga. De fet a Praga, la primera història escrita sobre el Golem data de l’any 1837 per Berthold Auerbach, poeta i autor jueu alemany.

L’any 1841 Gustav Philippson va escriure Der Golam, eine Legende; i també el mateix any Franz Klutschak va escriure Der Golam des rabí Löw. El 1842, Adam Tendlau escriu Der Golem donis Hoch-rabí Löw; i el 1847 Leopold Weisel, Der Golem.

Totes aquestes primeres versions del Golem estan en alemany, i tot fa pensar que formen part d’un moviment de ressorgiment de folklore jueu que va créixer de manera paral·lela al moviment folklorístic alemany. Aquesta història prové de la tradició oral jueva.

Pel que fa a les fonts escrites, cal dir que diuen que aquestes es varen inspirar en uns antics manuscrits de llegendes orals que es varen trobar a la biblioteca principal de Metz.
Una llegenda sens dubte molt coneguda a Praga, i un dels seus símbols.

Il·lustracions i imatges
La llegenda del Golem és sens dubte la més coneguda de Praga, i jo diria que de la República Txeca en qüestió. Primer de tot, us volia portar una imatge de la Sinagoga Vella- Nova, on diuen que en el seu àtic es poden trobar les restes del Golem.

Praha_Staronova_Synagoga
També us porto una escultura que es torba en el barri jueu, i que representa el Rabí Löw  damunt del Golem.

images

Ara us vull portar una il·lustració d’aquesta llegenda de Mikoláš Aleš de l’any 1899 en la que s’observa al Rabí Loew donant vida al Golem.

Golem_and_Loew

Una altra il·lustració d’aquesta llegenda.

rabi-golem
Una curiositat és que en un capítol dels Simpson és Crusty el pallasso el que explica aquesta història del Golem, i és que tots sabem els orígens jueus d’aquest personatge.

Golem

I és que aquesta història a Praga s’ha fet tan famosa, que a moltes de les seves botigues de souvenirs pots adquirir la teva pròpia figureta del Golem, en una reproducció d’una versió neocubista força recent.

Prague-golem-reproduction

I ja per acabar la portada d’un conte del Golem, il·lustrat per Fun explosive, una forma Txeca que s’encarrega de bona part del marxandatge de Praga més modern, i als que també se’ls va encarregar il·lustrar una versió d’aquest conte.

Votruba - Golem

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ PETITS CONTES (8)

1 maig 2015
0

Després d’haver-vos portat tantes i tantes entrades sobre aquesta col·lecció, se m’acaben les coses a explicar-vos-en. Com a curiositat destacar-vos que la Ximena Maier torna a il·Lustrar aquests clàssics i que és la il·lustradora que més contes d’aquesta col·lecció ha il·lustrat. Sumant-ne ja un total de 10. Els clàssics d’aquesta vegada són dos contes de princeses que fan les delícies de les més menudes.

LA PRINCESA I EL PÈSOL, Il·l. Ximena Maier, Col·l. Petits Contes, Editorial Baula (març 2015)

107157_PC_pesol

ALADÍ I LA LLÀNTIA MERAVELLOSA, Il·l. Ximena Maier, Col·l. Petits Contes, Editorial Baula (març 2015)

107113_PC_aladi

El Sant Jordi de l’Elefant Trompeta

27 abril 2015
0

Aquest any vaig tenir una mica d’embolic el dia de Sant Jordi, així que em vaig decidir a anar a Barcelona al migdia, i la veritat que va ser d’allò més entretingut. Vaig començar el meu passeig per Rambla Catalunya per tal d’acostar-me a l’estand de la llibreria Al·lots per visitar las bons amics del Trompeta el Xavier Salomó i la Meritxell Martí, i a més també hi era la Mercè Canals que signava sobretot la seva darrera novetat “Contes per anar a dormir”. Les signatures van ser tot un èxit i tot i la calor i els sol asfixiant, hi havia força cua esperant rebre la seva dedicatòria d’aquests fantàstics il·lustradors i autors infantils.

2015-04-23-12.48.22 2015-04-23-12.51.46

Després em vaig decidir a pujar a peu fins a Gràcia, ja que a Pla de Salmerón, s’organitzava com ja fa vuit anys la Trobada d’Il·lustradors. Aquest any però, estava força deslluïda. No sé si era pel fet que quan vaig arribar eren les 13:30 i a aquella hora els nens o estaven dinant a casa o a l’escola, però la veritat és que hi havia poqueta gent, acostumada a haver-hi anat a les tardes la resta d’anys se’m va fer força estrany. Tot i així vaig poder veure a l’Anna Llenas, a en Gustavo Roldán, la Mercè Galí entre d’altres.

2015-04-23-13.43.192015-04-23-13.43.322015-04-23-13.43.49

Tot plegat va fer com sempre de Sant Jordi, una jornada màgica i especial.

 

El Trompeta recomana… COL·LECCIÓ M’AGRADARIA SER (2)

24 abril 2015
0

Ja fa forces mesos us vaig parlar de la col·lecció M’agradaria ser, i avui us en portaré dos nous títols. Es tracta d’una col·lecció fantàstica, i és que tots els nens i nenes quan són petitons somien que voldran ser quan siguin grans: mestres, doctors, veterinaris, cuiners… Cada conte ens acosta una professió i ho fan d’una manera dinàmica i molt bonica amb un gran tàndem de la literatura infantil del nostre país com són l’Anna Obiols i en Subi.

M’AGRADARIA SER… CUINERA, Anna Obiols, Il·l. Subi, Col·l. M’agradaria ser, Editorial Baula

106190_Magardaria_ser_cuinera

M’AGRADARIA SER… PAGÈS, Anna Obiols, Il·l. Subi, Col·l. M’agradaria ser, Editorial Baula

106191_Cub_MS_pages

El Trompeta a Món Llibre 2015

22 abril 2015
0

El cap de setmana passat com bé ja us vaig anunciar es va celebrar Món Llibre, la fira de literatura infantil més important del pla de Barcelona. És un espai dedicat i pensat única i exclusivament per a nens, per tal que ells juntament amb els seus pares puguin gaudir de tota una sèrie d’activitats, jocs, tallers, contacontes… Com a apassionada del món de la il·lustració i de la literatura infantil m’agradaria destacar que enguany hi havia dues exposicions d’allò més interessants

Una de l’il·lustrador André Letria il·lustrador portuguès d’un dels darrers àlbums publicats per Editorial Joventut: Si yo fuese un libro i del llibre Mar. L’exposició estava composada per originals d’aquestes dues obres.

Per altra banda, i com bé vaig intuir amb el cartell de Món Llibre d’enguany, la fira volia retre un més que merescut homenatge a l’obra de Lewis Carroll Alícia al País de les Meravelles que enguany compleix ni més ni menys que 150 anys. Per retre aquest homenatge, l’exposició incloïa diversos originals en diferents formats, fets per diferents il·lustradors, alguns de més antics, altres de més moderns… Tots ells de l’Alícia i dels seus rocambolescos personatges, que encara avui no passen inadvertits pels amants de la literatura infantil i de la il·lustració.

La resta en sí, seguint amb el format dels altres anys, amb espais similars i amb un munt d’activitats, això sí diferents. Us deixo amb un munt de fotos que varem fer de quan hi vam ser.

P4195290 P4195292 P4195293 P4195294 P4195296 P4195300 P4195301 P4195303 P4195305 P4195306 P4195307 P4195308 P4195309 P4195310 P4195311 P4195312 P4195313 P4195314 P4195315 P4195317 P4195318 P4195319 P4195321 P4195323 P4195324 P4195326 P4195332 P4195334 P4195336

Els orígens de… LES LLEGENDES DEL GORG NEGRE

20 abril 2015
0

442816Com bé us vaig explicar en la historia sobre les bruixes del Castell de Montsoriu, diu la llegenda que un cop varen ser expulsades del Castell van anar a parar al Gorg Negre de Gualba. I és que el Gorg Negre és un dels paratges naturals del Montseny  amb més misteri i al voltant del qual han nascut moltes històries de bruixes i bruixots, i de dones d’aigua. I és que segons diuen les múltiples llegendes que s’expliquen al seu torn aquest és l’indret on prenien els seus banys nocturns les dones d’aigua, on es congregaven bruixes i bruixots per dansar i on fins it tot el mateix diable es banyava a les aigües negres de l’engorjat. La història que us explicaré en primer lloc té a veure amb les bruixes i bruixots i diu així:

“Segons diu la llegenda el terme de Gualba es veia castigat sovint per tempestes horribles d’aigua oi calamarsa que arrasaven amb els conreus i els boscos, portant a la misèria a la gent del poble. Davant de tantes desgràcies i tan consecutives, els gualbencs i gualbenques varen començar a pensar que aquestes tempestes probablement no tenien un origen natural, sinó que podien ser provocades per éssers de poders malèfics.
Poc a poc els vilatans es van anar fixant en petits detalls i coincidències que podien explicar l’origen de les tempestes que patien. I és que sempre, abans de començar una tempesta, des del Gorg Negre sorgia una boira espessa que s’enfilava muntanya amunt fins a transformar-se en aquelles terribles tempestes, que tant de mal feien a les gents del poble. Relacionant aquest fet amb que les aigües del Gorg Negre era el lloc on es solien banyar les bruixes i els bruixots, pogueren descobrir que els culpables d’aquelles tempestes eren aquests éssers malèvols.
Aquestes tempestes només es podrien acabar resolent amb ajuda divina. I va ser que en aquell moment el rector de Gualba va agafar una creu de ferro i aigua beneïda tot fent camí cap al Gorg Negre amb tots els feligresos al darrere. En arribar varen comprovar que les aigües del Gorg ja bullien degut a la presència de les bruixes. En aquell moment quan el rector comença a llençar aigua beneïda per les pedres i l’aigua del gorg, i les bruixes que es trobaven a dins començaren a xisclar i varen quedar atrapades per sempre més en el fons d’aquelles aigües.
El rector va fer clavar la creu al cim de la muntanya on abans es formaven les tempestes i des d’aquell moment Gualba i el seu entorn varen deixar de patir les pluges intenses i les pedregades que tot ho destrossaven.”

Una altra de les històries que s’explica entorn aquest misteriós indret és “La dona d’aigua de Gualba”  i diu així:
“Una vegada a Can Prat hi havia un amo molt poderós que governava amb intel•ligència terres i ramats. La seva casa era antiga i tenia un munt de terres, i algunes masies i masos sota els seus dominis.
A l’amo de Can Prat li agradava passejar entre les rouredes, li agradava sortir a passejar cap al vespre mentre sentia el bordar dels gossos, els ramats que van cap als corrals i el vent removent les fulles dels arbres. Tant caminava, que sovint se li acabava fent de nit pels camins de la Vall de Santa Fe.
Un vespre en una d’aquestes passejades va arribar fins al Gorg Negre, allà l’amo es va asseure sobre una pedra al costat de l’aigua. I primer una mica enterbolida pel moviment de l’aigua, i després totalment nítida va aparèixer entre les aigües la figura nua d’una dona que es pentinava la cabellera rossa com l’or. L’home no havia vist mai una perfecció com aquella, uns ulls verds, mirada perduda, la perfecció personificada.
De cop i volta, ella se’l va mirar de fit a fit i ell va descobrir en aquell moment que se n’havia enamorat perdudament.
L’amo de Can Prat li va preguntar com es deia però la noia no va contestar. Diu la història que ell li va estar fent preguntes durant una bona estona, però que ella només l’observava sense dir ni un mot. Però va arribar un moment en que de manera molt tímida la noia li va acabar explicant que era donzella de riu, no pas mortal però tampoc immortal, i que obeïa a una llei i unes costums totalment diferents a les humanes, i que si l’abraçava en aquell moment i en aquell lloc podia arribar a ser molt perillós. Diuen també que tenia una veu com d’un altre món, com si es tractés del so d’una campana marina.
Aquella nit després de molt xerrar, l’home li va demanar que s’hi casés, que compartiria amb ella tot el que posseïa; però la jove tenia por de deixar l’indret on havia estat engendrada, s’havia criat i l’indret on es sentia realment protegida; per endinsar-se en una vida que desconeixia del tot. Havia sentit parlar de la inconstància dels humans, de la seva cobdícia i dels seus desequilibris.
Però per altra banda la jove estava també una mica cansada de la freda certitud del seu medi vital i es va adonar també que l’home que tenia al davant li agradava molt. Tant era així que al final va decidir casar-s’hi amb l’única condició que ell mai li recordés ni en públic ni en privat el seu origen com a dona d’aigua.
Tan bé va anar tot plegat, que varen fer més fortuna de la que ja tenia l’amo de Can Prat, que varen governar amb intel·ligència i mà ferma aquelles terres, i que varen tenir dos fills, un nen i una nena. I així varen passar un grapat d’anys.
A vegades però, a Penya negra, a l’altra banda de la plana, hi vivia un Déu mesquí que estava esperant que tot plegat acabés fallant per alguna banda. Un maligne geni del lloc sense nom ni aspecte coneguts, promotor de tota mena de malifetes i autor, potser, de la desgràcia que estava a punt de succeir.
I és que heus aquí que un mal dia, quan l’home i la dona estaven mesurant una terra que calia preparar per al cultiu, varen començar a discutir de què seria el més adient per plantar. L’un volia plantar un tipus de blat, i l’altre un altre, i no aconseguien posar-se d’acord. La discussió va anar pujant de to, fins que el marit enfadat i oblidant el jurament que havia fet i cridant als quatre vents, que ella poc podia entendre de terres i conreus i que no era més que una dona nascuda i treta de l’aigua per ell mateix feia molts i molts anys. Tot just pronunciar aquelles paraules ja se’n penedia d’haver-les dit, però no podia pas tirar enrere.
La dona en sentir aquelles paraules va fugir cap al fons de les aigües del Gorg Negre sense que l’amo de Can Prat la pogués retenir. Ell decaigut tornà cap a casa, mentre que una gran tempesta s’acostava.
I l’amo de Can Prat ja mai més va tornar a veure la seva dona, i anava una vegada i una altra al Gorg, la cridava i res, va intentar-ho tot: sortilegis, encanteris, promeses, però res. I cada vegada que intentava anar a veure-la les nits de lluna plena, que és quan se sap que les dones d’aigua surten a pentinar-se, de camí al gorg queia adormit i no es podia despertar fins a l’alba.
També expliquen que la dona, quan l’amo no se n’adonava. Tornava a casa, a l’habitació dels seus fills a cantar-los i a acaronar-los els cabells. I que quan marxava, li queien les llàgrimes que anaven a parar damunt de la taula de castanyer del menjador, i que a l’endemà aquelles llàgrimes es convertien en perles d’incalculable valor que l’amo de Can Prat recollia. És per això que la riquesa d’aquella família va prosperar molt i molt més.”

Aquesta llegenda està extreta del llibre “Llegendes del Montseny” de Martí Boada.
Com podeu veure un indret que amaga grans i màgiques històries, totes elles giren al voltant de personatges màgics i sens dubte sorprenents.